Dues noves col·leccions de Medicina al BiPaDi

M-R-2138

Ja fa gairebé un any que anunciàvem en aquest blog la inauguració del portal de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi). 

De les 6 col·leccions que hi havia aleshores s’ha arribat a 10, i les dues últimes en arribar, ‘Història de la Medicina‘ i ‘La lluita contra les epidèmies‘ contenen fons digitalitzats provinents del CRAI Biblioteca de Medicina i del CRAI Biblioteca de Reserva.

La d’Història de la medicina, tal com indica la introducció a la col·lecció del portal, es compon de dos tipus d’obres: d’una banda, tractats que revisen, interpreten o simplement recopilen els coneixements mèdics d’èpoques anteriors; i de l’altra, obres originals o reproduccions ulteriors de grans tractats que, avui en dia, ja són per si mateixes part de la història de la medicina.

 M-R-1921

A la col·lecció sobre ‘La lluita contra les epidèmies‘ el fons provinent del CRAI Biblioteca de Reserva és menor, ja que l’esclat d’obres amb un enfocament més científic es produeix a la fi del segle XVIII i durant el XIX arran dels inicis de l’epidemiologia, i encara més a partir de mitjan segle XIX.

Podeu consultar aquestes i les altres col·leccions del BiPaDi també des de la pestanya de Fons i col·leccions de la nostra plana web.

La biblioteca de Pedro Díaz de Valdés, un bisbe il·lustrat (Gijón 1740-Barcelona 1807)

Pedro Díaz de Valdés, il·lustrat, amic de Jovellanos, va ser canonge d’Urgell (1765), inquisidor-fiscal del tribunal de Barcelona (1779), bisbe de Barcelona entre 1798 i 1807 per recomanació de Campomanes, i membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Publicà nombrosos estudis sobre ciències naturals i les seves aplicacions. Partidari de la creació d’una càtedra de física experimental i química aplicades a les ciències i les arts, va compondre una memòria on establia com havia de ser l’ensenyament d’aquestes matèries “para que fuese igual o acaso superior a las demás de Europa“, que va remetre al conde de Floridablanca. També va defensar la idea d’un clergat “competentemente dotado y provechosamente instruido”, i va ser premiat per la Sociedad Vascongada de Amigos del País per la “Memoria sobre promover el adelanto de la agricultura y la industria por los párrocos españoles, 1774”.

Portades de l'exemplar C-217/5/5
Portades de l’exemplar C-217/5/5

Pedro Díaz de Valdés era propietari d’una interessant biblioteca que va llegar al Convent de Sant Francesc de Barcelona en agraïment pels serveis que va rebre d’aquesta comunitat, especialment per la cura que va tenir d’ell un frare del convent durant una malaltia que va passar.

En una carta dirigida al bisbe Pablo de Sichar, el 1814 (localitzada dins el manuscrit Ms 1505), el Guardià del Convent de frares menors insisteix a reclamar l’entrega de la biblioteca de Díaz de Valdés, que encara es troba al Bisbat. Són moments en què la biblioteca del Convent està més necessitada que mai ”mayormente con el motivo de haber padecido mucho la Bibliotheca que tenia el Convento por haber sido entrada por el Gobierno Frances, y haber sido trasladada, á otro puesto fuera del Convento, sin orden ni miramiento alguno…

carta 1814 dins de Ms 1505
Carta de 1814 dins de Ms 1505

La biblioteca de Díaz de Valdés també era cobejada per un nebot del bisbe, que la va reclamar al convent. Això va produir un petit contenciós que es va resoldre a favor dels franciscans. En una carta datada el 1821, trobada igualment dins el mateix manuscrit, el frare Buenaventura Mestres, sotsbibliotecari del convent, explica els fets amb una certa ironia: “En el mes de Marzo del año 1821, compareció en este Convento de S[a]n Francisco de Barcelona, un sobrino del Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdés, pretendiendonos la Librería q[u]e su Il[ustrísi]mo tio nos dejó (la cual está en la Biblioteca Mariana) pues q[u]e era el heredero ab intestato de los bienes del dicho Il[ustrísi]mo. No ignoraba el Pretendiente la voluntad de su tio y q[u]e habia algunos q[u]e lo certificarian: pero mal informado de q[u]e no obstante eso tenía derecho para pretenderlo, ó imbuido de aquel Adagio: de lo perdido saca partido, solicitóla. Mas, calló luego q[u]e halló resistencia. Llevaba mucha prisa ….”

Més endavant en la mateixa carta el sotsbibliotecari ens assabenta de les condicions del llegat: “En casa del S[eñ]or Notario Miguel Prats se hallaron los procesos […] en q[u]e se manifiesta q[u]e el Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdes por los servicios q[u]e recibió de esa comunidad nos dejó su lLibreria con la condición q[u]e los superiores de ese conv[en]to no removieren á Fr. Hosef Forns, (q[u]e fue su enfermero) de esta comunidad. Y efectivamente no le han removido hasta ahora…” 

carta de 1821 dins de Ms 1505
Carta de 1821 dins de Ms 1505

Als catàlegs de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms 1505-1506) apareix el “Yndice de la Librería q[u]e nos mandó el Il[ustrísi]mo S[eño]r D[o]n Pedro Díaz Valdés / para esta Biblioteca Mariana”. És un índex ordenat alfabéticament per autors i títols d’obres anònimes d’uns 400 títols aproximadament, que reflecteix l’interès d’aquest bisbe per les ciències i les arts aplicades, juntament amb altres temes com el dret, la història o la literatura.

Primer foli de Ms 1505
Primer foli de Ms 1505

En aquest moment tenim localitzats al nostre catàleg 85 títols de la biblioteca de Valdés, identificats per l’exlibris de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc, acompanyat per la inicial “B”, marca que actualment distingeix aquesta col·lecció. Tot i que també hem trobat un parell d’obres amb la nota “de Valdes” manuscrita a portada i una tercera amb l’exlibris imprès del bisbe. No descartem descobrir-ne altres traces en el futur.

L’Arxiu Ametller

6 volums de l'arxiu AmetllerL’arxiu del jurista i polític Francesc Ametller i Perer (1653-1726), (que correspon als manuscrits Ms 1969 al Ms 1974), ha estat catalogat en motiu de la commemoració del Tricentenari, entre d’altres manuscrits també referents a la Guerra de Successió.

Segons l’inventari de Miquel Rosell sembla ser que procedeixen del seu arxiu particular. Sabem que va ser adquirit per la Universitat perquè al primer full de cada volum apareix el segell de “Comprado B[iblioteca] P[ública] U[niversitaria] “, però no sabem quan.

Ametller exercia diversos càrrecs en la burocràcia reial al Principat abans de la Guerra de Successió. En caure Barcelona el setembre de 1714, Ametller entra a formar part de la Junta Superior de Gobierno y Justicia. Per agrair-li els seus serveis Felip V el nomena cavaller. Francesc Ametller i el president de la junta José Patiño, foren els assessors més destacats del Consell de Castella, especialment en relació a la política a aplicar a Catalunya. Les seves propostes es veurien plasmades en el Decret de Nova Planta, del qual en fou ponent. Després se n’anà a viure definitivament a Madrid.

Els sis volums catalogats corresponen a la documentació del seu arxiu: informes d’ell a Felip V i a membres de la Reial Audiència, correspondència que va mantenir amb personatges destacats del món polític del moment, edictes, bàndols, lleis i comentaris sobre aquests …. Del quasi miler de documents que conformen l’arxiu, una centena són impresos, sobretot edictes i bàndols, en molts casos no repertoriats en altres catàlegs i la resta són manuscrits, principalment del mateix Francesc Ametller, tot i que al darrer volum n’hi ha algun signat per Josep Ametller i Montaner (1696-1762), fill del seu tercer matrimoni amb Matilde Muntaner i Orlau.

Els documents probablement es van enquadernar tal com els tenien ordenats en l’arxiu, per temes. Quasi tots estan datats entre 1713 i 1734, però se’n desmarquen 3 (dels anys 1655, 1658 i 1768) que fan que datem els volums en un marc més ampli.

La temàtica varia segons el volum: Decret de Nova Planta i canvis que va comportar a la població, prohibició de portar armes i de correspondència amb l’estranger, impostos cadastrals, consells de guerra a soldats per deserció, homicidi, robatori… Es destaca també la documentació sobre la Reial Audiència: sous, seients que han d’ocupar els membres, privilegis de l’arxiver, de l’escribà… S’hi troben igualment papers sobre nomenaments, títols de batlles i regidors, repartiment d’armes als batlles i pobles del Principat, immunitat eclesiástica, expulsió dels gitanos, privilegis de la ciutat de Cervera, dotació econòmica per a Barcelona , edicte sobre neteja a la ciutat de Barcelona, etc.

Trobareu detallat el contingut en cada registre bibliogràfic:

  1. 1: Ms 1969, v. 2: Ms 1970, v. 3: Ms 1971, v. 4: Ms 1972, v. 5: Ms 1973, v. 6: Ms 1974

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dues poesies manuscrites del segle XVI, copiades en un imprès de l’any 1563

Recentment hem descobert, en un imprès del segle XVI, dues poesies manuscrites copiades per dues mans diferents amb lletra del mateix segle. Les poesies es troben en el recto i el verso del full de guarda posterior d’un exemplar de l’edició, datada el 1563, dels comentaris al profeta Isaies, d’Adam Sasbout:

M-5137.01

Sasbout, Adam. In Esaiam prophetam commentaria P. Adami Sasbovt ; opera et indvstria Cornelij Verburch Delphij in lucem edita. Antverpiae : in aedibus Ioan. Stelsii, 1563. ([Antuerpiae] : typis Ioan. Graphei). 377, [7] f.; 8º

Signatura topogràfica: M-5137

Aquesta troballa és fruit de l’especial atenció i cura que el CRAI Biblioteca de Reserva posa a l’hora de catalogar els seus exemplars. Ens referim a les marques de propietat, la rica diversitat de les notes i els texts manuscrits que sovint contenen.

L’edició d’Adam Sasbout ja estava catalogada, però és justament en l’estudi i la descripció de les marques de procedència que conté, entre elles, les del frare agustí Antonio Azevedo, que les dues poesies han sortit a la llum.

L’adscripció d’aquests poemes ha sigut possible gràcies a la identificació portada a terme per la professora Gemma Avenoza (Departament de Filologia Romànica de la UB). La notícia del seu descobriment ha estat publicada fa poc a Philobiblon, la base de dades biobibliogràfica sobre texts antics escrits en diverses llengües romàniques de la península ibèrica en la Edat Mitjana i inicis del Renaixement. L’entrada a facebook de Philobiblion dóna l’enllaç a l’article complet que ha escrit Óscar Perea Rodríguez (Lancaster University), sobre aquesta troballa. El professor Perea és un dels integrants de l’equip de BETA (Bibliografia Española de Textos Antiguos) a Philobiblon.

M-5137.02 M-5137.03

El primer dels poemes, d’autor anònim, està situat en el recto del full de guarda. Va ser catalogat per Brian Dutton en la seva obra El cancionero del s. XV: c. 1360-1520, amb el títol Acabarse am mis plazeres (v. 1, p. 376). És un dels poemes presents en un cançoner (LN1 en la catalogació de Dutton), que pertany al fons de la Biblioteca Nacional de Portugal, Lisboa, (colecção Dr. Ivo Cruz, 60). Es tracta d’un cançoner musical d’origen portuguès, datat cap al 1520 i que conté diverses peces religioses.

A continuació us oferim el text de l’edició que ha realitzat el professor Óscar Perea Rodríguez .

Acabarse án mis placeres

si me voy yo d’esta tierra.

¡Ay, mi Dios! ¿Quién me destierra?

Mis ojos nunca tendrán

otro descanso mayor                                                   5

que es llorar con dolor

la vista que perderán.

Mis entrañas se abrirán

con tan justa y cruda guerra…

¡Ay, mi Dios! ¿Quién me destierra?                      10

Sota el poema, com es pot veure a la imatge, es troba aquesta nota: A 18 de febrero empecé [a] dezir misa.

El segon poema, un sonet copiat en el verso del mateix full, ha estat descrit per Ralph Difranco (Denver University) a la base de dades BIPA Bibliografía de la Poesía Áurea, i s’atribueix a Tablares, amb el títol: Mi ofensa es grande, séalo el tormento.

Novament, us en oferim l’edició de la mà del professor Perea Rodríguez.

Fue grande la ofensa, séalo el tormento,

mas… ¡ay, tu desamor no me atormente!,

¡Ó, buen Jesús!, que de tu gracia ausente

pensarlo mata… ¿qué hará el sufrimiento?

Tu cruz, tu sangre [y muerte] te presento,                         5

¡ó, ricas prendas de la pobre gente!

¿Permitirá tu amor divino, ardiente,

que tales esperanças llev’el viento?

Mas triste de mí, que ya no miro

si tu bondad me salva o me condena:                                  10

tu honra lloro y por tu amor sospiro;

la honra satisfaz con cualquier pena

la culpa quita y quedaré libre d’ella.

[…………………………………]

Sota el poema es troba aquesta nota manuscrita en llatí:

Nihil bene cernit amor, videt omnia lumine caeco. Credit amor caecus dedecus esse decus.

Dues noves propostes d’apadrinament

Us fem saber que hem incorporat dues noves obres a la iniciativa de la Universitat de Barcelona Apadrina un document.

IMG_0018

Solís, Antonio de, 1610-1686. Historia de la conquista de Mexico, poblacion y progresos de la America Septentrional, conocida por el nombre la Nueva. En Madrid: en la imprenta de D. Antonio de Sancha : se hallará en su librería en la Aduana vieja, 1783-1784.

En aquesta obra, l’escriptor, poeta i dramaturg Antonio de Solís y Rivadeneyra (1610-1686), centra la seva atenció en els episodis de la conquesta de Mèxic esdevinguts entre 1517 y 1521, en concret l’avanç cap a Tenochtitlán, l’entrada a la ciutat i la conquesta definitiva. Des del punt de vista historiogràfic l’obra es basa, entre d’altres, en els textos de López de Gómara, Antonio de Herrera, Bartolomé Leonardo de Argensola i Bernal Díaz del Castillo i els esdeveniments del relat són exposats desde la perspectiva del seu protagonista, Hernán Cortés.

B-47-7-29

Schopper, Hartmann, n. 1542. De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus, humani ingenii sagacitate atque industria iam inde ab exordio nascentis mundi vsque ad nostram aetatem adinuentis, iuculentus atque succinctus liber. Francofurti ad Moenum : [apud Georgium coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent], 1574 (impressum Francofurti ad Moenum : apud Georgium Coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent, 1574).

Es tracta de la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents a les ciutats burgeses del centre d’Europa al segle XVI. La cura i la fidelitat amb què estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que aquests gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la història de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època, alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI.  Trobareu més informació a l’exposició virtual o al  Museu Virtual de la UB.

 

Nova col·lecció temàtica del fons de Reserva: Relacions de successos

Portada de Relació de successosPresentem una nova col·lecció temàtica, la de Relacions de successos. Arran de la participació en el projecte portat a terme pel Grupo de Investigación sobre Relaciones de Sucesos (S.XVI-XVIII), liderat per la Universidade da Coruña, que té com a objectiu principal el Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos (siglos XVI-XVIII), es marquen en el catàleg UB tots els registres bibliogràfics que descriuen obres d’aquest gènere. El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’un bon nombre d’aquest tipus de document: de moment comptem amb 942 edicions i més de 2500 exemplars, dels quals 627 presenten l’enllaç al document digitalitzat dins el registre bibliogràfic del catàleg en línia. La tasca de la introducció de nous registres es porta a terme en la mesura que apareixen noves edicions i exemplars al llarg de la catalogació corrent.

La presentació de la col·lecció, a part de la descripció de la naturalesa de les relacions de successos i l’explicació de la participació en el Catálogo y Biblioteca Digital de Relaciones de Sucesos (siglos XVI-XVIII), porta els enllaços per a la seva consulta, tant en aquest recurs com en el catàleg UB. També s’inclou una bibliografia específica d’aquest tipus de documents dins la pestanya de “Més informació”.

Dos nous i atractius candidats per ser apadrinats: Il gazzettiere americano i l’Isolario de Vincenzo Coronelli

La col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva continua oferint sorpreses tan agradables com la descoberta d’una còpia de Il gazzettiere americano entre el fons del segle XVIII encara per catalogar. Es tracta de la traducció italiana de The American gazetteer, publicada a Londres per A. Millar i J. & R. Tonson el 1762. La versió original, també en 3 volums, va aparèixer in-12, mentre que la italiana, impresa a Livorno per Marco Coltellini el 1763 es presenta en format in–4 gran i a més, respecte a l’anglesa, conté un nombre molt superior de mapes i gravats.

IMG_0001
Portada, v. 1

L’objectiu de l’edició es revela de forma diàfana a la dedicatòria al lector. Els ha impulsat a publicar el text, diuen els autors, la necessitat d’un llibre sobre l’Amèrica present, no pas sobre la història del seu descobriment o conquesta, àmbits ja treballats en una nodrida col·lecció de títols. Però el que resulta més interessant és l’especificació del tipus de lector a qui va adreçat, el públic que, interessat pels esdeveniments de la recentment finalitzada guerra dels Set Anys, vol tenir notícia dels territoris que s’han disputat les potències europees al continent americà per poder, d’aquesta manera, entendre millor el que els “pubblici fogli” quotidianament refereixen.

La dedicatòria insisteix igualment en l’actualitat de la informació continguda, així com en la seva utilitat, i no deixa d’oferir algunes reflexions sobre les fonts utilitzades i les solucions lingüístiques adoptades. Així, cita l’obra d’Emmanuel Bowen A complete system of geography com la principal referència, i defensa la no traducció d’alguns termes tècnics o bé noms propis per ser universalment coneguts en la llengua original. En el cas dels topònims, només s’italianitzen els que per tradició ja ho estan. També defensa la presentació per ordre alfabètic dels continguts, per considerar-la més còmoda i útil respecte a altres mètodes “più sublimi”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’interès de Il gazzettiere no es limita al contingut textual, sinó que els seus gravats calcogràfics són una autèntica delícia per als ulls. Es tracta de mapes del continent, de països i regions, plànols de ciutats i imatges explicatives de diverses manufactures, de sucre, cotó, indi i tabac; s’hi troben també representacions de personatges, escenes o indrets pintorescos, així com de diversos animals exòtics. Finalment, el grup de gravats de caire purament decoratiu, en especial el que il·lustra les portades i algunes de les vinyetes que tanquen els blocs alfabètics, destaca per la seva delicadesa.

IMG_0003
Vinyeta, v. 1, p. 150

Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), el catàleg col·lectiu de la xarxa Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), a part d’una còpia conservada al CSIC, a l’estat només existeix la nostra, procedent del col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Tot i que, d’un total d’aproximadament vuitanta gravats, es troba mancada de vuit, el valor textual i visual de l’edició, així com la seva raresa en el conjunt de les biblioteques espanyoles, en fan una aspirant òptima per al projecte “Apadrina un document”.

IMG_0011
Portadella gravada

La segona edició que presentem és l’Isolario, obra de Vincenzo Coronelli, imprès a Venècia a expenses del propi autor entre el 1696 i el 1697. Coronelli, framenor venecià, va dedicar la seva vida a la publicació d’obres de caràcter eminentment geogràfic, tot i que va ser la construcció de globus l’activitat que més celebritat li va donar. La seva passió erudita va començar des de molt jove, als setze anys, quan va publicar un Calendario perpetuo sacro profano de què es van fer nombroses edicions. Ben aviat, la seva fama el va portar a París, on va construir un globus celeste i un de terraqüi per al rei Lluís XIV. Més endavant, el 1684, va fundar l’Accademia cosmografica degli Argonauti, la primera societat geogràfica europea, a la qual es van unir personalitats i biblioteques italianes i d’arreu d’Europa, i un any després, el 1685, la seva carrera es va veure culminada pel nomenament de cosmògraf públic de la república de Venècia.

Img00007
Retrat de Vincenzo Coronelli relligat abans de la 2ª seqüència del f. A1

Dels molts projectes editorials de Coronelli, el més ambiciós va ser l’Atlante veneto, la primera obra publicada a Itàlia i d’autor italià amb “atles” al títol. És una col·lecció de tretze obres de vàlua desigual, dedicada al dux de Venècia Francesco Morosini, que constitueix una mena de versió italiana de la producció cartogràfica holandesa tan en voga durant els tres primers quarts del segle XVII. Segons Augusto De Ferrari, autor de la veu que el Dizionario Biografico degli Italiani dedica al geògraf venecià, tot i que molts dels mapes que conté són còpies de treballs ja publicats, n’hi ha nombrosos d’originals que recullen recents testimonis de viatges i que inclouen detalls sovint molt precisos. Una de les produccions de l’Atlante és aquest Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics, i concebut per a ús dels navegants. S’hi troben descrites amb particular detall les illes venecianes i Anglaterra, a la vegada que resulten especialment interessants les descripcions i els mapes d’Austràlia i de les illes del Pacífic, descobertes uns anys enrere.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva el segon volum d’aquesta important edició, de què el CCPBE recull només una altra còpia a la Real Academia de la Historia de Madrid, mentre que es troba absent del CCUC i del catàleg de REBIUN. L’exemplar, procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans, va ser adquirit per Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde des del 1725 fins a la seva mort, protector de la biblioteca barcelonina del seu convent d’origen. La nota de compra amb el seu nom, present a les portades de sis de les nou edicions de Coronelli custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva, dóna fe del crèdit que li mereixien a Ripoll les obres del framenor venecià. Tot i que el temps ha revelat el discutible rigor científic dels seus treballs, la intensa activitat del venecià, concentrada en produccions monumentals fetes sobretot per a la vista, i la seva pròpia personalitat fan que incloguem l’Isolario entre les obres proposades per al projecte “Apadrina un document”.

Donatiu del Dr. Gaspar Coll i Rosell

El CRAI de la UB vol agrair avui al Dr. Gaspar Coll i Rosell el recent donatiu de diverses obres que s’han incorporat al seu fons. El Dr. Gaspar Coll i Rosell, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, i que des de 2012 ocupa el càrrec de Delegat del Rector pel Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, ha donat a la nostra biblioteca diversos títols d’obres impreses entre els s. XVII i XIX.

M-6732bis2

Entre les obres incorporades al fons de Reserva, principalment de temàtica religiosa, destaquen diverses edicions de missals de les que no hem localitzat exemplars en cap dels repertoris consultats. Aquest seria el cas de Missale romanum: ex decreto sacrosancti Concilii Tridentini restitutum, Pii V. Pont. Max. jussu editum, et Clementis VIII. primum, nunc denuo Urbani Papae Octavi auctoritate recognitum Lugduni: apud Anisson, & Posuel, 1697 o Missae recentiores, pro celebrantium commoditate congestae. Gerundae: Ex. Typ. Narcissi Oliva, 1778.

Les obres posteriors a 1820 –dos manuals escolars i dues obres de caire religiós- datades entre 1853 i 1898, podran ser consultades al CRAI Biblioteca de Lletres.

Podeu consultar totes les obres donades pel Dr. Gaspar Coll i Rosell (en aquest donatiu i en diversos realitzats anteriorment) al catàleg del CRAI de la UB .

Nova col·lecció temàtica Fons bibliogràfic de La Guerra de Successió (1702-1714)

Ms 95

Arran de la commemoració del Tricentenari, el CRAI Biblioteca de Reserva ha portat a terme diferents iniciatives, ja que la col·lecció que custodia és rica en documents d’aquest període.

Prèviament, es va recuperar tot el fons relacionat amb aquest tema, manuscrit o imprès, a partir tant del catàleg manual com en línia.

En primer lloc es va publicar la presentació Commemoració del Tricentenari al CRAI de la Universitat de Barcelona, la primera part de la qual està dedicada bàsicament al fons de Reserva, però que ha estat elaborada conjuntament amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història.

Recentment, s’ha presentat l’exposició presencial i virtual “1714: Crònica d’un llarg conflicte successori, ja anunciada a les pàgines d’aquest bloc.

Per últim volem presentar-vos una nova col·lecció temàtica, dins del marc de col·leccions especials del CRAI de la UB.

Es tracta del Fons bibliogràfic de La Guerra de Successió (1702-1714), que proposa tres eixos de consulta:

Per una banda, la consulta al catàleg en línia de tots els documents que han estat seleccionats per formar part d’aquesta col·lecció. D’altra banda, l’accés a un fitxer excel des de la pestanya de consulta de la col·lecció temàtica, on es recull exclusivament aquest fons, estructurat en diferents camps que hem considerat importants per a l’investigador: des dels habituals títol, autor, any, lloc i signatura topogràfica, fins al tipus de document, tipus de material i matèria. Remarquem especialment el tipus de document, que ens indica la seva naturalesa: des de cartes, crides, relacions de successos i pamflets, fins a sermons i composicions poètiques.

Finalment, podem enllaçar a l’exposició virtual, ampliada en documents, imatges i comentaris respecte a la versió presencial, que es pot veure a les vitrines de la sala de consulta de Reserva fins al 14 de novembre d’enguany.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑