Catalogació d’una edició probablement desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda

La Biblioteca de Reserva ha catalogat recentment una edició amb tota probabilitat desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda. L’exemplar, que no constava a cap dels fitxers manuals de la col·lecció, es trobava entre un conjunt d’impresos desmembrats, donats l’escàs nombre de pàgines, la falta d’enquadernació i l’absència de portada.

Després de veure que es tractava d’una edición de l’Alivio, es va procedir a la seva identificació a diversos repertoris impresos i en línia, en especial al recent Iberian books. Va ser molt útil, igualment, la consulta del Diccionario filológico de la literatura española : siglo XVI, sota la direcció de Pablo Jauralde.

Malgrat que la cerca va ser infructuosa, es va poder comprovar l’escassedat de còpies supervivents d’aquesta obra a les biblioteques, així com la fortuna que va assolir, atès que les ciutats en què va ser impresa, entre el 1563 i el 1603, es troben escampades per tota la península, i que va sortir també dels tallers d’Antonius Tilenius, a Anvers, el 1577.

Segons Juan Montero, professor de la Universidad de Sevilla, que va prestar amablement el seu ajut per a la identificació de l’exemplar, ens trobaríem davant d’una edició impresa després del 1574 en l’àrea castellana o flamenca. Es tracta, però, d’hipòtesis, basades en la presència de contes extrets de la Floresta de Santa Cruz, publicada per primer cop el 1574, que no figuren a les edicions conegudes de l’Alivio, i a la composició de les diverses parts a l’interior de cada una d’aquestes edicions.

Exposició virtual “Llibre d’oficis del segle XVI” al web de la Biblioteca de Reserva

A l’expositor virtual de la Biblioteca de Reserva es pot visitar la mostra “Llibre d’oficis del segle XVI”. La mostra gira entorn de l’obra de Hartman Schoppe. De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus, humani ingenii sagacitate atque industria iam inde ab exordio nascentis mundi vsque ad nostram aetatem adinuentis, iuculentus atque succinctus liber. Francofurti ad Moenum : apud Georgium coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent,1574.

Es tracta de la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents en les ciutats burgeses del centre d’Europa en el segle XVI. La cura i la fidelitat amb que estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que els seus gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la historia de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI.

Finalitzada la catalogació de la part dels impresos del segle XVI descrita en els “cedularis”, un dels dos catàlegs manuals existents a la Biblioteca de Reserva

Recentment s’ha finalitzat la catalogació retrospectiva de les obres impreses durant el segle XVI recollides en el catàleg manual anomenat tradicionalment “cedulari”. Al llarg d’aquesta segona etapa (la primera es va concloure l’any 2000) s’han catalogat aproximadament 750 edicions, corresponents a 900 volums.

Les obres catalogades procedeixen de la impremta europea, donat que els impresos catalans i espanyols ja s’havien catalogat en una fase anterior.

Així i tot, encara s’ha identificat una edició més, impresa l’any 1595 a Medina del Campo per Santiago Cano. Es tracta de l’obra de Jerónimo Román y Zamora, Historia de los dos religiosos infantes de Portugal.

Alguns dels impresos destaquen per les seves il·lustracions. És el cas de l’exemplar de l’edició llatina de 1574 del conegut recull il·lustrat d’oficis existents a l’Europa del segle XVI, imprès a Frankfurt per Sigmund Feyerabend, amb la participació de Jost Amman, dibuixant i gravador, i textos de Hartmann Schopper: De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus. En aquesta obra, tots els oficis relacionats amb la producció del llibre i la seva il·lustració es troben plenament representats: adumbrator, sculptor, fusor literarius, typographus, chartarius, concinnator librorum, illuminator imaginum, membranarius.

S’han descrit alguns exemplars ben rars, de vegades únics, que no s’han trobat a cap dels repertoris i catàlegs consultats, com per exemple el Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, imprès a Gènova el 1595. En no trobar l’edició a l’Edit16, el cens italià del cinc-cents, els hem fet arribar la notícia d’aquest imprès, que en aquests moment ja es pot consultar a la seva base de dades, on figura la nostra biblioteca com a única localització.

Entre els ex-libris identificats figuren personatges rellevants com Joan Salon, astrònom valencià, amb una escollida col·lecció de llibres procedents de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, i el gramàtic Pere Torre, amb una nodrida biblioteca en què prevalen edicions dels clàssics llatins.

D’altra banda, la catalogació d’aquestes edicions ha permès enriquir la base de dades Marques d’impressors amb nombrosos registres de tipògrafs europeus del cinc-cents. Cal dir que les entrades corresponents a impressors d’aquest segle representen gairebé un terç del total de la base.

Igualment, hem pogut descobrir enquadernacions especialment boniques en una col·lecció com la de Reserva, en la qual predominen les senzilles de pergamí. És el cas de la còpia amb signatura 07 B-3/1/2 de les obres d’Orígenes impreses a París per Guillaume Chaudière entre els anys 1572 i 1574, relligada en pell amb gofrats i restes de tanques metàl·liques, amb el títol manuscrit al tall de davant.

Es tracta d’un pas endavant cap a l’objectiu, per part de Reserva, de posar a l’abast del públic investigador la seva col·lecció del cinc-cents. Queden per catalogar prop de tres-cents volums d’aquest segle presents en un fitxer format per fotografies de portades i realitzat a mitjan anys vuitanta. Es calcula que un cop enllestit aquest catàleg, el fons del segle XVI arribarà a prop d’onze mil cinc-centes edicions corresponents a uns catorze mil volums. Són xifres que ens permeten valorar la col·lecció de Reserva com a una de les més importants de l’Estat.

Exposició sobre la cursiva gòtica francesa a la Bibliotheque Mazarine de Paris

Fins la 16 de març es pot visitar a la Bibliothèque Mazarine de Paris l’exposició “La lettre de civilité, entre le manuscrit et l’imprimé (XVIe-XVIIIe siècle)”. En aquesta mostra, organitzada per la pròpia Bibliothèque Mazarine juntament amb el Centre d’études supérieures de la Renaissance i la Bibliothèquede l’Institut de France, es poden veure una quarantena de llibres impresos en cursiva gòtica francesa procendents de diferents biblioteques i col·leccions privades.

Aquesta tipografia imita la lletra gòtica francesa manuscrita, i va aparèixer a Lió el 1557. Va tenir una relativa importància en els anys posteriors a la seva aparició i es poden trobar exemples a tota França. Tot i que aquests caràcters van deixar d’utilitzar-se ràpidament desplaçats per les escriptures italianes, els tornem a trobar a principis del XVIII en llibres de bones maneres que s’empraven per que els infants aprenguessin a llegir.

Patrimoni bibliogràfic de la Biblioteca de Dret de la UB a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

Una selecció de documents del fons de reserva del CRAI Biblioteca de Dret s’acaba d’integrar a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, una de les principals col·leccions digitals hispàniques de la xarxa.

Concretament, s’hi han incorporat 59 documents dels segles XVI, XVII i XVIII, de gran valor i interès patrimonial, entre els quals trobem obres tan importants per al dret català com “De pactis nuptialibus, siue Capitulis matrimonialibus tractatus…” (1612-1622) l’obra més important de Joan Pere Fontanelles, autoritat jurídica i font d’interpretació del dret fins a la Compilació del dret civil especial de Catalunya de 1960. Aquest autor, juntament amb Jaume Càncer Variarum resolutionum juris caesarei, pontificij & municipais principatus Cathalauniae...”(1670) i Joan Pau de Xetmar De officio ivdicis et advocati liber vnvs… (1639) foren considerats els millors juristes del seu temps.

El fons de reserva de Dret està format per prop de 1600 llibres impresos datats entre el segle XVI i l’any 1820. Les obres provenen, principalment, de les biblioteques conventuals de Barcelona, arran de les lleis desamortitzadores de 1835.

La Universitat de Barcelona ofereix, a través d’aquest portal, la reproducció digital d’una selecció d’obres originals escollides entre l’important fons que custodia. Dins aquest patrimoni bibliogràfic hi podem trobar manuscrits, pergamins, incunables, primeres edicions, llibres dels segles XVI, XVII i XVIII, en definitiva, obres representatives de la història de la UB i de la mateixa història de l’impremta tant local com estrangera, a més d’obres destacades pel seu valor intel·lectual, especialment en el marc cultural català o per la seva riquesa ornamental i la seva perfecció tècnica.

La Biblioteca de Reserva finalitza la catalogació dels llibres sense inventariar impresos al s. XVII

Com és sabut, la Biblioteca de Reserva disposa d’un ric fons d’impresos. Es calculen aproximadament uns 150.000 volums. És la segona biblioteca de l’Estat amb més volums impresos des del segle XVI al XVIII després de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

Més de la meitat d’aquest fons no està registrat al catàleg en línia. Tot i que existeixen fitxers manuals on es pot consultar gran part del fons no informatitzat, també hi ha un gruix important que no figura en cap catàleg manual ni inventari. Així doncs, catalogar aquesta part del fons ha esdevingut una de les prioritats de la tasca de la Biblioteca de Reserva. Darrerament s’ha finalitzat la catalogació de llibres impresos al segle XVII ubicats al primer pis del dipòsit de la biblioteca. Així, tot el fons del segle XVII de la biblioteca disposa d’algun tipus de fitxa, en línia o en els dos catàlegs manuals diponibles (cedulari i de fotografies de portades ubicats al passadís de la Biblioteca de Lletres).

El procés de catalogació d’aquesta part del fons va començar l’any 1994, i des d’aleshores s’han catalogat els prop de 8.000 documents  que conté. La feina s’ha combinat amb altres catalogacions que també es consideraven prioritàries. Es pot consultar la fitxa catalogràfica d’aquest documents a través del catàleg de la UB i la seva signatura sempre té aquesta estructura: 07 XVII-+ un número correlatiu.

Actualment, el fons que resta per catalogar que no disposa de cap tipus de fitxa és el del segle XVIII i segle XIX fins l’any 1820, ubicat al segon pis del dipòsit. Dels primers se’n comptabilitzen uns 5400 volums i dels darrers uns 300. Actualment ja s’està treballant amb aquesta catalogació per aconseguir tenir tot el fons registrat el més aviat possible.

Exposició virtual de “La Settimana della Lingua Italiana” al web de la Biblioteca de Reserva

A l’expositor virtual de la Biblioteca de Reserva es pot visitar la mostra “La Settimana della Lingua Italiana“. Els llibres que s’hi exposen, ara de manera virtual, ja van ser exposats a les vitrines de la Biblioteca de Lletres en el marc de la XI Settimana della Lingua Italiana nel mondo.

Tal com informen a la introducció de l’exposició Montserrat Casas i Gabriella Gavagnin del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, l’exposició ofereix tres itineraris:

“El primer, dedicat a la història de la lexicografia, inclou, en una edició del segle XVI, un dels més antics repertoris lexicogràfics de la cultura del Renaixement, La Fabbrica del mondo de Francesco Alunno, la primera edició del Vocabolario degli Accademici della Crusca (1612) i algunes obres significatives de la cultura del Risorgimento, com els diccionaris compilats per Niccolò Tommaseo o el més famós diccionari de barbarismes, el Lessico della corrotta italianità de Pietro Fanfani i Costantino Arlìa.

El segon itinerari, dedicat al debat sobre la norma lingüística i a la reflexió sobre el llenguatge, comprèn, entre d’altres, edicions primerenques del Dialogo delle lingue de Sperone Speroni (1543) i de les Prose della volgar lingua de Pietro Bembo (1546) o bé de l’assaig de Giusto Fontanini Della eloquenza italiana (1726), així com també el primer número de la revista d’Ascoli Archivio Glottologico Italiano (1873).

Al tercer itinerari s’han agrupat obres gramaticals i lexicogràfiques que parlen de l’italià en relació amb altres llengües. Hi trobem, a més dels vocabularis bilingües italià-castellà més antics com el de Cristóbal de las Casas o el de Lorenzo Franciosini, La Crusca provenzale d’Antoni de Bastero i gramàtiques de l’italià dels segles XVII i XVIII escrites en castellà, en francès, en anglès i en alemany.”

La primera edició de la traducció políglota del Llibre dels Salms a la Biblioteca de Reserva

Entre els llibres catalogats recentment a la Biblioteca de Reserva es troba un Psalterium Hebraeum, Graecu[m], Arabicu[m] & Chaldaeu[m] : cu[m] tribus latinis i[n]terp[re]tato[n]ibus & glossis. [Genuae] : impressit miro ingenio Petrus Paulus Porrus Genuae : in aedibus Nicolai Iustiniani Pauli …, 1516.

Per primera vegada es posa a la venda una edició poliglota de la Bíblia, encara que només es tracti del Llibre dels Salms, ja que l’editor de l’obra, Agostino Giustiniani, bisbe de Nebbio, no arribà mai a aconseguir el finançament  necessari per publicar la traducció completa, tot i afirmar en el pròleg  que el manuscrit del Nou Testament ja estaba llest. Aquesta notable empresa fou reeixida plenament al poc temps per la Biblia Políglota Complutense, impresa entre els anys 1514 i 1517 i distribuïda a partir de 1520.

Els tipus hebreus, aràbics, grecs i romans  emprats en el Psalterium foren dissenyats i tallats sota la direcció de Pietro Paolo Porro que procedent de Milà, es traslladà a Gènova en ser-li encarregada per Giustiniani la impressió de l’obra.

Les traduccions del Psalterium estan ordenades en vuit columnes: el text en hebreu, la traducció llatina literal de l’hebreu, la Vulgata, la Septuaginta grega, l’àrab, la caldea, la traducció literal de l’arameu al llatí i finalment els scholia amb els comentaris d’Agostino Giustiniani.

Val la pena citar com a curiositat l’extensa nota  sobre la vida i els viatges de Cristòfor Colom que Giustiniani adjunta al Psalm 19:4 (des del f. C7 fins el recto del f. D1), acompanyant: Et in fines orbis terre verba eorum. El text conté informació sobre el  segon viatge  al continent americà amb dades poc  conegudes en aquell moment. Quin podria ser el motiu per fer la referència a Colom? Potser retre un homenatge al seu origen familiar tradicionalment atribuït a Gènova o bé també fer palès el reconeixement de les oportunitats evangelitzadores  que brindava el descobriment de noves terres …

Segons Darlow i Moule, se’n van imprimir 2000 exemplars en paper i 50 en pergamí.

Hi ha dos exemplars del  Psalteriúm a la Biblioteca de Reserva, ambdós necessitats de restauració, si bé la portada orlada amb els títols paral·lels impresos a 2 tintes que reproduïm, correspon a la còpia procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, que es troba en millor estat de conservació.
Signatura topogràfica:  B-47/1/14

Publicació del llibre “La lluita contra la moneda falsa” amb material de la Biblioteca de Reserva

Recentment s’ha publicat el llibre “La lluita contra la moneda falsa a la Barcelona de Felip II (1598-1621)”. Tal i com ens indica la presentació del llibre “L’objectiu d’aquest estudi, escrit per Albert Estrada-Rius -conservador del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)- i editat per l’Ajuntament de Barcelona, és plantejar una aproximació tant a les característiques del fenomen falsari com, sobre tot, de la reacció empresa per les autoritats liderades pels consellers de Barcelona.

Aquesta obra està il·lustrada amb nombrós material gràfic entre el que es troben 9 imatges extretes de material provinent del fons de la Biblioteca de Reseva. Així mateix el muntatge fotogràfic de la portada està fet a partir del document Ara ojats totom generalment queus notifican y fan a saber de part del … Señor don Pedro Manrique custodiat per aquesta mateixa biblioteca.

El llibre, que podeu consultar a la Biblioteca de Reserva, es presentarà el proper dilluns 20 de febrer a les 19:00 a La Seca (Flassaders, 40. Barcelona)

Imatges del Fons de Reserva en el Calendari del CRAI de la UB

El CRAI de la UB ha elaborat i publicat un calendari de sobretaula per a l’any 2012 dedicat a la promoció del material cartogràfic dipositat a les seves Cartoteques. En aquest calendari s’hi troben nombroses imatges provinents del fons de la Biblioteca de Reserva.

El calendari es pot comprar a la seu d’Alumni UB, Casa Garriga i Nogués, C/Diputació, 250 (Barcelona), al preu de 5 euros per al personal UB i socis Alumni UB, i de 6 euros per a les persones externes a la UB i també es pot visualitzar en la següent presentació.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑