Comença el curs i, novament, volem col·laborar amb vosaltres per tal de millorar la docència i l’aprenentatge als diversos graus i màsters de la nostra universitat. Què us oferim? Aquí trobareu diverses propostes que pretenen dinamitzar el fons antic de la Universitat de Barcelona, integrar-lo a l’aula i potenciar-lo com a objecte d’estudi.
Reprenem l’activitat al blog després de les vacances amb una notícia que ens fa una il·lusió especial. Encara que ens hauria agradat publicar-la poc després de la lectura, l’agenda no ens ho va permetre. Gràcies Cristina, i disculpa el retard!
El passat 26 de març es va celebrar la lectura i defensa pública de la tesi doctoral “L’entorn cal·ligràfic, l’essència de la lletra i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona” a càrrec de Cristina Simon i Pascual, historiadora de l’art, dissenyadora gràfica, docent de disseny gràfic i amb una formació específica en l’àmbit de la tipografia i de la cal·ligrafia.
Una investigació doctoral, dirigida pel Dr. Jesús Del Hoyo (Universitat de Barcelona), que integra diferents disciplines com la tipografia, les humanitats i el disseny gràfic i que se centra en l’estudi i anàlisi tècnic de les lletres del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona (finals del s. XI) des de la disciplina de la comunicació visual, les quals configuren una realitat gràfica projectada que esdevindrà el cas d’estudi principal de la investigació.
Més enllà de ser usuària i una bona coneixedora del nostre fons, la Cristina també va col·laborar en les activitats paral·leles organitzades el juliol de 2019 al voltant de l’exposició “Tipus, rostres i barbuts” oferint-nos la xerrada “Investigant al voltant de la lletra”. Felicitem de tot cor la Cristina pel seu més que merescut “Excel·lent cum laude” i us deixem amb aquest interessantíssim text que incideix en l’aportació que va oferir-li l’anàlisi de diferents caplletres medievals localitzades al nostre fons.
Per amenitzar el tancament de la biblioteca durant les vacances d’estiu, del 5 al 25 d’agost, us proposem una refrescant lectura que fabula sobre l’origen de la nostra biblioteca. Es tracta de La veritable història del llibreter assassí de Barcelona de Marcel Fité, publicada l’any passat per Edicions de 1984 i que trobareu al CRAI Biblioteca de Lletres.
En la novel·la hi apareixen, en un paper rellevant, alguns convents barcelonins dels quals ara en custodiem els llibres i que van cremar en l’època de les bullangues, un tema recentment tractat per Jordi Roca i Núria Miquel a La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames : 25 de juliol de 1835. Els llibres salvats pel protagonista de la història d’entre les flames del convent de Sant Francesc d’Assís ben bé podrien tenir l’aspecte dels llibres amb els talls o el llom cremats que acompanyen l’autor en la imatge. Marcel Fité ha tornat a visitar la biblioteca per explicar-nos com, anys enrere quan va venir-hi com a usuari, es va inspirar per a crear la novel·la.
Entre les coses escrites per propietaris i lectors a les guardes dels llibres, les poesies criden especialment l’atenció. N’hi ha de tota mena, i creades amb més o menys fortuna. També poden tenir relació amb el text, o no tenir-ne cap. El sonet castellà anònim descobert per la Gaia i el Ferran a la guarda de les Rime de Burchiello (Venècia: Francesco Marcolini, 1553) pertany a la primera categoria, i quan el llegeixes per primer cop, si no saps res sobre l’escriptor florentí, et sorprèn la seva abrupta expressivitat. Gràcies a l’interès d’aquests dos estudiants – ella llicenciada en Filologia Moderna per la Università di Firenze, ell alumne del màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB- ara podem entendre’l millor.
Us convidem a llegir al Dipòsit Digital l’aprofundit treball que han realitzat al voltant d’aquesta misteriosa poesia, i a saber per què van decidir fer-lo en aquesta entrada, escrita per ells mateixos.
Moltes gràcies, Gaia i Ferran, per la vostra generosa dedicació i perseverança en temps difícils!
CRAI Reserva UB 07 XVI-2756 i segona estrofa del sonet manuscrit a la guarda posterior.
Sovint us hem parlat de les nostres bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors, dos recursos purament genuïns del CRAI Biblioteca de Reserva que avui són notícia. Com sabeu, l’objecte d’estudi de les dues és ben diferent: el de la primera, les marques tipogràfiques que utilitzaven els impressors, llibreters o editors durant tota l’època de la impremta manual; el de la segona, les marques de propietat, lectura i ús dels llibres de la nostra col·lecció.
Ressaltem l’originalitat d’aquesta tasca, que es reflecteix en la consulta intensiva feta per part d’usuaris d’arreu del món de les Marques d’impressors i en la singularitat dels Antics posseïdors dins l’àmbit de les biblioteques catalanes.
Avui celebrem l’actualització d’aquests dos recursos en un nou entorn:
El primer punt que cal ressaltar, evidentment, és l’impacte de la COVID-19 en tota la nostra activitat. Des del 16 de març i fins al 10 de juny el CRAI Biblioteca de Reserva va tancar les seves portes, igual que la resta de biblioteques del CRAI de la Universitat de Barcelona. La reobertura de la consulta de fons va ser gradual i sempre en funció de les directrius sanitàries del moment.
En més d’una ocasió hem fet esment al punt més feble de la nostra col·lecció: el seu mal estat de conservació, una situació que no pot quedar silenciada. Esperem que amb aquesta nova crida, els tres candidats puguin ser restaurats i, sobretot, es desperti una major sensibilització sobre aquesta greu problemàtica.
També us convidem a llegir l’entrevista apareguda a la revista Catorze que ajuda a contextualitzar aquesta situació.
A partir d’aquest mes d’abril hem omplert les vitrines de la sala Piferrer amb fons modern relacionat amb la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva. Durant els períodes que no estiguin ocupades amb exposicions del CRAI Biblioteca de Lletres ni de la Biblioteca de Reserva, hi presentem diferents continguts: una selecció de les noves adquisicions trimestrals, un volum tancat i un d’obert dels Tresors de la UB i diversos facsímils fets a partir d’exemplars del nostre fons a càrrec d’Edicions UB.
La presència d’onze llibres del CRAI Biblioteca de Reserva a l’exposició Mart, el mirall vermell, ens ha animat a redactar aquesta entrada. Així, podrem explicar el seu paper dins el discurs de la mostra i aprofitar per endinsar-nos en certes particularitats de cadascun d’ells.
En primer lloc volem donar les gràcies a Miquel Nogués, coordinador de l’exposició, per la visita comentada que ens va oferir. Les seves explicacions sobre l’objectiu, el desenvolupament del projecte i el recorregut detallat a través de l’exposició van ser de gran ajut. La redacció d’aquesta notícia s’ha servit de les seves explicacions, així com de les cartel·les informatives que es presenten. Totes les obres citades han estat digitalitzades pel CEDI i queden incorporades al BiPaDi. Les podeu consultar a través de l’enllaç que oferim del catàleg.
Blog de Fons Antic 