En relació amb una notícia anterior d’aquest bloc Objectiu 2018: incrementar el suport a la docència del CRAI Biblioteca de Reserva, i per evidenciar la valoració positiva de les sessions pràctiques a la nostra biblioteca, volem retre homenatge a una de les nostres més fidels professores que ha impartit classes amb el nostre fons.
Avui tenim la satisfacció de comunicar-vos una molt bona notícia: la recuperació d’un incunable desaparegut des de feia molt de temps de la nostra col·lecció.
Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca de Reserva posa a la disposició dels professors la sala de manuscrits, per tal de poder impartir classes amb documentació del nostre fons.
Els dies 24, 25 i 26 de gener s’ha celebrat a la ciutat de València el simposi “Libris satiari nequeo”: De la Edad Media a la era digital. La convocatòria i organització ha estat a càrrec de la xarxa d’investigació El libro medieval: del manuscrito a la era de internet, amb l’acrònim de MEDBOOKWEB, un grup interdisciplinari a nivell universitari espanyol que vol abordar la realitat del llibre medieval, sigui manuscrit o sortit de la impremta primitiva, des de les diferents disciplines que hi prenen partit: història de l’art, biblioteconomia, filologia, història de la llengua, paleografia i codicologia. Impulsar l’intercanvi entre els estudiosos d’aquestes diferents branques és l’objectiu bàsic d’aquesta xarxa d’excel·lència, ja que, en les seves paraules, la visió del llibre antic ha de ser entesa com un poliedre de diferents cares.
La cita que Gemma Avenoza va donar a la presentació del Simposi, “Senyor, no em donis saviesa, dona’m amics que la tinguin”, il·lustra clarament aquesta idea d’intercanvi, que nosaltres, des del CRAI Biblioteca de Reserva, tan sovint acollim.
La varietat de temes tractats en el programa ha estat un reflex d’aquesta interdisciplinarietat, i la combinació de les ponències amb sessions més pràctiques, tant a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València com a l’Arxiu Capitular de la Ciutat, li ha donat un caràcter més viu.
Agraïm i valorem molt satisfactòriament la participació per part del CRAI Biblioteca de Reserva a les Jornades, ja que les biblioteques històriques tenen un paper clau en les recerques sobre llibre antic, no només com a instrument i mitjà per a la consulta dels documents, sinó també pel seu paper actiu en aquest entramat d’interessos variats.
La nostra participació va quedar emmarcada dins d’una taula rodona titulada Libros perdidos, fragmentos, inventarios … on vam presentar la intervenció titulada: La colección de portadas sueltas del CRAI Biblioteca de Reserva, on s’explica la tràgica destrucció d’una gran quantitat de llibres del fons antic que es va portar a terme durant els anys 30 del segle passat i dels quals només s’ha conservat la portada (i en alguns casos també els preliminars), i la gestió que se n’ha fet posteriorment. Una part de l’exposició es basa en el TFM La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva obra d’Elena de la Rosa del 2016 dins el Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, que ja vam presentar en aquest blog i accessible, com el text de la ponència, des del Dipòsit Digital de la UB.
La sensació personal després de la participació en jornades d’estudi sobre llibre antic queda molt ben expressada en el lema d’aquest simposi “Libris satiari nequeo”, extreta de les epístoles de Petrarca, que es tradueix com “No em puc saciar dels llibres”.
Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del darrer trimestre de 2017:
Andrés, Juan. Furia : disertación sobre una inscripcion romana / Juan Andrés; Pedro Aullón de Haro, David Mombelli (eds.). Madrid : Instituto Juan Andrés de Comparatística y Globalización, 2017.
A la selecció de casos hem mirat de reflectir l’apassionant (i en ocasions exasperant) àmbit de les anomenades “variants bibliogràfiques”, tot un univers a què el catalogador de llibre antic sovint es veu abocat, de vegades quan menys s’ho espera.
Recordem que la mostra va ser el resultat d’una celebració: la publicació, al Dipòsit Digital, del document de treball Estats, emissions i edicions al catàleg: una proposta oberta, un manual elaborat pel CRAI Reserva que esperem que constitueixi una eina útil per a qui treballa amb fons patrimonials. En aquest sentit, ens satisfà molt la seva inclusió a les Pautes per a monografies impreses antigues del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya), en la redacció de les quals la nostra biblioteca va participar i de què ens fèiem ressò recentment.
Per a més informació sobre l’exposició, us convidem a llegir el post publicat en aquest mateix blog amb motiu de la seva inauguració.
El 31 d’octubre del 1517 el frare agustí Martí Luter va clavar les anomenades 95 tesis de Wittenberg a la porta de l’església de la universitat. Sigui certa o imaginària l’acció, inaugura popularment la Reforma.
Són moltes les biblioteques de l’àrea protestant que aquest any han celebrat els 500 anys d’aquest fet transcendental, amb la celebració d’exposicions i amb la publicació de posts als respectius blogs. El CRAI Biblioteca de Reserva no pot acabar el 2017 sense fer-se’n també ressò, tot i amb un tarannà decididament i inevitablement contrareformista …
En efecte, si la Reforma va trobar en la impremta l’aliat més eficaç per a la seva afirmació, la reacció de Roma, la coneguda com Contrareforma o Reforma catòlica, no es va quedar enrere a l’hora d’explotar aquest poderós mitjà, i la nostra col·lecció n’és un diàfan testimoni. Procedents majoritàriament dels convents desamortitzats de la província de Barcelona, els llibres de Reserva fan gala tant dels controversistes i apologistes que immediatament van erigir-se en encesos defensors de l’ortodòxia catòlica, com de l’autèntic boom editorial ocasionat pels decrets del Concili de Trento.
L’amenaça protestant també va provocar, com és ben sabut, la creació d’un aparat inquisitorial consagrat a controlar la producció impresa, tot prohibint o expurgant els llibres considerats contraris a la fe catòlica. Les biblioteques conventuals acostumaven a gaudir de permisos atorgats per autoritats eclesiàstiques que els permetien la possessió i lectura de textos prohibits, sota diverses condicions, com ara la seva col·locació en un espai diferenciat o bé l’expurgació.
Són molts els textos custodiats als nostres dipòsits que exhibeixen a la portada i a les pàgines interiors els efectes de la censura, i entre les abundants mostres hem triat una còpia de les Observationum & curationum chirurgicarum centuriaede Wilhelm Fabricius Hildanus o Wilhelm Fabry. El famós cirurgià alemany i la seva dona, Marie Colinet, llevadora i també cirurgiana, van abraçar fermament el moviment pietista sorgit a l’empara de la Reforma, fet que va merèixer la inclusió de Fabry a l’Expurgatori espanyol, on és titllat de “chirurgus lutheranus”.
Fabricius Hildanus, Wilhelm. Observationum et curationum chirurgicarum centuriae. Lió : Jean Antoine Huguetan, 1641. M-11965
Com apuntàvem, la producció dels textos disciplinaris tridentins i, en general, el mercat del llibre religiós, va assolir amb el Concili una formidable embranzida, tot determinant la producció editorial de la primera meitat del segle XVII. Són obres que, atesa la procedència dels nostres fons, inunden els dipòsits del CRAI Biblioteca de Reserva, on la potència assolida pels grans centres i empreses editorials, les més afortunades dotades de privilegis d’impressió, és ben palesa.
Amb aquestes premisses, no resulta difícil presentar-vos imatges apropiades per a les festes nadalenques, que aquest any tindran, naturalment, un regust tridentí…
En primer lloc la Nativitat, en un dels molts gravats de les cèlebres Evangelicae historiae imagines del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal. Teòleg tridentí, Nadal les va concebre per estimular en qui les contemplés la meditació dels misteris evangèlics, una missió en què els millors gravadors flamencs, autors de les estampes, van tenir un pes decisiu.
Nadal, Jeroni. Evangelicae historiae imagines. Anvers : Martin Nuyts, 1543, làmina 3. CM-4149-2
De les premses de l’Officina Plantiniana de Balthasar Moretus, que tant va treballar per a la causa contrareformista, va sortir el 1634 un Missalacolorit, de què mostrem una imatge de l’Adoració dels Reis Mags, que amb el seu colossalisme, més que devoció, pot inspirar temor i respecte.
Si us interessa l’explosió iconogràfica que va acompanyar la reacció antiprotestant, us animem a visitar l’exposició “Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII”, instal·lada al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona fins al 14 de gener del 2018, amb un nodrit grup de documents procedents de la nostra biblioteca.
Acabem aquest post passant pàgina, per descobrir-vos, més enllà de la Contrareforma, la sorprenent riquesa i varietat de la nostra col·lecció en la darrera recomanació de l’any: els tresors bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva a la mostra “Els plaers de mirar: tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, oberta al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya fins al 25 de febrer del 2018, una cita que no us podeu perdre.
