Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Com ja ens haureu sentit dir repetides vegades, descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva en el catàleg en línia és una de les nostres prioritats.
Continua la lectura de “Impuls a la catalogació de llibres espanyols del segle XVII”
Us informem de les noves incorporacions d’aquests darrers mesos
Continua la lectura de “Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva del segon i tercer trimestre de 2019”
La fortuna ha volgut que la publicació d’aquesta entrada coincidís en el temps amb la celebració del 8 de Març (Dia Internacional de les dones), i per això és un motiu d’especial satisfacció comunicar-vos que ja teniu catalogat i digitalitzat en accés lliure a BiPaDi el manuscrit 1038 corresponent a l’autobiografia d’Anna Domenge, procedent del Convent de Santa Caterina, tal i com consta al catàleg de llibres prohibits d’aquesta biblioteca conventual.
Continua la lectura de “L’autobiografia d’Anna Domenge i la mística femenina al CRAI Biblioteca de Reserva”
Avui us comuniquem una notícia extraordinària.
Continua la lectura de “Trobat un exemplar aparentment únic de l’edició barcelonina de l’obra De Imitatio Christi impresa per Tomàs Vassiana l’any 1650”
Tot i que amb “cert” retard, acaba d’aparèixer a les pàgines del CRAI Biblioteca de Reserva dedicades a les mostres virtuals “El joc de les diferències: estats, emissions, edicions copiades línia per línia”, exposició presentada a les vitrines de les biblioteques de Reserva i de Lletres del 2 al 19 de maig del 2016.
A la selecció de casos hem mirat de reflectir l’apassionant (i en ocasions exasperant) àmbit de les anomenades “variants bibliogràfiques”, tot un univers a què el catalogador de llibre antic sovint es veu abocat, de vegades quan menys s’ho espera.
Recordem que la mostra va ser el resultat d’una celebració: la publicació, al Dipòsit Digital, del document de treball Estats, emissions i edicions al catàleg: una proposta oberta, un manual elaborat pel CRAI Reserva que esperem que constitueixi una eina útil per a qui treballa amb fons patrimonials. En aquest sentit, ens satisfà molt la seva inclusió a les Pautes per a monografies impreses antigues del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya), en la redacció de les quals la nostra biblioteca va participar i de què ens fèiem ressò recentment.
Per a més informació sobre l’exposició, us convidem a llegir el post publicat en aquest mateix blog amb motiu de la seva inauguració.
La passada setmana el Bloc del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) va fer-se ressò de l’aparició de les noves Pautes de catalogació per a monografies impreses antigues, elaborades directament segons la normativa RDA.
És una satisfacció per a nosaltres haver format part – juntament amb la Biblioteca de Catalunya i el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya- de l’equip de tres professionals responsables de l’elaboració d’aquesta nova normativa, que ara ja està disponible per a tothom que la vulgui consultar, i que esdevé un referent en la catalogació de fons antic per a les biblioteques amb patrimoni bibliogràfic de Catalunya.
Vegeu la notícia del blog del CSUC
L’equip assessor de catalogació de llibre antic del CSUC ha elaborat unes Pautes de catalogació per a monografies impreses antigues, material que per les seves característiques ha estat sempre molt complex de catalogar i la seva publicació era molt esperada.
Aquestes pautes, aprovades pel Grup d’Interlocutors de Catalogació del CSUC, són el resultat d’un intens i llarg treball que permetrà disposar d’una guia fàcil i comprensible per al tractament d’aquest tipus de material. Han estat elaborades directament segons la nova normativa RDA i es troben disponibles per a tothom que les vulgui consultar.
*Imatge de la capçalera: Portada i colofó de l’exemplar 9-V-47 de l’edició de 1540 del Llibre del Consolat del Mar.
Hem finalitzat la catalogació de 77 obres provinents de la biblioteca Josep Balari i Jovany, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de 1881 a 1901.
Josep Balari i Jovany es va dedicar a la filologia i a la història. També exercí d’advocat i es va interessar per la taquigrafia, de la qual va ser-ne un veritable expert i alhora un fervent partidari del sistema taquigràfic Garriga.
Com bé sabeu, la catalogació de manuscrits és una tasca especialment complexa, fet que podreu constatar si observeu qualsevol de les nostres llarguíssimes catalogacions. Sovint, a les peculiaritats del text en si hem de sumar les modificacions posteriors –parts censurades, notes manuscrites, afegitons, etc.- la majoria de vegades d’origen totalment desconegut per a nosaltres.
Aquest post sorgeix gràcies a la perícia de Mercè Gras, que ens va sorprendre novament quan, després de consultar el manuscrit 535, és a dir, les Obres històriques sobre els comtats de Rosselló, Peralada i Empúries, de Josep de Taverner i d’Ardena, ens va fer una sensacional revelació sobre l’anotació manuscrita que podem trobar a la portada de la primera de les obres recollides, el Arbol genealógico de la casa de los condes de Rossellón, Perlada y Empúrias, que escriví lo il·lustre señor Don Joseph Taverner y de Ardena, canónigo y tezorero de la santa Iglesia de Barcelona. Quina era la identitat de l’anònim amanuense? Anem a pams i deixem que la Mercè en ho expliqui…
Com bé sabeu, des del 1986 -data en què es va iniciar la catalogació retrospectiva en línia de la col·lecció històrica de la Biblioteca de Reserva- incloem en les catalogacions un camp específic, susceptible de recuperació, en què recollim les dades relatives a l’exemplar. Mica en mica, aspectes com les enquadernacions, l’estampat de les guardes o bé les marques de propietat han anat prenent més rellevància i la descripció dels exemplars ha acabat esdevenint una tasca tan fonamental com la descripció i identificació de les diferents edicions que tenim a les mans.
Paral·lelament, la nostra base de dades d’antics posseïdors –en marxa des de 2009- no ha parat de créixer i també d’adaptar-se als nous tipus de marques de propietat que han anat sorgint i han captat el nostre interès o el dels nostres usuaris. Aquest seria precisament el cas de les “Súpliques de devolució“, aquelles notes del tipus “Si este libro se perdiere …”
A la nostra base de dades hem diferenciat un segon tipus de súpliques, que serien aquelles que van acompanyades d’una promesa -com ara pregar per qui restituirà el llibre o bé oferir una compensació econòmica- i que anomenem “Promeses de recompensa“. És precisament sobre una d’aquestes “Promeses de recompensa” que avui volem centrar aquest post, ja que la seva lectura ens va sorprendre molt.
Com es pot observar, la primera imatge que presentem correspondria al que coneixem com a “Súplica de devolució” mentre que la segona –els diferents tipus de compensacions- corresponen ja al que identifiquem com a “promeses de recompensa”. Fixeu-vos que la recompensa és totalment diferent si el que retorna el llibre al seu propietari –Antonio Sauquet– és un home o una dona. Sauquet és clar al respecte: si el que li retorna el llibre és home “li donare 1 quarto para beber”, però si és dona li donarà “1 quarto para abujas de coser”. Aquesta promesa de recompensa, localitzada en una edició valenciana de principis del segle XIX de la Gramática latina de Antonio de Nebrija és un clar testimoni de la diferenciació dels rols per gènere al segle XIX i una mostra més de la gran quantitat d’informació que ens poden oferir les marques de propietat, tant des d’un punt de vista cultural –saber què es llegia i qui ho llegia, per exemple- com sociològic.
Un interrogant però ens queda obert… A què es refereix Sauquet quan afirma que si el que li retorna el llibre és un nen li donarà “1 palo de nadal qe rompa costillas y no hase mal”? Algú de vosaltres està familiaritzat amb el significat de “palo de nadal” i ens podria ajudar a resoldre aquesta qüestió?
Tal i com us anem informant mensualment, la Base de Dades d’Antics Posseïdors va creixent mica en mica. Com sabeu, a mesura que anem catalogant llibres, tots els antics propietaris institucionals queden inclosos a la base de dades. Per contra, en el cas de persones individuals, només s’inclouen les que es consideren rellevants per diversos motius, fet pel qual molts personatges, degut al seu caire anònim, queden descartats.
A vegades, però, tenim veritables sorpreses, i aquest seria el cas recent de les tres obres localitzades al nostre fons amb l’ex-libris manuscrit del matemàtic i astrònom francès Louis Godin.
Louis Godin (París, 1704 – Cadis, 1760) ha passat a ser especialment recordat per haver format part de l’expedició geodèsica que l’any 1736 va marxar al Perú -per encàrrec de l’Académie des Sciences, de la que ell formava part-, amb l’objectiu de mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra. L’acompanyaven alguns dels savis més reputats de l’època, com els francesos Charles-Marie de la Condamine, Bouguer, Jussieu, Hugot, Morainville i Coplet, i els científics espanyols Jorge Juan i Antonio de Ulloa, com a representants de la monarquia del territori objecte d’estudi. Paral·lelament, un any abans, havia marxat una altra expedició –dirigida pel seu compatriota Pierre Louis Moreau de Mauperturis- cap a Laponia, amb l’objectiu de mesurar l’arc meridià que passava pel pol. La comparació dels resultats d’ambdues expedicions va permetre determinar que el diàmetre de la terra era major a l’equador que als pols, constatació que va convertint-se en tota una fita científica.
Malgrat que no tots els ex-libris localitzats estan datats, creiem que efectivament són anteriors a aquest viatge. D’altra banda, el que si que podem assegurar és la via per la qual aquestes obres de tan il·lustre propietari han arribat a la nostra biblioteca: totes tenen el segell “B.P.U. Registro de Gobierno”, i provenen del llegat de la Casa d’Osuna. A més, un dels volums -que conté dues obres relligades juntes-, presenta el super-libris daurat amb l’escut a la coberta de la mateixa família. Aquests indicis corroboren que les tres obres provenen d’un donatiu de la Biblioteca Nacional de España amb fons del què havia estat la biblioteca personal de la Casa d’Osuna. El fet que Louis Godin va acceptar el càrrec de president de l’Academia Naval de Cádiz quan va tornar a Europa el 1751, i s’hi va quedar fins la seva mort el 1760, ens fa pensar que la casa d’Osuna, amb la seva característica avidesa de buscar nous fons notables per la seva biblioteca, va adquirir la del francès després de la seva mort, o potser anys després.
Ens satisfà molt aconseguir identificar els antics propietaris dels llibres, especialment tenint en compte l’interès creixent que aquest tipus d’informació està prenent. A més, en aquest cas en concret, la recompensa ha estat doble, ja que hem transmès la nostra troballa als companys de la Universidad de Salamanca, que també tenien una obra que havia pertangut a Louis Godin. El llibre correspon a una obra sobre matemàtica, geometria i astronomia que de nou havia format part de la biblioteca privada de la Casa d’Osuna. Ja que en el seu exemplar només hi constava el cognom i la data “Godin 1731”, encara no havien aconseguit identificar-lo.
Imatge de la base d’Antics posseïdors del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB
És un clar exemple que la comunicació entre biblioteques és enriquidora. Ara ja, a la base de dades d’aquesta universitat, consta l’entrada de Louis Godin de manera completa.
Els continguts del Blog de Fons Antic estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
