Nous gravats afegits a la Col·lecció de Gravats del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) de la Memòria Digital de Catalunya

Durant aquests darrers mesos s’han catalogat 100 gravats en làmines soltes pertanyents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, integrada per més de 8.000 gravats datats des del segle XVI fins al segle XIX.

Les seves imatges ja queden integrades a la Col·lecció de Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), on amb aquesta nova incorporació es compten més de 6000 gravats. Cada imatge va acompanyada d’una fitxa descriptiva que conté l’enllaç permanent al registre del gravat en el catàleg del CRAI UB.

Bona part d’aquests gravats catalogats darrerament són litografies, tècnica artística que apareix a Europa en els darrers anys del segle XVIII, en un espai presidit fins aleshores per la xilografia i la calcografia. En aquestes làmines hi són representats un bon nombre dels gravadors i dibuixants que treballaren a l’estat espanyol durant el segle XIX, on es va difondre aquesta nova tècnica a partir de 1815. També s’han catalogat algunes calcografies amb aiguafort o burí.

Contemplarem el treball de figures destacades com Federico de Madrazo y Kuntz, pintor de cambra de la reina Isabel I i director del Museu del Prado, Bonaventura Planella i Couxello, professor i director de l’Escola de Llotja a Barcelona, Francesc Xavier Parcerisa i Boada, pintor i litògraf català que va il·lustrar l’obra Recuerdos de España, Rafael Esteve i Vilella, gravador de cambra de Carles IV i Ferran VII, Alejandro Blanco y Asensio que treballà per José de Madrazo en el Real Establecimiento Litográfico i fou nomenat membre de mèrit de l’Academia de San Fernando el 1829, o també Florentin Decraene, pintor i litògraf d’origen belga que s’establí a Madrid, entre d’altres.

El gènere més abundant d’aquests gravats és el retrat, però també hi trobem escenes històriques, mitològiques, al·legòriques o hagiogràfiques, i també representacions de monuments artístics.

Amb aquesta darrera càrrega, són ja 1627 els gravats de la nostra col·lecció que podreu consultar a la MDC. Esperem seguir treballant en aquesta línia, amb la intenció de descriure i donar a conèixer totalment aquest notable fons, una mostra de l’art del gravat a Europa al llarg de quatre segles.

Nous registres del fons del CRAI Biblioteca de Reserva

Per tal de donar més visibilitat a la tasca de catalogació portada a terme al CRAI Biblioteca de Reserva, a partir d’aquest desembre i mensualment donarem tres dades concretes referents al mes anterior.

 cartell novetats reserva En primer lloc, el nombre i l’enllaç a totes les notícies noves que s’han creat al catàleg de la UB, tant les que representen una nova edició com els nous volums incorporats (no s’inclouen nous registres d’exemplars duplicats). Aquesta dada és accessible des de la pàgina d’inici del catàleg Noves adquisicions bibliogràfiques (mensuals), a la columna dreta d’aquest bloc i des de la pàgina de fons i col·leccions del CRAI Biblioteca de Reserva, però la repetirem també des d’un post.

En segon lloc, s’indicarà el nombre, el nom i l’enllaç de tots els impressors que s’han incorporat a la base de dades Marques d’impressor, tant perquè no hi eren com perquè se’ls ha afegit una nova marca.

 marques_impressors
  antics_posseidors

I, en tercer lloc, el nombre, el nom i l’enllaç de tots els antics posseïdors que s’han incorporat a la base de dades Antics posseïdors, tant perquè no hi eren com perquè se’ls ha afegit una nova marca de propietat.

Concretament, el mes de novembre del 2016 ens trobem aquests indicadors:

  • Nous registres d’exemplar al catàleg: 187 entrades noves

-4 nous impressors:

Colomiez, Raymond, actiu 1588-1631

Guillimin, Jean-Baptiste, fl. 1680-1694

Misserini, Nicolò, fl. 1590-1629

Prato, Francesco

-8 noves imatges de marques:

Bartoli, Pietro ID 11605996a

Bellerus, Gaspar, actiu 1606-1617 ID 11617822a

Cardon, Horace, 1566?-1641 ID 13105449d

Eredi di Giovanni Domenico Tarino ID 11608365a

Frova, Girolamo ID 11617421a

Gymnich, Johann, m. 1634? ID 11619107a

Pavoni, Giuseppe, aproximadament 1551-1641 ID 11603707c

Typografia Agnelli ID 11604505a

-3 nous posseïdors:

Anglasell i de Cortada, Marià, m. 1754

Colldeforns, Francesc de P.

Manaut, Joannes

-3 noves imatges d’antics posseïdors:

Besora, Josep Jeroni, m. 1665

Potau i d’Oller, Cristòfor de

Salvà i Campillo, Francesc, 1751-1828

 

La importància de ser un factici

Els facticis, volums en què es troben relligades juntes diverses obres, de format i sovint temàtica similars, són, d’entrada, un malson per als catalogadors, especialment quan es tracta d’una infinitat d’impresos. En són exemples freqüents els sermons, villancets, oratoris, relacions de successos, exercicis acadèmics o les temudes al·legacions.

En són moltes les mostres que trobem entre els volums de la nostra col·lecció, testimonis d’una pràctica duta a terme per les biblioteques conventuals de manera reiterada i comuna. Els lloms acostumen a presentar títols a la manera de “Sermones de varios asuntos” o “Varios papeles de noticias”, i sovint, a l’inici del recull, trobem una indicació del seu contingut. Cada un dels impresos, a més, compta amb un número correlatiu per a la seva correcta identificació, anotació molt útil perquè de vegades poden arribar al centenar.

L’enuig davant de la perspectiva de treballar durant dies un únic volum sabent que els prestatges són plens d’altres obres també per catalogar, de major entitat física i de contingut, s’hauria de dissipar si pensem en els avantatges d’aquests antipàtics llibres. En efecte, el fet d’haver-se reunit en el passat, en una sola unitat física, aquests impresos sens dubte ha impedit, en part, la seva destrucció i desaparició.

portada

Recentment hem catalogat un interessant factici, d’una mena ben diferent, que inclou quatre extractes de De institutione grammatica libri tres, manual per aprendre el llatí del jesuïta portuguès Manuel Alvares (1526-1583). L’obra, íntegra o parcial, va tenir una amplíssima difusió, i en són una bona prova les edicions contingudes en el nostre volum, impreses a Colònia el 1669, 1678, i 1682, i a Clèveris el 1671.

13881814am

A la nota manuscrita de la guarda posterior del nostre volum factici, en format in octavo, es llegeix: “Cornelius Staats studiosus Cranenburgensis anno 1683”. El probablement estudiant de Kranenburg Staats va “tunejar-lo”, intercalant fulls blancs entre les seves pàgines per deixar-hi notes en el curs del seu estudi. L’esforç però anava acompanyat també del descans i del joc, com podria indicar l’escriptura dels seus nom i cognom infinites vegades a una de les guardes, amb la intenció, potser, de formar un perfil.

proves cal·ligràfiques

A l’estudi del llatí, però, calia unir la devoció cristiana. Per això no ens pot estranyar que completi el volumet una obra que també va gaudir d’una extraordinària difusió, el Parvus catechismus de Petrus Canisius, en una edició  impresa a Colònia el 1678.

Tant aquesta última edició com les que hem citat d’Alvares són impresos modestos, d’escassa qualitat tipogràfica i sortits de premses poc conegudes, i, molt important, no localitzats a cap recurs imprès o en línia. Certament van ser textos molt utilitzats, i formen part d’una llarga nòmina d’obres d’idèntiques característiques de què, precisament pel seu ús intensiu, és difícil trobar una còpia.

Sabem que el llibre va pertànyer a un dels convents desamortitzats, tot i que no exhibeix cap marca que ens permeti determinar el seu origen exacte. Estem segurs però que gràcies al seu primer propietari, l’alemany Cornelius Staats, i sens dubte a la sort, actualment hem pogut identificar cinc edicions alemanyes del segle XVII de textos extremadament populars i, en conseqüència, efímers.

Localitzades dues obres al CRAI Biblioteca de Reserva amb ex-libris de Josep Ximenis i de Mont-Rodon

Durant el procés de catalogació de dues obres del segle XVII hem localitzat dos ex-libris manuscrits de Josep Ximenis i de Mont-Rodon. Es tracta dels exemplars 07 XVII-1727 i 07 C-202/4/14 i 15 (en el cas d’aquest dos últims volums l’ex-libris es troba cancel·lat).

Josep Ximenis i de Mont-rodon és documentat com a ciutadà honrat de Barcelona entre 1637 i 1656 i conseller del Braç Militar a partir del 3 de Maig de 1641. També va jugar un paper molt destacat durant el Setge de Barcelona de 1651-1652, com a ambaixador a París davant de Lluís XIV enviat pel Consell de Cent i la Generalitat, per tal d’obtenir el suport de les tropes franceses per a trencar el setge al qual estava sotmesa la ciutat, per part de l’exèrcit de la monarquia hispànica.El Setge de Barcelona de 1651-1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, al final del qual les autoritats catalanes van quedar novament sota l’obediència del rei castellà. L’escassetat d’aliments i els incompliments dels ajuts promesos pel monarca francès durant aquest setge, van provocar condicions molts dures per als habitants de la ciutat. En aquest sentit, els ambaixadors eren claus per a mantenir les relacions amb la cort de Lluís XIV, però les despeses que ocasionaven comportaven molts de maldecaps al Consell de Cent, ja que els retards en les negociacions i demandes al rei, feien que sovint aquells haguessin de demanar préstecs per a mantenir-se, a causa de l’allargament en el temps de les seves missions.

Una vegada més es demostra la importància de les marques de propietat no només per a conèixer la procedència o el periple concret experimentat per un exemplar des de la seva aparició fins als nostres dies (per quines mans ha circulat el saber), sinó també per a documentar el contingut de les biblioteques de personatges il·lustres o destacats (què llegien). Sabem que l’exemplar 07 XVII-1727 va passar a formar part més endavant de la Biblioteca del Convent de Sant Agustí, perquè així consta en el full de guarda anterior, i que l’exemplar 07 C-202/4/14 i 15 va pertànyer després al Convent de Santa Caterina, tal i com ens indiquen la nota manuscrita a portada de Tomàs Ripoll (mestre general de l’orde dels dominicans), així com el segells del mateix convent (a portada) i les marques de foc a tall de peu. La Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna també recull una obra [Miscel·lània documental sobre la Diputació del General], de la qual Josep Ximenis i de Mont-rodon va ser-ne compilador, anotador i propietari i que es troba en aquest moment dipositada a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la Biblioteca Dalmases, adquirida per la BC el 1916.

La catalogació d’exemplars incomplets: una Silva de varia leccion de Pedro Mexia censurada i un imprès litúrgic sobre pergamí

Com ja vam comentar en l’apunt sobre els impresos del segle XVI catalogats els tres darrers anys, el nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa, sense oblidar les còpies de repertoris i fonts de referència, brinden a les biblioteques patrimonials una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals ha fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.

Un dels impresos incomplets del XVI que hem catalogat és la famosíssima Silva de varia leccion, una miscel·lània de caràcter enciclopèdic escrita per Pedro Mexía o Mejía. Aquesta obra va esdevenir un autèntic èxit editorial en el segle XVI. Durant uns 130 anys se’n van publicar ni més ni menys que 107 edicions conegudes, 32 d’elles en castellà. En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva n’hi ha 11.

Aquesta gran quantitat d’edicions ha suposat una dificultat afegida a l’hora d’identificar el nostre exemplar, incomplet pel principi del text (falten la portada i els primers quaderns) i també pel final.

Les diverses leçons de Pierre Messie gentilhomme de Seuile, contenans variables & memorables histoires mises en françois par Claude Gruget Parisien, de nouueau reueuës, corrigees & augmentees de trois Dialogues, touchant la nature du soleil, de la terre & des metheores. Lyon … : par la vesue [sic] Gabriel Cotier,1570 (imprimé par Iean Marcorelle). 1272, [24] p. ; 16º

Agraïm a la Biblioteca Municipal de Lió (BmL) la seva ajuda en la identificació d’aquesta edició. La seva col·laboració en atendre la nostra consulta ha estat clau per a resoldre un autèntic enigma, ja que Baudrier, en el seu repertori lionès del XVI, cita una edició similar impresa per la vídua de Cotier el 1570, però no acaba de coincidir amb el nostre exemplar, bàsicament en el format, que és diferent (en 8º).

Val a dir que no és gens estrany que en una part dels exemplars d’aquestes edicions de la Silva, com és el cas de la nostra edició lionesa del 1570, manquin els primers quaderns. Segons Palau y Dulcet:

“No obstante, el Santo Oficio entrado el siglo XVII alarmado por la divulgación de las repetidas ediciones mandó expurgar el capítulo IX de la parte referente a la pretendida papisa Juana. De aquí las mutilaciones y tachones de multitud de ejemplares y de la definitiva supresión del capítulo a partir de la edición de 1643”.

Tot fa pensar que és per això que justament en el nostre exemplar manquen els capítols anteriors al X, mentre que al mateix temps hem comprovat que aquesta mutilació es repeteix en altres edicions de la Silva de la nostra col·lecció.

Per acabar aquesta notícia, us parlem d’un cas en el que estem treballant actualment. És un imprès litúrgic sobre pergamí, del qual només en resta una petita part. Es presenta a dues tintes i en lletra gòtica a dues columnes en format foli. Probablement, formava part d’un breviari, missal o llibre d’hores. La part de l’obra que ha perviscut són els fulls cl-clv d’un quadern que contenen l’ofici de difunts (signatures: Xxii-Xxvii). L’incipit està envoltat per una orla xilogràfica de caràcter popular on estan representats els evangelistes, diversos sants i la crucifixió. A la part inferior el Sant Sopar i a l’inici del text una gran inicial amb la mort coronada presidint.

no identificat_Página_01
Cliqueu per veure’l sencer

La seva identificació és un autèntic repte, esperem aconseguir-ho com en el cas de l’obra de Mexía. Per cert, tota col·laboració que ens pugueu oferir serà molt apreciada també en aquest cas.

Tres salms de Savonarola

Treballant amb fons antic sempre acostumes a emportar-te sorpreses, la majoria d’elles agradables, això si… Fa tres anys us anunciàvem que ja havíem acabat amb la catalogació d’impresos del segle XVI, però la realitat ha estat lleugerament diferent, ja que hem anat localitzant més impresos d’aquest segle.

I aquest seria el cas de l’obra de la que us volem parlar avui, una edició francesa del segle XVI que conté tres textos atribuïts al dominic Girolamo Savonarola, però a la que li manca la portada, fet que ens ha posat les coses una mica difícils…

Girolamo Savonarola, nascut a Ferrara el 1452, va ser el creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, així com el capdavanter d’un moviment ascètic popular que criticava durament la decadència de la institució eclesiàstica. La seva ferma animadversió a la política realitzada pels Mèdici el va portar a manifestar-se obertament com a partidari de Carles VIII de França. Així, quan Carles VIII va decidir fer valer el seu dret a governar Nàpols i va fer entrar el seu exèrcit a Itàlia via Florència, Savonarola li va donar el seu suport. L’ocupació de Florència per les tropes franceses va provocar una revolta que va tenir com a conseqüència l’expulsió dels Mèdici i, posteriorment, que Savonarola s’erigís com a líder de la ciutat, iniciant un govern de caràcter fortament religiós a la República Democràtica de Florència, així com una estreta relació amb el rei francès.

gravat de Savonarola al seu estudi

No ens ha de sorprendre doncs que Stefano Dall’Aglio, investigador de la University of Leeds que s’ha especialitzat en la figura de Girolamo Savonarola i en la circulació del seu llegat al segle XVI, destaqui que, tot i que la impremta de Florència i Venècia va tenir un paper clau en l’expansió de les idees de Girolamo Savonarola, no hauríem d’obviar de cap manera el pes determinant jugat per la impremta francesa. Les dades així ho avalen. Només al segle XVI, de les premses franceses van sortir una mica menys de seixanta edicions d’obres de Savonarola, que no són poques, sobretot tenint en compte que gairebé totes van aparèixer abans de mitjans de segle.

L’edició que tenim a les mans, Dominicae precationis pia admodum & erudita explanatio. Reliqua quae hoc libello continentur, indicat sequens folium, va ser publicada a Paris l’any 1538 pels impressors Galliot du Pré, Jean le Roigny i Olivier Mallard. Es tracta d’una selecció de textos, d’autoria desconeguda, entre els quals trobem tres salms atribuïts a Savonarola: Misere (folis 45-76r), In te Domine speravi (folis 76v-97) i Qui regis Israel intende (folis 98-123).

Aquests tres salms ja s’havien publicat abans de manera independent quan l’impressor lionès Sébastien Gryphe va decidir incloure’ls en una miscel·lània de devocionaris que va tenir un notable èxit a l’època. La primera edició d’aquesta miscel·lània data de 1530 i només el títol d’aquesta primera edició especificava que a l’exposició de l’oració del diumenge s’hi afegien els salms de Savonarola. A partir d’aquí la referència a Savonarola va desaparèixer. Entre 1530 i 1546 aquesta miscel·lània, que portava per títol Dominicae precationis explanatio, va ser impresa com a mínim onze vegades per Gryphe, i diverses vegades més per cinc altres impressors.

En relació amb l’edició lionesa de Gryphe, la novetat substancial de l’exemplar parisenc que tenim a les mans és que afegeix cinc nous textos, dos de Sant Joan Crisòstom i tres de Sant Tomàs d’Aquino. Aquests texts addicionals es convertirien en una constant de les edicions parisenques.

D’altra banda, una altra peculiaritat de l’obra rau també en el fet que és l’únic exemplar d’aquesta edició que hem pogut localitzar a l’Estat espanyol i que també existeixen molts pocs exemplars identificats a la resta del món (per ara només hem localitzat tres exemplars més d’aquesta edició: un a la Bibliothèque Municipale di Versailles, un altre a la Biblioteca comunale Augusta, de Perugia, i un a la University of Manchester Library).

pàgina 76-77

Per acabar, una imatge del full inicial d’un dels salms de Savonarola, on podeu observar l’absència de la caplletra i, en el seu lloc, l’existència d’una lletra d’espera, és a dir, una petita lletra que va traçar el copista a la zona reservada per la inicial i que facilita el text quan aquesta no hi és. Curiosament, al llarg del volum trobem alguns textos amb caplletres i d’altres amb lletra d’espera.

Si voleu saber més sobre la circulació de l’obra de Savonarola a França us recomanem dues lectures :

Dall, Aglio, Stefano. Savonarola in Francia: circolazione di un’eredità politico-religiosa nell’Europa del Cinquecento. [Savigliano, Itàlia] : N. Aragno, [2006]. 459 p.

Dall’Aglio, Stefano. “Bibliografia delle edizioni di Savonarola in Francia (1496-1601)”, a La Bibliofilia, (2004), p. 3-45.

 

 

Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini

Del grup de becaris espavilats amb qui el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut i té el plaer de treballar ha sortit una apassionada en el laberíntic món de les anomenades “variants” bibliogràfiques. Sabina Batlle Baró, arqueòloga i estudiant de filologia llatina, ha tingut la paciència i el coratge de mirar d’entendre i de descriure un monumental embolic bibliogràfic relatiu a una edició del set-cents en 15 volums dels prolífics Remondini de Bassano del Grappa. A continuació podeu llegir el text que ha escrit, un cop aconseguit el seu difícil repte.

Remondini

Continua la lectura de “Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini”

Publicat el Suplement a l’inventari de Manuscrits al Dipòsit Digital de la UB

Fruit d’una tasca de revisió dels darrers manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, s’ha publicat el Suplement al Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona de Miquel Rosell al Dipòsit Digital de la UB. Ens referim als manuscrits des del 2031 fins al 2179. D’aquesta seqüencia de 148 manuscrits, la majoria són del segle XIX i XX.

pantalla dipòsit

Del període al què pròpiament el CRAI Biblioteca de Reserva es dedica, fins a l’any 1820, hi ha un manuscrit del segle XIV, cinc del segle XVI, una desena del XVII, 33 del XVIII i gairebé una vintena de les dues primeres dècades del segle XIX. La resta són posteriors al 1820. Concretament 34 del segle XIX i 20 del segle XX. Aquest fet es deu a que es va considerar, ja fa força anys, que el material manuscrit, encara que fos posterior, quedaria custodiat per la Biblioteca de Reserva. En els darrers anys s’està fent una tria d’aquest material, i si considera que, per la seva temàtica, és més adequat que estigui en alguna altra biblioteca del CRAI de la UB, es porta a terme el trasllat pertinent, com és el cas de 10 manuscrits que han estat destinats a diferents biblioteques.

La gran majoria d’aquests manuscrits encara no estan presents al catàleg en línia. Procès Tècnic de la UB ha començat la tasca de la catalogació dels manuscrits posteriors a 1820 i, un cop acabada, es farà l’adscripció a la biblioteca que es consideri més apropiada en cada cas. Pel que fa als manuscrits anteriors a 1820, hi ha gairebé 20 manuscrits catalogats.

Dels manuscrits que ja estan catalogats en línia, en el PDF del Suplement s’ofereix l’enllaç cap al catàleg.

Com podeu veure, incloure la informació al catàleg en línia és una feina que es porta a terme molt lentament, i precisament perquè som conscients que encara falta força temps per poder oferir tota la catalogació d’aquest fons, hem publicat aquest document al Dipòsit Digital.

La temàtica dels diferents manuscrits del suplement és molt variada. Trobem nombrosos documents jurídics, històrics i administratius, recopilats en diferents volums, diverses obres musicals del segle XIX, obres de medicina, així com alguns discursos inaugurals del col·legi de Cirurgia. També hi consten poesies i cartes autògrafes de diferents autors catalans i espanyols.

Destaquem dues miscel·lània del convent de Santa Caterina, dos manuscrits àrabs, documentació diversa de Marià Aguiló, els originals i correccions de Raimundo Ferrer de la seva obra Barcelona cautiva, i un volum de cartes autògrafes dedicades a Carmen Martín Gaite.

Molts d’aquests manuscrits, sobretot els del segle XX, provenen de donacions particulars a la biblioteca, com de Dolors Lamarca, Ernest Lluch i Roig Ortenbach. D’altres, més antics, provenen d’alguns convents desamortitzats, però, malauradament, de la majoria se’n desconeix la seva procedència.

El CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra sobre les anomenades “variants bibliogràfiques”

 

El joc de les diferències: estats, emissions, edicions copiades línia per línia podrà veure’s a la sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres i a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva del 2 al 19 de maig.

Volem, així, celebrar i donar a conèixer l’aparició d’un document sobre el tractament de les anomenades “variants bibliogràfiques” en l’àmbit d’un catàleg, proposta oberta a eventuals noves qüestions, que podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB.

Els factors humans, tècnics, econòmics i cronològics que envoltaven la fabricació d’un llibre durant l’època de la premsa manual eren molt diversos i donaven lloc a productes que podien semblar iguals però que no ho eren en absolut o, viceversa, a resultats que podien semblar diferents però eren substancialment iguals.

Les biblioteques patrimonials, en especial les que, com el CRAI Biblioteca de Reserva, custodien fons procedents de convents desamortitzats, es troben amb la dificultat d’haver de descriure dos o més exemplars d’una mateixa edició que presenten diferències de diversa entitat i característiques i, en conseqüència, aventurar-se en el pantanós terreny de l’ús dels termes “edició”, “emissió”, “estat” i “còpia ideal”.

La proposta que presentem paral·lelament a la celebració de la mostra és fruit d’un període de treball dedicat a la lectura de bibliografia específica, en especial el capítol 2 de l’obra de Fredson Bowers Principles of bibliographical description, “Hand-printed books: edition, issue, and state; ideal copy”, i a l’estudi d’una sèrie de casos presents a la nostra col·lecció. El text, que estableix una classificació de problemes bibliogràfics i d’ús de termes afins en l’àmbit d’un catàleg, no pretén ser definitiu i aspira a constituir un primer pas cap a una pràctica comuna.

L’objectiu és ajudar els catalogadors a:

  • Evitar l’ús incoherent dels termes edició, emissió i estat.
  • Evitar l’ús del terme genèric “variant”.
  • Evitar la creació d’edicions “fantasma”.
  • Evitar la proliferació de registres bibliogràfics al catàleg que descriuen, bàsicament, un mateix producte i, viceversa …
  • Evitar l’ocultació d’edicions diferents (les anomenades “copiades línia per línia”), disfressades sota l’etiqueta de “variant”, “emissió” o “estat”, en diversos o fins i tot un mateix registre bibliogràfic.

La modesta exposició exemplifica alguns dels casos més freqüents o interessants, bo i posant de manifest les quatre paraules màgiques que ens han de guiar en trobar-nos davant d’un trencaclosques bibliogràfic:

Edició: conjunt d’exemplars d’una obra impresos a partir substancialment d’una mateixa composició tipogràfica, i que pot presentar diverses variants, els anomenats estats i emissions.

Estat: alteració que es produeix durant el procés d’impressió o posteriorment, generalment amb l’objectiu de construir l’exemplar ideal, però que no implica la voluntat de presentar un producte nou. Es distingeix principalment perquè no s’ha imprès una nova portada.

Emissió: alteració que es presenta com a una unitat planificada de manera intencionada per a la venda, amb una nova portada que, per exemple, pot anunciar millores reals o fictícies, alterar la composició d’un títol per fer-lo més atractiu, o mostrar un canvi de data de publicació perquè sembli més recent.

Còpia ideal: exemplars que representen la forma més perfeccionada i completa segons la voluntat de l’autor, l’editor o bé l’impressor.

El dia 20 de maig a les 11 i a les 17 h. oferirem la possibilitat d’assistir a una sessió amb els documents a la mà. Si hi esteu interessats inscriviu-vos a bib.reserva@ub.edu o al 934035313.

Sobre escuts desconeguts… i més enigmes!

escut

La catalogació de llibre antic sovint va més enllà de l’objecte bibliogràfic en si: cada llibre té una història al darrera i la nostra tasca és, a part d’identificar les edicions i descriure-les amb exactitud per tal de posar-les a disposició dels estudiosos, també conèixer la història de cada un dels exemplars que tenim al davant. I el recorregut que segueixen els llibres fins que han arribat a formar part de la nostra col·lecció és, en molts casos, enigmàtic i sorprenent!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fa unes setmanes vam catalogar un volum factici amb quatre obres relligades al seu interior, totes elles de temàtica astronòmica, i de les quals no existien altres exemplars al CCUC. El factici es trobava enquadernat en pergamí, amb ornamentació daurada a les cobertes i amb un supra-libris -un escut- del qual desconeixíem l’origen. Vam posar-nos en contacte amb l’especialista en heràldica José María de Francisco Olmos, qui molt amablement ens va indicar que l’escut pertanyia a la Reina Cristina de Suècia, i que els ferros i la factura de l’enquadernació eren propis del taller romà dels germans Gregorio y Giovanni Andreoli, que van treballar per a les famílies romanes més importants de la segona meitat del segle XVII. Aquestes dues pistes ens van fer pensar inicialment que el llibre podia formar part de la biblioteca personal de Cristina de Suècia a Roma. Però, com és que Cristina de Suècia tenia una biblioteca a Roma? L’explicació és ben senzilla: quan Cristina de Suècia (1626-1689) va decidir convertir-se al catolicisme va abandonar el seu país i va traslladar-se a viure precisament a aquella ciutat, l’any 1655. Allà, la seva presència, segons indica una de les seves biògrafes, Verena von der Heyden-Rynsch, va desencadenar una gran efervescència cultural ja que “todas las casas principescas se disputaban a la polémica reina, la más famosa conversa de Europa”. Cristina de Suècia, que posseïa unes grans ànsies de saber que ja havia deixat patents al seu país natal, va instal·lar-se finalment al Palazzo Riario, on els seus visitants hi podien trobar tresors artístics de tot el món: escultures, pintures, tapissos, una gran biblioteca, etc. A més, l’afany filantròpic de la reina semblava no tenir límits: va fundar el primer teatre públic de Roma, va reunir artistes, científics i intel·lectuals a la seva residència, oferint-los cobertura i ajuda en forma d’acadèmies on podien discutir i crear, i va arribar, fins a tot, a construir un observatori al seu palau, des d’on es passava hores mirant el cel. Bona mostra de l’afany cultural de la reina ens la dóna la descripció de les col·leccions que albergava el seu palau que ens ofereix l’obra coetània Nota delli musei, librerie, galerie et ornamenti di statue e pitture ne’ palazzi, nelle cafe e ne’ giardini di Roma. In Roma: Appresso Biagio Deuersin, e Felice Cesaretti ; nella Stamperia del Falco, 1664 (col. 52 i 53):

Nel palazzo regio alla longara magnifisentissimo di apparati di statue, & di mármi; e trà le merauilgliose pitture, la fauola di Led a, de Correggio, & altri della medesima mano. Vna Madonna con Giesù, e San Giouanni fanciullo di Rafaelle, altre opere di Titiano, & diuersi concetti morali dipinti da Paolo Veronese, la Danae di Annibale Carracci, & numerose pitture de’ più famosi Artesici. La Bibliotheca insigne, cosi per la copia, e scelta de’ libri impressi in ogni dottrina, come per li manoscriti; trà quali piu volumi grandi originali scritti & delineati d’inscrittioni, & figure delle antichità di Pirro Ligorio lo Stefano de Vrbibus tutto annotato di medaglie da Luca Holstenio, con libri di disegni, di Rafaelle, Giulio, Polidoro, & di altri primi maestri: di questa è Regio Bibliothecario il Sig. Benedetto Mellinim, foggetto versatissimo nell’eruditioni, & antichità sacre, & profane; perfettionandone la grand’ opera sua di Roma antica, & moderna diuisa in Regioni”.

XVIICampion_Christine_Reyne_de_Svede_des_goths_et_vandales

Amb el bagatge intel·lectual de Cristina de Suècia no ens hauria d’estranyar que el volum hagués pertangut a la seva biblioteca particular… però sembla ser que no va ser exactament així. Més probable que el fet que un llibre de la seva biblioteca personal hagués acabat al nostre fons seria pensar que el volum que tenim a les mans és un exemple d’una de les pràctiques habituals dels mecenes culturals. Aquesta pràctica consistia en enquadernar les obres que els protectors finançaven, o de les quals eren dedicataris, amb algun signe distintiu que les identifiqués i els hi oferís prestigi. Aquest podria ser el cas del volum que tenim a les mans, ja que dues de les obres relligades es troben precisament dedicades a Cristina de Suècia i, una tercera, al Cardenal Decio Azzolino, amb qui ella va mantenir una estreta relació (fou ell el seu hereu universal i qui va heretar la seva biblioteca). Així que és possible que la relació de la reina amb algunes de les obres relligades en aquest volum anés més enllà del simple interès per part seva, sinó que hi hagués algun tipus de relació econòmica o de finançament al darrera. Verena von der Heyden-Rynsch assenyala a Cristina de Suecia: la reina enigmàtica que més enllà d’interessar-se únicament pels temes literaris i filosòfics, Cristina va mantenir una activa correspondència amb científics de renom, als quals sovint va donar l’oportunitat de publicar els seus escrits. En aquest sentit, precisament hem trobat documentat que la reina va ajudar a la publicació de l’obra de Giovanni Borelli De motu animalium, de gran importància en el desenvolupament de la fisiologia. I, curiosament, aquesta obra va publicar-se en dates similars i pel mateix impressor –Angelo Bernabó- que el volum que ens ocupa.

Els indicis semblen assenyalar, doncs, que la reina Cristina de Suècia no va ser posseïdora d’aquesta obra, sinó que possiblement va finançar la seva publicació, tot i que ens basem, com estem exposant, en hipòtesis… El que sí sembla evident és que l’any 1700 el llibre era propietat de l’historiador Domenico Barnaba Mattei, com ens indica l’ex-libris que trobem al full de guarda anterior, i que posteriorment va ser comprat pel dominic Tomàs Ripoll –mestre general de l’ordre-, per acabar-se incorporant al fons del convent de santa Caterina.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑