És motiu de gran satisfacció veure com els llibres del CRAI Biblioteca de Reserva donen fruit en treballs d’investigació. Avui volem donar a conèixer la recent tesi del professor d’història moderna de la UB Diego Sola basada en la consulta d’una obra del segle XVI de la nostra biblioteca. Us convidem a llegir el post que el mateix autor ha redactat per a la seva publicació al nostre bloc. Moltes gràcies i felicitats, Diego!
Una galería virtual para redescubrir el universo del papel decorado
El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona presenta una galería virtual con ejemplares de papel decorado conservados en sus fondos de los siglos XVII-XIX. La galería está alojada en la red social Pinterest, en la que los usuarios registrados pueden consultar, guardar y compartir las imágenes, así como participar en la circulación de esta curiosa colección del patrimonio bibliográfico. Se exhiben alrededor de setenta ejemplares clasificados según las cuatro técnicas históricas principales de decoración de papel. Los ejemplares forman parte de las encuadernaciones –como cubiertas y guardas– de diferentes documentos de la Biblioteca. Se prevé actualizar la galería de forma periódica y ampliarla en el futuro con piezas de papel decorado aún no documentadas.
Una parte de esta colección digital tuvo su precedente en 2011. Con ocasión del congreso internacional Drammi giocosi, dedicado a la ópera italiana con libretos de Carlo Goldoni y organizado por TeatreSit, la Biblioteca de Reserva presentó la exposición virtual L’òpera a Barcelona a mitjan segle XVIII, una colección de ediciones bilingües de libretos de ópera italiana. Esta exposición contaba con varias vitrinas especialmente dedicadas al papel decorado, que estaba presente en casi todos los ejemplares de la colección. Esta sección incluía descripciones de cada muestra y una introducción a cada técnica de decoración a cargo de M. Teresa Canals Aromí, historiadora del arte e investigadora de arte textil y papel estampado.
En la nueva colección digital organizada por la Biblioteca, la mayoría de los ejemplares proceden de los siglos XVIII-XIX. En algunos casos, al tratarse de obras reencuadernadas, el papel empleado en las cubiertas o las guardas es más reciente que el propio documento. Un ejemplo de ello sería un ejemplar que corresponde a un libro del siglo XVII, originalmente encuadernado en pergamino y posteriormente recubierto con papel decorado que podría datar de siglo XX, a juzgar por el estampado y textura de la pintura (véase fig. 1).
En cuanto a las técnicas de decoración predominantes, más de la mitad de la colección está formada por muestras de papel brocado (fig. 2) y xilográfico (fig. 3). El resto contiene ejemplares de papel marmoleado (fig. 4) y al engrudo (fig. 5). Algunos papeles presentan interesantes ejemplos de técnica mixta, tal y como se muestra en la fig. 6, en la que la impresión xilográfica se combina con gofrado y dorado. Otro ejemplo de esta fusión de técnicas sería el que se recoge en la fig. 7, en la que el papel ha sido trabajado de manera diferente en cada cara: marmoleado en el anverso e impresión de plancha de un solo color en el reverso.
* * *
Entre octubre de 2015 y julio de 2016 he dedicado mi labor investigadora a la colección de libretos de ópera de la segunda mitad del siglo XVIII que se presentó parcialmente en la exposición virtual de noviembre de 2011. Estos documentos, encuadernados en su mayoría en papel decorado de diferentes tipos, ahora vuelven a estar accesibles al gran público a través de la galería virtual. Basándome en los datos obtenidos durante mi investigación, me gustaría subrayar las importancia de esta iniciativa de digitalización y difusión.
El fenómeno de la decoración forma parte de la actividad humana desde tiempos prehistóricos. Sin embargo, el concepto de “decoración”, al menos en nuestra sociedad, se asocia muy a menudo al embellecimiento superficial de un objeto, por lo general una herramienta cuya función principal es esencialmente práctica. En relación a las Bellas Artes, las artes decorativas han sido históricamente relegadas a un segundo plano. Esto permite entender por qué al papel decorado, salvo unas pocas excepciones –por ejemplo, las hojas de papel marmoleado introducidas en los libros de album amicorum del siglo XVI– se le ha negado el estatuto de obra de arte autosuficiente y ha sido asociado casi siempre a un uso eminentemente práctico. Encontramos papel decorado en los dorsos de los naipes, como forro de muebles, cajas e instrumentos
musicales, en guardas o cubiertas de libros o como recubrimiento de paredes y otras partes del espacio doméstico. Cabe destacar también que, con el tiempo, el papel decorado, al ser un material más económico, fue reemplazando a las telas con estampado oriental, la piel y otros materiales utilizados para embellecer los objetos de uso cotidiano. En el siglo XVIII el uso del papel decorado alcanzó su apogeo, y durante el siglo XIX su fabricación adquirió un alto grado de mecanización. Por su introducción relativamente tardía en Europa a partir del Renacimiento (comparándolo con su uso en Oriente) y por estar casi siempre asociado con lo funcional, económico y, por lo tanto, efímero, el papel decorado no ha sido considerado hasta hace muy poco un objeto de valor y de interés patrimonial. Solo en el siglo XX, como resultado del giro completo de lo manual a lo industrial, los ejemplares antiguos de decoración manual poco a poco empezaron a ser percibidos como un testimonio de las prácticas artesanas del pasado.
No sorprende, por tanto, que los estudios sobre técnicas, soportes y materiales sustentados del papel decorado todavía estén en su primera fase, como también lo están las formas de representación de estas obras en catálogos y galerías digitales.
–
–
–
–
–
–
–
–
–
Desde luego, no faltan las tentativas, aunque su alcance y profundidad son todavía bastante limitados. Para entender mejor las razones de estas carencias, hay tener en cuenta que la investigación del papel decorado se caracteriza por una serie de obstáculos y lagunas que voy a resumir en las siguientes líneas.
En la mayoría de los ejemplares de papel decorado, no existe ningún tipo de información sobre el fabricante o el lugar de fabricación. Con la excepción de los ejemplares decorados mediante técnicas de impresión que permiten incorporar información sobre fabricación en el margen de la plancha (fig. 8), una gran parte de las piezas elaboradas con otras técnicas, como el papel al engrudo o el marmoleado, no llevan ninguna inscripción. A esto habría que añadir el problema de la dispersión del material disponible. Tras su aplicación al libro impreso, el papel decorado experimentó una gran expansión junto con el mercado del libro. Otro factor decisivo para su enorme difusión fue el creciente gusto por la ornamentación durante los siglos XVII-XVIII y el uso del papel decorado como sustituto de las telas estampadas.
Por estas razones, la identificación de distintos ejemplos de papel decorado solo es posible mediante la comparación de los elementos externos de varias muestras de papel similares: presencia de marcas de agua, tipo de pintura, colores, textura, capas y estampado. Además, la comparación debería hacerse no solo entre piezas de la misma colección o fondo de biblioteca, sino también en relación con ejemplares de otras bibliotecas del ámbito nacional e internacional, desde Italia hasta Australia, ya que probablemente en todos los lugares donde haya fondos del siglo XVIII se encontrarán muestras similares de papel decorado.
En este contexto y ante tales dificultades, se hace más evidente la utilidad de las herramientas digitales y virtuales en la investigación del papel decorado. La publicación de imágenes de alta calidad de los ejemplares disponibles en las bibliotecas facilita de manera inestimable el cotejo de obras de todo el mundo, accesibles en línea desde cualquier lugar. Esta interconexión e inmediatez de acceso ayuda a la identificación y vinculación de piezas similares en los aspectos tecnológico, cromático y/o figurativo, y permite ubicar los ejemplares estudiados en un determinado contexto.
El uso de las galerías de imágenes como herramienta principal para el estudio del papel decorado también refuerza la necesidad de una descripción rigurosa, informativa y coherente sobre cada ejemplar representado. Por su naturaleza decorativa y ornamental, las características de una muestra de papel decorado (texturas, colores y motivos) suelen ser presentadas según criterios de disfrute estético. Esa aproximación va muy a menudo en detrimento del rigor, tanto en el análisis como en el propio criterio de selección de las muestras. Así, por ejemplo, el papel brocado suele considerarse más atractivo y, por tanto, más interesante que el papel al engrudo, que muchas veces tiene un aspecto más rústico, aunque no por ello deja de ser una de las técnicas más antiguas de decoración de papel, lo que lo convierte en fundamental para comprender la evolución de las tipologías y técnicas de decoración.
Otro problema general que he constatado durante mi trabajo de investigación está relacionado con las metodologías de digitalización del patrimonio documental. Se observa una tendencia a iniciar la representación digital de un documento –un libro, por ejemplo– con la información textual expuesta en la portada, soslayando o dejando en un segundo plano elementos tales como la cubierta, los cortes decorados y/o las guardas. Pese a que se puede entender la lógica de esta representación, este modelo de digitalización presenta bastantes lagunas de información. Si uno desea consultar uno de estos elementos considerados secundarios en un catálogo común de imágenes digitales, solo podrá encontrarlos por puro azar, ya que los motores de búsqueda no disponen de la posibilidad de filtrar según materiales o técnicas de decoración, fabricación o encuadernación, a menos que se trate de una galería especializada. Estos problemas son generales y bien conocidos por los especialistas que investigan las metodologías de digitalización del patrimonio. Sin embargo, creo que la participación de los investigadores de materiales y estructuras de documentos gráficos puede aportar mucho en la mejora de estos estándares de representación digital.
En relación a estas carencias en la digitalización de los documentos del patrimonio cultural, cabe mencionar la necesidad de presentar las muestras con un mínimo de contexto visual. Es decir, para que la representación de una cubierta de papel decorado sea valiosa para una investigación, debe contener imágenes del libro a tamaño completo y, a ser posible, añadir imágenes parciales que muestren los detalles de textura y estampado. Hay casos en los que es imposible reproducir adecuadamente algunas partes importantes, bien por su posición en el documento, como ocurre con los márgenes con información de fabricación; bien por tratarse de zonas inaccesibles a la cámara o el escáner como los pliegues y cortes del libro; o bien porque presentan un alto grado de deterioro. Por ello, sería de gran utilidad incluir toda la información legible en la descripción textual del ejemplar. De hecho, la descripción de un ejemplar de papel decorado no debería limitarse a la información de carácter bibliográfico, sino que también debería incluir datos relevantes siguiendo una nomenclatura coherente sobre la técnica y subtécnica empleadas, colores, tipo de estampado y otras características significativas. Quizás esta propuesta de digitalización suene un poco utópica, pero en realidad hoy en día ya contamos con innumerables herramientas que pueden hacerla posible sin un gran despliegue de recursos.
Año tras año, surgen nuevas herramientas de identificación y clasificación del papel decorado dirigidas no solo a profesionales, sino también a aficionados y al público en general. Actualmente uno de los proyectos más ambiciosos al respecto es la iniciativa promovida por Ligatus de una base de datos sobre papel decorado. También existen galerías en línea que pueden enriquecer mucho cualquier tipo de investigación sobre este tema. Una de ellas es la galería alemana Portal: Buntpapier, un buen ejemplo de clasificación rigurosa y coherente. Además, cada vez más bibliotecas de todo el mundo apuestan por presentar sus colecciones de papeles decorados en formato digital[1].
En este panorama tecnológico favorable, los investigadores cuentan con más posibilidades de identificar ejemplares similares o asociar piezas que presentan las mismas características o la misma información del fabricante. De esta manera, es posible crear una red de conexiones que compondría un mapa de la circulación del papel decorado. Un buen ejemplo de esta tendencia de investigación colaborativa serían las bases de datos de marcas de agua como el proyecto Bernstein. The Memory of Paper.
Este es el contexto en que debe ser valorado el proyecto de galería en línea organizado por el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona. La iniciativa surgió de forma natural ante la necesidad de documentar mediante fotografía básica ejemplares de papel decorado encontrados en diversos documentos de los fondos de la biblioteca. Salvo los casos de la colección de libretos de ópera, no existía ningún proyecto sistemático de digitalización del papel decorado. La descripción detallada de cada ejemplar requiere un esfuerzo adicional que no estaba previsto al crear esta galería. Por tanto, la información descriptiva se limita a una serie de datos básicos añadidos a cada imagen: la signatura topográfica, el enlace al catálogo y, en algunos casos, indicaciones sobre la presencia de una marca del fabricante. La publicación a través de Pinterest, sencilla y gratuita, permite clasificar y asociar imágenes de forma colaborativa, dentro de la misma colección y también con ejemplares de otras galerías de papel decorado disponibles. Al mismo tiempo, se garantiza la difusión activa de las imágenes. Así, estas piezas de gran valor patrimonial salen de los archivos para ver la luz más allá del entorno estrictamente bibliófilo.
[1] Visita también la galeria de papeles brocados de Bibliothèque et Archives du Château de Chantilly: http://www.bibliotheque-conde.fr/expositions/histoire-de-la-reliure/papiers-de-garde-dores-de-la-bibliotheque-du-chateau-de-chantilly/
También: Decorated and Decorative Paper Collection en University of Washington Libraries. Special Collections: http://content.lib.washington.edu/dpweb/index.html
Además la exposición virtual Papeles decorados: técnicas tradicionales, creación artística contemporánea: http://papelesdecoradosenmadrid.blogspot.com.es
En este mismo blog: Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades
Ieva Rusteikaitė
* * *
Ieva Rusteikaitė (Vilnius, 1985), conservadora y encuadernadora de la Biblioteca de la Universidad de Vilnius desde el año 2011. Ha estudiado Historia, Antropología Cultural y Semiótica en Vilnius y Barcelona. Recientemente, como alumna del Máster de Dirección de Proyectos de Conservación-Restauración de la Universidad de Barcelona, ha investigado las técnicas y la historia del papel decorado a partir del estudio de la colección de libretos de ópera del Teatre Principal conservados en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona. A través de su experiencia como encuadernadora, se ha familiarizado con las principales técnicas, materiales y tendencias de decoración de papel.
Localitzades dues obres al CRAI Biblioteca de Reserva amb ex-libris de Josep Ximenis i de Mont-Rodon
Durant el procés de catalogació de dues obres del segle XVII hem localitzat dos ex-libris manuscrits de Josep Ximenis i de Mont-Rodon. Es tracta dels exemplars 07 XVII-1727 i 07 C-202/4/14 i 15 (en el cas d’aquest dos últims volums l’ex-libris es troba cancel·lat).
Josep Ximenis i de Mont-rodon és documentat com a ciutadà honrat de Barcelona entre 1637 i 1656 i conseller del Braç Militar a partir del 3 de Maig de 1641. També va jugar un paper molt destacat durant el Setge de Barcelona de 1651-1652, com a ambaixador a París davant de Lluís XIV enviat pel Consell de Cent i la Generalitat, per tal d’obtenir el suport de les tropes franceses per a trencar el setge al qual estava sotmesa la ciutat, per part de l’exèrcit de la monarquia hispànica.El Setge de Barcelona de 1651-1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, al final del qual les autoritats catalanes van quedar novament sota l’obediència del rei castellà. L’escassetat d’aliments i els incompliments dels ajuts promesos pel monarca francès durant aquest setge, van provocar condicions molts dures per als habitants de la ciutat. En aquest sentit, els ambaixadors eren claus per a mantenir les relacions amb la cort de Lluís XIV, però les despeses que ocasionaven comportaven molts de maldecaps al Consell de Cent, ja que els retards en les negociacions i demandes al rei, feien que sovint aquells haguessin de demanar préstecs per a mantenir-se, a causa de l’allargament en el temps de les seves missions.
Una vegada més es demostra la importància de les marques de propietat no només per a conèixer la procedència o el periple concret experimentat per un exemplar des de la seva aparició fins als nostres dies (per quines mans ha circulat el saber), sinó també per a documentar el contingut de les biblioteques de personatges il·lustres o destacats (què llegien). Sabem que l’exemplar 07 XVII-1727 va passar a formar part més endavant de la Biblioteca del Convent de Sant Agustí, perquè així consta en el full de guarda anterior, i que l’exemplar 07 C-202/4/14 i 15 va pertànyer després al Convent de Santa Caterina, tal i com ens indiquen la nota manuscrita a portada de Tomàs Ripoll (mestre general de l’orde dels dominicans), així com el segells del mateix convent (a portada) i les marques de foc a tall de peu. La Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna també recull una obra [Miscel·lània documental sobre la Diputació del General], de la qual Josep Ximenis i de Mont-rodon va ser-ne compilador, anotador i propietari i que es troba en aquest moment dipositada a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la Biblioteca Dalmases, adquirida per la BC el 1916.
La catalogació d’exemplars incomplets: una Silva de varia leccion de Pedro Mexia censurada i un imprès litúrgic sobre pergamí
Com ja vam comentar en l’apunt sobre els impresos del segle XVI catalogats els tres darrers anys, el nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa, sense oblidar les còpies de repertoris i fonts de referència, brinden a les biblioteques patrimonials una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals ha fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.
Un dels impresos incomplets del XVI que hem catalogat és la famosíssima Silva de varia leccion, una miscel·lània de caràcter enciclopèdic escrita per Pedro Mexía o Mejía. Aquesta obra va esdevenir un autèntic èxit editorial en el segle XVI. Durant uns 130 anys se’n van publicar ni més ni menys que 107 edicions conegudes, 32 d’elles en castellà. En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva n’hi ha 11.
Aquesta gran quantitat d’edicions ha suposat una dificultat afegida a l’hora d’identificar el nostre exemplar, incomplet pel principi del text (falten la portada i els primers quaderns) i també pel final.
Agraïm a la Biblioteca Municipal de Lió (BmL) la seva ajuda en la identificació d’aquesta edició. La seva col·laboració en atendre la nostra consulta ha estat clau per a resoldre un autèntic enigma, ja que Baudrier, en el seu repertori lionès del XVI, cita una edició similar impresa per la vídua de Cotier el 1570, però no acaba de coincidir amb el nostre exemplar, bàsicament en el format, que és diferent (en 8º).
Val a dir que no és gens estrany que en una part dels exemplars d’aquestes edicions de la Silva, com és el cas de la nostra edició lionesa del 1570, manquin els primers quaderns. Segons Palau y Dulcet:
“No obstante, el Santo Oficio entrado el siglo XVII alarmado por la divulgación de las repetidas ediciones mandó expurgar el capítulo IX de la parte referente a la pretendida papisa Juana. De aquí las mutilaciones y tachones de multitud de ejemplares y de la definitiva supresión del capítulo a partir de la edición de 1643”.
Tot fa pensar que és per això que justament en el nostre exemplar manquen els capítols anteriors al X, mentre que al mateix temps hem comprovat que aquesta mutilació es repeteix en altres edicions de la Silva de la nostra col·lecció.
Per acabar aquesta notícia, us parlem d’un cas en el que estem treballant actualment. És un imprès litúrgic sobre pergamí, del qual només en resta una petita part. Es presenta a dues tintes i en lletra gòtica a dues columnes en format foli. Probablement, formava part d’un breviari, missal o llibre d’hores. La part de l’obra que ha perviscut són els fulls cl-clv d’un quadern que contenen l’ofici de difunts (signatures: Xxii-Xxvii). L’incipit està envoltat per una orla xilogràfica de caràcter popular on estan representats els evangelistes, diversos sants i la crucifixió. A la part inferior el Sant Sopar i a l’inici del text una gran inicial amb la mort coronada presidint.
La seva identificació és un autèntic repte, esperem aconseguir-ho com en el cas de l’obra de Mexía. Per cert, tota col·laboració que ens pugueu oferir serà molt apreciada també en aquest cas.
Tres salms de Savonarola
Treballant amb fons antic sempre acostumes a emportar-te sorpreses, la majoria d’elles agradables, això si… Fa tres anys us anunciàvem que ja havíem acabat amb la catalogació d’impresos del segle XVI, però la realitat ha estat lleugerament diferent, ja que hem anat localitzant més impresos d’aquest segle.
I aquest seria el cas de l’obra de la que us volem parlar avui, una edició francesa del segle XVI que conté tres textos atribuïts al dominic Girolamo Savonarola, però a la que li manca la portada, fet que ens ha posat les coses una mica difícils…
Girolamo Savonarola, nascut a Ferrara el 1452, va ser el creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, així com el capdavanter d’un moviment ascètic popular que criticava durament la decadència de la institució eclesiàstica. La seva ferma animadversió a la política realitzada pels Mèdici el va portar a manifestar-se obertament com a partidari de Carles VIII de França. Així, quan Carles VIII va decidir fer valer el seu dret a governar Nàpols i va fer entrar el seu exèrcit a Itàlia via Florència, Savonarola li va donar el seu suport. L’ocupació de Florència per les tropes franceses va provocar una revolta que va tenir com a conseqüència l’expulsió dels Mèdici i, posteriorment, que Savonarola s’erigís com a líder de la ciutat, iniciant un govern de caràcter fortament religiós a la República Democràtica de Florència, així com una estreta relació amb el rei francès.
No ens ha de sorprendre doncs que Stefano Dall’Aglio, investigador de la University of Leeds que s’ha especialitzat en la figura de Girolamo Savonarola i en la circulació del seu llegat al segle XVI, destaqui que, tot i que la impremta de Florència i Venècia va tenir un paper clau en l’expansió de les idees de Girolamo Savonarola, no hauríem d’obviar de cap manera el pes determinant jugat per la impremta francesa. Les dades així ho avalen. Només al segle XVI, de les premses franceses van sortir una mica menys de seixanta edicions d’obres de Savonarola, que no són poques, sobretot tenint en compte que gairebé totes van aparèixer abans de mitjans de segle.
L’edició que tenim a les mans, Dominicae precationis pia admodum & erudita explanatio. Reliqua quae hoc libello continentur, indicat sequens folium, va ser publicada a Paris l’any 1538 pels impressors Galliot du Pré, Jean le Roigny i Olivier Mallard. Es tracta d’una selecció de textos, d’autoria desconeguda, entre els quals trobem tres salms atribuïts a Savonarola: Misere (folis 45-76r), In te Domine speravi (folis 76v-97) i Qui regis Israel intende (folis 98-123).
Aquests tres salms ja s’havien publicat abans de manera independent quan l’impressor lionès Sébastien Gryphe va decidir incloure’ls en una miscel·lània de devocionaris que va tenir un notable èxit a l’època. La primera edició d’aquesta miscel·lània data de 1530 i només el títol d’aquesta primera edició especificava que a l’exposició de l’oració del diumenge s’hi afegien els salms de Savonarola. A partir d’aquí la referència a Savonarola va desaparèixer. Entre 1530 i 1546 aquesta miscel·lània, que portava per títol Dominicae precationis explanatio, va ser impresa com a mínim onze vegades per Gryphe, i diverses vegades més per cinc altres impressors.
En relació amb l’edició lionesa de Gryphe, la novetat substancial de l’exemplar parisenc que tenim a les mans és que afegeix cinc nous textos, dos de Sant Joan Crisòstom i tres de Sant Tomàs d’Aquino. Aquests texts addicionals es convertirien en una constant de les edicions parisenques.
D’altra banda, una altra peculiaritat de l’obra rau també en el fet que és l’únic exemplar d’aquesta edició que hem pogut localitzar a l’Estat espanyol i que també existeixen molts pocs exemplars identificats a la resta del món (per ara només hem localitzat tres exemplars més d’aquesta edició: un a la Bibliothèque Municipale di Versailles, un altre a la Biblioteca comunale Augusta, de Perugia, i un a la University of Manchester Library).
Per acabar, una imatge del full inicial d’un dels salms de Savonarola, on podeu observar l’absència de la caplletra i, en el seu lloc, l’existència d’una lletra d’espera, és a dir, una petita lletra que va traçar el copista a la zona reservada per la inicial i que facilita el text quan aquesta no hi és. Curiosament, al llarg del volum trobem alguns textos amb caplletres i d’altres amb lletra d’espera.
Si voleu saber més sobre la circulació de l’obra de Savonarola a França us recomanem dues lectures :
Dall, Aglio, Stefano. Savonarola in Francia: circolazione di un’eredità politico-religiosa nell’Europa del Cinquecento. [Savigliano, Itàlia] : N. Aragno, [2006]. 459 p.
Dall’Aglio, Stefano. “Bibliografia delle edizioni di Savonarola in Francia (1496-1601)”, a La Bibliofilia, (2004), p. 3-45.
El CRAI Biblioteca de Reserva afegeix 160 exemplars a la seva col·lecció d’impresos del segle XVI
El febrer del 2013 vam publicar, en aquest bloc, una descripció de les principals característiques de la nostra col·lecció d’impresos del segle XVI. Aquest estudi es va poder fer gràcies a la finalització de la catalogació dels llibres d’aquest període. Es van comptabilitzar un total d’11.077 edicions.
Recordem que es va analitzar la seva procedència geogràfica, la temàtica, la llengua d’escriptura i el seu format. A més, es va aprofitar l’ocasió per explicar la presència d’algunes de les edicions més rellevants del fons, el més ric de l’Estat per a aquest període.
Ara, ens complau anunciar-vos que des de la publicació del post fins al dia d’avui, s’han afegit 160 exemplars més als 16.850 que es van comptabilitzar en aquell moment.
Corpus iuris civilis. Volumen parvum
Volumen. Imperatoris Iustiniani Volumen, vt peculiari vocabulo nuncupant, totius iuris civilis velut colophon ac compleme[n]tum, ad doctorum virorum annotationes …. Lugduni : Francoys Fradin, 1538 (imprimebat Ioannes Barbous impensis … Hugonis de Porta)
07 B-27/1/9
La trobada d’aquests exemplars és fruit, per una banda, dels treballs de revisió del fons en els dipòsits de la Biblioteca. Per altra banda, és el resultat d’una tasca certament laboriosa en la identificació d’un bon nombre d’impresos incomplets.
El nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa sumades als repertoris i fonts de referència també digitalitzats, ens brinda una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals havia fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.
Però no solament hem afegit noves edicions al fons, també s’han completat edicions en diversos volums i s’han afegit nous exemplars a les ja existents en el catàleg.
En aquests 159 nous exemplars catalogats, la impremta francesa i italiana continuen mantenint el seu lloc preferent en el nombre d’edicions per països, igual que en les dades que vam obtenir el 2013.
La matèria dels impresos continua sent multidisciplinària. Predomina el llibre de temàtica religiosa (Bíblia, Patrística, teologia, litúrgia, història eclesiàstica, meditacions), però també s’hi troben representats els diccionaris, el dret, els textos d’autors clàssics, la història, la medicina, la botànica, l’astronomia, els llibres de viatges i la màgia …
Veiem les imatges d’alguns d’aquests impresos:
Dionís Cartoixà,|d1402-1471. D. Dionysii Carthvsiani enarrationes piae ac eruditae in quinque Mosaicae legis libros . Coloniae : suis impensis Petrus Quentel excudebat, 1534 mense Martio
07 B-28/3/3
Segona edició de la traducció al castellà d’Andrés Laguna i la primera de les edicions de Salamanca, impreses per Mathias Gast, que en va produir altres dues el 1566 i el 1570. La xifra de tres edicions en set anys dóna idea del gran èxit que va tenir aquest tractat de botànica.
Giovanni Antonio Magini, astrònom, astròleg, cartògraf i matemàtic. El cràter lunar Maginus porta el seu nom. En astronomia les efemèrides són una taula de valors que donen les posicions dels objectes astronòmics en el cel.
Aquest es un exemplar força interessant per les nombroses notes manuscrites marginals, com la que fa referència a la ciutat de Girona:
Bianco, Noè. Viaggio da Venetia al Santo Sepolcro, et al monte Sinai : con il dissegno delle città, castelli, ville, chiese, monasterij, isole, porti, & fiumi, che sin là si ritrouano ; et vna breue regola di quanto si deue osseruare nel detto viaggio; & quello, che si paga da loco à loco, sì di dacij, come d’altre cose … con vna Gionta dell Poste di diuerse parti del mondo …
In Venetia : Presso Daniel Zanetti, M.D.XCVIII. [1598]
07 C-256/7/4
Aquest llibre de viatges va tenir tal èxit que continuà imprimint-se fins al 1800. Una guia de butxaca per a la peregrinació a Terra Santa, amb la descripció dels llocs a visitar, acompanyada de nombroses il·lustracions.
Processional Romà imprès a 2 tintes en tipus gòtics, bellament il·lustrat amb caplletres ornades i historiades. Conté lletanies, himnes i pregaries. Al final del text s’han trobat relligats 5 fulls de música pautada manuscrita.
Per acabar aquest tast, destaquem algunes edicions en hebreu: Torà en unes edicions parisenques de Robert Estienne i també tres obres impreses a Pàdua i Ferrara sobre la càbala i la filosofia.
Ibn Shem-Tov, Shem Tov . Sefer ha-emunot : she-hibber he-khaham ha-hasid ha-rav Shem-Tov z[ekher] t[zdik] l[i-brakhah]. Po Ferrar : … be-beit kvod Rabbí Abraham Usque, 1556
07 B-31/3/13
EL CRAI Biblioteca de Reserva present a l’exposició del CCCB La màquina de pensar : Ramon Llull i l’ars combinatòria
Coincidint amb la commemoració del set-cents aniversari de la mort de Ramon Llull, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta la mostra La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatòria des del dia 14 de juliol fins l’11 de desembre d’aquest any.
Citem literalment la presentació de l’exposició tal com apareix a la seva pàgina web:
L’exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber.
El comissari de l’exposició és Amador Vega, doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg i catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Per tal de contextualitzar l’obra i la vida de Ramon Llull, hi ha una secció d’obres de l’autor, entre les quals n’hi ha 4 del CRAI Biblioteca de Reserva:
– 07 Ms 59. Els cent noms de Déu. Finals segle XV.
– 07 LLULL-50. Seleccions. València : Joan Jofré, 1510.
– 07 LLULL-81. Opera. Estrasburg : Lazarus Zetzner, 1609
– 07 LLULL-61-1. Opera. Estrasburg : Lazarus Zetzner, 1615
Aprofitem per convidar-vos a visitar l’exposició virtual sobre Ramon Llull que es va mostrar al CRAI Biblioteca de Reserva els mesos d’abril i maig del 2010, organitzada conjuntament amb el Centre de documentació Ramon Llull de la UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània.
També us recomanem les lectures que es troben en format PDF sobre el llegat Bonner a la UB i el fons lul·lià del CRAI Biblioteca de Reserva en la col·lecció especial Fons bibliogràfic Ramon Llull, així com les indicacions per la consulta del fons al catàleg del CRAI.
Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini
Del grup de becaris espavilats amb qui el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut i té el plaer de treballar ha sortit una apassionada en el laberíntic món de les anomenades “variants” bibliogràfiques. Sabina Batlle Baró, arqueòloga i estudiant de filologia llatina, ha tingut la paciència i el coratge de mirar d’entendre i de descriure un monumental embolic bibliogràfic relatiu a una edició del set-cents en 15 volums dels prolífics Remondini de Bassano del Grappa. A continuació podeu llegir el text que ha escrit, un cop aconseguit el seu difícil repte.
El CRAI Biblioteca de Reserva a l’exposició Universo Cervantes
Amb motiu del 400 aniversari de la mort de Cervantes, el CRAI Biblioteca de Reserva col·labora a la mostra del CRAI Biblioteca de Lletres: Universo Cervantes 1616-2016 per tal d’il·lustrar les edicions més antigues.
L’exposició, repartida entre les vitrines de l’entrada de la Biblioteca, les vitrines de la sala Piferrer i les de la sala de consulta de Reserva, s’inaugura el dia 24 de maig i durarà fins el 30 de juliol. També s’ofereix la versió virtual de l’exposició, amb els enllaços al catàleg de la UB.
Pel que fa a la part del fons antic, s’ha portat a terme una selecció de la trentena d’obres cervantines anteriors a 1820 conservades, repartides en quatre vitrines.
1- El Quixot
2- Traduccions i biografies.
3- Altres obres: Trabajos de Persiles y Sigismunda i Viaje al Parnaso
4- Altres obres: La Galatea i Novelas ejemplares
Val la pena assenyalar que la majoria de les obres exposades no provenen dels convents desamortitzats, origen primordial de la col·lecció de Reserva. Tan sols hi ha un exemplar que prové dels jesuïtes de Manresa i un altre de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. La gran part de la resta, no presenta cap marca de propietat.
Les vitrines inclouen també gravats de la sèrie El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha que van es incloure a l’edició de la Real Academia Española a càrrec del prestigiós impressor Joaquin Ibarra del 1780, en 4 volums. El CRAI Biblioteca de Reserva no disposa d’aquests volums, però sí de les làmines soltes, algunes de les quals ara exposem. Van ser realitzades pels millors dibuixants i gravadors del moment, tots ells lligats a la Academia de Bellas Artes de San Fernando, ja que la voluntat de la Real Academia era oferir una edició del Quixot “correcta y magnífica”.
Facsímil del Blaquerna del CRAI Biblioteca de Reserva
Edicions de la UB ha publicat recentment un facsímil de l’edició de Blaquerna de Ramon Llull, impresa per Joan Bonllavi al 1521, exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Aquesta publicació apareix amb motiu de la celebració de l’any Llull, que commemora el setè centenari de la seva mort, i presenta un pròleg de Joan Santanach, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB, especialista en Ramon Llull.
Podeu veure un comentari extens de l’obra i del facsímil a la noticia de la UB.
Creiem interessant fer un incís sobre el títol del facsímil, Blaquerna i no Blanquerna tal com apareix en la majoria d’obres de referència. Després de fer una consulta a Albert Soler, professor de la casa i membre del Centre de Documentació Ramon Llull, la seva explicació ha estat clara:
“No hi ha cap dubte que la forma original és Blaquerna. Els manuscrits més antics (alguns dels quals van pertànyer a Llull) són unànimes. La ena es va afegir a mitjan segle XIV (només en àmbit català, perquè la novel·la té tradició llatina i francesa) per raons d’eufonia (recorda ‘blanc’ i això concorda amb la puresa del personatge).”
Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem parlar una mica de l’exemplar de 1521 que conservem, del qual se n’ha publicat el facsímil, i que podeu consultar la versió digital al portal BiPaDi. El volum presenta una enquadernació de pell amb daurats del segle XX, i curiosament dues marques de propietat de dos convents, la qual cosa ens fa reflexionar sobre aquesta aparent incongruència. Un ex-libris manuscrit de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona a portada i els segells del convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona dels mínims, als full II i CXXXIX verso.
Si ens hi fixem bé, els fulls I i II i CXXXIV, precisament on es troba el segell de Charitas dels mínims, són un centímetre més curts que la resta dels fulls. Això ens dóna una possible explicació a la presència de dues pertinences conventuals en un sol exemplar. Els fulls més curts es van agafar de l’exemplar dels mínims, que es van enquadernar amb la resta de l’exemplar de la Biblioteca Mariana, possiblement perquè en aquesta còpia aquests hi mancaven. Així, es van enquadernar els dos exemplars per tal de poder oferir una còpia més completa, encara que segueix mancant el quadern T corresponent a la segona obra. Malauradament no hem trobat en l’índex de la biblioteca del convent de Sant Francesc de Paula la menció de Blanquerna, cosa que ens hauria fet presentar un cas ben arrodonit. De tota manera, el fet de no trobar-lo no ha de rebatre la nostra teoria ja que aquests repertoris són proves infal·libles en quant als llibres repertoriats, però no pels no repertoriats. Les biblioteques conventuals tenien nombrosos catàlegs manuscrits, que s’anaven ampliant amb noves versions i que possiblement no es conserven totes.
El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’una col·lecció de més de 150 d’obres impreses de Ramon Llull i autors lul·lians fins el segle XVIII, amb 3 manuscrits i 7 incunables, majoritàriament provinent de convents. De l’obra Blaquerna, de la qual es presenta el facsímil, disposem d’una altra edició de 1749 impresa a Mallorca per la vídua Frau.
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 