Com ja us hem anat comentant, un dels nostres objectius aquest darrer curs ha estat augmentar el suport a la docència i la col·laboració amb els professors. Amb aquesta voluntat, fa un any vam iniciar converses amb la professora Queralt Solé Barjau de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, per tal de portar a terme alguna iniciativa conjunta dins l’assignatura optativa de tercer i quart curs Arqueologia del món modern i contemporani, dins el Grau d’Arqueologia.
Després d’una primera aproximació al pla d’estudi de l’assignatura i analitzades les possibilitats de la nostra col·lecció vam convenir que els estudiants realitzessin un dels treballs avaluables del curs al CRAI Biblioteca de Reserva. A cada estudiant se li va assignar un document original de la nostra biblioteca on es trobés representat un vestigi -un monument, un edifici, una muralla, etc.- que l’estudiant hauria d’analitzar des del punt de vista documental –suport, autoria, context històric, recorregut-, així com des del mateix vestigi: tipus, material, constructor -si és que es va arribar a construir-, finalitat, història, anàlisi paisagístic, altres rastres documentals o monumentals, etc.
Amb l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”, el Departament d’Arts Visuals i Disseny i el CRAI Biblioteca de Reserva volen celebrar – amb el pretext del 550 aniversari de la mort de Gutenberg – un esdeveniment que canviaria profundament i radicalment la humanitat: la revolució de la impremta.
El projecte en curs RICILe biblioteche degli ordini regolari in Italia allà fine del XVI secolo, coordinat per Granata i altres investigadors, es basa en la transcripció i explotació analítica de les dades bibliogràfiques contingudes als còdexs Vaticans Llatins 11266-11326. Els manuscrits recullen els inventaris de les obres conservades a les biblioteques dels convents i monestirs italians, requerits per la Sagrada Congregació de l’Índex després de la publicació de l’Index librorum prohibitorum. L’enquesta, que es va perllongar fins al 1603 i conté informació de 31 ordes masculins, constitueix una eina extremadament valuosa, en contenir en la majoria dels casos no únicament els títol, sinó també els peus d’impremta complets. Al valor de la informació continguda cal afegir la qualitat del seu tractament, fruit del treball col·laborador d’un nodrit grup de professionals procedents d’àmbits diversos – acadèmics i bibliotecaris – i de disciplines diverses – història de la religió, bibliografia, història i filologia-.
El fons del CRAI Biblioteca de Reserva i la seva història van captivar la professora italiana. De la selecció de llibres preparats per a la visita, van ser els dos catàlegs manuscrits de convents barcelonins – el d’autors del convent de Sant Josep i el del “Secret” del de Santa Caterina – els que van despertar més la seva curiositat.
L’estudi de les col·leccions conventuals catalanes és un camp fins ara poc explorat però d’indubtable interès. La nostra biblioteca té la fortuna de conservar una cinquantena de catàlegs manuscrits del set-cents i principis del vuit-cents procedents dels cenobis de Barcelona, alguns dels quals ja poden consultar-se a la Biblioteca Patrimonial Digital de la nostra Universitat (BIPADI), en una col·lecció especial. La visita de Giovanna Granata, ambaixadora d’un projecte tan interessant i afí als nostres fons com RICI, hauria de constituir un estímul per a la investigació d’unes col·leccions que transcendeixen la seva condició de conventuals, en haver estat receptores de donacions i llegats de particulars i haver-se obert algunes al públic.
Sempre és un plaer presentar un Treball Final de Màster (TFM) realitzat a partir de documentació conservada a la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió la satisfacció és doble, en ser la seva autora, actualment, becària de la biblioteca. Irene Vilaró conjuga la seva formació en història amb la biblioteconomia al TFM Anàlisi de la presència d’autors americans i obres de temàtica americanista en els inventaris de la biblioteca de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona. El treball va ser defensat al setembre del 2017, dins del marc del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que ofereix la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la nostra Universitat. En la tradició d’aquest blog, que té una predilecció especial per donar protagonisme als estudiants, ella mateixa ens el presenta:
Avui us comuniquem una notícia extraordinària. Es tracta de la identificació d’una edició catalana de De Imitatio Christi (La Imitació de Crist), en llengua castellana, de la que fins ara no se’n coneixia cap exemplar. Es tracta d’un imprès barceloní de Tomàs Vassiana, amb data 1650.
Si bé aquesta edició està citada per Palau, la seva presència no consta a cap de les biblioteques patrimonials catalanes i tampoc a les de l’estat espanyol. Iberian books i USTC (Universal Short Title Catalog també la citen, encara que a la informació relativa als exemplars se la qualifica de “No known surviving copy”. Tots dos repertoris ja han estat informats de la troballa.
Contemptus mundi o menosprecio del mundo : añadido vn breue exercicio para los que dessean ser encendidos en el amor de Dios. Barcelona : en la emprenta [ ] por Thomas Vassiana, año 1650.
Es diu que De Imitatio Christi és l’obra religiosa cristiana amb més difusió després de la Bíblia. La data de publicació del manuscrit original no es coneix però sembla ser que estaria entre 1418 i 1427. La seva ràpida propagació pels països europeus i l’elevat nombre d’edicions publicades durant els segles XVI-XVIII, més d’un miler [1], donen prova de la gran importància de l’obra i del seu impacte en la religiositat d’un gran nombre de lectors.
És força reveladora la nota impresa que acompanya aquest gravat, publicada en una edició en català de finals del segle XVIII, que ens il·lustra sobre la difusió oral de la Imitatio en aquesta època, ja que s’atorga el perdó no solament a aquells que la llegeixin, sinó també a aquells que assisteixin a la lectura del text.
La Imitatio és una obra d’una forta espiritualitat, un autèntic llibre de capçalera que ofereix breus consells als creients per assolir la perfecció en la seva fe, seguint el model per excel·lència que és la persona de Jesucrist. Amb el temps, va esdevenir una companyia inestimable per a la pràctica de la meditació cristiana. El text està dividit en quatre tractats o llibres. Justament, el títol per a tota l’obra s’obté del primer dels llibres: De imitatione Christi et de contemptu omnium vanitatum mundi.
Se’n conserven 800 manuscrits, copiats entre els segles XV i XVI. La primera edició incunable impresa a Augsburg data de 1470. Només al CRAI Biblioteca de Reserva hi trobem un centenar d’edicions impreses, la més antiga és un incunable venecià de l’any 1486. Les llengües més representades en el nostre fons són el llatí, el castellà, el català i el francès. Una ullada als llocs on es van imprimir ens assenyalen França i Itàlia com a predominants, seguits per Catalunya, l’Estat espanyol, Alemanya i la ciutat flamenca d’Anvers. Una tercera part d’aquest fons no està descrita en el catàleg i actualment estem procedint a la seva catalogació. Alguns exemplars es troben en un estat força deteriorat amb les seves enquadernacions soltes i desgastades, que sovint presenten els quaderns o els fulls solts. D’alguna manera, el fet de que hagin sobreviscut en aquest estat ens explica que van ser molt usats, llegits i també que probablement van passar per moltes mans.
L’autoria de l’obra ha estat molt discutida. Bona part dels estudiosos consideren que va sortir de la mà de Tomas de Kempis (1380-1471) i de fet val a dir que a la Imitatio se l’ha anomenat tradicionalment el Kempis, però la seva responsabilitat també s’ha atribuït a escriptors com Jean Gerson, Innocenci III i Geert Groote, entre d’altres.
Tomàs de Kempis fou un canonge agustí alemany que va viure entre els segles XIV i XV, nascut a Kempen, que avui forma part de Renània (Alemanya). Va ingressar al monestir de Sint-Agnietenberg bij Zwolle (Països Baixos), on va arribar a ocupar el càrrec de sotsprior l’any 1429. La seva obra rep la influència de la devotio moderna, corrent espiritual de la baixa edat mitjana i també del moviment dels Germans de la vida en comú creat per Geer Groote, defensors de la meditació activa, la devoció personal i el distanciament del món.
A banda de la Imitatio i d’altres obres que va escriure (biografies, sermons i cartes), Tomàs de Kempis fou un notable copista i se li coneixen com a mínim quatre còpies de la Bíblia. Es creu que la Imitatio va servir inicialment per a la formació dels monjos, encara que ben aviat va traspassar les parets del monestir i es va difondre per tot el món.
La Imitatio es va continuar editant durant els segles XIX i XX i en el segle XXI continua mantenint la seva vigència, a tall d’exemple citarem el reconegut teòleg i filòsof Leonardo Boff, autor d’una traducció de la Imitatio al portuguès editada a Petrópolis per l’editorial Vozes l’any 2016.
Tot just avui, dilluns 5 de febrer, s’inicia la setmana #ColorOurCollections als mitjans socials.
#ColorOurCollections és una iniciativa anual, endegada per The New York Academy of Medicine Library, que enguany celebra la seva tercera edició. A través de #ColorOurCollections, biblioteques, museus i altres institucions culturals compartim imatges de les nostres col·leccions amb la voluntat que els nostres usuaris i seguidors les acoloreixin i les publiquin novament a Twitter, Facebook, Instagram i Pinterest amb el hashtag #ColorOurCollections.
Per estrenar-nos en aquesta iniciativa, el CRAI Biblioteca de Reserva hem triat l’edició de Bolonya de 1642 de Monstrorvm historia cvm Paralipomenis historiae omnivm animalivm, obra del científic i naturalista italià d’Ulisse Aldrovandi (1522-1605?), de la qual us oferim un recull d’una quinzena d’imatges que us podeu descarregar lliurement. Precisament hem escollit aquest volum d’història natural d’Aldrovandi perquè inclou uns dibuixos impressionants que de ben segur faran volar la imaginació i potenciaran la creativitat de més d’un. Sabíeu que Aldrovandi va deixar-se influir per documents antics amb dibuixos de dracs i altres ésser fabulosos, molts d’ells amb reminiscències mitològiques?
Ha arribat el moment de la veritat: aquí teniu la nostra proposta. Deixeu volar la imaginació, acoloriu a mà o amb apps i feu aflorar la vostra vena artística!
I recordeu usar els hastags #ColorOurCollections i #CRAIUB: així podrem recuperar les vostres creacions.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
A la selecció de casos hem mirat de reflectir l’apassionant (i en ocasions exasperant) àmbit de les anomenades “variants bibliogràfiques”, tot un univers a què el catalogador de llibre antic sovint es veu abocat, de vegades quan menys s’ho espera.
Recordem que la mostra va ser el resultat d’una celebració: la publicació, al Dipòsit Digital, del document de treball Estats, emissions i edicions al catàleg: una proposta oberta, un manual elaborat pel CRAI Reserva que esperem que constitueixi una eina útil per a qui treballa amb fons patrimonials. En aquest sentit, ens satisfà molt la seva inclusió a les Pautes per a monografies impreses antigues del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya), en la redacció de les quals la nostra biblioteca va participar i de què ens fèiem ressò recentment.
Per a més informació sobre l’exposició, us convidem a llegir el post publicat en aquest mateix blog amb motiu de la seva inauguració.
El 31 d’octubre del 1517 el frare agustí Martí Luter va clavar les anomenades 95 tesis de Wittenberg a la porta de l’església de la universitat. Sigui certa o imaginària l’acció, inaugura popularment la Reforma.
Són moltes les biblioteques de l’àrea protestant que aquest any han celebrat els 500 anys d’aquest fet transcendental, amb la celebració d’exposicions i amb la publicació de posts als respectius blogs. El CRAI Biblioteca de Reserva no pot acabar el 2017 sense fer-se’n també ressò, tot i amb un tarannà decididament i inevitablement contrareformista …
En efecte, si la Reforma va trobar en la impremta l’aliat més eficaç per a la seva afirmació, la reacció de Roma, la coneguda com Contrareforma o Reforma catòlica, no es va quedar enrere a l’hora d’explotar aquest poderós mitjà, i la nostra col·lecció n’és un diàfan testimoni. Procedents majoritàriament dels convents desamortitzats de la província de Barcelona, els llibres de Reserva fan gala tant dels controversistes i apologistes que immediatament van erigir-se en encesos defensors de l’ortodòxia catòlica, com de l’autèntic boom editorial ocasionat pels decrets del Concili de Trento.
L’amenaça protestant també va provocar, com és ben sabut, la creació d’un aparat inquisitorial consagrat a controlar la producció impresa, tot prohibint o expurgant els llibres considerats contraris a la fe catòlica. Les biblioteques conventuals acostumaven a gaudir de permisos atorgats per autoritats eclesiàstiques que els permetien la possessió i lectura de textos prohibits, sota diverses condicions, com ara la seva col·locació en un espai diferenciat o bé l’expurgació.
Són molts els textos custodiats als nostres dipòsits que exhibeixen a la portada i a les pàgines interiors els efectes de la censura, i entre les abundants mostres hem triat una còpia de les Observationum & curationum chirurgicarum centuriaede Wilhelm Fabricius Hildanus o Wilhelm Fabry. El famós cirurgià alemany i la seva dona, Marie Colinet, llevadora i també cirurgiana, van abraçar fermament el moviment pietista sorgit a l’empara de la Reforma, fet que va merèixer la inclusió de Fabry a l’Expurgatori espanyol, on és titllat de “chirurgus lutheranus”.
Fabricius Hildanus, Wilhelm. Observationum et curationum chirurgicarum centuriae. Lió : Jean Antoine Huguetan, 1641. M-11965
Com apuntàvem, la producció dels textos disciplinaris tridentins i, en general, el mercat del llibre religiós, va assolir amb el Concili una formidable embranzida, tot determinant la producció editorial de la primera meitat del segle XVII. Són obres que, atesa la procedència dels nostres fons, inunden els dipòsits del CRAI Biblioteca de Reserva, on la potència assolida pels grans centres i empreses editorials, les més afortunades dotades de privilegis d’impressió, és ben palesa.
Amb aquestes premisses, no resulta difícil presentar-vos imatges apropiades per a les festes nadalenques, que aquest any tindran, naturalment, un regust tridentí…
En primer lloc la Nativitat, en un dels molts gravats de les cèlebres Evangelicae historiae imagines del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal. Teòleg tridentí, Nadal les va concebre per estimular en qui les contemplés la meditació dels misteris evangèlics, una missió en què els millors gravadors flamencs, autors de les estampes, van tenir un pes decisiu.
Nadal, Jeroni. Evangelicae historiae imagines. Anvers : Martin Nuyts, 1543, làmina 3. CM-4149-2
De les premses de l’Officina Plantiniana de Balthasar Moretus, que tant va treballar per a la causa contrareformista, va sortir el 1634 un Missalacolorit, de què mostrem una imatge de l’Adoració dels Reis Mags, que amb el seu colossalisme, més que devoció, pot inspirar temor i respecte.
Si us interessa l’explosió iconogràfica que va acompanyar la reacció antiprotestant, us animem a visitar l’exposició “Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII”, instal·lada al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona fins al 14 de gener del 2018, amb un nodrit grup de documents procedents de la nostra biblioteca.
Acabem aquest post passant pàgina, per descobrir-vos, més enllà de la Contrareforma, la sorprenent riquesa i varietat de la nostra col·lecció en la darrera recomanació de l’any: els tresors bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva a la mostra “Els plaers de mirar: tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, oberta al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya fins al 25 de febrer del 2018, una cita que no us podeu perdre.
El proppassat 30 de novembre vam rebre la visita de Mark Erickson, provost del Culinary Institute of America, acompanyat per una delegació del Campus de l’Alimentació de Torribera, com a part d’una de les activitats que van culminar amb la firma d’un conveni entre la institució americana i la nostra Universitat, conveni de què les pàgines del Campus s’ha fet ressò.
La selecció de llibres antics preparada per a l’ocasió incloïa la Rariorum plantarum historia, de Carolus Clusius , impulsor del primer hortus botanicus d’Europa, a la ciutat de Leiden. El tractat, sortit de les premses de Plantin i profusament il·lustrat, llueix una bonica portada gravada on destaquen les figures imponents de Dioscòrides Pedani i Teofrast, i explica amb detall la introducció de la patata a Europa.
Clusius, Carolus. Rariorum plantarum historia. Anvers : Officina Plantiniana, per Jan Moretus, 1601
El fabulós èxit del te, el cafè i la xocolata al continent europeu va propiciar la fortuna editorial del petit tractat Novi tractatus de potu caphe, de Chinensium the et de chocolata, a càrrec del metge protestant provençal Philippe Sylvestre Dufour i il·lustrat amb deliciosos gravats. El més singular preludia el text i mostra un xinès, un àrab i un indígena americà prenent, plegats, les respectives begudes “nacionals”.
Dufour, Philippe Sylvestre. Novi tractatus de potu caphe, de Chinensium the et de chocolata. Ginebra : Cramer & Perachon, 1699
La dietètica també va ser present a la visita, amb qui es considera el fundador d’aquesta disciplina, el metge Ludovicus Nonnius, fill de marrans portuguesos i nascut a Anvers. Al seu Diaeteticon vam unir el Trattato della natura de’ cibi et del bere de Baldassare Pisanelli, de què l’Universal Short Title Catalogue (USTC) recull setze edicions, una d’elles en francès.
Cal situar ben a la vora d’aquestes obres el tractat De honesta voluptate et valetudine de Bartolomeo Sacchi, dit Platina, que amb la intenció de donar consells per al gaudiment d’una òptima salut no oblida explicar cada un dels aliments i fins i tot el parament apropiat de la taula.
Scappi, Bartolomeo. Opera di M. Bartolomeo Scappi, cuoco secreto di Papa Pio Quinto. Venècia : Alessandro Vecchi, 1598
No totes les taules són iguals, i les suculentes dels sobirans i dels papes van deixar-se veure amb tota ostentació. El De re cibariaés un tractat de caire dietètic, obra del metge de Francesc I i Enric II de França Jean-Baptiste Bruyerin. L’Opera di M. Bartolomeo Scappi, cuoco secreto di Papa Pio Quinto ens va convidar a obrir les seves pàgines i descobrir, ultra les làmines finals amb tota mena d’estris de cuina i una curiosa representació del servei culinari ofert als cardenals durant la celebració dels cònclaves, més de mil receptes. Per la seva banda, Francisco Martínez Montiño, cap de les cuines reials entre els regnats de Felip II i Felip IV, en va reunir prop de cinc-centes en una de les múltiples edicions del seu Arte de cocina, pastelería, vizcochería y conservería.
La desena edició del The art of cookery, de John Farley, va representar tant la cuina no continental europea com el Fons Grewe de llibre antic d’alimentació i gastronomia. Tot i que actualment i fins a nou avís aquesta col·lecció no es pot consultar físicament, en trobareu una selecció de cinquanta títols disponibles a la Memòria Digital de Catalunya (MDC).
Recordeu que els llibres de gastronomia de la nostra biblioteca es poden recuperar al núvol temàtic del Fons Antic del CRAI Biblioteca, amb el descriptor comodí “Economia domèstica”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Agraïm a Lluís Cifuentes Comamala, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, la col·laboració en el nostre bloc per redactar aquesta notícia.
Ell mateix és el director del projecte Sciencia.cat, i per tant, el millor referent perquè ens en faci la presentació.
Tot just avui, dilluns 5 de febrer, s’inicia la setmana #ColorOurCollections als mitjans socials.
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 