Noves pautes per a la catalogació de monografies impreses antigues

La passada setmana el Bloc del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) va fer-se ressò de l’aparició de les noves Pautes de catalogació per a monografies impreses antigues, elaborades directament segons la normativa RDA.

És una satisfacció per a nosaltres haver format part – juntament amb la Biblioteca de Catalunya i el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya- de l’equip de tres professionals responsables de l’elaboració d’aquesta nova normativa, que ara ja està disponible per a tothom que la vulgui consultar, i que esdevé un referent en la catalogació de fons antic per a les biblioteques amb patrimoni bibliogràfic de Catalunya.

Vegeu la notícia del blog del CSUC

Com catalogar monografies impreses antigues!

24/10/2017 · per CSUC · a Biblioteques

L’equip assessor de catalogació de llibre antic del CSUC ha elaborat unes Pautes de catalogació per a monografies impreses antigues, material que per les seves característiques ha estat sempre molt complex de catalogar i la seva publicació era molt esperada.

Aquestes pautes, aprovades pel Grup d’Interlocutors de Catalogació del CSUC, són el resultat d’un intens i llarg treball que permetrà disposar d’una guia fàcil i comprensible per al tractament d’aquest tipus de material. Han estat elaborades directament segons la nova normativa RDA i es troben disponibles per a tothom que les vulgui consultar.

*Imatge de la capçalera: Portada i colofó de l’exemplar 9-V-47 de l’edició de 1540 del Llibre del Consolat del Mar.

6 Novembre 2017

Incorporat el fons antic de la biblioteca de Josep Balari i Jovany (1844-1904) al CRAI Biblioteca de Reserva

Hem finalitzat la catalogació de 77 obres provinents de la biblioteca Josep Balari i Jovany, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de 1881 a 1901.

Josep Balari i Jovany es va dedicar a la filologia i a la història. També exercí d’advocat i es va interessar per la taquigrafia, de la qual va ser-ne un veritable expert i alhora un fervent partidari del sistema taquigràfic Garriga.

Continua la lectura de “Incorporat el fons antic de la biblioteca de Josep Balari i Jovany (1844-1904) al CRAI Biblioteca de Reserva” →

25 Octubre 2017

El Mundus subterraneus d’Athanasius Kircher i tres esferes mòbils

Athanasius Kircher (1602-1680), jesuïta alemany, va ser un dels científics més importants del barroc. Desenvolupà una impressionant carrera intel·lectual: teologia, humanitats, llengües clàssiques, ciències naturals, matemàtiques … Instal·lat a Roma des del 1638 sota la protecció papal, va poder dedicar-se a estudiar i escriure. No hi ha pràcticament camp de la ciència o enigma de la seva època pel qual no s’hagi interessat i del qual no hagi tractat en alguna de les moltes obres que va publicar.

Dominava 11 llengües, entre elles el xinès i el copte. Aquesta última llengua el va portar a interessar-se pels jeroglífics egipcis i va aconseguir desxifrar-ne uns quants, malgrat que les seves traduccions resultarien errònies a la llum del descobriment de la pedra Rosetta i l’estudi de Champollion.

Retrat de Kircher que il·lustra la primera edició del *Mundus subterraneus*

Atret pel món subterrani, va estudiar les erupcions de l’Etna i Stromboli i va descendir al cràter del Vesuvi per determinar la seva estructura interna. A més del vulcanisme també va investigar el magnetisme, la llum i els seus fenòmens associats.

Precursor de la geologia com a ciència, va crear un nou concepte que ha passat a formar part del vocabulari científic: “el Geocosmos”. Amb ell pretén explicar els fenòmens naturals globals del planeta. La terra és vista com un ésser viu, una unitat a mig camí entre l’univers (macrocosmos) i l’organisme humà (microcosmos). A Mundus subterraneus Kircher explicà la seva innovadora teoria: la terra és un vast organisme amb un nucli central format de foc del qual recull la seva energia, i de grans cavitats subterrànies per les quals circula aire, aigua i foc.

L’obra, editada per primer cop a Amsterdam el 1665 per Jan Jansson i Elizaeus Weyerstraten, mostra les primeres representacions de l’interior de la terra, així com de les erupcions del Vesuvi i l’Etna. Està profusament il·lustrada amb gravats calcogràfics i xilogràfics que representen volcans, corrents d’aigües subterrànies, maneres d’extreure l’aigua i els minerals, animals, fòssils, vistes del sol i de la lluna, mapes de la terra i els oceans …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El profesor de la UB Raimon Arola, que ha fet el comentari de Mundus subterraneus a Els tresors de la Universitat de Barcelona : fons bibliogràfics del CRAI de Reserva, opina de l’obra: “…la celebritat del nostre llibre no és per les aportacions de Kircher a la historia de la ciència. Ens cal sostreure’l d’aquests paràmetres per poder gaudir d’una fantàstica obra d’art, entenent aquest terme com una creació humana que, com a tal, està acabada i completa, i no com un esglaó més dins del progres del coneixement…“.

A nosaltres ens han cridat l’atenció tres esferes mòbils sense muntar que passen gairebé desapercebudes enmig de tants gravats meravellosos.

Les set peces mòbils que han de completar les esferes es troben en tres petits fulls encartats al lloc corresponent, a punt per ser retallades i muntades, seguint la indicació manuscrita que hi van consignar per a comoditat de l’enquadernador.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El nostre exemplar, amb signatura B-16/1/2 i accés lliure a BIPADI (vol. 1 i vol. 2), procedeix de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. Es tracta de la primera edició, i conserva l’enquadernació de l’època, en pergamí sobre cartó amb estampats en fred i teixell de pell amb títol daurat, relligadura que per les seves característiques podria haver estat feta al propi taller de Jansson i Weyerstraten .Va ser restaurat l’octubre del 2013.

El CRAI Biblioteca de Reserva també conserva tres exemplars de la tercera edició a càrrec els mateixos llibreters d’Amsterdam. Presenten alguns canvis tipogràfics respecte de la primera, però mantenen la mateixa manera de mostrar les esferes mòbils: és a dir, sense muntar. El total d’edicions de l’inquiet jesuïta conservades a la nostra biblioteca s’eleva a 30.

20 Setembre 2017

EL CRAI Biblioteca de Reserva a La Vanguardia

El passat 6 d’agost va aparèixer a La Vanguardia un article titulat “La biblioteca dels tresors ocults”, arran de la notícia publicada per Notícies UB a finals de juliol “Petits tresors que s’amaguen dins els llibres antics”. El diari barceloní ens va fer una visita per oferir un article més extens sobre aquestes troballes.

Ens és molt grat que els mitjans de comunicació externs a la nostra universitat es facin ressò de la nostra biblioteca. És un mitjà molt eficaç per donar a conèixer la col·lecció patrimonial del CRAI de la Universitat de Barcelona, donat que sovint ens adonem que encara és força desconeguda. L’interès d’aquest fons traspassa els límits acadèmics i valorem molt positivament la seva difusió en un entorn més general.

Us convidem a llegir el reportatge redactat a partir de la visita que va fer la periodista, Carina Farreras i el fotògraf Xavier Cervera i volem aprofitar l’entorn del nostre bloc per fer algunes puntualitzacions al text.

En primer lloc, creiem que cal aclarir el concepte de “sala de manuscrits” que apareix nombroses vegades a l’article. La sala de manuscrits és una de les sales on es guarden llibres antics, però no l’única. El fet que la col·lecció del fons del CRAI Biblioteca de Reserva s’ubiqui dins l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, i el seu gran volum (més de set quilòmetres lineals d’estanteria), determina la seva conservació en diferents sales i dipòsits, en alguns casos compartits amb el CRAI Biblioteca de Lletres. La sala anomenada pel personal “de manuscrits” conté, en realitat, una varietat de documents i s’utilitza habitualment per oferir classes i visites. Va ser justament en aquesta sala on es va rebre la periodista i el fotògraf de La Vanguardia.

Possiblement l’ambient que s’hi respira hagi propiciat que al llarg de l’article s’usi diverses vegades el concepte “guardiana de la sala de manuscrits”. Si bé és cert que la nostra biblioteca es va fundar al segle XIX, els bibliotecaris del segle XXI ja fa temps que vam deixar enrere qualificatius com “guardians” o “custodis” dels fons, per molt patrimonials que aquests siguin!

Igualment, com a bons bibliògrafs que ens considerem, ens agradaria matisar algunes afirmacions del text poc acurades, però comprensibles atesa l’especificitat de la matèria tractada.

El text comença anomenant un misteriós escrit que es va deixar en un còdex medieval, mentre que en realitat es tracta d’una nota del segle XVIII abandonada en un imprès del mateix segle.

En el paràgraf on parla de les tasques bàsiques que es porten a terme amb el fons antic, hi ha certa confusió en l’ús dels termes de conservació, restauració i catalogació, que pensem que val la pena aclarir. La conservació s’ocupa de la cura del fons per a la seva òptima custòdia dins els espais on s’ubica. La restauració s’aplica sobre els llibres com a peces individuals i requereix un temps i uns costos molt significatius. D’altra banda, la catalogació, des de ja fa gairebé una trentena d’anys en línia, s’ocupa de la descripció bibliogràfica de les edicions i dels exemplars. Per últim, una altra tasca que no queda citada i també bàsica avui en dia és la de la digitalització, és a dir, el procés fotogràfic per tal de poder disposar de reproduccions digitals de tots els documents.

Fet aquest aclariment, la frase “Sé que jo no podré veure en vida tot el fons catalogat”, lamenta Verger, per la falta de recursos en la conservació”, esdevé incongruent ja que barreja dues comeses que són independents una de l’altra. En el mateix sentit, en parlar més endavant del deteriorament d’una enquadernació que ha permès donar a llum un text manuscrit del segle XIV, el relaciona amb les condicions de llum i temperatura quan aquestes mesures de conservació no afecten el descosit de les enquadernacions i estaríem davant el cas d’una restauració.

En relació al poema popular trobat en un volum del segle XVIII, volem precisar que la filòloga que ens va assessorar, Maria Rosa Serra, no és especialista en literatura medieval, com diu l’article, sinó en literatura moderna.

Retornant al volum factici de diverses obres de Pere Alfons de Burgos impreses totes elles per Claudi Bornat a Barcelona, cal fer dues puntualitzacions: en primer lloc va ser el mateix investigador, Daniel Gullo, el responsable de la troballa. En segon, no es pot afirmar que va ser el mateix impressor el creador del relligat del volum, ja que en tractar-se d’un volum factici (reculls de diferents obres), l’enquadernació es va fer en posterioritat a la venda, i per tant la responsabilitat de l’ús de pergamins usats ve de la mà del relligador i no pas del tipògraf.

Quant a la informació general del nostre fons, per ampliar i detallar més la seva naturalesa, podeu adreçar-vos a la pestanya de “Fons i col·leccions” de la pàgina de la Biblioteca de Reserva i l’article enllaçat de la primera pestanya de Descripció.

Per acabar, volem agrair de nou a La Vanguardia l’interès per la nostra col·lecció i els convidem a seguir la tasca de difusió de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona que de ben segur interessarà al públic de la nostra ciutat i país.

4 Setembre 2017

Nova presentació de la base de dades de marques d’impressor: cronomapa

Com ja us hem esmentat diverses vegades, des de l’any 1998 al CRAI Biblioteca de Reserva es recullen les marques d’impressors que apareixen als llibres de la nostra col·lecció i es presenten a la base de dades de Marques d’impressors. Cada setmana es visualitzen les noves incorporacions i des d’aquest any 2017 fem una noticia mensual al nostre bloc on s’esmenten els impressors i marques nous del mes anterior, juntament amb els nous antics posseïdors i els nous registres al catàleg de fons antic. Aquest mes de juliol, la base compta amb 1772 impressors i 3062 imatges de marques.

Aquestes elevades xifres ens han animat a donar un pas endavant i presentar les dades de forma més interactiva i atractiva. Per això, hem desenvolupat un cronomapa que permet descobrir els impressors de la base de dades a partir d’un mapa d’Europa i una línia del temps.

Us animem a entretenir-vos-hi una estona: podeu localitzar impressors a partir de la seva ciutat d’activitat clicant sobre el mapa o a través del filtre “ciutat”. També podeu bellugar-vos per la línia de temps per accedir a impressors que van treballar uns anys determinats i, evidentment, podeu combinar ambdós criteris. L’inconvenient més evident que trobem és que no permet cercar per períodes. Esperem que amb les noves versions del programa es pugui donar resposta a aquest punt.

El resultat de les cerques, és a dir, el llistat dels impressors ordenats cronològicament, apareix a la dreta del mapa i quan cliquem sobre un d’ells la part inferior de la pantalla es personalitza oferint, la ciutat i el període d’activitat, i la imatge d’una de les seves marques. Des d’aquí podrem accedir a la base de dades Marques d’impressors on apareixeran altres dades complementàries sobre l’impressor (altres noms que l’identifiquen i bibliografia on apareix citat), així com altres imatges de les marques que va emprar, amb la seva descripció, divises i els termes descriptius corresponents.

Com veureu, el cronomapa es troba en una nova pestanya de la base de dades i conté una petita explicació del seu funcionament en les tres llengües de la base. Es tracta d’un recurs viu, ja que a mesura que anem incorporant nous impressors a la base de dades, aquests s’aniran integrant també al cronomapa.

Volem agrair a la nostra becària Sabina Batlle que ha fet possible el traspàs de les dades al programa per tal de fer-lo efectiu. Moltes gràcies, Sabina.

Esperem que trobeu aquesta nova eina útil i ja sabeu que si teniu comentaris que ens ajudin a millorar-la, aquests seran benvinguts.

26 Juliol 2017

El CRAI Biblioteca de Reserva és protagonista en una Notícia UB

Ahir Notícies de la UB es va fer ressò d’una part ben peculiar del nostre fons amb “Petits tresors que s’amaguen en llibres antics.”

En el nostre bloc ja us hem parlat diverses vegades de les troballes dins dels llibres que anem processant com a material annex.

Tot i que l’article parla de més de cent peces de material annex, des del catàleg en comptabilitzem més de 250. Òbviament aquesta informació queda introduïda dins del camp de l’exemplar dels registres del catàleg i la recuperació des de l’opac no és del tot acurada. Per tant, si esteu interessats en aquest material, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. És un material molt interessant, tant per la seva varietat, curiositat i pel seu testimoniatge dels hàbits dels lectors dels nostres avantpassats.

Les notícies sobre material annex del nostre bloc va captar l’atenció de la unitat de comunicació de la UB que ens va fer una visita perquè els féssim una mostra d’aquest material amb els exemples més vistosos.

El resultat és aquesta notícia de premsa.

Esperem que us agradi.

21 Juliol 2017

Participació del CRAI Biblioteca de Reserva en l’exposició “Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII”

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dues cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. Barcelona es féu ressò dels canvis religiosos i artístics del moment, i s’adaptà a les iniciatives que altres ciutats iniciaren. Així, la ciutat també va ser deutora de la cultura gràfica imperant; les estampes foranes transmetien la doctrina, alhora que inspiraven als pintors i escultors locals.

Dins aquest marc polèmic, el Museu d’Història de Barcelona ha presentat l’exposició Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII plantejada a partir d’un conjunt de 150 gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut que dialoguen amb un centenar de peces provinents de destacats museus i biblioteques europees i que posen de manifest les reformes religioses en la cultura i la consciència populars.

L’exposició ha estat organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), comissariada per Antoni Gelonch i amb l’assessorament de Cristina Fontcuberta i Sílvia Canalda de la Universitat de Barcelona i Xavier Torres de la Universitat de Girona.

La mostra es presenta al Saló del Tinell a la plaça del Rei del 21 juny 2017 fins 14 gener del 2018.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Reserva es materialitza en el préstec de 12 obres del seu fons, un manuscrit, un incunable i 10 obres impreses dels segle XVI i XVII:

07 CM-1591

Erasmus, Desiderius, m. 1536. Enchiridion militis christiani, salvberrimis praeceptis refertu[m]. Argentorati [Estrasburg] : excvdebat Ioannes Knoblochvs, 1525 mense Decembri. 100 f.; 8º (16 cm)

07 B-59/6/21

Relacion de la solemnidad con qve se han celebrado en la civdad de Barcelona las fiestas a la beatificacion de la Madre S. Teresa de Iesvs … / por … Ioseph Dalmav … ; van añadidas todas las fiestas de las otras ciudades de Cathaluña ; con muchos sermones de varones muy doctos que en todas partes predicaron. En Barcelona : por Sebastian Matevad …, 1615. [8], 139, [1], 128, 46 f.; 4º (20 cm)

07 B-70/5/11

Prades, Jaume, S. XVI. Historia de la adoracion y vso de las santas imagenes, y de la imagen de la fuente de la salud. En Valencia : en la impresion de Felipe Mey, 1596. [12], 500, [24] p.; 4º (20 cm)

07 XVII-L-1852

Molanus, Johannes, 1533-1585. D. Ioannis Molani … De historia SS. imaginvm et pictvrarvm pro vero earvm vsv contra abvsvs libri IIII. Antverpiae : apud Gasparem Bellervm …, 1617 (Dvaci : ex typographia Petri AvroI …). [12], 456 p.; 12º

07 B-39/1/1-2

Bíblia. Políglota. 1571-1573. Sacrorum bibliorum quadrilingium Philippi Catholici Hispan. regis studio ac liberalitate editorum tomi quinque. Antuerpiae [Anvers] : ex prototypographia regia : Cristoph. Plantinus, 1569-1573. V. 1 i 2. 2º (24 cm)

07 B-27/2/5-1

Giovio, Paolo, 1483-1552. Pauli Iouii … Elogia virorum bellica virtute illustrium septem libris iam olim ab authore comprehensa et nunc ex eiusdem Musaeo ad viuum expressis imaginibus exornata. Basil. : Petri Pernae typography opera ac studio, 1596. [8], 258, [10] p. : il.; 2º

07 CM-3256-2

Savonarola, Girolamo, 1452-1498. Prediche nvovamente venvte in lvce, del Reuerendo Padre Fra Girolamo Sauonarola … sopra il Salmo Qvam bonvs Israel Deus, predicate in Firenze, in santa Maria del Fiore in uno Adue[n]to, nel M.CCCCXCIII dal medemo poi in latina li[n]gua raccolte… In Vinegia : per Agostino de Zanni, nel mese di giugno del M.D.XXVIII. [10], CLXXIX, [1] f.; 4º (25 cm)

07 Inc 526

Iacopo, da Varazze, ca. 1226-1298. Legenda aurea sanctorum. Norimbergae : Georgius Stuchs, 1 octubre, 1488. [1], 273, [2] f.; 4º (23 cm)

07 XVII-7256

Critici sacri sive Annotata doctissimorum virorum in Vetus ac Novum Testamentum : quibus accedunt Tractatus varii theologico-philologici. Amstelodami : excudunt Henricus & Vidua Theodori Boom, Joannes & Aegidius Janssonii à Waesberge, Gerhardus Borstius, Abrahamus à Someren, Joannes Wolters ; Et Ultrajecti [Utrecht] : Guiljelmus vande Water, 1698. V. 1. [124] p., 1132 cols., [2] p., 922 cols., [3] p.; 2º

07 Ms 1392

Anglès, Pere Màrtir, 1681?-1754. Index omnium quae continentur in secreto Bibliothecae conventus Sanctae Catharinae, v. et m. Barcinonensis O. P. [Manuscrito]. 1744. [5], 75, [8] f. ; 302 x 205 mm

07 C-240/1/5

Münster, Sebastian. Cosmographiae universalis lib. VI. [Basileae : apvd Henricvm Petri, 1554]. [24], 84, [2], 85-474, [4], 475-610, [3], 611-612, [1], 613-1162- p.: il.; 2o (32 cm).

Totes les obres prestades han estat digitalitzades i ben aviat la seva versió virtual completa serà accessible a través del BiPaDi i a partir del catàleg.

21 Juny 2017

Participació d’alumnes de grau de Filologia a la Biblioteca de Reserva

Com us comentàvem en el post anterior, ens agrada molt poder cedir aquest espai del nostre bloc per a participacions externes que es vinculen amb la nostra biblioteca. Avui tenim una modalitat nova, ja que es tracta del resultat d’una feina de pràctiques de l’assignatura “Èpica romànica” amb la professora Maria-Reina Bastardas del departament de Filologia clàssica, romànica i semítica. Aquí teniu la seva interessant aportació.

Un imprès d’Ogier le Danois en prosa de 1516

Sempre es fa èmfasi en la necessitat i oportunitat de conjuminar la recerca i la docència, dues facetes que s’alimenten mútuament i de manera simbiòtica. Però també cal fer èmfasi en el privilegi i les possibilitats que s’obren quan la docència es fa en una facultat que té, en el mateix edifici, una important biblioteca patrimonial. Això, i les facilitats que existeixen avui en dia per contactar amb experts a l’estranger, possibiliten petits descobriments com el que presentem a continuació.

En el marc d’una assignatura de grau intitulada “Èpica romànica” i, per tant, no especialment dedicada al llibre antic, vam fer notar a Laurent Brun, responsable de la base de dades de literatura medieval ARLIMA (Archives de Littérature du Moyen Âge), l’existència al CRAI de la UB d’un imprès de 1516 de la versió en prosa d’Ogier le Danois que no hi figurava. Va resultar no ser una omissió involuntària, sinó que aquest llibre no apareix en els catàlegs de la BNF ni tampoc en els grans repertoris bibliogràfics que recullen els llibres impresos al segle XVI, com l’USTC (Universal Short Title Catalog), o el d’impresos parisencs de Brigitte Moreau, 1972-, ni tampoc en els catàlegs del patrimoni bibliogràfic de França, Itàlia, Anglaterra o Espanya (només hi apareix l’exemplar de la UB). Per això, creiem interessant donar-lo a conèixer a través d’aquesta entrada al blog, la redacció de la qual ha resultat ser, a més, una activitat, inesperada però enriquidora, per als estudiants del curs, que han fet tres sessions al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB.

L’exemplar de la versió en prosa d’Ogier le Danois de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser imprès el 1516 a París, a la impremta de François Regnault. El títol complet tal com consta a la portada és “Ogier le Da[n]noys Duc de Dannemarche qui fut lu[n]g des douze pers de Fra[n]ce, lequel auec le secours & ayde du roy Charlemaigne chassa les paiens hors de Romme et remist le Pape en son siege, et fut lo[n]g temps en Faerie, puis reuint comme vo[us] pourres lire cy apres en ce prese[n]t liure”. El peu d’impremta es troba en el colofó i s’hi llegeix: “Cy finist le ro[m]mant intitulé Ogier le da[n]noys Nouuellement imprimé pour Fra[n]coys regnauld libraire iuré en l’université de Paris demourant au dict lieu en la rue Sai[n]ct Jacque a l’e[n]seigne Saicnt Claude pres les maturi[n]s. Et fut acheué le viiii. jour d’aoust. M.D. cens et xvi. Finis”.

Seria, per tant i segons ARLIMA, la quarta edició més antiga d’aquesta obra. Les anteriors són a París, de vers 1495; a Lió, el 1496; i altre cop a París, el 1499.

L’impressor François Regnault, segons data.bnf.fr., fou molt actiu i exercí a París entre 1501 i fins a la seva mort el 1540 o 1541.

El llibre no porta foliació ni paginació originals. Ha estat foliat modernament al marge inferior esquerre i consta d’un total de 162 folis. És un llibre en 4º i fa 20 cm. d’alçada. La caixa fa aproximadament 14,7 x 10,4 cm. La presentació és a doble columna, cadascuna amb unes 38 línies de text (en algunes pàgines, alguna menys), i amb lletra de tipus gòtic.

L’edició està enriquida amb trenta-set il·lustracions fetes mitjançant la tècnica del gravat xilogràfic de mides diverses (en general, rectangulars, d’aproximadament 8 x 7,5 cm) que representen escenes de l’obra. Les il·lustracions del primer i de l’últim foli ocupen la posició central de la pàgina i són de mida gran (als folis 1v i 162r i v; en l’1r el gravat fa 8×8 cm i la pàgina es completa amb el títol i orles)

Les caplletres, de mida variable però en general de menys de 2×2 cm, tenen ornamentacions florals. Algunes són d’una tipologia i mida diferents com una O, amb una figura humana asseguda; una Q, amb una cara; una C, amb un animal; i una E, amb una figura humana o un animal. A destacar:

58 v: caplletra O diferent de la resta; mida més gran: 2,3×2,3 cm; amb una figura amb caputxa
54r: manca una caplletra
64r: Caplletra gran; A coronada (4,2×3,3 cm)
95r: Caplletra gran; la mateixa A coronada
76r: manca una caplletra.

Donem a continuació un inventari dels gravats, amb una breu descripció i la localització segons la foliació esmentada. En el llibre hi ha un total de 37 gravats, però alguns, com era molt habitual en l’època, es repeteixen, de manera que només n’hi ha 18 diferents.

1r: Un cavaller fereix un altre cavaller abatut; espectadors dalt d’uns merlets (8×8 cm). Orles i títol completen la pàgina

1v: Cavaller sarraí amb simitarra i un escut amb una cara (13,5×9,1 cm)

2v: Escena d’un bateig. Format petit a una columna (5,3×4 cm)

8r: Un missatger lliura un missatge (7,5×8,5 cm)

9v: Dos cavallers cavalquen darrera un gos (o guineu) (6×7,2 cm)

12r: Rei i consellers; grup de cavallers armats a peu, al fons (7,8×8,5)

18v: el mateix gravat que en 8r

22r: el mateix gravat que en 1r

30r: Assalt amb ballestes, escales i canons a una muralla 7×8,6 cm)

31v: Batalla naval (7,5×8,3 cm)

32v: Un cavaller, a genolls, rep un missatge segellat d’un rei. Mida més gran (8,5×9 cm)

33v: Un cavaller aixeca en actitud agressiva un tauler d’escacs (8,7×10 cm)

35v: Un cavaller a peu és atacat per un altre cavaller a cavall (7,7×8,5)

36v: Dos cavallers parlamenten amb d’altres darrere una muralla; tendes al fons. Mida més gran (8,5×9 cm)

41r: Un cavaller en fereix un altre en un torneig. Mida més gran (8,5×9 cm)

45r: Combat general a peu; un castell a l’horitzó (8,7×6,8 cm)

47v: el mateix gravat que en 30r

52r: el mateix gravat que en 41r

62r: el mateix gravat que en 12r

64r: el mateix gravat que en 1r

80r: Un bisbe beneeix una boda (6,4×7,5 cm)

80v: el mateix gravat que en 31v

86r: Dos homes parlamenten davant d’uns artesans picapedrers (6,3×7,2 cm)

87r: el mateix gravat que en 31v

88v: el mateix gravat que en 41r

91r: el mateix gravat que en 1r

125r: el mateix gravat que en 80r

130v: el mateix gravat que en 1r

134v: el mateix gravat que en 32v

135v: Un cavaller condueix un home salvatge (cobert de pèl) lligat amb una corda (7,8×8,5 cm)

137v: el mateix gravat que en 31v

142v: el mateix gravat que en 30r. Completat amb una orla, ocupa tot l’ample de la pàgina

152v: el mateix gravat que en 1r

153v: el mateix gravat que en 41r

160r: el mateix gravat que en 12r

162r: Un cavaller sarraí i un cavaller cristià acarats (9,7×8,4 cm)

162v: el mateix gravat que en 1v, però amb la inscripció “Ogier” a la cinta de llegenda

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’exemplar de la UB presentava nombrosos forats d’insectes bibliòfags que van atacar el llibre i hi van fer nombroses galeries. Va ser restaurat el juliol de 2001; s’han perdut petits fragments de text però la majoria no són de més d’una o dues lletres. Potser en el moment d’aquesta restauració, però en tot cas posteriorment a la foliació, s’han enquadernat erròniament una sèrie de folis que actualment es presenten en la seqüència: 77-78-80-82-79-81-83-84.

En el full de guarda anterior hi ha anotacions del segle XVI d’antics propietaris (Doctor Gonçalo Peres de Córdova y Villaroel; El licenciado Bovadilla; Durango?) i altres anotacions cancel·lades. El full de guarda posterior és un paper reaprofitat amb anotacions manuscrites en francès en lletra cursiva de finals del segle XV o XVI. En els fulls de guarda hi ha signatures antigues. En els folis 1r, 26r, 27r, 162r hi ha segells antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al foli 24r s’hi ha subratllat un fragment de tres línies.

Esperem que aquesta descripció sigui útil i, potser, permeti localitzar i documentar altres exemplars d’aquest imprès.

Cristina Auladell, Anna Barba, Maria-Reina Bastardas, Bernat Corredó, María Esteban, Núria Homs

Bibliografia:

Inventaire chronologique des éditions parisiennes du XVIe siècle, par Brigitte Moreau d’après les manuscrits de Philippe Renouard. [París]: Service des travaux historiques de la ville de Paris, 1972-2004.

14 Juny 2017

Antoni Agustí i Albanell al CRAI Biblioteca de Reserva

Amb motiu del Simposi Internacional L’arquebisbe Antonio Agustín en el seu 500è aniversari del seu naixement el CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra d’alguns dels llibres d’aquest il·lustre humanista. A les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i de Reserva trobarem tant manuscrits com impresos d’Antoni Agustí, així com els reculls d’Andreas Schottus i Ponç d’Icart on trobem Agustí. També s’afegeix el catàleg de la seva biblioteca, imprès per Felip Mei just després de la seva mort, en un exemplar fotocopiat cedit per a l’ocasió.

El seminari està organitzat per la UAB, la UB i la URV, amb la col·laboració de l’Acadèmia de les Bones Lletres, l’Arquebisbat de Tarragona i La Societat Catalana d’Estudis Clàssics i se celebrarà els dies 1 i 2 de juny a Barcelona i Tarragona.

Els llibres estaran a les vitrines esmentades des del dia 31 de maig fins el 2 de juny. La versió virtual de l’exposició la posarem a l’abast properament.

31 Mai 2017

Novetat bibliogràfica amb la participació del personal del CRAI Biblioteca de Reserva

Avui ens complau fer-vos coneixedors d’una nova publicació, La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX) : los catálogos de venta de libreros y editores, una obra realitzada sota la supervisió de Pedro Rueda Ramírez i de Lluís Agustí, ambdós professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

El libre, que passa revista al món editorial, a la publicitat i al comerç del llibre a l’època moderna i contemporània a l’Estat espanyol, ha comptat amb una col·laboració ben especial per a nosaltres: la de la nostra companya Marina Ruiz, que és la responsable del capítol “El privilegio de la privativa de libros de común enseñanza de la Universidad de Cervera en tiempos de Manuel Ibarra (1735-1749, 1754-1757)”. La recerca, realitzada en base als fons de l’antiga universitat de Cervera conservats a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, posa sobre la taula les enormes possibilitats que aquest fons d’arxiu ens ofereix sobre la història de la Universitat de Cervera, fet pel qual us animem a submergir-vos-hi.

Us recordem que la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més de 300 obres publicades per la Universitat de Cervera, que presenten diversos exemples de les marques d’impressor que van identificar la Universitat al llarg de la seva existència, i on acostuma a aparèixer la imatge de la Immaculada Concepció, la seva patrona.