Blog de Fons Antic

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la catalogació de les edicions del XVI presents en l’antic catàleg en fitxes, anomenat popularment “cedulari”, que es va finalitzar el febrer del 2012, quedava per descriure la segona fase dels impresos d’aquest segle del fitxer format per fotografies de portades. La finalització d’aquesta tasca, consistent en la catalogació de 350 còpies, ens permet, finalment, posar a l’abast del públic aquesta important col·lecció i poder-la valorar adequadament.

La xifra total d’edicions del cinc-cents puja a 11.077, de les quals 1.201 corresponen a postincunables (llibres impresos entre el 1501 i el 1520), i la d’exemplars a 16.850. Segons les dades amb què actualment comptem, el CRAI Biblioteca de Reserva és la biblioteca de l’Estat que custodia més edicions i còpies d’aquest segle.

Segons l’àrea geogràfica, una primera anàlisi mostra la preponderància de la impremta francesa, amb 3.950 edicions, i italiana, amb 3.289 edicions, mentre que l’espanyola en suma 1.608 i la catalana 476.

Continuant amb la impremta europea, segueixen l’alemanya, amb 589 edicions, la suïssa, amb 495, i la belga, amb 439. Altres països també hi són presents, encara que amb proporcions molt més reduïdes. És el cas dels Països Baixos, Polònia, Àustria i Anglaterra.

Quant a les ciutats, és protagonista absoluta Lió, amb 2.322 edicions, seguida de Venècia, amb 1.882. 1.486 edicions converteixen París en el tercer centre dominant a la col·lecció. La resta es reparteix entre Basilea (449), Anvers (398), Colònia (365), una multitud de ciutats italianes, i altres ciutats europees com ara Frankfurt, Lovaina, Estrasburg, Ginebra, Tolosa, Rouen, Augsburg, Leiden, Nuremberg, Leipzig, Amsterdam i Londres.

Menció a part mereix, en la impremta peninsular, la portuguesa, amb 63 edicions, 40 de les quals lisboetes.

A l’Estat destaquen Salamanca, 364 edicions, Alcalá de Henares, 243, València, 207, Madrid, 180, i Saragossa, 176. En l’àmbit català la preeminència de Barcelona és aclaparadora, amb 430 edicions respecte a les 23 de Tarragona i a les 16 de Lleida.

Malgrat que actualment és impossible oferir xifres fiables sobre la composició per matèries del fons del XVI, resulta clar el predomini del llibre de temàtica religiosa (teologia, sermons, controvèrsies religioses, comentaris a la Bíblia, meditacions, etc.) i jurídica. Pel que fa a la resta de disciplines, el catàleg ofereix xifres generoses per a llibres de filologia, filosofia, història i ciència. A tall d’exemple, hi figuren 167 gramàtiques, 185 diccionaris,  534 llibres d’història, 113 edicions d’astronomia i 110 de física. Són escasses, en canvi, les obres literàries, mentre que de bíblies se’n conserven 151.

Les llengües també caracteritzen la col·lecció del cinc-cents. No sorprenen les 8.949 edicions en llatí ni les 1.170 en castellà. L’italià és el tercer idioma present en el catàleg, amb 693 edicions, seguit pel grec (79), el català (74), el francès (71) i l’hebreu (26).

Una altra de les variants importants per valorar el fons és el format dels llibres. Resulta interessant constatar el predomini dels llibres de tamany petit, els en vuitè, amb 3.998 edicions, a què segueixen els en foli, amb 3.709, i els en quart, amb 2.834. Altres formats de mida petita, com ara els en dotzè i en setzè són, respecte als ja mencionats, minoritaris.

Si volguéssim resumir en algunes línies una col·lecció tan rica no podríem deixar de citar, com a llibres científics, l’Astronomicum Caesareum, de Pere Apià (Ingolstadt, 1540), i l’herbari De historia stirpium commentarii insignes, de Leonhart Fuchs (Basilea, 1542), ambdós amb gravats xilogràfics acolorits a mà. Entre els llibres de medicina comptem amb la primera i la segona edició de l’obra cabdal d’anatomia De humani corporis fabrica libri septem, d’Andreas Vesalius (Basilea, 1543 i 1555). La còpia de l’edició prínceps de I quattro libri dell’architettura, d’Andrea Palladio (Venècia, 1570), té la particularitat de contenir l’ex-libris i algunes postil·les de l’arquitecte espanyol Juan de Herrera.

La col·lecció compta amb dues bíblies fonamentals: les políglotes d’Anvers, impresa per Christophe Plantin, a cura de Benito Arias Montano (Anvers, 1571-1573), i d’Alcalá de Henares, impresa per iniciativa del cardenal Cisneros entre el 1514 i el 1520.

Entre els llibres religiosos destaquen igualment dues rares i belles edicions: un Martirologi dominicà sortit del taller sevillà d’Antonio Alvarez el 1550, amb magnífics gravats xilogràfics,  i un Llibre d’hores imprès sobre vitel·la per Thielman Kerver a París el 1503, mancat malhauradament de diversos fulls. A la col·lecció també es troba la primera edició de l’obra Evangelicae historiae imagines (Anvers, 1593), del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal, profusament il·lustrada amb estampes de gravadors flamencs segons dibuixos majoritàriament de Bernardino Passeri.

Si haguéssim de citar alguna de les nombroses edicions dels clàssics grecs i llatins parlaríem de les Obres d’Aristòtil, en grec, a cura d’Erasme (Basilea, 1531), l’Odissea d’Homer, traduïda al llatí, en una preuada edició en setzè (Ginebra, 1567), l’edició en vuitè d’Aldo Manuzio dels Poemes d’Horaci (Venècia, 1509), i, del mateix impressor i any, la primera edició de les Moralia de Plutarc, ambdós en llatí. De Plató es conserva la rara edició del Timeu en la traducció llatina de Marsilio Ficino, impresa a València per Joan Mei el 1547, i destaquem, de les diverses Opera de Virgili il·lustrades, la impresa a Lió el 1517 per Jacques Sacon. Citarem igualment un dels pocs exemplars supervivents de l’edició en castellà de les epístoles Ad familiares de Ciceró impreses a Barcelona per Jaume Cendrat el 1592.

El Segle d’Or espanyol hi és present en un dels pocs exemplars de La Celestina impresos a Alcalá de Henares per Juan Íñiguez de Lequerica el 1575, la rara edició de Barcelona del Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, impresa el 1599, i una edició desconeguda de l’obra de Joan Timoneda Alivio de caminantes.

El poeta Ausiàs Marc, amb l’edició en vuitè de Claudi Bornat del 1560 de les seves Obres, i el cronista Ramon Muntaner, amb la segona edició de la Crònica (Barcelona : Jaume Cortey, 1562) també formen part de la col·lecció, com la primera edició del Blanquerna de Ramon Llull, impresa a València per Joan Jofré el 1521 i les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, de Jaume Ferrer de Blanes (Barcelona, 1545).

Pel que fa als clàssics moderns italians, hi trobem la primera edició de la Commedia de Dante amb format en vuitè, impresa per Aldo Manuzio el 1502, entre altres textos del poeta, i diverses edicions d’obres de Petrarca i de Boccaccio. També destaca una rara edició de l’Orlando furioso d’Ariosto (Venècia, 1544).

Enriqueix la col·lecció el fons d’obres geogràfiques i històriques. S’hi troben diverses edicions de la Geografia de Ptolemeu, una de les quals a cura de Miquel Servet (Lió, 1535), el tercer volum de Delle navigationi et viaggi, de Giovanni Battista Ramusio (Venècia, 1556), el monumental atles de vistes de ciutats Civitates orbis terrarum, de Georg Braun (Colònia, 1588), la descripció d’Olaus Magnus dels països del nord d’Europa, en la primera edició de la Historia de gentibus septentrionalibus (Roma, 1555) i la descripció de Fernao Lopes de Castanheda de les colònies portugueses a Àsia Historia dell’Indie orientali (Venècia, 1578).

Com a mostra de rares edicions de filologia de presència molt escassa a les biblioteques europees i absents de les espanyoles, podem citar la gramàtica grega i llatina escrita per Aldo el Vell impresa a París cap al 1512, i el recull d’opuscles de gramàtica grega de Constantino Lascaris imprès a Ferrara el 1510.

El grup d’obres jurídiques és, com dèiem, molt nombrós. S’hi troben diverses edicions legislatives locals i nacionals, en especial catalanes, així com del Corpus Iuris Canonici i del Corpus Iuris Civilis, de què destaquem l’edició de Florència del 1553 del Digest.

La llista d’edicions importants impreses al llarg del segle XVI conservades al CRAI Biblioteca de Reserva no s’esgota en aquestes línies. Per aquest motiu, tenim la intenció de continuar aprofundint en el coneixement d’aquesta important col·lecció, i de difondre-la en forma d’exposicions, reals i virtuals, i de publicacions que en detallin i estudiïn el contingut.