Avui donem veu a l’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC, i a l’Oriol Brugarolas, especialista en música antiga i professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB, per donar el tret de sortida a la nova col·lecció editorial, Consonantia. L’objectiu de la nova proposta editorial és la publicació de facsímils de tractats de teoria musical, llibrets i partitures provinents del fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic, acompanyats d’estudis introductoris de diferents especialistes.
Els llibres de les biblioteques dels convents de Barcelona desamortitzats constitueixen el nucli principal del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Ara bé, la Biblioteca també compta amb fons procedents d’altres col·leccions, com la Biblioteca de la Universitat de Cervera, el fons de medicina de l’Antiga Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Barcelona o part de la Biblioteca de la Casa d’Osuna. A aquesta darrera biblioteca ha dedicat el seu Treball Final de Màster la nostra companya Núria Cangròs i Alonso, alumna del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, titulat La Biblioteca de la Casa d’Osuna: una aproximació a partir de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques.
Aquest extens treball, disponible al Dipòsit Digital de la UB i que s’endinsa en la formació, creixement i dispersió de la Biblioteca (no només com a col·lecció sinó també com a institució) ens ha permès conèixer millor la història d’aquesta part del nostre fons. Sobre aquests volums, una bona part dels quals ja es troben identificats a la base de dades d’Antics Posseïdors, existeix una proposta de treball que podeu consultar en el catàleg de propostes de TFG i TFM basades en el nostre fons.
Li donem la paraula perquè ens expliqui el procés que va donar lloc a la disgregació de la Biblioteca de la Casa d’Osuna i a l’arribada d’un miler d’exemplars a la Universitat de Barcelona.
Després de la pausa causada per la covid-19, estem molt contents d’haver pogut reprendre enguany l’acollida de col·legues d’altres universitats europees, dins del marc del programa Erasmus+.
Us presentem l’entrada de la Martyna Osuch, bibliotecària a la secció de llibres impresos antics de la Universitat de Varsòvia, on fa un resum i balanç de la seva estada entre nosaltres la setmana del 13 de juny. Si després de l’experiència les seves impressions són positives, les nostres també ho són, atès que l’intercanvi de coneixements i de pràctiques va ser elevat i molt enriquidor. Moltes gràcies, Martyna!
Com sabeu, dins el suport a la docència del CRAI Biblioteca de Fons Antic, oferim dues modalitats de classes: les classes de fons antic, on el professor porta a terme la classe amb documentació original —escollida per ell o amb la nostra ajuda i amb una presentació breu de la biblioteca de Fons Antic—, i les sessions de presentació del fons i recursos.
Aprofitant que estem a inicis de curs, us deixem amb la ressenya de Núria Miquel, professora de l’assignatura de Fons Escrites i Documentals del Grau d’Arqueologia de la UB, que va portar a terme aquesta sessió de presentació en diversos grups.
Aquest setembre el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona inaugura l’exposició “Ignasi de Loiola, la Companyia de Jesús i Catalunya (1522-2022). Una mirada històrica a través del Fons Antic de la Universitat de Barcelona”, que coincideix amb els cinc-cents anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola (1491-1556) a Catalunya, en un episodi (la visita del fundador religiós basc al santuari de Montserrat i l’estada a la Cova de Manresa) que va esdevenir clau tant en la vida del personatge com en la formació de la futura Companyia de Jesús. Aquest any, coincidint amb l’efemèride, l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa, organitza el IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya (19-22 de desembre de 2022), sota el títol “El món d’Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII”. Aprofitant l’avinentesa, l’exposició ara organitzada vol posar en valor el ric patrimoni bibliogràfic i documental del Fons Antic de la Universitat de Barcelona, així com endinsar-se, a través de les fonts –impreses i gràfiques– en un viatge pels orígens del fenomen ignasià i jesuïta, com també en la seva petja a Catalunya i el món en els segles moderns.
A continuació les novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Fons Antic del primer semestre de 2022:
Les biblioteques patrimonials conserven alguns documents que, per un motiu o un altre, i a partir de la seva descoberta, reben una atenció sostinguda al llarg del temps, que augmenta progressivament el seu coneixement. És el cas d’un interessant atles factici format per 56 mapes del segle XVII, amb signatura topogràfica XVII-9029, que volem presentar-vos abans del nostre tancament estival, com una invitació a passejar per la geografia i la història d’altres territoris, en una època en què acostumem a entrar en contacte amb nous paratges, cultures i passats.
Com us vam prometre en l’entrada de fa unes setmanes, oferim una segona entrega sobre les novetats tant bibliogràfiques com de Marques d’impressors i d’Antics posseïdors que hem treballat aquesta primera meitat de l’any.
Com sabeu, les classes impartides a la nostra Sala de Manuscrits de la mà de professors de la casa amb documentació de la nostra biblioteca és una opció que oferim des de fa anys. L’oportunitat de poder veure directament les fonts primàries és un valor afegit que la nostra universitat pot proposar gràcies a la important col·lecció de fons antic que custodia.
Una d’aquestes sessions va ser impartida al mes d’octubre de l’any passat per en Diego Sola, professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB i usuari habitual de la nostra biblioteca. La classe pertanyia al Màster Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, concretament a l’assignatura Historiadors i historiografia del Mediterrani Occidental en l’Edat Moderna. Aquesta sessió va inspirar un treball de l’alumne Luis Conde Blázquez, publicat al Dipòsit Digital, amb el títol Entre la providència y la razón: la obra historiogràfica de Jacques-Bénigne Bossuet.
Li donem la paraula perquè ens expliqui directament el procés i fruit de la seva recerca.
Ja es pot consultar la Memòria del 2021 al Dipòsit Digital, inclosa dins la col·lecció memòries del CRAI Biblioteca de Fons Antic.
 | blogdefonsantic en Els oratoris i la seva reconst… |
 | Xavier Daufí Roderga… en Els oratoris i la seva reconst… |
 | Insenser Brufau, Ros… en Els oratoris i la seva reconst… |
 | Exposició de Fons An… en “La Crusca provenzale d’… |
| Publicada la memòria… en Impuls a la catalogació per te… |
Blog de Fons Antic 