La impremta Plantin-Moretus al CRAI Biblioteca de Reserva

PlantinChristophe Plantin (1520-1589) fundà a la ciutat d’Anvers una de les empreses editorials més productives, destacades i riques del segle XVI a Europa. A la seva mort, la impremta fou heretada pel seu gendre, Jan Moretus i, durant més de tres segles, es va mantenir activa, liderada per les successives generacions de la família fins a l’any 1876, en què el darrer hereu decidí de cedir la casa, seu de l’empresa i habitatge alhora, amb tot el seu contingut: premses, material tipogràfic, planxes, mobiliari, obres d’art i biblioteca, a la ciutat d’Anvers on avui dia és pot visitar com a Museu Plantin-Moretus.

El CRAI Biblioteca de Reserva custodia 302 edicions de l’Officina Plantiniana. És un fons d’una gran diversitat temàtica, en el que tenen un paper destacat, sobretot en el període dirigit pels Moretus, els llibres de temàtica religiosa, però al seu costat no tenen menys importància el textos clàssics i els llibres d’humanitats i de ciència més avançats del seu temps.

La mostra es podrà visitar del 8 fins el 19 d’abril a les vitrines de l’interior del CRAI Biblioteca de Lletres i s’han organitzat diverses visites guiades. Així mateix a la pàgina web del CRAI Biblioteca de Reserva es pot visitar la mostra virtual.

Visites guiades a l’exposició:

Dimecres 10 d’abril – 17:30 h.

Divendres 12 d’abril – 11 h.

Dimecres 17 d’abril – 17:30 h.

Divendres 19 d’abril – 11 h.

Finalitzada la catalogació dels llibres del segle XVI del CRAI Biblioteca de Reserva


Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la catalogació de les edicions del XVI presents en l’antic catàleg en fitxes, anomenat popularment “cedulari”, que es va finalitzar el febrer del 2012, quedava per descriure la segona fase dels impresos d’aquest segle del fitxer format per fotografies de portades. La finalització d’aquesta tasca, consistent en la catalogació de 350 còpies, ens permet, finalment, posar a l’abast del públic aquesta important col·lecció i poder-la valorar adequadament.

La xifra total d’edicions del cinc-cents puja a 11.077, de les quals 1.201 corresponen a postincunables (llibres impresos entre el 1501 i el 1520), i la d’exemplars a 16.850. Segons les dades amb què actualment comptem, el CRAI Biblioteca de Reserva és la biblioteca de l’Estat que custodia més edicions i còpies d’aquest segle.

Segons l’àrea geogràfica, una primera anàlisi mostra la preponderància de la impremta francesa, amb 3.950 edicions, i italiana, amb 3.289 edicions, mentre que l’espanyola en suma 1.608 i la catalana 476.

Continuant amb la impremta europea, segueixen l’alemanya, amb 589 edicions, la suïssa, amb 495, i la belga, amb 439. Altres països també hi són presents, encara que amb proporcions molt més reduïdes. És el cas dels Països Baixos, Polònia, Àustria i Anglaterra.

Quant a les ciutats, és protagonista absoluta Lió, amb 2.322 edicions, seguida de Venècia, amb 1.882. 1.486 edicions converteixen París en el tercer centre dominant a la col·lecció. La resta es reparteix entre Basilea (449), Anvers (398), Colònia (365), una multitud de ciutats italianes, i altres ciutats europees com ara Frankfurt, Lovaina, Estrasburg, Ginebra, Tolosa, Rouen, Augsburg, Leiden, Nuremberg, Leipzig, Amsterdam i Londres.

Menció a part mereix, en la impremta peninsular, la portuguesa, amb 63 edicions, 40 de les quals lisboetes.

A l’Estat destaquen Salamanca, 364 edicions, Alcalá de Henares, 243, València, 207, Madrid, 180, i Saragossa, 176. En l’àmbit català la preeminència de Barcelona és aclaparadora, amb 430 edicions respecte a les 23 de Tarragona i a les 16 de Lleida.

Malgrat que actualment és impossible oferir xifres fiables sobre la composició per matèries del fons del XVI, resulta clar el predomini del llibre de temàtica religiosa (teologia, sermons, controvèrsies religioses, comentaris a la Bíblia, meditacions, etc.) i jurídica. Pel que fa a la resta de disciplines, el catàleg ofereix xifres generoses per a llibres de filologia, filosofia, història i ciència. A tall d’exemple, hi figuren 167 gramàtiques, 185 diccionaris,  534 llibres d’història, 113 edicions d’astronomia i 110 de física. Són escasses, en canvi, les obres literàries, mentre que de bíblies se’n conserven 151.

Les llengües també caracteritzen la col·lecció del cinc-cents. No sorprenen les 8.949 edicions en llatí ni les 1.170 en castellà. L’italià és el tercer idioma present en el catàleg, amb 693 edicions, seguit pel grec (79), el català (74), el francès (71) i l’hebreu (26).

Una altra de les variants importants per valorar el fons és el format dels llibres. Resulta interessant constatar el predomini dels llibres de tamany petit, els en vuitè, amb 3.998 edicions, a què segueixen els en foli, amb 3.709, i els en quart, amb 2.834. Altres formats de mida petita, com ara els en dotzè i en setzè són, respecte als ja mencionats, minoritaris.

Si volguéssim resumir en algunes línies una col·lecció tan rica no podríem deixar de citar, com a llibres científics, l’Astronomicum Caesareum, de Pere Apià (Ingolstadt, 1540), i l’herbari De historia stirpium commentarii insignes, de Leonhart Fuchs (Basilea, 1542), ambdós amb gravats xilogràfics acolorits a mà. Entre els llibres de medicina comptem amb la primera i la segona edició de l’obra cabdal d’anatomia De humani corporis fabrica libri septem, d’Andreas Vesalius (Basilea, 1543 i 1555). La còpia de l’edició prínceps de I quattro libri dell’architettura, d’Andrea Palladio (Venècia, 1570), té la particularitat de contenir l’ex-libris i algunes postil·les de l’arquitecte espanyol Juan de Herrera.

La col·lecció compta amb dues bíblies fonamentals: les políglotes d’Anvers, impresa per Christophe Plantin, a cura de Benito Arias Montano (Anvers, 1571-1573), i d’Alcalá de Henares, impresa per iniciativa del cardenal Cisneros entre el 1514 i el 1520.

Entre els llibres religiosos destaquen igualment dues rares i belles edicions: un Martirologi dominicà sortit del taller sevillà d’Antonio Alvarez el 1550, amb magnífics gravats xilogràfics,  i un Llibre d’hores imprès sobre vitel·la per Thielman Kerver a París el 1503, mancat malhauradament de diversos fulls. A la col·lecció també es troba la primera edició de l’obra Evangelicae historiae imagines (Anvers, 1593), del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal, profusament il·lustrada amb estampes de gravadors flamencs segons dibuixos majoritàriament de Bernardino Passeri.

Si haguéssim de citar alguna de les nombroses edicions dels clàssics grecs i llatins parlaríem de les Obres d’Aristòtil, en grec, a cura d’Erasme (Basilea, 1531), l’Odissea d’Homer, traduïda al llatí, en una preuada edició en setzè (Ginebra, 1567), l’edició en vuitè d’Aldo Manuzio dels Poemes d’Horaci (Venècia, 1509), i, del mateix impressor i any, la primera edició de les Moralia de Plutarc, ambdós en llatí. De Plató es conserva la rara edició del Timeu en la traducció llatina de Marsilio Ficino, impresa a València per Joan Mei el 1547, i destaquem, de les diverses Opera de Virgili il·lustrades, la impresa a Lió el 1517 per Jacques Sacon. Citarem igualment un dels pocs exemplars supervivents de l’edició en castellà de les epístoles Ad familiares de Ciceró impreses a Barcelona per Jaume Cendrat el 1592.

El Segle d’Or espanyol hi és present en un dels pocs exemplars de La Celestina impresos a Alcalá de Henares per Juan Íñiguez de Lequerica el 1575, la rara edició de Barcelona del Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, impresa el 1599, i una edició desconeguda de l’obra de Joan Timoneda Alivio de caminantes.

El poeta Ausiàs Marc, amb l’edició en vuitè de Claudi Bornat del 1560 de les seves Obres, i el cronista Ramon Muntaner, amb la segona edició de la Crònica (Barcelona : Jaume Cortey, 1562) també formen part de la col·lecció, com la primera edició del Blanquerna de Ramon Llull, impresa a València per Joan Jofré el 1521 i les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, de Jaume Ferrer de Blanes (Barcelona, 1545).

Pel que fa als clàssics moderns italians, hi trobem la primera edició de la Commedia de Dante amb format en vuitè, impresa per Aldo Manuzio el 1502, entre altres textos del poeta, i diverses edicions d’obres de Petrarca i de Boccaccio. També destaca una rara edició de l’Orlando furioso d’Ariosto (Venècia, 1544).

Enriqueix la col·lecció el fons d’obres geogràfiques i històriques. S’hi troben diverses edicions de la Geografia de Ptolemeu, una de les quals a cura de Miquel Servet (Lió, 1535), el tercer volum de Delle navigationi et viaggi, de Giovanni Battista Ramusio (Venècia, 1556), el monumental atles de vistes de ciutats Civitates orbis terrarum, de Georg Braun (Colònia, 1588), la descripció d’Olaus Magnus dels països del nord d’Europa, en la primera edició de la Historia de gentibus septentrionalibus (Roma, 1555) i la descripció de Fernao Lopes de Castanheda de les colònies portugueses a Àsia Historia dell’Indie orientali (Venècia, 1578).

Com a mostra de rares edicions de filologia de presència molt escassa a les biblioteques europees i absents de les espanyoles, podem citar la gramàtica grega i llatina escrita per Aldo el Vell impresa a París cap al 1512, i el recull d’opuscles de gramàtica grega de Constantino Lascaris imprès a Ferrara el 1510.

El grup d’obres jurídiques és, com dèiem, molt nombrós. S’hi troben diverses edicions legislatives locals i nacionals, en especial catalanes, així com del Corpus Iuris Canonici i del Corpus Iuris Civilis, de què destaquem l’edició de Florència del 1553 del Digest.

La llista d’edicions importants impreses al llarg del segle XVI conservades al CRAI Biblioteca de Reserva no s’esgota en aquestes línies. Per aquest motiu, tenim la intenció de continuar aprofundint en el coneixement d’aquesta important col·lecció, i de difondre-la en forma d’exposicions, reals i virtuals, i de publicacions que en detallin i estudiïn el contingut.

Una nota de compra emmascarada de Juliana Morell al CRAI Biblioteca de Reserva

El CRAI Biblioteca de Reserva ha identificat fins al present quatre edicions amb marques de propietat de la barcelonina Juliana Morell. La interessant figura d’aquesta dona, nascuda el 1594, que demostrà des de ben petita unes elevadíssimes dots intel·lectuals, sembla revelar-se en la menuda i cal·ligràfica escriptura humanística que distingeix les seves notes i ex-libris.

Juliana MorellLa nota de compra recentment identificada presenta la particularitat de l’emmascarament del nom de la propietària. Segons la inscripció manuscrita, el llibre, una defensa de l’ortodòxia cristiana, va ser adquirit a Lió a principis de gener del 1608, quan Juliana tenia només catorze anys, edat a la qual, d’altra banda, va obtenir el grau de doctora en lleis. Més tard va ingressar al convent de les dominiques de Santa Pràxedes, a Avinyó, on va viure fins a la seva mort, el 1653. Podeu veure la nota a l’entrada que la base de dades Antics Posseïdors de la Biblioteca de Reserva dedica a la humanista catalana.

Trobareu informació sobre Juliana Morell a la pàgina escrita per Laia de Ahumada al web del Duoda.

El CRAI Biblioteca de Reserva ha catalogat un volum factici monogràfic sobre la Conspiració de l’Ascensió (1809)

XIX-1043Al CRAI Biblioteca de Reserva s’ha catalogat una nova còpia de l’obra de Raimundo Ferrer Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes… Joaquin Pou … Juan Gallifa … José Navarro … Juan Massana … Salvador Aulét … , publicada a Barcelona per Antonio Brusi el 1814. La singularitat d’aquest nou exemplar de l’obra (de la que ja disposàvem de dues còpies) és el fet que forma part d’un volum factici dedicat, de manera monogràfica, a la Conspiració de l’Ascenció

Aquest volum factici està format per 26 obres que tenen com a eix comú el complot que va tenir lloc a Barcelona –dins el marc de la Guerra del Francès- entre els dies 11 i 12 de maig de 1809 (Diada de l’Ascensió) i que tenia per objectiu derrotar els francesos que tenien la ciutat presa. La conspiració va fracassar i cinc persones – Salvador Aulet, Joan Massana, Josep Navarro i els pares Joaquim Pou i Joan Gallifa- varen ser executades pocs dies després, el 3 de juny, després d’un procés judicial que va tenir un ampli ressò popular.

Entre les obres que conté el factici destaquen els manuscrits Defensas de Dn. Juan Massana y Salvador Aulet sospechados de complicidad en la acusada conspiración contra las tropas francesas de Barcelona i l’Informe de la Diputación Provincial de Cataluña al Jefe Político de la misma.

També mereixen una menció especial alguns documents originals, com l’ofici signat per Francisco Xavier Olea y Carrasco i destinat a Raymundo Ferrer on es nomena aquest darrer comissionat de la Junta d´homenatge a les víctimes de la Conspiració (relligat a continuació del factici 3, amb signatura: 07 XIX-1043-3) o l’ofici en el que es demana assistir a les exèquies en homenatge a les víctimes de la Conspiració que s´havien de celebrar al Convent de Sant Agustí (relligat a continuació del factici 21, amb signatura: 07 XIX-1043-21).

El CRAI Biblioteca de Reserva al programa “Odissees” de TV3

Pous de Glaç

Una part del programa Odissees : un viatge a través del patrimoni històric de Catalunya dedicat als pous de glaç, que es va emetre pel Canal 33 el passat 4 de gener, va estar enregistrat al CRAI Biblioteca de Reserva.

Des de la sala de manuscrits, el periodista Enric Calpena, especialitzat en divulgar la història en els mitjans de comunicació, explica les teories mèdiques i de funcionament dels pous de glaç que es troben reflectits en el llibre Alivio de los sedientos : en el qval se trata la necessidad que tenemos de beuer frio y refrescado con nieue y las condiciones que para esto son menester y quales cuerpos lo pueden libremente suportar / compvesto por Francisco Micon … del qual el CRAI Biblioteca de Reserva en custodia dos exemplars, un de la impressió de Diego Galvan de l’any 1576 i l’altre de la de Mateu Barceló de l’any 1792 .

El CRAI Biblioteca de Reserva ha catalogat un nou títol d’arquitectura

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Al CRAI Biblioteca de Reserva acabem de catalogar l’obra Description de ce qui a été pratiqué pour fondre en bronze d’un seul jet la figure equestre de Louis XIV, elevée par la ville de Paris dans la place de Louis le Grand, en mil six cens quatre-vingt-dix-neuf, de l’arquitecte francès Germain Boffrand.

Boffrand (1667-1754), conegut per la gran varietat, quantitat i qualitat de la seva obra, va ser el responsable d’un gran nombre de projectes a França, com la construcció de l’altar major de la catedral de Nantes, l’ampliació del Palais Bourbon, les restauracions de la Cambra del Palau de Justícia i de la capella Saint-Esprit de la Catedral de Notre-Dame, etc., així com de diverses obres fora de l’estat francès.

Al CRAI Biblioteca de Reserva, com a testimoni escrit d’aquest arquitecte trobem l’obra citada anteriorment, que descriu el procés de fabricació de l’estàtua de Lluís XIV que va erigir-se a la Place de Louis le Grand (actual Place Vendôme) el 1699. Aquesta estàtua va gaudir d’una curta existència, ja que va ser destruïda el 13 d’agost de 1789, a l’inici de la Revolució Francesa i actualment, al lloc on es trobava l’estàtua, hi podem veure la columna Vendôme, erigida uns anys més tard, el 1810, pels arquitectes Jacques Gondouin i Jean-Baptiste Lepère.

Es tracta d’una obra en gran format (43 cm), escrita a dues columnes en francès i llatí i que conté una vintena de fulls de làmines, alguns plegats, que complementen gràficament la descripció de totes les operacions que es van dur a terme en la construcció d’aquesta estàtua de bronze. Broffand destaca a l’inici de l’obra la singularitat del procés: “On n’avoit point jusqu’alors fait d’ouvrages si considerables, pour lesquels les pratiques précedentes n’auroient peut-être pas eu lemême succès”, fet que ofereix un valor especial a l’obra i a les làmines contingudes. L’obra, que presenta algunes caplletres ornades, frisos xilogràfics i vinyetes, es troba en un bon estat general, tot i que petits forats d’insectes han afectat diverses làmines. L’enquadernació és especialment remarcable, amb pell de xagrí, supralibros a coberta amb les tres corones de l’escut de Suècia, daurats al llom amb nervis naturals i orles daurades als plans, als cantells i contracantells.

Nova edició de punts de llibre i de postals del CRAI Biblioteca de Reserva

Seguint amb la voluntat de difondre els tresors bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva s’ha dut a terme una nova selecció d’imatges, extretes del ric fons de la seva col·lecció, per confeccionar-ne tres punts de llibre i dues postals.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les obres escollides, algunes de les quals ja estan digitalitzades i són accessibles des de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, queden descrites a continuació:

Postals
Fuchs, Leonhart, 1501-1566. De historia stirpivm commentarii insignes, maximis impensis et vigiliis elaborati … Basiliae : in officina Isingriniana, 1542 |  Catàleg  |  Cervantes.

Sèneca, Luci Anneu, ca. 4 aC-65 dC. Opera philosphica; Epistolae. Sub domino Blasio Romero … est impressum hoc opus in ciuitate Neapolis : [Mathias Moravus], 1075 [i.e. 1475]  | Catàleg  |  Cervantes.

Punts
Ciceró, Marc Tul·li, 106-43 aC. De officiis libri tres ; De paradoxis ; De somno Scipionis. [Itàlia, entre 1450 i 1470]. Manuscrit sobre vitel·la.  |  [Manuscrit registrat a l’Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona / [por] Miquel Rosell]

[Oracional]. [Catalunya, entre 1420 i 1440]. Manuscrit sobre vitel·la. |  Catàleg  |  Cervantes.

Innocenci III, Papa. Exposicio dels vij psalms penitencials / feta per papa Innocent terç e tralladada de lati en romanç per frare Johan Romeu del orde dels frares preycadors. [Catalunya, entre 1400 i 1475] Manuscrit sobre pergamí.  |Catàleg  |  Cervantes.

Jornada a l’ENSSIB sobre falsificacions i fraus a les biblioteques

El proper 13 de desembre tindrà lloc a la Bibliothèque Mazarine de París una jornada d’estudis que porta per títol “faux et fraudes en bibliothèque” organitzada per l’École Nationale Superieure des Sciences de l’Information et des Bibliothèques (Enssib) dins de la jornada anual d’estudi de dret i patrimoni.

En aquesta jornada s’estudiaran diferents casuístiques, com els llibres falsos, els exemplars modificats venuts o descoberts a biblioteques, i es debatrà l’estat de la qüestió des del punt de vista jurídic.

Programme

Matinée (à partir de 9h30)

Accueil

Margaret Lane Ford, Christie’s, Londres : Bibliography as a branch of forensics
Dominique Varry, enssib/Centre Gabriel Naudé (EA 7286) : Des faux dans les bibliothèques françaises ?
Nicolas Barker, The Book Collector, Londres : Blacker than black-letter : comment fausser un livre gothique

Après-midi ( à partir de 14h)

Cécile Reynaud, Bibliothèque nationale de France : L’affaire des faux Berlioz

Nick Wilding, Georgia State University : Forging Galileo
Agnès Maffre-Baugé, Université d’Avignon : Faux et fraudes en bibliothèque, aspects juridiques
Conclusions

L’agenda UB del proper any 2013, il·lustrada a partir d’un llibre de gravats del CRAI Biblioteca de Reserva

agenda2013Com en anys anteriors, Publicacions i Edicions de la UB ha editat l’Agenda universitària 2013, en què trobareu, a banda del dietari, informació d’interès sobre la Universitat de Barcelona i el món universitari en general.

Enguany, l’agenda presenta diverses il·lustracions del llibre Le arti di Bologna disegnate da Annibale Caracci, editat a Roma l’any 1740, il·lustracions cedides pel  CRAI Biblioteca de Reserva. Els gravats del llibre són a partir dels dibuixos que Annibal Carracci va fer a la ciutat de Bolonya dels diferents oficis populars que es podien veure a la ciutat a finals del segle XVI.

Simon Guillain, més de mig segle després, en va fer els aiguaforts i que es publicaren per primera vegada el 1646. L’edició custodiada pel CRAI Biblioteca de Reserva és la tercera, de 1740. Al Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español no apareix cap més exemplar de cap edició.

Podeu adquirir l’agenda a les botigues de les diferents facultats i campus de la Universitat de Barcelona, o per algun dels mitjans següents:

Exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” del CRAI Biblioteca de Reserva

De l’1 al 12 d’octubre es pot visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres l’exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” que es du a terme de manera paral·lela a les jornades “Catàlegs de venda i publicitat del llibre al món hispànic (dels orígens al segle XX)”. Aquesta exposició també es pot visitar al nostre expositor virtual.

“Els llibres exposats a les vitrines de la biblioteca reuneixen una selecció de setze catàlegs de la col·lecció de Reserva i un catàleg de la de Biblioteconomia del CRAI de la Universitat de Barcelona. En els disset casos de la mostra (una part dels que s’hi conserven) s’ofereix als visitants un recorregut des del segle XVII fins al XIX, tot mostrant a través d’aquestes peces rares i singulars l’evolució de les modalitats de venda de llibres mitjançant catàleg.

A la Biblioteca periodica anual para utilidad de los libreros y literatos [num. 14] s’indicava que els llibres s’anunciaven en les «gacetas, mercurios, y por carteles públicos, que se fijan en las esquinas», però això generava una notable dispersió de la informació, i s’oblidaven amb facilitat els «títulos, los nombres de los autores o traductores, y otras circunstancias que los hacen apreciables». Els anuncis de llibres a la premsa diària de caràcter general, els cartells impresos o manuscrits –conservats molt rarament–, i els catàlegs van ser els mitjans de donar a conèixer els llibres a la venda. Aquests catàlegs van ser essencials i van precedir la premsa periòdica de llibreria, altament especialitzada, la qual oferia informació detallada de les novetats, recopilada en molts casos a partir dels catàlegs mateixos [num. 16].

Els catàlegs de llibreters que es mostren a l’exposició van ser editats per un llibreter, una firma de llibreters o impressors (molt habitual en el cas dels llibreters de Lió o Ginebra), o bé projectes de llibreters que van voler dotar de mitjans el negoci de llibreria tot oferint el conjunt de la producció a la venda en un territori. Una part important són de llibreters estrangers, amb especial pes de les firmes de Lió, encara que també hi ha catàlegs de Gènova i Bassano del Grappa, a més d’alguns casos de notable interès de Barcelona. El Catálogo (1724) [num. 5] del llibreter Ferrer és l’únic exemplar conegut i és, almenys fins ara, el primer catàleg imprès publicat al Principat.

Aquests catàlegs presenten tipologies molt diversificades, poden ser catàlegs de venda de biblioteques particulars, d’encants o subhastes, d’assortiment, o contenir l’oferta d’un fons editorial.

Els catàlegs reunits en l’exposició són, en la major part dels casos, catàlegs amb els llibres a la venda d’una determinada llibreria. Els llibres que contenien podien estar destinats a la venda als particulars, els quals solien demanar els exemplars per carta, o a d’altres llibreters.

En el seu conjunt van estar estretament lligats als interessos dels bibliotecaris, erudits i col·leccionistes, que van utilitzar aquests catàlegs com a mecanisme de consulta de les novetats que podien aconseguir per a les seves biblioteques. És el cas, per exemple, del Catalogus (1763) [num. 10] que porta l’anotació manuscrita: «Pertinet ad conv[en]tum S.P.N. August. Barcinon[ensi]s. 1764». En incorporar-se a la biblioteca al any següent de la seva edició ens ofereix una imatge de la importància que tenia per a la formació i actualització de les col·leccions conventuals.”

Pedro Rueda Ramírez.

Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑