El proper 25 d’abril tindrà lloc a l’ENSSIB de Lió la conferència impartida per Ludovica Braida “Publier les manuels épiscolaires au XVIe siècle : auteurs, imprimeurs, “correttori” et censeurs“
Aquest acte està enmarcat dins del seminari “Qui ecrit? Regards croises sur le livre” organitzat per l’ENSSIB i l’École Nationale des chartes i dirigit per Martine Furno i Raphaele Mouren.
Del 29 de març al 15 de juliol es pot visitar al MNAC l’exposició “Catalunya 1400. El Gòtic Internacional”, una mostra sobre un dels períodes més creatius de l’art català, que coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el “gòtic internacional”.
La mostra reuneix grans obres mestres com ara les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell, actualment al Louvre, i altres retaules complets de Lluís Borrassà, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer. També es poden apreciar obres d’orfebreria, brodats i miniatures. La Biblioteca de Reserva havia d’aportar a aquesta exposició el manuscrit 760 del seu fons, però al final es va desestimar per causes d’organització i gestió de l’exposició.
Amb aquesta exposició culmina un important cicle de recerca del MNAC, que en els darrers anys s’ha concretat en altres projectes ja materialitzats, especialment la remodelació de l’exposició permanent d’art gòtic (maig 2010) i la publicació del llibre El Gòtic a les col·leccions del MNAC (2011). La nova perspectiva sobre el període de l’anomenat gòtic internacional que aporta l’exposició Catalunya 1400 constitueix, entre altres, un prolongament d’aquesta línia d’investigació i reinterpretació d’un dels moments més creatius de l’art català.
Fins al proper 9 de setembre es pot visitar als Museus Capitolins de Roma l’exposició “Lux in Arcana. L’archivo segreto Vaticano si rivela”
És una oportunitat per poder veure 100 documents de valor incalculable seleccionats entre els tresors de l’arxiu secret del Vaticà que han creuat per primera vegada en la seva història els límits de les muralles de la Ciutat del Vaticà per ser exposats als Museus Capilotins de Roma i d’aquesta manera sortir a la llum i mostrar al públic visitant informació rellevant de 12 segles de la història d’occident.
L’exposició ha estat concebuda en motiu del quart centenari de la fundació de l’Arxiu Secret del Vaticà, que fou creat pel papa Pau V el 1612, i té com a objectiu explicar i descriure com és i com funciona aquest arxiu, i al mateix temps, fer visible allò invisible, és a dir, permetre l’accés a una tria de documents consagrats en els 85 kilòmetres lineals de prestatgeries d’aquest arxiu que contenen documentació que cobreix temporalment des del segle VIII fins al segle XX.
Els visitants compten amb diversos elements multimèdia per tal de contextualitzar històricament tot el material exposat. Entre les obres exposades podem trobar documents de diverses temàtiques com conclaves, heretgies, creuades, excomunicacions, entre els que, a tall d’exemple, podem destacar:
L’École de l’Institut d’histoire du livre de Lió durà a terme la seva novena edició del 19 al 22 de juny amb una programació de tres cursos organitzats amb la colaboració de la Rare Book School (University of Virginia).
* Printed ephemera under the magnifying glass. A càrrec de Michael Twyman (curs en anglès)
* La bibliographie matérielle. A càrrec de Dominique Varry (curs en francès)
* Reliures françaises à décor doré, 1507-1967: Grans ateliers et grans amateurs. A càrrec de Isabelle de Conihout i Pascal Ract-Madroux (curs en francès)
Tots tres cursos es dirigeixen a estudiants, investigadors, bibliotecaris i conservadors interessats en temàtiques referents a la història del llibre i de les tècniques gràfiques. La programació dels cursos contempla el treball amb documents originals en diferents col·leccions patrimonials de Lió, principalment de la seu de l‘Institut d’historie du livre, de la Biblioteca Municipal i del Museu de la Impremta.
El proper 29 de març tindrà lloc a l’ENSSIB de Lió la conferència de Martine Furno (Université Stendhal de Grenoble) i Raphaële Mouren (Université de Lyon-Enssib/Centre Guillaume Budé) “L’histoire du livre au miroir des autres disciplines : état des lieux.”
Aquest acte està enmarcat dins del seminari “Qui ecrit? Regards croises sur le livre” organitzat per l’ENSSIB i l’École Nationale des chartes i dirigit per Martine Furno i Raphaele Mouren.
Els propers 2, 3 i 4 d’abril tindrà lloc al Museu Molí Paperer de Capellades el curs “La Gòtica, cal·ligrafia gòtica sobre paper” que serà impartit per Keith Adams, amb el següent programa:
Dilluns 2
10 a 14.00 h. Presentació. Escriure la gòtica rotunda amb ploma metàl·lica sobre paper.
15.30 a 18.30 h. Manipulació de la rotunda i majúscules.
Dimarts 3
10a 14.00 h. Gòtica amb canya i altres plomes sobre paper de Capellades
15.30 a 18.30 h. Versals: estructura de caplletres.
Dimecres 4
10 a 14.00 h. Altres gòtiques i versals: textura, les butlles papals
15.30 a 18.30 h. Elements de decoració: el model de Göttingen
El proper dilluns 19 de març, a les 17.30 h., tindrà lloc una visita guiada de l’exposició “Els Catalans i la constitució de 1812”. La visita serà a càrrec de Jordi Roca, comissari de l’exposició instal·lada a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya i que es pot visitar fins el 10 d’abril.
Tal com informa el text de Jordi Roca al tríptic de l’exposició:
“La Constitució va tenir diverses lectures que van permetre conciliar la modernitat i la tradició però suscità unes expectatives gegantines impossibles d’assolir. Per una banda, els il·lustrats van creure que era el punt d’arribada d’un procés de reforma iniciat dècades abans, per l’altra els primers liberals la van considerar com el punt de partida d’un règim de llibertats i drets pels ciutadans.
A Catalunya, la Constitució de 1812 va comportar l’establiment d’un òrgan de representació del Principat, la Diputació provincial de Catalunya, reconegut per la monarquia, quelcom que no succeïa des de la fi de la Guerra de Successió. Però alhora va ser interpretada com un horitzó polític d’esperança quan va establir la felicitat dels ciutadans com un dels seus objectius. La lectura revolucionària de la Constitució despertà l’admiració dels moviments radicals, republicans i democràtics d’arreu d’Europa i Amèrica. Les revolucions europees de la dècada de 1820 van convertir-la en un símbol de llibertat internacional.
Si els diputats catalans (Ramon Llàtzer de Dou, Antoni de Capmany, Josep Vega i de Sentmenat, etc.) que assistiren a les Corts de Cadis representaren els projectes reformistes de la Il·lustració catalana, hi hagué una generació més jove, més liberal i romàntica que assumí la tasca d’implementar la nova legislació liberal a Catalunya des de la Diputació provincial.”
Recentment s’ha finalitzat la catalogació retrospectiva de les obres impreses durant el segle XVI recollides en el catàleg manual anomenat tradicionalment “cedulari”. Al llarg d’aquesta segona etapa (la primera es va concloure l’any 2000) s’han catalogat aproximadament 750 edicions, corresponents a 900 volums.
Les obres catalogades procedeixen de la impremta europea, donat que els impresos catalans i espanyols ja s’havien catalogat en una fase anterior.
Així i tot, encara s’ha identificat una edició més, impresa l’any 1595 a Medina del Campo per Santiago Cano. Es tracta de l’obra de Jerónimo Román y Zamora, Historia de los dos religiosos infantes de Portugal.
Alguns dels impresos destaquen per les seves il·lustracions. És el cas de l’exemplar de l’edició llatina de 1574 del conegut recull il·lustrat d’oficis existents a l’Europa del segle XVI, imprès a Frankfurt per Sigmund Feyerabend, amb la participació de Jost Amman, dibuixant i gravador, i textos de Hartmann Schopper: De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus. En aquesta obra, tots els oficis relacionats amb la producció del llibre i la seva il·lustració es troben plenament representats: adumbrator, sculptor, fusor literarius, typographus, chartarius, concinnator librorum, illuminator imaginum, membranarius.
S’han descrit alguns exemplars ben rars, de vegades únics, que no s’han trobat a cap dels repertoris i catàlegs consultats, com per exemple el Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, imprès a Gènova el 1595. En no trobar l’edició a l’Edit16, el cens italià del cinc-cents, els hem fet arribar la notícia d’aquest imprès, que en aquests moment ja es pot consultar a la seva base de dades, on figura la nostra biblioteca com a única localització.
Entre els ex-libris identificats figuren personatges rellevants com Joan Salon, astrònom valencià, amb una escollida col·lecció de llibres procedents de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, i el gramàtic Pere Torre, amb una nodrida biblioteca en què prevalen edicions dels clàssics llatins.
D’altra banda, la catalogació d’aquestes edicions ha permès enriquir la base de dades Marques d’impressors amb nombrosos registres de tipògrafs europeus del cinc-cents. Cal dir que les entrades corresponents a impressors d’aquest segle representen gairebé un terç del total de la base.
Igualment, hem pogut descobrir enquadernacions especialment boniques en una col·lecció com la de Reserva, en la qual predominen les senzilles de pergamí. És el cas de la còpia amb signatura 07 B-3/1/2 de les obres d’Orígenes impreses a París per Guillaume Chaudière entre els anys 1572 i 1574, relligada en pell amb gofrats i restes de tanques metàl·liques, amb el títol manuscrit al tall de davant.
Es tracta d’un pas endavant cap a l’objectiu, per part de Reserva, de posar a l’abast del públic investigador la seva col·lecció del cinc-cents. Queden per catalogar prop de tres-cents volums d’aquest segle presents en un fitxer format per fotografies de portades i realitzat a mitjan anys vuitanta. Es calcula que un cop enllestit aquest catàleg, el fons del segle XVI arribarà a prop d’onze mil cinc-centes edicions corresponents a uns catorze mil volums. Són xifres que ens permeten valorar la col·lecció de Reserva com a una de les més importants de l’Estat.
Del 14 al 16 de març tindrà lloc a la Università La Sapienza de Roma la conferència internacional “Mobilità dei mestieri del libro tra Quattrocento e Seicento Roma”.
Aquesta conferència es vol centrar en l’estudi, la recerca i l’aprofundiment dels treballs que envolten la creació dels llibres (tipògrafs, impressors, editors, gravadors, fonedors de caràcters, llibreters, etc.) que han dut a terme les seves activitats com a mínim en dos llocs diferents, o que alguna vegada han participat en col·laboracions en diverses ubicacions. La recerca es basa en la documentació d’arxiu i i la consulta de repertoris especialitzats en un marc temporal que va des de l’aparició de la impremta de tipus mòbils fins al 31 de desembre del 1600.
Programa
Convegno internazionale. Mobilità dei mestieri del libro tra Quattrocento e Seicento
Roma, 14-15-16 marzo 2012
Mercoledì 14 marzo – Aula Magna, SSAB – Viale Regina Elena, 295
9,00. Saluti delle Autorità. Presiede: Paolo Di Giovine
Cosimo Palagiano (Sapienza Università di Roma)
Il flusso migratorio in Italia fra ‘400 e ‘600
Valentina Gazzaniga (Sapienza Università di Roma) – Maria Conforti
(Sapienza Università di Roma)
La mobilità dei medici: un caso italiano
Aurelio Cernigliaro (Università di Napoli “Federico II”)
La mobilità dei giuristi
Concetta Bianca (Università di Firenze)
La mobilità dei letterati
15,00. Presiede: Marco Santoro
Frédéric Barbier (École normale supérieure de Paris)
La mobilità dei mestieri del libro in Francia
Stephan Füssel (Institut für Buchwissenschaft – Mainz)
La mobilità dei mestieri del libro in Germania
Ursula Rautenberg (Universität Erlangen-Nürnberg)
Lo sviluppo del commercio librario in Germania fra ‘400 e ‘500
Lotte Hellinga (British Academy)
La mobilità dei mestieri del libro in Gran Bretagna
Manuel Pedraza (Universidad de Zaragoza)
La mobilità degli stampatori in Aragona
Fermin de Los Reyes (Universidad Complutense de Madrid)
La mobilità degli stampatori in Castiglia
Giovedì 15 marzo – Aula Magna, SSAB – Viale Regina Elena 295
9,30. Presiede: Concetta Bianca
Malcolm Walsby (University of St Andrews)
I tipografi itineranti in Francia durante le guerre di religione
Lodovica Braida (Università di Milano)
Dalla Francia all’Italia: i librai briançonesi e la loro attività
commerciale ed editoriale
Saverio Franchi (Sapienza Università di Roma)
Per un approfondimento della mobilità dei mestieri del libro: le fonti
archivistiche
Giuseppina Zappella (Polo Museale Soprintendenza di Napoli)
Flussi di mobilità degli artisti del libro napoletano del Seicento
Maria Gioia Tavoni (Università di Bologna)
Si stampa in itinere: il torchio al seguito
Angela Nuovo (Università di Udine)
Mobilità periodica. I librai alle fiere (sec. XV-XVI)
15,30. Presiede: Marta Fattori
Lorenzo Baldacchini (Università di Bologna)
Tipografi itineranti e cantastorie
Edoardo Barbieri (Università Cattolica di Milano)
Note sulla committenza editoriale ecclesiastica nell’Italia del
Quattro e Cinquecento
Giorgio Montecchi (Università di Milano)
Circolazione libraria e mobilità dei primi tipografi in area medio padana
Arnaldo Ganda (Università di Parma)
Librai e stampatori del Quattrocento, attivi da Venezia a Milano e da
questa città a Venezia
Anna Giulia Cavagna (Università di Genova)
Tipologia e fortuna delle migrazioni di tipografi-editori in età
moderna: il caso pavese e ligure
Venerdì 16 marzo – Biblioteca Alessandrina – P.le A. Moro, 5
9,30. Presiede: Aurelio Cernigliaro
Marco Santoro (Sapienza Università di Roma)
La mobilità dei mestieri del libro: caratteristiche e valenze
Rosa Marisa Borraccini (Università di Macerata)
La mobilità dei mestieri del libro nello Stato pontificio
Giuseppe Lipari (Università di Messina)
La mobilità dei mestieri del libro in Sicilia
Carmela Reale (Università della Calabria)
La mobilità dei mestieri del libro nell’Italia meridionale
Giancarlo Volpato (Università di Verona)
La mobilità dei mestieri del libro nell’area veneta
Ja es pot consultar a la Biblioteca de Reserva el nou número de la revista “Nouvelles du livre Ancien” que correspon al segon semestre del 2011.
Aquesta revista, creada el 1974, és un referent d’informació de les diferents disciplines que envolten el llibre antic i consta dels següents apartats: formació, tractament de fons antics, projectes en curs, exposicions, llocs web, jornades i congressos i obres de referència.
 | blogdefonsantic en Els oratoris i la seva reconst… |
 | Xavier Daufí Roderga… en Els oratoris i la seva reconst… |
 | Insenser Brufau, Ros… en Els oratoris i la seva reconst… |
 | Exposició de Fons An… en “La Crusca provenzale d’… |
| Publicada la memòria… en Impuls a la catalogació per te… |
Blog de Fons Antic 