Etiqueta: Biblioteques conventuals

Publicat un estudi sobre la Biblioteca de Santa Caterina de Barcelona

imatge_RipollEntre els fons bibliogràfics procedents dels convents de Barcelona custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva destaca, pel nombre d’edicions i per la seva qualitat, el de la biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans. Els seus vint-i-dos mil volums, diuen les fonts, la convertien en la millor de la ciutat. Rere la seva riquesa i transformació en biblioteca pública es troba Tomàs Ripoll (1655-1747), mestre general dels dominicans. Des de Roma, on va viure quaranta-dos anys, vint-i-dos dels quals com a responsable màxim de l’orde, exercia el seu mecenatge comprant llibres per al convent barceloní, on va professar i de què va ser prior.

Marina Ruiz Fargas, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Reserva, ha publicat recentment un treball sobre Ripoll i la biblioteca barcelonina amb el títol Aproximación a la biblioteca del convento de Santa Catalina de Barcelona y a su fundador, Tomàs Ripoll. L’estudi forma part del llibre La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos, a cura de Rosa Maria Alabrús, professora de la Universitat Abat Oliba CEU i investigadora principal del projecte “La trayectoria del pensamiento de la orden de Predicadores en la época moderna”.

La primera part de l’aportació es dedica a traçar la biografia del dominicà, destacant-ne els aspectes relacionats amb la seva funció com a protector de la biblioteca, resumeix la funció del llibre en el si de l’orde de Sant Domènec i recull una sèrie de testimonis contemporanis o quasi contemporanis sobre la fama i la funció de la biblioteca de Santa Caterina a la ciutat de Barcelona. La segona part ofereix un estudi de la morfologia de les 114 edicions del segle XVI custodiades al CRAI Biblioteca de Reserva que duen a la portada una nota manuscrita de compra de Ripoll. Les estadístiques presenten una col·lecció fortament decantada cap al gènere històric, on els llibres de temàtica religiosa no hi destaquen, amb un domini clar de la impremta italiana, i en què els formats de gran tamany, els infoli, representen més de la meitat del total.

Tomàs Ripoll, conclou el treball, va aconseguir dotar Barcelona d’una gran biblioteca, pública i multidisciplinària, superior a la que l’únic establiment laic d’ensenyament superior de Catalunya, la Universitat de Cervera, podia oferir als seus lectors.

El CRAI Biblioteca de Reserva identifica un nou incunable entre la seva col·lecció d’impresos del segle XV

Inc 357-1El CRAI Biblioteca de Reserva identifica un nou incunable entre la seva col·lecció d’impresos del segle XV. Es tracta de l’incunable amb signatura topogràfica Inc 357.1-1,  un Repertorium o índex de la Summa theologica de Sant Antoní de Florència, a cura de Johannes Molitor i imprès a Estrasburg per Johann Grüninger pels volts del 1490.

La còpia es troba relligada en un factici amb el volum primer d’una edició de la Summa impresa a Venècia per Leonhard Wild entre el 1480 i el 1481.  El concepte d’edició es difumina en casos com aquest, en què es troben enquadernades juntes diverses parts d’una mateixa obra impreses a llocs i en èpoques diferents, per formar el que els incunabulistes anomenen bodies of texts.

El volum, que va ser guillotinat i enquadernat de nou el segle XVIII, procedeix del Convent de la Mercè de Barcelona, com indica l’ex-libris manuscrit amb cal·ligrafia del segle XVIII present als f. a2 i i4, i mostra algunes marques de lectura del segle XV o principis del XVI.

Amb la troballa, són 13 les còpies recollides per l’ISTC (Incunabula Short Title Catalogue) d’aquesta edició, deu de les quals es troben a biblioteques alemanyes, mentre que la conservada al  CRAI Biblioteca de Reserva és l’única a l’Estat.

També podeu veure la informació corresponent a les característiques de l’exemplar a la base MEI (Material Evidence in Incunabula), projecte a què, tal i com us vam informar en aquest blog, el CRAI Biblioteca de Reserva es va unir el mes d’octubre de l’any 2012.

Una còpia amb l’escut de Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, entre la col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva

Federico de MontefeltroEl CRAI Biblioteca de Reserva ha recatalogat recentment els incunables 209-1 i 209-2, relligats en un factici que inclou dues edicions romanes del 1471 i 1473 de, respectivament, les obres De sanguine Christi i De potentia Dei, i De futuris contingentibus, del papa Sixt IV.

La còpia es caracteritza per haver pertangut al cèlebre condottiero i mecenes Federico da Montefeltro, duc d’Urbino, l’escut del qual, bellament il·luminat al f. [a]3 de la primera obra, ha estat identificat amablement per Paz Fernández Rodríguez, bibliotecària de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.

Posteriorment, Tomàs Ripoll, mestre general dels dominicans entre el 1725 i el 1747 i benefactor de la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona, va adquirir el llibre per a la biblioteca del convent barceloní de què va ser fill i prior, com ho demostra la nota manuscrita i els segells presents al f. [a]1 de la primera obra.

Inc 209

Distingeix igualment l’exemplar l’enquadernació gofrada d’estil renaixentista, en pell de vedell sobre fusta. D’altra banda, la pràctica absència de notes de lectura, la blancor del paper i el fet d’haver estat restaurat, li donen un aspecte inusualment flamant.

El CRAI Biblioteca de Reserva ha identificat un nou llom conventual

12162322bmEl CRAI Biblioteca de Reserva ha identificat un nou llom conventual. Es tracta del llom de Nostra Senyora del Bonsuccés de Barcelona. Actualment, existeixen al catàleg 239 registres bibliogràfics amb una entrada com a antic posseïdor per a aquest convent de servites de la nostra ciutat.

La disposició de la signatura topogràfica, formada per una lletra majúscula a la part superior i una xifra aràbiga a la inferior, en dos fragments de paper enganxat, sense cap altre element organitzatiu o decoratiu, s’apropa al llom del convent de la Santíssima Trinitat de Barcelona. Malgrat això, el llom del Bonsuccés pot ser reconegut perquè la signatura topogràfica és sempre manuscrita i per la major distància existent entre els dos elements.

La identificació dels lloms permet establir amb relativa seguretat la procedència dels volums mancats de marques de propietat explícites, com ara ex-libris o segells. Esdevé, així, una eina fonamental per a la reconstrucció dels fons bibliogràfics de les cases de religiosos de Barcelona.

Podeu veure’n una descripció i una imatge a la Base Antics Posseïdors, on trobareu nou registres corresponents a lloms d’antigues biblioteques conventuals barcelonines.

Nova identificació segons l’enquadernació a la base de dades d’Antics Posseïdors: El convent de Nostra Senyora de Gràcia

Recentment hem identificat l’enquadernació d’una bona part dels llibres que van pertànyer a la biblioteca del convent de Nostra Senyora de Gràcia, que va ser fundat el 1626, amb la intenció de traslladar-hi el noviciat que fins aleshores es trobava en el convent de Sant Josep de Barcelona.

L’enquadernació es distingeix per la disposició del topogràfic i el títol del llibre en el llom. Tal com es descriu a la base de dades d’Antics Posseïdors, en el llom es troba la signatura topogràfica manuscrita que consisteix en una lletra majúscula a la part superior, xifra aràbiga al mig i títol de l’obra a la part inferior, emmarcada cada part dins filets.

Aquest descobriment senyala una nova fita en el nostre objectiu per arribar a conèixer el fons de les diverses biblioteques conventuals que conformen la major part de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva. Fins ara, s’han catalogat 332 llibres provinents de Nostra Senyora de Gràcia. La identificació d’aquest tipus d’enquadernació com a pròpia del convent, afegeix una informació inestimable per a identificar-ne la procedència.

La Biblioteca de Reserva ha catalogat un missal imprès en llengua armènia

El CRAI Biblioteca de Reserva ha catalogat el Missale Sacri Ordinis Praedicatorum publicat a Roma el 1728 per la Congregatio de Propaganda Fide. Es tracta d’una traducció a la llengua armènia d’un missal en llatí, feta per un abat de l’església catòlica armènia anomenat Mequitar.

Thomas Ripoll,  prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i des de 1725 Mestre General de l’orde dels dominicans, va donar ordre d’editar aquest text en armeni; el nostre exemplar conserva a la portada els segells del Convent de Santa Caterina de Barcelona i les seves marques de foc al tall superior.

Tot i l’enquadernació senzilla, en pergamí, el llom malmès i alguns forats d’insectes, el missal atreu l’atenció per la seva portada orlada a dos colors i els preliminars escrits tant en llatí com en armeni i amb caplletres historiades. Són destacables a la primera part del text els gravats xilogràfics que representen els diferents moments de la missa, i al  llarg de l’obra, els culdellàntia, les caplletres ornades i els gravats calcogràfics signats per F.T. Moncornet i Nicolò Billy.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La nostra biblioteca també disposa d’una publicació de Girolamo Mainardi  de 1726 d’aquest text en llatí:  Missale Sacri Ordinis Praedicatorvm. Curiosament, els dos missals, tot i que en llengües diferents, estan impresos igual: a dues tintes (negre i vermell), gairebé amb la mateixa distribució i les mateixes il·lustracions.

Nova identificació d’antic posseïdor segons enquadernació al CRAI Biblioteca de Reserva

El CRAI Biblioteca de Reserva ha incorporat a la seva base de dades d’antics posseïdors una nova identificació d’antic posseïdor segons l’enquadernació.

Es tracta de la Casa de la missió de l”ordre de paüls, que utilitzava en molts casos un llom en l’enquadernació dels seus llibres molt característic. Així, ademés d’afegir un nou tipus de marca d’antic posseïdor a la base de dades que es porta a terme a la Biblioteca de Reserva, podem assignar aquesta procedència a tots els llibres que inclouen aquesta representació en el seu llom. És una decoració fitomorfa a la part inferior del títol i un trévol de 4 fulles a la part superior.

La Bodleian Library organitza una conferència sobre com la secularització dels convents ha transformat les biblioteques a Europa

Del 22 al 24 de març tindrà lloc al St Anne’s College d’Oxford la conferència “How the secularization of religious houses transformed the libraries of Europe, 16th-19th centuries” organitzada pel centre d’estudi del llibre de la Bodleian Library d’aquesta mateixa ciutat.

En aquesta conferència, en la que participaran ponents de 14 països europeus i nord-americans, es debatrà quin impacte va tenir en les biblioteques el tancament dels convents que es va dur a terme a tota Europa entre els segles XVI i XIX.

La conferència girarà entorn de quatre temes principals: el mapa de les col·leccions dissoltes, la migració dels llibres i l’accés a nous públics, l’emergència de col·leccions privades i el trasllat de les col·leccions monàstiques a les Biblioteques Nacionals.

 

El Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego ha incorporat dues marques de foc de llibres custodiats per la Biblioteca de Reserva

Dues marques de foc de llibres custodiats per la Biblioteca de Reserva han sigut incorporades al Catálogo Colectivo de Marcas de Fuego liderat per les  mexicanes  Benemérita Universidad Autónoma de Puebla i Universidad de las Américas de Puebla. Aquest catàleg s’emmarca en un projecte que pretén recollir les marques de foc presents en exemplars d’antics posseïdors tant d’Amèrica com d’Europa.

Es tracta de dues marques de foc utilitzades pel Convent de Santa Caterina de Barcelona, la biblioteca conventual del qual va formar part del fons de la Biblioteca de Reserva arran de les lleis desamortitzadores dels béns eclesiàstics del 1835.

Aquestes marques representen les 4 rodes de coltells que van ser utilitzades com a instrument de martiri de Santa Caterina d’Alexandria i són de les poques marques de foc que es coneixen en territori europeu, ja que aquesta tipologia de marca de propietat dels llibres és sobretot característica a Mèxic.

Exposició bibliogràfica virtual dels jesuïtes a la biblioteca de la Universidad Pontificia Comillas

Arran del congrés internacional sobre els jesuïtes que ha tingut lloc aquest mes de juny a la Universidad Pontificia Comillas de Madrid, la biblioteca d’aquesta universitat ha realitzat una exposició virtual  del ric fons bibliogràfic dels jesuïtes.

Aquesta exposició mostra un centenar de documents d’entre els segles XVI i XVIII custodiats per la Biblioteca de la Universidad Pontificia Comillas, procedents de cases i col·legis de jesuïtes espanyols i europeus, així com de biblioteques d’altres ordes religioses i de col·leccions particulars. Les obres han estat seleccionades i comentades per Maria Eugenia López Varea, directora de fons antic d’aquesta biblioteca.

La mostra està dividia en cinc seccions històriques relacionades amb la temàtica del congrés i que reflexen els cinc grans temes que han sigut i son transcendentals en la història de la Companyia de Jesús:

  • Sant Ignasi de Loyola i la Companyia de Jesús
  • L’ensenyança jesuítica
  • Temps de controvèrsia
  • La Companyia de Jesús, llavor de l’evangelització
  • L’expulsió

Bloc a WordPress.com.

Up ↑