Participació de les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva al II Congreso Internacional sobre libro medieval y moderno 

sense-titol

Durant els dies 7, 8 i 9 de setembre s’ha celebrat a Saragossa el II Congreso Internacional sobre libro medieval y moderno. La materialidad del libro.

El congrés es va dividir en dues sessions ben diferenciades, la primera sobre manuscrits i la segona sobre el llibre imprés. A més de les comunicacions de cada una de les seccions, hi va haver un espai per donar a conèixer projectes i eines d’investigació.

És en aquest marc que el CRAI Biblioteca de Reserva va presentar les seves dues bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors.

El fet de poder presentar aquestes dues eines en un marc especialitzat de llibre antic contribueix a donar més difusió a aquests dos projectes pioners en els dos àmbits d’estudi.

Ja hi ha hagut diferents accions per tal de donar més visibilitat a les dues bases de dades, les anomenem a continuació:

  • Participació en el projecte MEI, Material Evidence in Incunabula, que ofereix informació detallada relativa a la procedència de cada una de les còpies d’edicions incunables presents a les biblioteques que hi participen.

Així doncs, us convidem a llegir la ponència escrita per Neus Verger i Marina Ruiz Las bases de datos Marcas de Impresores y Antiguos Poseedores del CRAI Biblioteca de Reserva (Universidad de Barcelona), disponible al Dipòsit Digital de la UB, tant la seva presentació textual com el power point que l’acompanyava.

En ella es fa un recorregut per les dues bases de dades, des de la seva naturalea i estructura, amb els trets comuns i distintius, fins arribar a unes conclusions on es presenten els punts forts de les dues, així com les debilitats i millores que es proposen en un futur.

El CRAI Biblioteca de Reserva està d’enhorabona!

premis TFM

Aquest matí, a les 12h, ha tingut lloc l’acte d’entrega dels Premis Extraordinaris de Grau i Màster del curs 2015-2016 al Paraninf de la Universitat de Barcelona.

Precisament, aquest any és un acte ben especial per a nosaltres, ja que el nostre company Joan Miquel Oliver ha rebut un dels premis extraordinaris pel seu Treball Final de Master “De rabo de puerco, nunca buen virote”. Escrits i sàtires polítiques manuscrites a la Monarquia Hispànica: el recurs a la violència verbal i escrita, com a punta de llança de l’acció política (1591-1697). Aquest TFM va ser defensat el passat setembre dins el marc del Màster d’Estudis Històrics (menció Història Moderna) ofert per l’Àrea d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i va ser dirigit pel catedràtic Xavier Gil.

L’objectiu del treball –que properament podreu consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona- és fer una aproximació als escrits i sàtires polítiques que, al llarg del segle XVII, apareixien sovint “camuflats” en l’anonimat i aprofitant els canals de circulació dels fulls manuscrits per esquivar una possible censura. Per a realitzar aquesta investigació en Joan Miquel s’ha basat en els manuscrits del s. XVII dipositats al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, fet que ens genera una doble satisfacció.

Moltes felicitats per la feina feta Joan!

 

Participació del CRAI Biblioteca de Reserva a una jornada sobre ex-libris i col·leccionisme

ExposicioExLibrisEl proppassat 8 de juny el CRAI Biblioteca de Reserva va participar en una jornada sobre ex-libris i col·leccionisme celebrada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Organitzada pel projecte Historia de la Publicidad del Libro en España, Exemplar. Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, el seu punt de partida ha estat la donació a la Facultat, per part de Mercè Cardona, bibliotecària, antiga alumna de l’Escola de Bibliotecàries, de la seva col·lecció d’ex-libris amb la finalitat del seu ús per a la docència.

JornadaExlibris

La jornada es va obrir amb la salutació del degà de la Facultat, Ernest Abadal, i una introducció a la col·lecció de Cardona per part de Nora Vela, que durant molt anys va ser professora de la mateixa Facultat. A continuació, Pedro Rueda Ramírez va centrar la seva intervenció en la importància de les marques de propietat, tot il·lustrant-les amb una sèrie d’exemples, per acabar parlant de la possibilitat d’unir esforços en aquest camp no només entre biblioteques sinó entre aquestes i el món del col·leccionisme.

Miquel Bohigas, per la seva part, va presentar una bona colla d’exlibris creats per ell des de mitjans dels anys vuitanta fins a l’actualitat, i va posar de manifest, principalment, els múltiples impulsos que es troben darrere de cada una d’aquestes manifestacions artístiques. Així, poden evocar el nom del propietari, o bé una seva afició, passió, episodi viscut o professió, i fins i tot no tenir-hi cap relació aparent i constituir, simplement, una imatge que ha agradat al seu creador.

La segona part de la jornada es va dedicar a les col·leccions institucionals. Roser Pintó, cap de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya va fer un recorregut pel ric i divers fons d’exlibris que custodia la biblioteca, que aplega, aproximadament, 40.000 unitats i que procedeix bé de donacions bé de compres.

El CRAI Biblioteca de Reserva va participar-hi amb una intervenció sobre com treballa les procedències i sobre la base de dades Antics posseïdors, tot mostrant diversos exemples i destacant la importància d’aquesta tasca, tant per al coneixement del fons bibliogràfic com per a la seva difusió.

Si hi esteu interessats, podeu consultar el text de l’aportació, així com la presentació al Dipòsit Digital de la UB.

També podeu llegir els apunts sobre antics posseïdors del nostre bloc. Per a una explicació tècnica sobre les mecàniques de treball en aquest camp, us recomanem el que es va escriure recentment amb motiu de la participació del CRAI Biblioteca de Reserva a un seminari REBIUN-CERL sobre l’estudi coordinat de procedències.

Publicat el Suplement a l’inventari de Manuscrits al Dipòsit Digital de la UB

Fruit d’una tasca de revisió dels darrers manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, s’ha publicat el Suplement al Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona de Miquel Rosell al Dipòsit Digital de la UB. Ens referim als manuscrits des del 2031 fins al 2179. D’aquesta seqüencia de 148 manuscrits, la majoria són del segle XIX i XX.

pantalla dipòsit

Del període al què pròpiament el CRAI Biblioteca de Reserva es dedica, fins a l’any 1820, hi ha un manuscrit del segle XIV, cinc del segle XVI, una desena del XVII, 33 del XVIII i gairebé una vintena de les dues primeres dècades del segle XIX. La resta són posteriors al 1820. Concretament 34 del segle XIX i 20 del segle XX. Aquest fet es deu a que es va considerar, ja fa força anys, que el material manuscrit, encara que fos posterior, quedaria custodiat per la Biblioteca de Reserva. En els darrers anys s’està fent una tria d’aquest material, i si considera que, per la seva temàtica, és més adequat que estigui en alguna altra biblioteca del CRAI de la UB, es porta a terme el trasllat pertinent, com és el cas de 10 manuscrits que han estat destinats a diferents biblioteques.

La gran majoria d’aquests manuscrits encara no estan presents al catàleg en línia. Procès Tècnic de la UB ha començat la tasca de la catalogació dels manuscrits posteriors a 1820 i, un cop acabada, es farà l’adscripció a la biblioteca que es consideri més apropiada en cada cas. Pel que fa als manuscrits anteriors a 1820, hi ha gairebé 20 manuscrits catalogats.

Dels manuscrits que ja estan catalogats en línia, en el PDF del Suplement s’ofereix l’enllaç cap al catàleg.

Com podeu veure, incloure la informació al catàleg en línia és una feina que es porta a terme molt lentament, i precisament perquè som conscients que encara falta força temps per poder oferir tota la catalogació d’aquest fons, hem publicat aquest document al Dipòsit Digital.

La temàtica dels diferents manuscrits del suplement és molt variada. Trobem nombrosos documents jurídics, històrics i administratius, recopilats en diferents volums, diverses obres musicals del segle XIX, obres de medicina, així com alguns discursos inaugurals del col·legi de Cirurgia. També hi consten poesies i cartes autògrafes de diferents autors catalans i espanyols.

Destaquem dues miscel·lània del convent de Santa Caterina, dos manuscrits àrabs, documentació diversa de Marià Aguiló, els originals i correccions de Raimundo Ferrer de la seva obra Barcelona cautiva, i un volum de cartes autògrafes dedicades a Carmen Martín Gaite.

Molts d’aquests manuscrits, sobretot els del segle XX, provenen de donacions particulars a la biblioteca, com de Dolors Lamarca, Ernest Lluch i Roig Ortenbach. D’altres, més antics, provenen d’alguns convents desamortitzats, però, malauradament, de la majoria se’n desconeix la seva procedència.

El CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra sobre les anomenades “variants bibliogràfiques”

 

“El joc de les diferències: estats, emissions, edicions copiades línia per línia“ podrà veure’s a la sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres i a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva del 2 al 19 de maig.

Volem, així, celebrar i donar a conèixer l’aparició d’un document sobre el tractament de les anomenades “variants bibliogràfiques” en l’àmbit d’un catàleg, proposta oberta a eventuals noves qüestions, que podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB.

Els factors humans, tècnics, econòmics i cronològics que envoltaven la fabricació d’un llibre durant l’època de la premsa manual eren molt diversos i donaven lloc a productes que podien semblar iguals però que no ho eren en absolut o, viceversa, a resultats que podien semblar diferents però eren substancialment iguals.

Les biblioteques patrimonials, en especial les que, com el CRAI Biblioteca de Reserva, custodien fons procedents de convents desamortitzats, es troben amb la dificultat d’haver de descriure dos o més exemplars d’una mateixa edició que presenten diferències de diversa entitat i característiques i, en conseqüència, aventurar-se en el pantanós terreny de l’ús dels termes “edició”, “emissió”, “estat” i “còpia ideal”.

La proposta que presentem paral·lelament a la celebració de la mostra és fruit d’un període de treball dedicat a la lectura de bibliografia específica, en especial el capítol 2 de l’obra de Fredson Bowers Principles of bibliographical description, “Hand-printed books: edition, issue, and state; ideal copy”, i a l’estudi d’una sèrie de casos presents a la nostra col·lecció. El text, que estableix una classificació de problemes bibliogràfics i d’ús de termes afins en l’àmbit d’un catàleg, no pretén ser definitiu i aspira a constituir un primer pas cap a una pràctica comuna.

L’objectiu és ajudar els catalogadors a:

  • Evitar l’ús incoherent dels termes edició, emissió i estat.
  • Evitar l’ús del terme genèric “variant”.
  • Evitar la creació d’edicions “fantasma”.
  • Evitar la proliferació de registres bibliogràfics al catàleg que descriuen, bàsicament, un mateix producte i, viceversa …
  • Evitar l’ocultació d’edicions diferents (les anomenades “copiades línia per línia”), disfressades sota l’etiqueta de “variant”, “emissió” o “estat”, en diversos o fins i tot un mateix registre bibliogràfic.

La modesta exposició exemplifica alguns dels casos més freqüents o interessants, bo i posant de manifest les quatre paraules màgiques que ens han de guiar en trobar-nos davant d’un trencaclosques bibliogràfic:

Edició: conjunt d’exemplars d’una obra impresos a partir substancialment d’una mateixa composició tipogràfica, i que pot presentar diverses variants, els anomenats estats i emissions.

Estat: alteració que es produeix durant el procés d’impressió o posteriorment, generalment amb l’objectiu de construir l’exemplar ideal, però que no implica la voluntat de presentar un producte nou. Es distingeix principalment perquè no s’ha imprès una nova portada.

Emissió: alteració que es presenta com a una unitat planificada de manera intencionada per a la venda, amb una nova portada que, per exemple, pot anunciar millores reals o fictícies, alterar la composició d’un títol per fer-lo més atractiu, o mostrar un canvi de data de publicació perquè sembli més recent.

Còpia ideal: exemplars que representen la forma més perfeccionada i completa segons la voluntat de l’autor, l’editor o bé l’impressor.

El dia 20 de maig a les 11 i a les 17 h. oferirem la possibilitat d’assistir a una sessió amb els documents a la mà. Si hi esteu interessats inscriviu-vos a bib.reserva@ub.edu o al 934035313.

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a Salamanca en un seminari REBIUN-CERL sobre l’estudi coordinat de procedències


ApqUgReBJHSH65SWIK_0Q3gfD8EGBPT81taCt-U2_GzT

El proppassat 15 de març es va celebrar a Salamanca una jornada organitzada per la xarxa de biblioteques universitàries espanyoles REBIUN i el Consortium of European Research Libraries (CERL), amb el títol A coordinated approach to recording and searching provenance records and images: moving forward. Part 2. / Investigación coordinada sobre Procedencias. Hacia el futuro. Parte 2.

L’aportació de Marina Ruiz Fargas, bibliotecària del CRAI Biblioteca de Reserva, es va centrar, per una banda, en una ràpida visió sobre els orígens de la col·lecció i les característiques de la seva nòmina d’antics posseïdors i, per una altra, en una descripció del sistema de treball que, en el camp de les procedències, porta a terme la biblioteca.

Des dels inicis de la catalogació automatitzada fins a l’actualitat, el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut una cura especial envers aquest aspecte del llibre antic, actitud que culmina, el 2009, amb la decisió de redactar registres d’autoritats dels antics posseïdors i amb la inauguració de la base de dades Antics posseïdors.

Al llarg de les últimes tres dècades les procedències han anat adquirint cada cop més presència en l’àmbit dels catàlegs. Ara es tracta, però, de fer un pas més i construir entorns cooperatius en què aquestes valuoses dades es puguin compartir, difondre i explotar. Aquest ha estat el tema principal de la jornada que acaba de tenir lloc a Salamanca, segona part de la celebrada fa vora d’un any al Warburg Institute de Londres.

Conference Poster - Salamanca v7

En aquest sentit, Material Evidence in Incunabula (MEI), a l’empara del CERL, és un projecte capdavanter. Liderat per Cristina Dondi, secretària del CERL i investigadora de la University of Oxford, té com a principal objectiu la descripció i visualització del moviment dels llibres incunables des del moment i lloc en què van ser impresos fins a l’actualitat, i es basa en la inclusió d’informació de qualitat relativa a procedències per part de biblioteques europees i dels Estats Units.

De l’estat espanyol, només hi participen actualment la Real Biblioteca i el CRAI Biblioteca de Reserva. A banda d’això, la nostra biblioteca té abocats els seus registres d’autoritats d’impressors i antics posseïdors a l’important recurs CERL Thesaurus des del 2013, col·laboració que a Espanya també duen a terme les biblioteques de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universidad de Salamanca.

L’aportació del CRAI Biblioteca de Reserva va suscitar l’immediat interès de molts dels assistents a la jornada, un motiu de satisfacció per als bibliotecaris que treballem en la delicada i lenta, a la vegada que fascinant, tasca de recuperació de qui en el passat va posseir els nostres llibres.

Podeu veure el text i la presentació de Los antiguos poseedores del CRAI Biblioteca de Reserva (Universidad de Barcelona) y su base de datos al Dipòsit Digital de la UB.

Així mateix, us oferim l’enllaç a totes les presentacions en Power Point dels participants a la Jornada.

Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva al DDUB

Logotip del butlletí de Fent Història

Ja es pot consultar al Dipòsit digital de la UB l’article Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. En aquest mateix bloc havíem anunciat la seva publicació en la revista Fent Història de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics, i ara s’ha afegit als documents del repositori UB.

Inclòs dins d’un monogràfic sobre arxius i biblioteques, l’article recollia les motivacions per crear el Bloc de Reserva, que en aquell moment tenia 3 anys de trajectòria, així com els procediments emprats i algunes claus del seu funcionament. La redacció coincidia també amb la creació del perfil de Reserva al facebook, així que també s’esmenten els canvis soferts en les diferents xarxes de difusió.

Podeu accedir a l’article des de l’identificador http://hdl.handle.net/2445/67892.

Un post ben especial, Dos manuscritos catalanes y dos Ferrer barceloneses: el caso de los MSS 541 y 543 del CRAI Biblioteca de Reserva

Les consultes a distància d’usuaris sobre determinats documents conservats al CRAI Biblioteca de Reserva de vegades porten cua i tenen un final feliç, tant per a l’investigador com per a la pròpia biblioteca. Aquest és el cas de la petició d’informació que l’especialista en literatura llatina moderna de la Universitat de Cambridge, Maya Feile Tomes, va fer-nos a propòsit del manuscrit 543.

Tot i que en un principi l’interès de la investigadora se centrava en la figura d’un dels jesuïtes biografiats recollits al text, el català Josep Manuel Peramàs, conegut com a José Manuel Peramás, l’intercanvi de missatges al llarg de diversos mesos va descobrir els autèntics autors i copista no només d’aquest manuscrit, sinó també del 541. La presència, al llom del 543, del teixell amb el títol “Ferrer. Jesuitas catalanes” i el fet que el 541 en presenti un de similar, on es llegeix “Ferrer. Himnodia sacra”, va determinar probablement l’atribució del primer al jesuïta Josep Ferrer Llopart, autor intel·lectual dels Himnodia sacra, nucli textual del 541.

Ara, la comparació de la cal·ligrafia dels dos documents amb la que mostren els manuscrits de la mà de Raimundo Ferrer conservats al CRAI Biblioteca de Reserva ha permès concloure que tots dos van ser copiats pel felipó català, autor de la crònica sobre l’ocupació napoleònica Barcelona cautiva. Si no n’hi hagués prou amb l’escriptura, bona part dels manuscrits de Raimundo Ferrer custodiats a Reserva presenta una relligadura similar, de pergamí clar sobre cartó i amb un vistós teixell vermell on s’inscriu amb lletres daurades el títol, precedit per “Ferrer”, característiques que comparteixen les enquadernacions del 541 i del 543.

Així, Raimundo Ferrer, en el cas del 543, va copiar fragments de l’obra del jesuïta Ramon Deodat Caballero i d’Urbina, conegut com a Ramón Diosdado Caballero, Bibliothecae scriptorum Societatis Jesu supplementa, en concret les biografies de membres catalans de la Companyia expulsats a Itàlia, entre ells Ferrer Llopart. Els Himnodia sacra del 541, en canvi, és, com dèiem, obra intel·lectual d’aquest últim, tot i que copiada pel felipó i complementada per aquest amb una carta sobre l’autor i una biografia del jesuïta expulsat, justament la de Caballero i d’Urbina que podem llegir al 543.

La familiaritat de Raimundo Ferrer amb l’obra de Caballero i d’Urbina és clarament demostrada per l’exemplar del suplement de les seves Bibliothecae conservat al CRAI Biblioteca de Reserva amb signatura topogràfica B-75/5/8, a les guardes del qual es llegeix una dedicatòria del jesuïta al felipó, “vir clarissimus”.

Feile Tomes ha redactat un estudi extens sobre la qüestió, en què destaquen les interessants reflexions sobre els costums i límits lingüístics del copista Raimundo Ferrer, així com una hipòtesi sobre la seva predilecció pel jesuïta Ferrer Llopart. Podeu llegir-lo al Dipòsit digital de la UB.

Noves millores a l’Inventari de manuscrits del Dipòsit Digital

inventari 2

Fa 3 anys publicàvem en aquest bloc la digitalització de l’Inventari de Manuscrits de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona i ja en fa dos que anunciàvem que també són consultables des del dipòsit digital els índexs d’aquesta obra.

Avui és el torn per informar-vos de les millores que hem introduït en aquests pdf per complementar la informació. Tant els Índexs com l’Inventari de manuscrits incorporen uns marcadors a l’esquerra per facilitar la cerca. En el cas dels índexs, els marcadors són alfabètics per anar directament a la lletra de l’autor o de la matèria que ens interessa. En el cas de l’Inventari, els marcadors estan estructurats per centenes i en desplegar-les apareixen els números que corresponen a cada volum dels manuscrits. D’aquesta manera si sabem quin és el número del manuscrit que ens interessa consultar, podem anar directament a la pàgina de l’Inventari on hi apareix.

A l’inici de cada volum de l’Inventari trobem el botó de ‘Cerca’, on podem fer cerques basant-nos amb l’OCR del pdf. Així, recuperarem el terme cercat  totes les vegades que aparegui en el document. Hem de tenir en compte que el reconeixement de les lletres d’aquest OCR no és sempre acurada, i per això recomanem usar els índexs, on també podem fer servir l’eina de cerca.

index

Una de les altres millores que s’han implementat amb els recursos del pdf és la creació de l’enllaç al catàleg. Així, si el manuscrit té fitxa al catàleg en línia, clicant al número de manuscrit que es troba a l’inici de la descripció, s’hi accedeix. El registre del catàleg en línia inclou, en cas d’haver-n’hi, els enllaços a les versions completes del text digitalitzat i a altres descripcions.

Podeu veure un exemple al registre del manuscrit 760.

Ms 760

Manuscrits al catàleg en línia

manuscrits

Aquests darrers mesos hem impulsat la catalogació de manuscrits al catàleg en línia conservats al CRAI Biblioteca de Reserva. Es compta amb 2.178 manuscrits, inventariats fins el nº 2013 a l’Inventario de Manuscritos de Miquel Rosell, consultable en pdf des del Dipòsit Digital de la UB i al suplement a partir del 2031. Només 213 estan catalogats a l’OPAC.

A l’hora de prioritzar els manuscrits per catalogar en línia, hem triat els que estan estudiats a BITECA (Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears) i des de finals de l’any passat aquests 47 ja estan tots incorporats al catàleg. Per als manuscrits d’Eiximenis ens va ser fonamental l’obra dirigida per Jaume de Puig i Oliver: Catàleg dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques, i vam acabar-los a finals de gener (us en vam donar notícia en aquest bloc).

El pas següent ha estat triar manuscrits interessants de diferents àmbits i que estan treballats a la Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna o a BETA  (Bibliografia de Textos Antics Castellans).

El darrer incorporat és el Ms 96, una “Miscel·lània de textos manuscrits i impresos del segle XVIII” composta per més d’un centenar de documents solts que es van relligar junts. Són documents de diverses matèries, en diferents llengües i de diferents mides que tenen en comú el període en que van ser escrits.

En breu començarem amb 21 manuscrits àrabs conservats a la nostra col·lecció (poemes, històries de profetes, farmacologia , fàules, santorals, corans, etc.), amb l’ajuda del Departament de Filologia Semítica de la facultat de Filologia de la UB.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑