Un premi per localitzar un incunable

valencia-origen-del-ajedrezEl “Simposio Internacional de Cultura e Historia del Ajedrez, Valencia Cuna del Ajedrez Moderno” va acordar la creació del premi von der Lasa per localitzar un exemplar de l’incunable titulat Llibre dels jochs partitis del schachs en nombre de 100. Se sap que aquesta obra de Francesch Vicent va ser publicada a València per Lope de la Roca Alamany i Pere Trincher, llibreter, el 15 de maig de 1495, i es considera el primer tractat imprès sobre les regles dels escacs moderns, que havien sorgit 20 anys abans.
Es coneix el contingut d’aquests 100 problemes d’escacs exposats per Francesc Vicent, perquè el text en valencià consta manuscrit en un còdex italià de principis del segle XVI. També existeixen dues traduccions posteriors: al castellà per Luis Ramírez de Lucena (Salamanca, 1497), i a l’italià per Damiano (Roma, 1512). D’aquesta obra, el CRAI Biblioteca de Reserva en custodia una còpia.
Només manca trobar l’imprès de 1495, i es té notícia que el llibreter Salvador Babra va vendre’n un exemplar a Barcelona cap al 1913. Per això s’ha creat el Premi von der Lasa, amb el nom de l’alemany Tassilo von Heyderbran un der Lasa (1818-1899), que va promoure la cerca del llibre a finals del segle XIX, convençut de la importància històrica d’aquest tractat. El periode de cerca dura fins el 15 de maig de 2015, just quan l’edició compliria 520 anys.
Al CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 772 edicions diferents d’incunables, però malhauradament, cap d’elles és l’obra de Francesc Vicent.

Conferència “Libros de coro en México: recuperación documental y musical” a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

El proper 25 d’octubre de 2012 tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació la conferència “Libros de coro en México: recuperación documental y musical” per part de Silvia Salgado Ruelas (Instituto de Investigaciones Bibliográficas de la Universidad Nacional Autónoma de México).

El camp d’estudi de l’autora és la història del llibre als segles XVI i XVII i la història de les biblioteques al segle XVIII. Entre les seves publicacions destaca la monografia Libros de coro conservados en la Biblioteca Nacional de México (México : Apoyo al Desarrollo de Archivos y Bibliotecas de México, A.C., 2010).

Aquesta conferència està organitzada pel Seminari Exemplar. Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental.

Participació del CRAI Biblioteca de Reserva a les Jornades “Catàlegs de venda i publicitat del llibre al món hispànic (dels orígens al segle XX)”

El projecte d’investigació “Cens dels catàlegs espanyols de venda de llibres (dels orígens a 1840)” organitza els dies 2 i 3 d’octubre de 2012, les jornades “Catàlegs de venda i publicitat del llibre al món hispànic (dels orígens al segle XX)”a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona

En aquestes jornades hi intervindrà la bibliotecària del CRAI Biblioteca de Reserva, Marina Ruiz amb la conferència “El impresor Manuel de Ibarra (1735-1757) y la privativa de libros de la Universidad de Cervera”.

El CRAI Biblioteca de Reserva durà a terme, de manera paral·lela a les jornades, una exposició a les vitrines de la Biblioteca de Lletres amb una vintena de catàlegs de llibreters europeus del segle XVIII i XIX. Aquesta exposició també es podrà visitar de manera virtual a l’expositor de la pàgina web del CRAI  Biblioteca de Reserva.

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a la Biblioteca Digital Ovidiana

La Biblioteca Digital Ovidiana és una biblioteca digital consagrada a la obra il·lustrada de Publi Ovidi Nasó, fruit d’un projecte d’investigació dut a terme per la Universidad de Santiago de Compostela desde l’any 2009.

Aquesta biblioteca digital té com a objectiu albergar informació de tots els exemplars de les edicions il·lustrades de les obres d’Ovidi publicades entre els segles XV i XIX que es conserven a les biblioteques espanyoles públiques i privades. Actualment es poden consultar 4 obres custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva.

Ovidi Nasó, Publi, 43aC-17dC. P. Ovidii Nasonis Fastorvm libri diligenti emendatione : typis impresse aptissimisq[ue] figuris ornate, co[m]mentatoribus Antonio Consta[n]tio …, Paulo Marso …, additis quibusda[m] versibus q[ui] deera[n]t in aliis codicibus, insup[er] Grecis characteribus vbi deera[n]t in aliis impressio[n]ibus : appositis reb[us] notabilib[us] q[ui]busda[m] in margi[n]e, vna cu[m] tabula … Impressum Venetiis : in aedibus … Ioannis Tacuini de Tridino, 1520 die 12 aprilis

Ovidi Nasó, Publi, 43aC-17dC. Pv. Ovidii Nasonis Tristivm libri cum luculentissimis comme[n]tariis … Bartholomei Merulae … [et] aliis additionibus nouis nuper in luce[m] emissis, aptissimisq[ue] figuris ornati … Venetiis : in aedibus Ioannis Tacuini de Tridino, 1524 die 25 februarii

Ovidi Nasó, Publi, 43aC-17dC. XV Discovrs svr les metamorphoses d’Ovide : contenans l’explication morale des fables. A Paris : Chez Matthiev Gvillemot …, 1606

Ovidi Nasó, Publi, 43aC-17dC. Les Oeuvres d’Ovide / traduction nouvelle par Monsieur de Martignac, avec des remarques. A Lyon : chez Horace Molin …, 1697

Aquest projecte s’ha presentat el 13 de juny a la Universidad de Santiago de Compostela.

Un exemplar de les “Relations de divers voyages curieux” de Melchisedech Thévenot a la Biblioteca de Reserva

La biblioteca de Reserva ha catalogat un exemplar interessant. Es tracta de l’obra de Melchisedech Thévenot Relations de divers voyages curieux…, publicada a Paris en 1696 per Thomas Moette.

Els relats de viatges eren la passió de M. Thévenot. Va recopilar manuscrits de viatgers al llarg de tota la seva vida. Entre els anys 1663 i 1672 va publicar el conjunt de fullets organitzats en quatre parts sota el títol Relations de divers voyages curieux . Després de la seva mort es trobaren altres peces que apareixen a l’edició de 1696 que hem catalogat. Hi ha diverses edicions de cada volum el contingut dels quals varia degut a que certes peces s’anaven exhaurint. És difícil de trobar exemplars complets i el seu valor varia segons ho siguin més o menys.

Thévenot va fer traduir al francès els originals dels viatgers escrits en alemany, castellà, portuguès, holandès, anglès, persa, àrab…, peces separades que descriuen viatges i nous descobriments geogràfics fets entre 1449 i 1672 en diferents regions, països i continents: Rússia, Xina, Tartàia, Tartària India, Pèrsia, Aràbia, Terra Santa, Siam, Bengala, Borneu, Egipte, Filipines, Japó, Àfrica i Amèrica.

Són il·lustrats amb gravats de flora, fauna, indumentària…, amb reproduccions dels sistemes d’escriptura xinesa, mandea…, i amb mapes geogràfics que encara no havien estat publicats a Europa.

Us mostrem alguns detalls de l’obra:

Una de les primeres i més detallades representacions cartogràfiques és la del sud d’Iraq feta pel seu nebot Jean de Thévenot que va visitar la regió. Thévenot fa referència als mandeus de la regió de Bassora, una minoria religiosa de l’Orient Mitjà. Hi inclou una pàgina impresa d’un dels llibres sagrats d’aquesta secta, una de les primeres aparicions impreses de la llengua mandea a Europa.

Hi trobem també un dels primers mapes de l’Hollandia Nova (Nova Zelanda), l’arxipèlag fou descobert el 1642 pels holandesos i aquest és una còpia molt similar a la de Joan Blaeu en ‘Archipelagus Asiatico Orientalis’ publicat el 1659 en Kurfürsten Atlas.

Nova col·laboració de la Biblioteca de Reserva a la base de dades Edit 16

Recentment la base de dades Edit16 ha incorporat imatges proporcionades per la Biblioteca de Reserva procedents de dos dels seus exemplars.  Es tracta de la rara edició Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, impresa a Gènova el 1595, i ja comentada en aquest mateix bloc, i de la breu obra de Giovanni Pico Della Mirandola Espositione devotissima del signore Giouanni Pico della Mirandola sopra il pater nostro, d’impressor desconegut i feta a Venècia el 1539.

Edit16 (Censimento nazionale delle edizioni italiane del XVI secolo), eina imprescindible i ben coneguda per investigadors i bibliotecaris, és un projecte liderat per l’ICCU (Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle biblioteche italiane e per le informazioni bibliografiche) que té com a objectiu la descripció de la producció impresa italiana del segle XVI, així com la identificació dels exemplars a nivell estatal. En aquest cas, però, l’única còpia localitzada de Villegas és la custodiada per la Biblioteca de Reserva, mentre que la inclusió d’imatges de l’Espositione, que es troba també a la Bibliothèque Nationale de France, es deu a la col·laboració iniciada arran de la catalogació del Nuouo legendario entre les institucions catalana i italiana.

Exposició “concòrdia i patrimoni : tresors de la farmàcia catalana” a l’edifici històric de la UB

En commemoració dels 500 anys de la publicació de la concòrdia dels apotecaris de Barcelona, la Universitat de Barcelona ha dut a terme una exposició de producció pròpia amb el títol “Concòrdia i patrimoni: tresors de la farmàcia catalana” que es podrà veure al vestíbul de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona del 13 d’octubre al 16 de desembre de 2011.

Dividida en quatre àmbits temàtics, l’exposició té com a eix vertebrador el llibre de la Concòrdia dels Apotecaris de Barcelona (1511). Aquest llibre va sorgir com a conseqüència de la reunió en ple del Col·legi d’Apotecaris de Barcelona, a principis del segle XVI, on s’acordà uniformar l’elaboració de les medicines compostes més habituals a l’època. La publicació de la concòrdia marca una fita fonamental dins la història de la farmàcia europea i mundial i de la catalana en especial pel que fa a l’evolució i consolidació de la ciència, la pràctica i la professió farmacèutiques, ja que es tractava de la primera compilació de les normes que havien de regir la tasca professional dels apotecaris.

Es publicaren tres edicions que constitueixen el que avui es coneix com les Concòrdies de Barcelona del segle XVI.

Tal i com queda palès al tríptic de l’exposició: “Més enllà, però, d’aquest interessant itinerari expositiu i de innegable vàlua històrica, científica, artística i antropològica de les peces exhaurides, hem volgut també posar un èmfasi en la concòrdia com a valor social, de compromís i de suma d’esforços”.

Notes de censura i un autor prohibit

Portada de l'emissió espanyola
Portada de l’emissió amb censura impresa

Recentment hem descobert que de l’obra Theatrum humanae vitae, de Theodor Zwinger (1533-1588), publicada a la ciutat de Basilea l’any 1604 per Sebastian Henricpetri, existeixen dues emissions amb portades diferents. Una exhibeix notes de censura impreses en el títol i sota el peu d’impremta, amb un espai per al nom del censor manuscrit, mentre que a l’altra li manquen aquestes notes. Es tracta, sens dubte, d’una estratègia editorial per poder efectuar la venda d’un mateix producte en una àmplia àrea geogràfica, Europa, en què existeix una varietat de condicionants jurídics i eclesiàstics.

 

Portada de l’emissió sense censura impresa

Theodor Zwinger, important metge i humanista suís, és un dels autors presents en l’Index librorum prohibitorum (Madrid, 1612). Tanmateix, el Theatrum hi és recollit com a obra la lectura de la qual es permet si és prèviament censurada.
La còpia que conservem a la Biblioteca de Reserva correspon a l’emissió amb censura impresa i pertanyia, segons l’ex-libris manuscrit de la portada, al Convent de Sant Josep dels Carmelites Descalços. El censor, qualificador del Sant Ofici, és el jesuïta Vicenç Navarro.

Conferència de Diego Navarro sobre la preservació de la memòria escrita a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB

El proper dimecres 16 de març a les 4 de la tarda, Diego Navarro Bonill, professor d’arxivística de la Universitat de Barcelona, impartirà una conferència que porta per títol  “Tiempo de archivo: espacios y lugares de memoria en la edad moderna y contemporánea” on parlarà de les pràctiques, els resultats i les representacions de les estratègies de preservació de la memòria escrita des del segle XVI fins els nostres dies, tenint en compte diferents iniciatives que al llarg de la història s’han preocupat de conservar i ampliar el registre del passat.

Aquesta conferència, que tindrà lloc a la Sala de Juntes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, està organitzada pel Seminari Exemplar Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i per l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura.

Trobada a la Biblioteca de Reserva una edició de 1689 de les sonates op. 3 de Corelli

En el procés de catalogació del fons de Reserva, hem trobat unes particel·les editades el 1695 de les Trio sonates op. 3 d’Arcangelo Corelli.

Arcangelo Corelli (1653-1713) va compondre l’any 1689 les dotze trio sonates o sonate di chiesa que formaven part del seu opus 3. Les sonate di chesa es feien servir per acompanyar el servei religiós, i és per això que el baix continu el realitza un orgue, enlloc del clave emprat a les sonata di camera.

Aquesta obra de Corelli sembla que va ser impresa per primera vegada l’any 1689, i es van fer dues edicions per part de dos impressors diferents, una a Roma per Giacomo Komarek Boemo i una altra a Modena per Soliani.

L’exemplar ubicat a la Biblioteca de Reserva data de 1695, i està editat a Roma per Giacomo Mascardi. Sembla ser que aquesta és la tercera edició d’aquesta obra, de la qual només tenim constància de tres còpies, una a la British Library, una altra a la Biblioteca Universitària Carl von Ossietzky d’Hamburg, i la de la Biblioteca de Reserva.

Malauradament, la còpia d’aquesta obra ubicada a la Biblioteca de Reserva està incompleta ja que falta la part del primer violí. Aquest  fet acostuma a ser bastant freqüent en les particel·les, ja que estan formades per les diverses parts corresponents a cada una de les veus per tal que cada músic es pugui endur la seva per estudiar o bé per utilitzar-la en un concert.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑