Com us comentàvem en el post anterior, ens agrada molt poder cedir aquest espai del nostre bloc per a participacions externes que es vinculen amb la nostra biblioteca. Avui tenim una modalitat nova, ja que es tracta del resultat d’una feina de pràctiques de l’assignatura “Èpica romànica” amb la professora Maria-Reina Bastardas del departament de Filologia clàssica, romànica i semítica. Aquí teniu la seva interessant aportació.
Un imprès d’Ogier le Danois en prosa de 1516
Sempre es fa èmfasi en la necessitat i oportunitat de conjuminar la recerca i la docència, dues facetes que s’alimenten mútuament i de manera simbiòtica. Però també cal fer èmfasi en el privilegi i les possibilitats que s’obren quan la docència es fa en una facultat que té, en el mateix edifici, una important biblioteca patrimonial. Això, i les facilitats que existeixen avui en dia per contactar amb experts a l’estranger, possibiliten petits descobriments com el que presentem a continuació.
En el marc d’una assignatura de grau intitulada “Èpica romànica” i, per tant, no especialment dedicada al llibre antic, vam fer notar a Laurent Brun, responsable de la base de dades de literatura medieval ARLIMA (Archives de Littérature du Moyen Âge), l’existència al CRAI de la UB d’un imprès de 1516 de la versió en prosa d’Ogier le Danois que no hi figurava. Va resultar no ser una omissió involuntària, sinó que aquest llibre no apareix en els catàlegs de la BNF ni tampoc en els grans repertoris bibliogràfics que recullen els llibres impresos al segle XVI, com l’USTC (Universal Short Title Catalog), o el d’impresos parisencs de Brigitte Moreau, 1972-, ni tampoc en els catàlegs del patrimoni bibliogràfic de França, Itàlia, Anglaterra o Espanya (només hi apareix l’exemplar de la UB). Per això, creiem interessant donar-lo a conèixer a través d’aquesta entrada al blog, la redacció de la qual ha resultat ser, a més, una activitat, inesperada però enriquidora, per als estudiants del curs, que han fet tres sessions al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB.
L’exemplar de la versió en prosa d’Ogier le Danois de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser imprès el 1516 a París, a la impremta de François Regnault. El títol complet tal com consta a la portada és “Ogier le Da[n]noys Duc de Dannemarche qui fut lu[n]g des douze pers de Fra[n]ce, lequel auec le secours & ayde du roy Charlemaigne chassa les paiens hors de Romme et remist le Pape en son siege, et fut lo[n]g temps en Faerie, puis reuint comme vo[us] pourres lire cy apres en ce prese[n]t liure”. El peu d’impremta es troba en el colofó i s’hi llegeix: “Cy finist le ro[m]mant intitulé Ogier le da[n]noys Nouuellement imprimé pour Fra[n]coys regnauld libraire iuré en l’université de Paris demourant au dict lieu en la rue Sai[n]ct Jacque a l’e[n]seigne Saicnt Claude pres les maturi[n]s. Et fut acheué le viiii. jour d’aoust. M.D. cens et xvi. Finis”.
Seria, per tant i segons ARLIMA, la quarta edició més antiga d’aquesta obra. Les anteriors són a París, de vers 1495; a Lió, el 1496; i altre cop a París, el 1499.
L’impressor François Regnault, segons data.bnf.fr., fou molt actiu i exercí a París entre 1501 i fins a la seva mort el 1540 o 1541.
El llibre no porta foliació ni paginació originals. Ha estat foliat modernament al marge inferior esquerre i consta d’un total de 162 folis. És un llibre en 4º i fa 20 cm. d’alçada. La caixa fa aproximadament 14,7 x 10,4 cm. La presentació és a doble columna, cadascuna amb unes 38 línies de text (en algunes pàgines, alguna menys), i amb lletra de tipus gòtic.
L’edició està enriquida amb trenta-set il·lustracions fetes mitjançant la tècnica del gravat xilogràfic de mides diverses (en general, rectangulars, d’aproximadament 8 x 7,5 cm) que representen escenes de l’obra. Les il·lustracions del primer i de l’últim foli ocupen la posició central de la pàgina i són de mida gran (als folis 1v i 162r i v; en l’1r el gravat fa 8×8 cm i la pàgina es completa amb el títol i orles)
Les caplletres, de mida variable però en general de menys de 2×2 cm, tenen ornamentacions florals. Algunes són d’una tipologia i mida diferents com una O, amb una figura humana asseguda; una Q, amb una cara; una C, amb un animal; i una E, amb una figura humana o un animal. A destacar:
- 58 v: caplletra O diferent de la resta; mida més gran: 2,3×2,3 cm; amb una figura amb caputxa
- 54r: manca una caplletra
- 64r: Caplletra gran; A coronada (4,2×3,3 cm)
- 95r: Caplletra gran; la mateixa A coronada
- 76r: manca una caplletra.
Donem a continuació un inventari dels gravats, amb una breu descripció i la localització segons la foliació esmentada. En el llibre hi ha un total de 37 gravats, però alguns, com era molt habitual en l’època, es repeteixen, de manera que només n’hi ha 18 diferents.
1r: Un cavaller fereix un altre cavaller abatut; espectadors dalt d’uns merlets (8×8 cm). Orles i títol completen la pàgina
1v: Cavaller sarraí amb simitarra i un escut amb una cara (13,5×9,1 cm)
2v: Escena d’un bateig. Format petit a una columna (5,3×4 cm)
8r: Un missatger lliura un missatge (7,5×8,5 cm)
9v: Dos cavallers cavalquen darrera un gos (o guineu) (6×7,2 cm)
12r: Rei i consellers; grup de cavallers armats a peu, al fons (7,8×8,5)
18v: el mateix gravat que en 8r
22r: el mateix gravat que en 1r
30r: Assalt amb ballestes, escales i canons a una muralla 7×8,6 cm)
31v: Batalla naval (7,5×8,3 cm)
32v: Un cavaller, a genolls, rep un missatge segellat d’un rei. Mida més gran (8,5×9 cm)
33v: Un cavaller aixeca en actitud agressiva un tauler d’escacs (8,7×10 cm)
35v: Un cavaller a peu és atacat per un altre cavaller a cavall (7,7×8,5)
36v: Dos cavallers parlamenten amb d’altres darrere una muralla; tendes al fons. Mida més gran (8,5×9 cm)
41r: Un cavaller en fereix un altre en un torneig. Mida més gran (8,5×9 cm)
45r: Combat general a peu; un castell a l’horitzó (8,7×6,8 cm)
47v: el mateix gravat que en 30r
52r: el mateix gravat que en 41r
62r: el mateix gravat que en 12r
64r: el mateix gravat que en 1r
80r: Un bisbe beneeix una boda (6,4×7,5 cm)
80v: el mateix gravat que en 31v
86r: Dos homes parlamenten davant d’uns artesans picapedrers (6,3×7,2 cm)
87r: el mateix gravat que en 31v
88v: el mateix gravat que en 41r
91r: el mateix gravat que en 1r
125r: el mateix gravat que en 80r
130v: el mateix gravat que en 1r
134v: el mateix gravat que en 32v
135v: Un cavaller condueix un home salvatge (cobert de pèl) lligat amb una corda (7,8×8,5 cm)
137v: el mateix gravat que en 31v
142v: el mateix gravat que en 30r. Completat amb una orla, ocupa tot l’ample de la pàgina
152v: el mateix gravat que en 1r
153v: el mateix gravat que en 41r
160r: el mateix gravat que en 12r
162r: Un cavaller sarraí i un cavaller cristià acarats (9,7×8,4 cm)
162v: el mateix gravat que en 1v, però amb la inscripció “Ogier” a la cinta de llegenda
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
L’exemplar de la UB presentava nombrosos forats d’insectes bibliòfags que van atacar el llibre i hi van fer nombroses galeries. Va ser restaurat el juliol de 2001; s’han perdut petits fragments de text però la majoria no són de més d’una o dues lletres. Potser en el moment d’aquesta restauració, però en tot cas posteriorment a la foliació, s’han enquadernat erròniament una sèrie de folis que actualment es presenten en la seqüència: 77-78-80-82-79-81-83-84.
En el full de guarda anterior hi ha anotacions del segle XVI d’antics propietaris (Doctor Gonçalo Peres de Córdova y Villaroel; El licenciado Bovadilla; Durango?) i altres anotacions cancel·lades. El full de guarda posterior és un paper reaprofitat amb anotacions manuscrites en francès en lletra cursiva de finals del segle XV o XVI. En els fulls de guarda hi ha signatures antigues. En els folis 1r, 26r, 27r, 162r hi ha segells antics de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Al foli 24r s’hi ha subratllat un fragment de tres línies.
Esperem que aquesta descripció sigui útil i, potser, permeti localitzar i documentar altres exemplars d’aquest imprès.
Cristina Auladell, Anna Barba, Maria-Reina Bastardas, Bernat Corredó, María Esteban, Núria Homs
Bibliografia:
Inventaire chronologique des éditions parisiennes du XVIe siècle, par Brigitte Moreau d’après les manuscrits de Philippe Renouard. [París]: Service des travaux historiques de la ville de Paris, 1972-2004.
M'agrada S'està carregant...
Blog de Fons Antic 