Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del tercer trimestre de 2017:
El Mundus subterraneus d’Athanasius Kircher i tres esferes mòbils
Athanasius Kircher (1602-1680), jesuïta alemany, va ser un dels científics més importants del barroc. Desenvolupà una impressionant carrera intel·lectual: teologia, humanitats, llengües clàssiques, ciències naturals, matemàtiques … Instal·lat a Roma des del 1638 sota la protecció papal, va poder dedicar-se a estudiar i escriure. No hi ha pràcticament camp de la ciència o enigma de la seva època pel qual no s’hagi interessat i del qual no hagi tractat en alguna de les moltes obres que va publicar.
Dominava 11 llengües, entre elles el xinès i el copte. Aquesta última llengua el va portar a interessar-se pels jeroglífics egipcis i va aconseguir desxifrar-ne uns quants, malgrat que les seves traduccions resultarien errònies a la llum del descobriment de la pedra Rosetta i l’estudi de Champollion.
Atret pel món subterrani, va estudiar les erupcions de l’Etna i Stromboli i va descendir al cràter del Vesuvi per determinar la seva estructura interna. A més del vulcanisme també va investigar el magnetisme, la llum i els seus fenòmens associats.
Precursor de la geologia com a ciència, va crear un nou concepte que ha passat a formar part del vocabulari científic: “el Geocosmos”. Amb ell pretén explicar els fenòmens naturals globals del planeta. La terra és vista com un ésser viu, una unitat a mig camí entre l’univers (macrocosmos) i l’organisme humà (microcosmos). A Mundus subterraneus Kircher explicà la seva innovadora teoria: la terra és un vast organisme amb un nucli central format de foc del qual recull la seva energia, i de grans cavitats subterrànies per les quals circula aire, aigua i foc.
L’obra, editada per primer cop a Amsterdam el 1665 per Jan Jansson i Elizaeus Weyerstraten, mostra les primeres representacions de l’interior de la terra, així com de les erupcions del Vesuvi i l’Etna. Està profusament il·lustrada amb gravats calcogràfics i xilogràfics que representen volcans, corrents d’aigües subterrànies, maneres d’extreure l’aigua i els minerals, animals, fòssils, vistes del sol i de la lluna, mapes de la terra i els oceans …
El profesor de la UB Raimon Arola, que ha fet el comentari de Mundus subterraneus a Els tresors de la Universitat de Barcelona : fons bibliogràfics del CRAI de Reserva, opina de l’obra: “…la celebritat del nostre llibre no és per les aportacions de Kircher a la historia de la ciència. Ens cal sostreure’l d’aquests paràmetres per poder gaudir d’una fantàstica obra d’art, entenent aquest terme com una creació humana que, com a tal, està acabada i completa, i no com un esglaó més dins del progres del coneixement…“.
A nosaltres ens han cridat l’atenció tres esferes mòbils sense muntar que passen gairebé desapercebudes enmig de tants gravats meravellosos.
Les set peces mòbils que han de completar les esferes es troben en tres petits fulls encartats al lloc corresponent, a punt per ser retallades i muntades, seguint la indicació manuscrita que hi van consignar per a comoditat de l’enquadernador.
El nostre exemplar, amb signatura B-16/1/2 i accés lliure a BIPADI (vol. 1 i vol. 2), procedeix de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. Es tracta de la primera edició, i conserva l’enquadernació de l’època, en pergamí sobre cartó amb estampats en fred i teixell de pell amb títol daurat, relligadura que per les seves característiques podria haver estat feta al propi taller de Jansson i Weyerstraten .Va ser restaurat l’octubre del 2013.
El CRAI Biblioteca de Reserva també conserva tres exemplars de la tercera edició a càrrec els mateixos llibreters d’Amsterdam. Presenten alguns canvis tipogràfics respecte de la primera, però mantenen la mateixa manera de mostrar les esferes mòbils: és a dir, sense muntar. El total d’edicions de l’inquiet jesuïta conservades a la nostra biblioteca s’eleva a 30.
Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant els mesos de juliol i agost de 2017
Us informem de les noves incorporacions d’aquests dos darrers mesos d’estiu
Nous registres bibliogràfics al catàleg:
75 entrades noves
Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:
- 5 nous impressors:
Typographia Apostolica Vaticana
Gabiano, Jean François de, fl. 1549-1561
Saur, Johannes, actiu 1591-1608
- 4 noves imatges de marques:
Philippe Borde, Laurent Arnaud & Claude Rigaud ID 13220834a
Tarino, Giovanni Domenico, -1615 o 1616 ID 11608407a
Tinghi, Philippe, -1580 ID 11612423c
Widerhold, Jean Herman, 1635?-1683 ID 11608389a
Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:
- 3 nous posseïdors:
Convento de San Agustín (Sòria, Castella i Lleó)
Convento de San Agustín de Huesca (2 marques)
La Biblioteca d’un ambaixador català: Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles (1545?-1608)
Ens plau donar-vos notícia de la identificació de diverses marques de propietat, que acabem d’incorporar a la base de dades d’Antics Posseïdors, procedents de la biblioteca de Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles.
Retrat de Guillem de Santcliment, l’autor és el gravador i pintor flamenc Aegidius Sadler (1570-1629)
Guillem Ramon de Santcliment va néixer a Catalunya al voltant de 1545, fill de Joan de Santcliment i d’Isabel de Centelles. Pertanyia a un destacat llinatge de la ciutat de Barcelona. Des de la baixa edat mitjana els seus membres, ciutadans honrats, mercaders o pertanyents a la petita noblesa, jugaren un paper destacat en els afers de la ciutat.
Fou cavaller de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa i com a tal ocupà el càrrec de comanador de Moratalla (Múrcia). Jugà un paper ben distingit a la batalla de Lepant (1571) i amb la posició d’ambaixador de la monarquia hispànica representà els reis Felip II i Felip III a Flandes, i més endavant a Txèquia, a la cort a Praga de l’emperador Rudolf II (1576-1612), on Santcliment va viure des de 1581 a 1608. L’ambaixador va ser un home de fort prestigi, influent, ben relacionat a la cort imperial, amb bons contactes en diversos dels cercles polítics, socials i culturals del moment.
La mort el va a trobar a Praga, el 1608. Tot i que, en sentir-se malalt, va demanar repetidament l’autorització del rei per retornar a casa, el permís no arribà mai.
Volia ser enterrat en el convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com va fer constar en el testament fet el 1603. En primera instància, però, va rebre sepultura a l’anomenada “cripta dels espanyols”, sepulcre que paradoxalment i amb intenció benèfica, Santcliment havia fet construir a l’església de Sant Tomàs, a Praga, per destinar-lo a aquells conciutadans que morissin sense mitjans per pagar-se l’enterrament.
Gràcies a les aportacions de la historiadora Mercè Gras sabem que finalment les seves restes embalsamades van arribar a Barcelona el 9 de març de 1609 i van poder rebre sepultura, tal com desitjava Santcliment, en el panteó familiar situat a la capella de Sant Martí de l’església del convent de Santa Caterina dels frares predicadors.
Amb tota probabilitat, Santcliment va reunir una biblioteca a Praga. De fet, va fer donacions al Clementinum, l’antic col·legi dels Jesuïtes a Praga que avui està integrat a la Biblioteca Nacional Txeca. Per la nostra part, hem trobat l’ex-dono de Santcliment en llibres de la destacada biblioteca del convent de Santa Caterina de Barcelona, convent que es trobava situava molt proper a la residència que tenia a Barcelona el diplomàtic català.
La tasca portada a terme per investigadors que han estudiat la figura de Santcliment i la descripció i l’estudi de les marques de procedència que es realitza actualment en les biblioteques patrimonials, permeten aventurar la importància que va tenir la biblioteca de l’ambaixador català, donen prova de la seva vinculació amb personalitats destacades del món intel·lectual i científic del segle XVI i ens indiquen el seu afany pel saber i per adquirir nous coneixements.
Sis són els llibres del nostre fons amb les marques de procedència de Sancliment i es van imprimir entre 1579 i 1595. La seva matèria principal és la història de diversos països: Flandes, Turquia, Hongria, Polònia, tot i que també hi ha representada la ciència militar i la biografia cristiana.
Són llibres relligats en pergamí o en pell. S’aprecia el gust de Santcliment pels super-libris, i ens crida l’atenció la diversitat d’ornaments i divises que s’hi veuen reflectits, sempre relacionats amb el seu llinatge i amb l’orde de Sant Jaume: les campanes per una banda i per l’altra l’espasa, i la petxina, símbols de l’orde al qual va pertànyer.
El primer llibre que vam identificar amb la procedència de Santcliment va pertànyer posteriorment a la riquíssima biblioteca del canonge i president de la Generalitat pel braç eclesiàstic Josep Jeroni Besora (-1665), una biblioteca de 5.000 volums que va passar als carmelites descalços de Sant Josep a la seva mort. Du la següent nota manuscrita al full de guarda anterior, escrita en llatí, de la mà del mateix Besora, on ret homenatge a la figura de Santcliment i recorda el seu desig de descansar a casa.
“Hunc maioris momenti, quàm ponderis, librum nactus sum ex bibliotheca Illustr[issi]mi D[omini] Willelmi de S[ancto] Clemente catholicae ad caesaream maiestatem legati, cuius eximiae pietatis, prudentiae, humanitatis, splendoris, [] est recordatio ciuibus suis Barcinonensibus, ad quos voluit corpus e Germania reportari, cum animis ad caelestem patriam vocatus esset”.
Dels altres cinc llibres, tres procedeixen també del convent de Sant Josep de Barcelona (pel llegat de Josep Jeroni Besora). Un d’ells havia pertangut abans a Dídac de Rocabertí-Pau-Bellera en un intercanvi entre bibliòfils que vam comentar a la nostra exposició “Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Els altres dos els va donar al Convent de Santa Caterina de Barcelona, tal com ho proven els ex-dono manuscrits.
Per conèixer la persona de Guillem de Santcliment i de la seva biografia pot ser indicada la lectura de la seva correspondència que va ser editada a finals del segle XIX:
En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva hi ha tres impresos que tenen a veure amb alguns litigis derivats de les disposicions testamentaries de Guillem de Santcliment, protagonitzats pels beneficiaris, entre ells el convent de Santa Caterina de Barcelona.
Per saber-ne més, consulteu la notícia del blog Castell interior: Guillem de Santcliment i les carmelites descalces
Compartint experiències
El passat mes de juliol vam gaudir de la visita de dos col·legues bibliotecaris. Miklós Grégász, de la Debreceni Egyetem (Universitat de Debrecen, Hongria), i Diana V. Padilla, de la Universidad de Santo Tomás de Manila, van visitar-nos amb un voluntat ben clara: compartir experiències sobre la gestió dels respectius fons patrimonials.
Miklós Grégász, participant del programa Erasmus+ per a membres del PAS (Personal d’Administració i Serveis) d’universitats europees, s’ocupa de dues tasques, de caire ben diferent. Per una banda, la informació bibliogràfica a la biblioteca de la Facultat de Biologia, i per una altra, la cura i difusió de la Mediateca i, molt especialment, d’una interessant col·lecció de partitures de composicions hongareses romàntiques publicades entre el 1850 i el 1860, un fons per al qual està dissenyant estratègies de preservació i difusió digitals.
Tot i tractar-se d’uns documents allunyats per contingut i època de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, el nostre col·lega hongarès es va mostrar molt atent a les bases de dades – especialment a Marques d’impressors -, a les exposicions virtuals i al BiPaDi, recursos on va percebre elements inspiradors per als seus projectes.
Després d’un recorregut pels diversos i suggestius espais dels CRAI Biblioteques de Lletres i de Reserva, amb la inclusió d’una mirada des de dalt al jardí i patis interiors de l’Edifici Històric, va concloure la visita de la nostra biblioteca, qualificada per Miklós de “jewelry box”. Per la nostra banda, la possibilitat d’entrar en contacte amb una realitat documental tan diferent va resultar francament engrescadora. Per aquest motiu, hem volgut il·lustrar el post amb dues imatges que difonem, naturalment, amb el permís del bibliotecari: una de les danses romàntiques citades més amunt, i el nostre col·lega amb la seva família, encantats d’haver conegut la nostra ciutat.
Com us hem comentat, també va visitar-nos Diana V. Padilla, bibliotecària de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Santo Tomás de Manila, Filipines. La Diana estava interessada en conèixer les pràctiques que portem a terme en àmbits tan diversos com la seguretat, la conservació i la restauració, la cooperació amb altres institucions, la digitalizació o la promoció i difusió del nostre fons, ja que la col·lecció de l’Antonio Vivencio del Rosario Heritage Library -nom que rep la Biblioteca Histórica de la Universidad de Santo Tomás- guarda un cert paral·lelisme amb la nostra, malgrat tenir unes dimensions considerablement inferiors (30.000 volums) i una curta trajectòria (es tracta d’una secció inaugurada el gener de 2006). A més de l’estada al CRAI Biblioteca de Reserva, la Diana també va visitar el Taller de Restauració del CRAI de la UB i el Centre de Digitalització (CEDI), responsable de projectes com BiPaDi.
Diana V. Padilla va valorar l’experiència de manera molt positiva, va consultar alguns dels llibres i manuscrits que tenim relacionats amb les Filipines i va fer donatiu a la nostra biblioteca de dos facsímils: un del primer llibre imprès a les Filipines el 1593, la Doctrina christiana en lengua española y tagala , així com d’un facsímil en xinès de la mateixa obra, Doctrina christiana en letra y lengua China.
Des de la Biblioteca de Reserva celebrem aquestes visites, ja que suposen un enriquiment professional per a tots aquells que hi participem!
EL CRAI Biblioteca de Reserva a La Vanguardia
El passat 6 d’agost va aparèixer a La Vanguardia un article titulat “La biblioteca dels tresors ocults”, arran de la notícia publicada per Notícies UB a finals de juliol “Petits tresors que s’amaguen dins els llibres antics”. El diari barceloní ens va fer una visita per oferir un article més extens sobre aquestes troballes.
Ens és molt grat que els mitjans de comunicació externs a la nostra universitat es facin ressò de la nostra biblioteca. És un mitjà molt eficaç per donar a conèixer la col·lecció patrimonial del CRAI de la Universitat de Barcelona, donat que sovint ens adonem que encara és força desconeguda. L’interès d’aquest fons traspassa els límits acadèmics i valorem molt positivament la seva difusió en un entorn més general.
Us convidem a llegir el reportatge redactat a partir de la visita que va fer la periodista, Carina Farreras i el fotògraf Xavier Cervera i volem aprofitar l’entorn del nostre bloc per fer algunes puntualitzacions al text.
En primer lloc, creiem que cal aclarir el concepte de “sala de manuscrits” que apareix nombroses vegades a l’article. La sala de manuscrits és una de les sales on es guarden llibres antics, però no l’única. El fet que la col·lecció del fons del CRAI Biblioteca de Reserva s’ubiqui dins l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, i el seu gran volum (més de set quilòmetres lineals d’estanteria), determina la seva conservació en diferents sales i dipòsits, en alguns casos compartits amb el CRAI Biblioteca de Lletres. La sala anomenada pel personal “de manuscrits” conté, en realitat, una varietat de documents i s’utilitza habitualment per oferir classes i visites. Va ser justament en aquesta sala on es va rebre la periodista i el fotògraf de La Vanguardia.
Possiblement l’ambient que s’hi respira hagi propiciat que al llarg de l’article s’usi diverses vegades el concepte “guardiana de la sala de manuscrits”. Si bé és cert que la nostra biblioteca es va fundar al segle XIX, els bibliotecaris del segle XXI ja fa temps que vam deixar enrere qualificatius com “guardians” o “custodis” dels fons, per molt patrimonials que aquests siguin!
Igualment, com a bons bibliògrafs que ens considerem, ens agradaria matisar algunes afirmacions del text poc acurades, però comprensibles atesa l’especificitat de la matèria tractada.
El text comença anomenant un misteriós escrit que es va deixar en un còdex medieval, mentre que en realitat es tracta d’una nota del segle XVIII abandonada en un imprès del mateix segle.
En el paràgraf on parla de les tasques bàsiques que es porten a terme amb el fons antic, hi ha certa confusió en l’ús dels termes de conservació, restauració i catalogació, que pensem que val la pena aclarir. La conservació s’ocupa de la cura del fons per a la seva òptima custòdia dins els espais on s’ubica. La restauració s’aplica sobre els llibres com a peces individuals i requereix un temps i uns costos molt significatius. D’altra banda, la catalogació, des de ja fa gairebé una trentena d’anys en línia, s’ocupa de la descripció bibliogràfica de les edicions i dels exemplars. Per últim, una altra tasca que no queda citada i també bàsica avui en dia és la de la digitalització, és a dir, el procés fotogràfic per tal de poder disposar de reproduccions digitals de tots els documents.
Fet aquest aclariment, la frase “Sé que jo no podré veure en vida tot el fons catalogat”, lamenta Verger, per la falta de recursos en la conservació”, esdevé incongruent ja que barreja dues comeses que són independents una de l’altra. En el mateix sentit, en parlar més endavant del deteriorament d’una enquadernació que ha permès donar a llum un text manuscrit del segle XIV, el relaciona amb les condicions de llum i temperatura quan aquestes mesures de conservació no afecten el descosit de les enquadernacions i estaríem davant el cas d’una restauració.
En relació al poema popular trobat en un volum del segle XVIII, volem precisar que la filòloga que ens va assessorar, Maria Rosa Serra, no és especialista en literatura medieval, com diu l’article, sinó en literatura moderna.
Retornant al volum factici de diverses obres de Pere Alfons de Burgos impreses totes elles per Claudi Bornat a Barcelona, cal fer dues puntualitzacions: en primer lloc va ser el mateix investigador, Daniel Gullo, el responsable de la troballa. En segon, no es pot afirmar que va ser el mateix impressor el creador del relligat del volum, ja que en tractar-se d’un volum factici (reculls de diferents obres), l’enquadernació es va fer en posterioritat a la venda, i per tant la responsabilitat de l’ús de pergamins usats ve de la mà del relligador i no pas del tipògraf.
Quant a la informació general del nostre fons, per ampliar i detallar més la seva naturalesa, podeu adreçar-vos a la pestanya de “Fons i col·leccions” de la pàgina de la Biblioteca de Reserva i l’article enllaçat de la primera pestanya de Descripció.
Per acabar, volem agrair de nou a La Vanguardia l’interès per la nostra col·lecció i els convidem a seguir la tasca de difusió de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona que de ben segur interessarà al públic de la nostra ciutat i país.
Nova presentació de la base de dades de marques d’impressor: cronomapa
Com ja us hem esmentat diverses vegades, des de l’any 1998 al CRAI Biblioteca de Reserva es recullen les marques d’impressors que apareixen als llibres de la nostra col·lecció i es presenten a la base de dades de Marques d’impressors.
Continua la lectura de “Nova presentació de la base de dades de marques d’impressor: cronomapa”El CRAI Biblioteca de Reserva és protagonista en una Notícia UB
Ahir Notícies de la UB es va fer ressò d’una part ben peculiar del nostre fons amb “Petits tresors que s’amaguen en llibres antics.”
En el nostre bloc ja us hem parlat diverses vegades de les troballes dins dels llibres que anem processant com a material annex.
Tot i que l’article parla de més de cent peces de material annex, des del catàleg en comptabilitzem més de 250. Òbviament aquesta informació queda introduïda dins del camp de l’exemplar dels registres del catàleg i la recuperació des de l’opac no és del tot acurada. Per tant, si esteu interessats en aquest material, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. És un material molt interessant, tant per la seva varietat, curiositat i pel seu testimoniatge dels hàbits dels lectors dels nostres avantpassats.
Les notícies sobre material annex del nostre bloc va captar l’atenció de la unitat de comunicació de la UB que ens va fer una visita perquè els féssim una mostra d’aquest material amb els exemples més vistosos.
El resultat és aquesta notícia de premsa.
Esperem que us agradi.
Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de juny de 2017
Us informem de les noves incorporacions d’aquest mes de juny.
Nous registres bibliogràfics del mes de juny al catàleg: 118 entrades noves.
Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:
- 14 nous impressors:
Chevalier, Pierre, actiu 1669-1685?
Gaasbeeck, Daniel van, actiu 1655-1692
Götze,Thomas Matthäus, 1623-1672
Compagnie des libraires (Lió, França : 1657-1701)
- 16 noves imatges de marques:
Durand, Laurent ID 11609989d
Plantin, Martina, 1550-1616 ID 11603999b
Stamperia di San Tommaso d’Aquino ID 12915920b
Andreae Wecheli Heredes ID 11623160d
Andreae Wecheli Heredes ID 11623160e
Maringo, Giovanni Battista ID 11605753a
Muguet, François, 1630?-1702 ID 11609308a
Anisson, Laurent ID 11603446a
Ginammi, Marco ID 12920654a
Turrini ID 11608110a
Imprimerie impériale (França) ID 1267798xd
Imprimerie royale (França) ID 11614973e
Anisson et Posuel ID 12313701a
Petrus & Joannes Belleros ID 12894369b
Andreae Wecheli Heredes ID 11623160f
Andreae Wecheli Heredes ID 11623160g
Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:
- 3 nous posseïdors:
Companyia de Maria (Solsona, Catalunya)
Ximenis i de Mont-rodon, Josep, actiu 1637-1656
Rainaldi, Francesco, 1600-1679
“Si este libro se perdiere…”
Com bé sabeu, des del 1986 -data en què es va iniciar la catalogació retrospectiva en línia de la col·lecció històrica de la Biblioteca de Reserva- incloem en les catalogacions un camp específic, susceptible de recuperació, en què recollim les dades relatives a l’exemplar.
Continua la lectura de ““Si este libro se perdiere…””
