Blog de Fons Antic

Treballant amb fons antic sempre acostumes a emportar-te sorpreses, la majoria d’elles agradables, això si… Fa tres anys us anunciàvem que ja havíem acabat amb la catalogació d’impresos del segle XVI, però la realitat ha estat lleugerament diferent, ja que hem anat localitzant més impresos d’aquest segle.

I aquest seria el cas de l’obra de la que us volem parlar avui, una edició francesa del segle XVI que conté tres textos atribuïts al dominic Girolamo Savonarola, però a la que li manca la portada, fet que ens ha posat les coses una mica difícils…

Girolamo Savonarola, nascut a Ferrara el 1452, va ser el creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, així com el capdavanter d’un moviment ascètic popular que criticava durament la decadència de la institució eclesiàstica. La seva ferma animadversió a la política realitzada pels Mèdici el va portar a manifestar-se obertament com a partidari de Carles VIII de França. Així, quan Carles VIII va decidir fer valer el seu dret a governar Nàpols i va fer entrar el seu exèrcit a Itàlia via Florència, Savonarola li va donar el seu suport. L’ocupació de Florència per les tropes franceses va provocar una revolta que va tenir com a conseqüència l’expulsió dels Mèdici i, posteriorment, que Savonarola s’erigís com a líder de la ciutat, iniciant un govern de caràcter fortament religiós a la República Democràtica de Florència, així com una estreta relació amb el rei francès.

No ens ha de sorprendre doncs que Stefano Dall’Aglio, investigador de la University of Leeds que s’ha especialitzat en la figura de Girolamo Savonarola i en la circulació del seu llegat al segle XVI, destaqui que, tot i que la impremta de Florència i Venècia va tenir un paper clau en l’expansió de les idees de Girolamo Savonarola, no hauríem d’obviar de cap manera el pes determinant jugat per la impremta francesa. Les dades així ho avalen. Només al segle XVI, de les premses franceses van sortir una mica menys de seixanta edicions d’obres de Savonarola, que no són poques, sobretot tenint en compte que gairebé totes van aparèixer abans de mitjans de segle.

L’edició que tenim a les mans, Dominicae precationis pia admodum & erudita explanatio. Reliqua quae hoc libello continentur, indicat sequens folium, va ser publicada a Paris l’any 1538 pels impressors Galliot du Pré, Jean le Roigny i Olivier Mallard. Es tracta d’una selecció de textos, d’autoria desconeguda, entre els quals trobem tres salms atribuïts a Savonarola: Misere (folis 45-76r), In te Domine speravi (folis 76v-97) i Qui regis Israel intende (folis 98-123).

Aquests tres salms ja s’havien publicat abans de manera independent quan l’impressor lionès Sébastien Gryphe va decidir incloure’ls en una miscel·lània de devocionaris que va tenir un notable èxit a l’època. La primera edició d’aquesta miscel·lània data de 1530 i només el títol d’aquesta primera edició especificava que a l’exposició de l’oració del diumenge s’hi afegien els salms de Savonarola. A partir d’aquí la referència a Savonarola va desaparèixer. Entre 1530 i 1546 aquesta miscel·lània, que portava per títol Dominicae precationis explanatio, va ser impresa com a mínim onze vegades per Gryphe, i diverses vegades més per cinc altres impressors.

En relació amb l’edició lionesa de Gryphe, la novetat substancial de l’exemplar parisenc que tenim a les mans és que afegeix cinc nous textos, dos de Sant Joan Crisòstom i tres de Sant Tomàs d’Aquino. Aquests texts addicionals es convertirien en una constant de les edicions parisenques.

D’altra banda, una altra peculiaritat de l’obra rau també en el fet que és l’únic exemplar d’aquesta edició que hem pogut localitzar a l’Estat espanyol i que també existeixen molts pocs exemplars identificats a la resta del món (per ara només hem localitzat tres exemplars més d’aquesta edició: un a la Bibliothèque Municipale di Versailles, un altre a la Biblioteca comunale Augusta, de Perugia, i un a la University of Manchester Library).

Per acabar, una imatge del full inicial d’un dels salms de Savonarola, on podeu observar l’absència de la caplletra i, en el seu lloc, l’existència d’una lletra d’espera, és a dir, una petita lletra que va traçar el copista a la zona reservada per la inicial i que facilita el text quan aquesta no hi és. Curiosament, al llarg del volum trobem alguns textos amb caplletres i d’altres amb lletra d’espera.

Si voleu saber més sobre la circulació de l’obra de Savonarola a França us recomanem dues lectures :

Dall, Aglio, Stefano. Savonarola in Francia: circolazione di un’eredità politico-religiosa nell’Europa del Cinquecento. [Savigliano, Itàlia] : N. Aragno, [2006]. 459 p.

Dall’Aglio, Stefano. “Bibliografia delle edizioni di Savonarola in Francia (1496-1601)”, a La Bibliofilia, (2004), p. 3-45.