Exposició al rectorat per il·lustrar la commemoració del Tricentenari

portadasoldevila

Una exposició al rectorat il·lustrarà la commemoració del Tricentenari amb la recuperació del llibre de Ferran Soldevila ‘Barcelona sense Universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona (1714-1837)’.

L’acte consistirà en una taula rodona i anirà acompanyada d’una exposició amb diversos documents  del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Reserva relacionats amb el tema.

 

La llista d’obres exposades és la següent:

 

FOLCH, Artemi. La Universitat de Cervera. Barcelona: Rafael Dalmau, cop. 1970.

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. 946.71(082) Epi-133

 

PRATS, Joaquim. La Universidad de Cervera en el siglo XVIII[Microforma]. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1988.

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. T.M. 44

 

PUJOL I GURENA, Albert. Discurso, que en la inauguracion de los Estudios Jenerales establecidos en la ciudad de Barcelona por su Escmo. AyuntamientoBarcelona : Impr. de Antonio Bergnes, 1836.

CRAI Lletres. RR-858

 

RUBIO Y BORRÁS, Manuel. Motines y algaradas de estudiantes en las Universidades de Barcelona y Cervera y curiosas noticias acerca de la vida escolar. Barcelona: Estudio, 1914

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. 37 C4/15

 

CUESTA I ESCUDERO, Pere. Trasllat de la Universitat de Cervera a Barcelona.Barcelona : Rafael Dalmau, cop. 1977

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. 946.71(082) Epi-214

SOLDEVILA, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona: 1714-1837: contribució al centenari. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia, 1938

S’adjunta prefaci inèdit de Pere Bosch i Gimpera per aquesta edició.

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. D.H. 378(467.1)”17/18″ Sol + Col·lecció Bosch i Gimpera 1.3.1 / 2

 

VILA BARTROLÍ, Frederic. Reseña histórica científica y literaria de la Universidad de Cervera. Barcelona: Libr. y Tip. Católica Pontificia, 1923

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. D.H. 378.4(467.1) Vil

Ms 2004

Coberta superior del manuscrit 2004.

 

ESGLÉSIA CATÒLICA. PAPA (1730-1740 : CLIMENT XII) Bula confirmando la erección y privilegios concedidos por el Rey Felipe V a la Universidad de Cervera, dada en el año 1730. [Manuscrit]. Roma, 1730.

CRAI Biblioteca de Reserva. Ms. 2004

 

UNIVERSITAT DE CERVERA. Estatutos de la Real y Pontificia Universidad de Cervera aprovados por el Rey Felipe V en el año 1726. [Manuscrit]. Cervera, 1726.

CRAI Biblioteca de Reserva. Ms. 2003

 

UNIVERSITAT DE CERVERA. Estatutos originales de la Real Universidad de Cervera concedidos por el rey Nro. Señor Dn. Fernando VI, año 1749. [Manuscrit]. Madrid, 1749.

CRAI Biblioteca de Reserva. Ms. 2005

 

Nueva Planta de la Real Audiencia del Principado de Cathaluña establecida por su Magestad con Decreto de diez y seis de Enero de mil setecientos y diez y seis. Barcelona : por Joseph Texidò …, [1716?]

CRAI Biblioteca de Reserva. XVIII-1249-2

 

Don Francisco Caetano de Aragon, Theniente General de los exercitos de su Magestad … Haviendo precisado las ultimas turbaciones de este Principado de Cathaluña el real animo de su Magestad (Dios le guarde) á la resolucion de mandar cerrar todas las Universidades que en èl havia … fue servido su Magestad elegir para Tallèr y Estudio general de las ciencias á la fidelissima ciudad de Cervera[Barcelona : s.n., 1720?]

CRAI Biblioteca de Reserva. B-38/4/2-43

 

SOLDEVILA, Ferran. Barcelona sense universitat i la restauració de la Universitat de Barcelona : 1714-1837 ; pròlegs de Jordi Casassas Ymbert i d’Enric Pujol Casademont ; [prefaci de Pere Bosch Gimpera ; pòrtic de Dídac Ramírez i Sarrió]. Publicación      Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2013

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. D.H. 378(467.1)”17/18″ Sol

 

SAURI, M. ; MATAS, J. Plano de la ciudad de Barcelona, 1849. En SOLEY, Ramón. Atles de Barcelona: [iconografia de la ciutat de Barcelona, vistes i plànols impresos de 1572 a 1900]. Barcelona: Mediterrània, 1998.Vol. 2, p. 662-663

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. A.R. Mòdul 8/3 2

 

BERVIK, Duc de ; BRO, G. (impr.). Planta de la ciudad de Barcelona assediada por las armas de las dos coronas, 1714. En SOLEY, Ramón. Atles de Barcelona: [iconografia de la ciutat de Barcelona, vistes i plànols impresos de 1572 a 1900]. Barcelona: Mediterrània, 1998. Vol. 1, p. 246-247.

CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. A.R. Mòdul 8/3 1

 

Publicat dins de Exposicions, Manuscrits | Etiquetat com a , , | 1 comentari

El CRAI de la UB inaugura “BiPaDi” : el Portal de la Biblioteca Patrimonial de la Universitat de Barcelona

Bipadi_Inici

El dia 5 de maig de 2014, el CRAI de la UB ha inaugurat el portal de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi). Ara la Universitat de Barcelona disposa d’un portal dedicat exclusivament a difondre, revalorar i divulgar, mitjançant les còpies digitalitzades, els fons patrimonials, bibliogràfics i documentals custodiats al CRAI.

Aquest repositori s’organitza mitjançant col·leccions i en aquesta primera fase se n’han introduït sis, cinc de les quals estan formades per fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Concretament són aquestes: Manuscrits, Incunables, Anatomia (atles i tractats), compartida amb el fons del CRAI Biblioteca de Medicina,  Col·legi de Cirurgia de Barcelona i Farmàcia i farmacopees.

Tot i que per motius històrics, la nostra biblioteca universitària ha estat receptora i conservadora d’aquests fons bibliogràfics excepcionals – tret que ens diferencia de les altres biblioteques universitàries del nostre entorn-,  també es vol incidir en la missió de donar suport a la docència i a la recerca. Volem oferir a la comunitat universitària (investigadors, professorat i alumnat) uns documents únics que, per les seves diferents característiques d’antiguitat i originalitat, poden ser útils en diferents àrees de recerca, docència i aprenentatge, com poden ser la història de l’art, la paleografia, la lingüística o la història de la ciència, per posar uns quants exemples.

El projecte, que a més ha comportat la creació del Centre de Digitalització de la UB (CEDI) i l’inici d’un sistema de preservació digital, ha pogut tirar endavant gràcies al finançament del Health Universitat de Barcelona Campus (HUB) i l’assessorament tècnic de la Facultat de Biblioteconomia.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Incunables, Manuscrits | Etiquetat com a , , | 1 comentari

S’inaugura l’exposició 6 enquadernacions d’incunables al CRAI Biblioteca de Reserva

Amb motiu del curs Identificació i descripció d’enquadernacions antigues (s. XV-XIX), que es va portar a terme al CRAI Biblioteca de Reserva el mes de febrer d’aquest any, a càrrec d’Antonio Carpallo Bautista, director del projecte Bibliopegia i professor de la Facultad de Ciencias de la Documentación de la Universidad Complutense de Madrid, volem presentar una petita mostra de sis enquadernacions d’incunables que el mateix investigador va identificar i descriure.

finale_con_scritta in basso

La majoria d’enquadernacions del fons del CRAI Biblioteca de Reserva és de pergamí, encara que una petita part de llibres en llueix d’artístiques, tant sobre pell com sobre pergamí. Pel que fa als incunables, dels 981 exemplars fins ara recollits, més d’una seixantena mostra relligadures artístiques i els estils més representats són el mudèjar, el gòtic i el renaixentista.

La col·lecció d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva és una de les més importants de l’estat. És la primera en nombre d’edicions i d’exemplars de les universitats espanyoles i la tercera després de la Biblioteca Nacional de España i de la Biblioteca Colombina de Sevilla. Compta amb unes 800 edicions i 981 exemplars. La gran quantitat de duplicats es deu al fet que va ser a la Universitat on es van aplegar, arran de les lleis desamortitzadores del segle XIX, les nombroses biblioteques conventuals de Barcelona, que sovint custodiaven les mateixes edicions.

Dues de les enquadernacions que es presenten, corresponents als incunables 179.3 i 349, en, respectivament, estil mudèjar-renaixentista i plateresc, en molt mal estat de conservació, són candidates per ser apadrinades en el marc del projecte del CRAI “Apadrina un document”. L’objectiu de la iniciativa, endegada a finals de l’any passat, és recollir aportacions, tant particulars com institucionals, per tal de poder restaurar obres del fons antic del CRAI l’estat de conservació de les quals posa en perill la seva perdurabilitat.

07 Inc 179.3
Coberta anterior
Vincent de Beauvais. Speculum historiale. Venècia : Hermann Lichtenstein, 5 setembre 1494

07 Inc 117
Coberta posterior
Mancinelli, Antonio.
Scribendi orandique modus. Venècia : Simon Bevilaqua, 10 juliol 1493

La mostra podrà ser visitada a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva del 28 d’abril fins al 30 de maig, de dilluns a divendres, des de les 9 h. del matí fins a les 20 h. del vespre.

També podeu entrar a l’ exposició virtual.

Publicat dins de Exposicions, Exposicions virtuals, Incunables | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a S’inaugura l’exposició 6 enquadernacions d’incunables al CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques al CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del primer trimestre de 2014:


168-4-2300 onzes de setembre, 1714-2014 : Museu d’Història de Catalunya, del 14 de març al 28 de setembre de 2014coordinació Raquel Castellà , Isabel Ruiz ; textos : Joaquim Albareda …[et al.] ; direcció Agustí Alcoberro.  [Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions : Museu d’Història de Catalunya,  DL 2014.
168-4-61Afroindigenous spaces on the map “Brasilia qua parte paret Belgis” / Bartira Ferraz Barbosa, José Luis Ruiz Peinado, Ricardo Piqueras… [et al.] Recife : Editora Universitária UFPE, 2013.
Barcino a Gallis petita et168-6-8 Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata. Barcelona atacada pels francesos / traducció d’Alejandro Coroleu i Maria Paredes. Martorell : Adesiara, 2014.
168-4-60Carpallo Bautista, Antonio. Las encuadernaciones de Obra y Fábrica del Archivo de la Catedral de Toledo. Toledo : Instituto Teológico San Ildefonso : Cabildo Primado de Toledo, 2010.
168-7-4Mediterrani, del mite a la raó / comissariat : Pedro Azara, amb la col·laboració de Gregorio Luri ; autors dels articles: Pedro Azara … [et al.] Barcelona : Obra Social “la Caixa” : Tenov, DL 2014.

168-6-6Universidad de Sevilla. BibliotecaFondos y procedencias : bibliotecas en la Biblioteca de la Universidad de Sevilla : exposición virtual 2013 / Eduardo Peñalver Gómez, coordinador. Sevilla : Universidad de Sevilla, Secretariado de Publicaciones, 2013.

 

Publicat dins de Novetats de fons modern | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Novetats bibliogràfiques al CRAI Biblioteca de Reserva

Donació de dues edicions de l’obra Quatre cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat

Aforismes (2)

Avui volem agraïr a la professora emèrita del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB, Maria Jesús Buxó Rey, que hagi efectuat un nou donatiu al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta de dues edicions de Quatre cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat, obra escrita a inicis del segle XVII i de la que s’han imprès nombroses edicions.

El primer exemplar donat és una edició de l’obra publicada a Girona per l’impressor Narcís Oliva. L’obra no està datada i en aquest cas concret és bastant difícil acotar la data aproximada de publicació, ja que precisament a Girona van treballar dos editors (pare i fill) que es deien Narcís Oliva. Segons ens indica Manuel Llanas a L’edició a Catalunya el segle XVIII, la dinastia dels Oliva, juntament amb els Bro, van protagonitzar gairebé en exclusiva el món del llibre gironí del set-cents. El pare, Narcís Oliva i Just, va començar a treballar el 1713 (en heretar l’obrador del seu progenitor Francesc Oliva) i va restar actiu fins el 1745. Va ser aleshores quan el seu fill, Narcís Oliva i Nadal, va fer-se càrrec de l’obrador fins el 1803. Moltes de les obres que van sorgir de la impremta dels Oliva no porten data, fet que dificulta moltíssim l’atribució de les obres al pare o al fill. A més, tant Narcís Oliva pare com fill van gaudir de l’exclusiva de vendre a Girona els llibres escolars estampats per les premses cerverines, fet que encara dificulta més l’atribució de les edicions, ja que la temàtica de les obres no ens ajuda, en no ser un tret distintiu de cap dels impressors. Davant la impossibilitat de datar l’obra amb exactitud, s’ha indicat en la catalogació que la data de publicació és entre 1713 i 1803, període en el que van treballar primer el pare i després el fill.

El segon exemplar donat per Buxó és una edició de la mateixa obra publicada a Barcelona a l’Impremta Bayer Germans, també sense any, però que Palau i Dulcet data el 1918. Cal destacar que aquesta edició inclou un interessant estudi biogràfic sobre l’autor de l’obra, Joan Carles Amat.

Quatre cents aforismes catalans va ser una obra que va gaudir d’una gran divulgació –només cal dir que el Manual del librero hispano-americano, d’Antoni Palau i Dulcet, en ressenya més d’una trentena- i va utilitzar-se com a llibre de lectura d’infants, de similar manera a com s’havia fet amb el Franselm o Llibre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda. Es tracta d’una obra de caire didàcticomoral, que a través dels 394 proverbis formats per dos versos heptasil.làbics apariats, dóna consells sobre com viure i obrar correctament. Una part d’aquests proverbis són aforismes de creació, tot i que n’hi ha un nombre considerable provinent del Franselm.

Aforismes (4)

A nivell formal cal destacar que l’edició de Narcís Oliva presenta una enquadernació força peculiar que mereix una menció especial. Les cobertes estan formades per diversos fulls enganxats junts, aconseguint així un gruix similar al del cartó. El recto de les cobertes és un full reaprofitat, amb fragments del missal romà i un pentagrama, imprès a dues tintes. A la part interior de les cobertes hi trobem un altre full reaprofitat, en aquest cas un fragment del número 53 de la Gazette de France (del 2 de juliol de 1762) que inclou, a més de la capçalera de la publicació, part de dues notícies succeïdes a Varsòvia i a Estocolm el juny d’aquell mateix any.

Si us interessa la temàtica dels refrans antroponímics, us recomanem la lectura de l’article de Maria Conca: Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros.

I recordeu…

Si gastes mes del que guanyas

vestirás de telaranyas

*******

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Impresos, Novetats de fons antic | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Donació de dues edicions de l’obra Quatre cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat

M. Josefa Alfonso Pimentel, nova incorporació a la Base de Dades de Posseïdors

XVIIISelma_Da_Maria_Josefa_Pimentel__Condesa_Duquesa_de_Benavente_

Da. Maria Josefa Pimentel Condesa Duquesa de Benavente Duquesa de Bejar Gandia y Arcos casada con D. Pedro de Alcantara Giron Duque de Osuna

Actualment, dins de les diverses tasques de catalogació retrospectiva que de manera simultània s’estan portan a terme al CRAI Biblioteca de Reserva, destaca la catalogació del llegat dels Ducs d’Osuna.

Aquest llegat va incorporar-se a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona a les darreries del segle XIX, moment en el qual la Biblioteca Nacional de Madrid va donar a la nostra biblioteca un fons de llibres duplicats provinents de la Biblioteca del Duque de Osuna y del Infantado. Però, quin era l’origen d’aquest donatiu? L’any 1882 va morir Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, XII Duc d’Osuna, qui de resultes de l’elevat tren de vida que va mantenir durant anys, va arribar a dilapidar la fortuna familiar. L’Estat espanyol va adquirir, per la quantitat de nou-centes mil pessetes i gràcies a la mediació de Marcelino Menéndez Pelayo, la biblioteca de la Casa d’Osuna, que incloïa també la de l’Infantado. La Biblioteca Nacional de Madrid va conservar tots els manuscrits i també els impresos dels que no disposés de cap exemplar. La resta d’obres es van distribuir de la següent manera: les de contingut polític van passar a les biblioteques del Congrés i del Senat; la resta es van repartir entre les biblioteques públiques, entre les que en aquells moments hi havia la de la Universitat de Barcelona, que feia les funcions de pública provincial.

Tots aquells qui siguin usuaris i coneixedors de la Base de Dades d’antics Posseïdors sabran que fa temps vam incorporar la informació relativa al XIIè Duc d’Osuna, Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin, amb les imatges de diversos segells i supralibros que identificaven els exemplars que havien estat de la seva propietat.

La novetat que avui desitgem destacar ha estat la detecció i identificació d’un nou supralibros estretament relacionat amb el Ducat d’Osuna: el supralibros “Pimentel”, que identifica els exemplars provinents de la biblioteca de María Josefa Alfonso Pimentel, duquesa de Benavente (1752-1834), qui va casar-se el 1771 amb Pedro de Alcántara Téllez-Girón, IX duque de Osuna, produïnt-se així l’entroncament de les cases Pimentel (Benavente) amb els Téllez-Girón (Osuna).

pimentel

María Josefa Alfonso de Pimentel va ser una aristòcrata espanyola qui, a l’igual que el seu marit Pedro Alcántara Téllez-Girón, va destacar per posseïr unes fortes inquietuts intel·lectuals, fet que va motivar que exercís de mecenes de diversos artistes, escriptors i científics, entre els que trobem el pintor Francisco José de Goya. María Josefa Alfonso de Pimentel era, per dret propi, Comtessa-Duquessa de Benavente, Duquessa de Béjar, de Mandas, Plasencia, Arcos i Gandía, Princesa d’Anglona i d’Esquilache, Marquessa de Lombay i de Jabalquinto i Comtessa de Mayorga i, degut als seus diversos títols, va heretar diferents biblioteques amb milers d’exemplars procedents de Béjar (Salamanca), Benavente (Zamora), Gandia (València) i Madrid. A la seva passió pels llibres cal afegir la del seu espòs, qui va ser membre de la Real Academia Española i va reunir una de les biblioteques més importants del país, amb més de 25.000 volums. María Josefa Alfonso de Pimentel va mantenir també un dels salons literaris més importants de Madrid, convertint-se en la personificació dels aristòcrates il·lustrats del segle XVIII tardà, i va ser la creadora del Parc de El Capricho, situat precisament al barri madrileny de la Alameda de Osuna.

Si desitgeu més informació:

* Sobre la Biblioteca del Duc d’Osuna

Peñalver Gómez, Eduardo. Libros de la Biblioteca del Duque de Osuna

* El fons de l’antic arxiu dels Osuna es troba dipositat a l’Archivo Histórico Nacional. Sección Nobleza.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Impresos, Novetats de fons antic | Etiquetat com a , , | 1 comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva participa en l’exposició “300 onzes de setembre 1714-2014”

Diario del sitio de Barcelona, p.1

El CRAI Biblioteca de Reserva participa en l’exposició “300 onzes de setembre 1714-2014” organitzada pel Museu d’Història de Catalunya.  La mostra, que s’inicià el 14 de març i finalitza el 28 de setembre de 2014, introdueix al visitant a l’escenari del setge de 1714 i en descobreix les claus del procés històric que ha  consolidat  la data de la Diada Nacional.

L’aportació del CRAI es materialitza en un manuscrit i 3 impresos:
Llibre d’òbits de religiosos  / del frare Manel Soler. (Ms 386)

Diario del sitio de Barcelona. Girona, 1714. (C-240/6/14-7)

Despertador de Cathalunya : per desterro de la ignorancia, antidoto contra la malicia, foment a la paciencia y remey a la pusillanimitat : en publich manifest de las lleys y privilegis de Cathalunya… Barcelona, edició facsímil de la de 1713. (R-10031)

Lealtad cathalana purificada de invidiosas calumnias entre llamas de sufrimientos, en el crisol de la constancia : esmaltada con lo heroyco de la resolucion de defenderse Cathaluña por el Rey y por la Patria. Villafranca, 1714.  ( B-57/5/2-1)

Publicat dins de Exposicions, Manuscrits | Etiquetat com a | 1 comentari

“BARCINO A GALLIS PETITA”: un poema èpic sobre el setge del 1706

Img00001

L’editorial Adesiara acaba de publicar el llibre Barcelona atacada pels francesos. Aquest volum inclou l’edició actualitzada del text llatí del poema èpic “Barcino a Gallis petita et Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata” i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna, en aquest cas el català.

Img00002

Segons fan notar Alejandro Coroleu i Maria Paredes –autors de la introducció i de la traducció-, només és possible localitzar dos exemplars de l’imprès original del segle XVIII: l’un a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (Gi 4º 3) i l’altre al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. L’exemplar que es troba al nostre fons forma part d’un volum factici –amb signautra B-54/1/1-, juntament amb altres documents impresos i manuscrits de l’època (del 1585 al 1744). Aquest llibre forma part de les propostes d’apadrinament del CRAI de la UB.

Img00003

El poema ara traduït va ser imprès a Barcelona per Rafael Figueró al 1706, segons el peu d’impremta. Tot i la data impresa, els autors de la present edició sostenen que el text sortí a la llum el 1708. Dedueixen que la data del poema ha de ser posterior per la referència a Elisabet Cristina com a “Reina”;  ja que el casament entre la princesa i Carles III no es va celebrar fins l’1 d’agost de 1708 a Barcelona. La participació de Figueró –anomenat “impressor reial” l’any 1706- en la publicació del poema i la data d’aparició del text semblen indicar, segons Coroleu i Paredes, que Barcino a Gallis petita va actuar com un instrument propagandístic i de difusió de l’austriacisme a Catalunya –i sobretot a Europa- precisament en un moment en què, després de la desfeta d’Almansa (25 d’abril del 1707), el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V.

Img00004

Publicat dins de Col·laboracions expertes, Impresos, Novetats de fons modern, Publicacions dels nostres usuaris | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a “BARCINO A GALLIS PETITA”: un poema èpic sobre el setge del 1706

Els capons del Nadal del 1833 a Barcelona

M-170 (1)Tot sovint, els llibres que cataloguem al CRAI Biblioteca de Reserva contenen notes manuscrites d’una tipologia ben diversa: textos humorístics, notes relatives a l’autoria i/o contingut de l’obra, apunts de caràcter històric, comentaris diversos …

Ara, en època de quaresma, que la tradició recomana contenció en els aliments càrnics, una nota manuscrita sobre els excesos de l’època nadalenca, ens ha cridat l’atenció. Ben acompanyada per un dibuix que sembla un formós gall d’indi, es troba en el full de guarda anterior del volum XIV dedicat a Barcelona, de l’obra d’Antonio Ponz Viage de España.M-170 (2)

La nota descriu en detall i amb una gran precisió numèrica, el consum d’algunes viandes en el Nadal de la Barcelona de 1833. A continuació, en transcrivim el text:

Se ha hecho tan populosa la ciudad de Barcelona que para las fiestas de Navidad del año 1833 entraron en esta, segun consta del registro de puertas, 2944 capones, 482 patos, 10.584 gallinas, 5320 pollas, 9082 pollos, 6004 pabos, 3694 pabas y 54. 553 dozenas de huevos, 30 capones estrangeros, 15.944 gallinas id[e]m. Y en todo el año se consumieron 769.110 carneros, 6792 machos cabrios, 3206 bueyes, 1791 vacas, 592 terneras

Desconeixem qui pot ser l’autor d’aquesta nota, però amb ella ens ha fet arribar un inventari força eloqüent del consum d’aus de corral, en una festivitat tant senyalada com la de Nadal, a la societat barcelonina del primer quart del segle XIX.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | 2 comentaris

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Mediterrani: del mite a la raó”

Mediterrani

El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Mediterrani: del mite a la raó” que tindrà lloc al Caixa Fòrum de Barcelona entre el 28 de febrer i el 15 de juny de 2014.

L’exposició està comissariada pel doctor i professor de la UB Pedro Azara, que proposa una reflexió sobre alguns dels valors generadors en la Mediterrània Antiga que van donar lloc a un nou esperit ideològic més proper a l’home i la raó.

Les peces prestades són les següents:

– Ovidi Nasó, Publi. Taula dels quinze libres d[e] transformacions del poeta Ouidi : partida per libres e capitols com se segueix. Barcelona : Pere Miquel, 24 abril, 1494.  07 Inc 515

– Ovidi Nasó, Publi. Metamorphoses / cum commentario Raphaelis Regii. Venetiis : [Bartholomaeus de Zanis] : impens. Octaviani Scoti, 27 febrer, 1492-1493. 07 Inc 330

– Junius, Hadrianus. Hadriani IvniiEmblemata … ; eivsdem Aenigmatvm libellvs Antverpiae : ex officina Christophori Plantini, 1565. 07 CM-4145

– Aristòtil. Politicorum Aristotelis libri octo et Aeconomicarum libri duo, Leonardo Aretino interprete [Manuscrit]. [Entre 1450 i 1470]. 07 Ms 752

– Aristòtil. Politica / Leonardo Aretino interprete. [Barcinone : Nicolaus Spindeler, ca 1481] 07 Inc 644

– Plató. Opera / Marsilio Ficino interprete. Florentiae : Laurentius [Francisci de Alopa] Venetus, [1484, ca. maig-1485, abril]. 07 Inc 650

Entre aquesta llista es troba la primera traducció al català de l’obra d’Ovidi,  la primera traducció del grec al llatí de les obres de Plató i l’obra de Junius que conté un dels primers emblemes renaixentistes de l’elecció d’Hèrcules. Tots ells són una mostra de la transmissió de la cultura grecollatina a l’edat mitjana.

Publicat dins de Exposicions, Impresos, Incunables, Manuscrits | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a El CRAI Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Mediterrani: del mite a la raó”