Blog de Fons Antic

Avui volem agraïr a la professora emèrita del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la UB, Maria Jesús Buxó Rey, que hagi efectuat un nou donatiu al fons del CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta de dues edicions de Quatre cents aforismes catalans, de Joan Carles Amat, obra escrita a inicis del segle XVII i de la que s’han imprès nombroses edicions.

El primer exemplar donat és una edició de l’obra publicada a Girona per l’impressor Narcís Oliva. L’obra no està datada i en aquest cas concret és bastant difícil acotar la data aproximada de publicació, ja que precisament a Girona van treballar dos editors (pare i fill) que es deien Narcís Oliva. Segons ens indica Manuel Llanas a L’edició a Catalunya el segle XVIII, la dinastia dels Oliva, juntament amb els Bro, van protagonitzar gairebé en exclusiva el món del llibre gironí del set-cents. El pare, Narcís Oliva i Just, va començar a treballar el 1713 (en heretar l’obrador del seu progenitor Francesc Oliva) i va restar actiu fins el 1745. Va ser aleshores quan el seu fill, Narcís Oliva i Nadal, va fer-se càrrec de l’obrador fins el 1803. Moltes de les obres que van sorgir de la impremta dels Oliva no porten data, fet que dificulta moltíssim l’atribució de les obres al pare o al fill. A més, tant Narcís Oliva pare com fill van gaudir de l’exclusiva de vendre a Girona els llibres escolars estampats per les premses cerverines, fet que encara dificulta més l’atribució de les edicions, ja que la temàtica de les obres no ens ajuda, en no ser un tret distintiu de cap dels impressors. Davant la impossibilitat de datar l’obra amb exactitud, s’ha indicat en la catalogació que la data de publicació és entre 1713 i 1803, període en el que van treballar primer el pare i després el fill.

El segon exemplar donat per Buxó és una edició de la mateixa obra publicada a Barcelona a l’Impremta Bayer Germans, també sense any, però que Palau i Dulcet data el 1918. Cal destacar que aquesta edició inclou un interessant estudi biogràfic sobre l’autor de l’obra, Joan Carles Amat.

Quatre cents aforismes catalans va ser una obra que va gaudir d’una gran divulgació –només cal dir que el Manual del librero hispano-americano, d’Antoni Palau i Dulcet, en ressenya més d’una trentena- i va utilitzar-se com a llibre de lectura d’infants, de similar manera a com s’havia fet amb el Franselm o Llibre de bons amonestaments, d’Anselm Turmeda. Es tracta d’una obra de caire didàcticomoral, que a través dels 394 proverbis formats per dos versos heptasil.làbics apariats, dóna consells sobre com viure i obrar correctament. Una part d’aquests proverbis són aforismes de creació, tot i que n’hi ha un nombre considerable provinent del Franselm.

A nivell formal cal destacar que l’edició de Narcís Oliva presenta una enquadernació força peculiar que mereix una menció especial. Les cobertes estan formades per diversos fulls enganxats junts, aconseguint així un gruix similar al del cartó. El recto de les cobertes és un full reaprofitat, amb fragments del missal romà i un pentagrama, imprès a dues tintes. A la part interior de les cobertes hi trobem un altre full reaprofitat, en aquest cas un fragment del número 53 de la Gazette de France (del 2 de juliol de 1762) que inclou, a més de la capçalera de la publicació, part de dues notícies succeïdes a Varsòvia i a Estocolm el juny d’aquell mateix any.

Si us interessa la temàtica dels refrans antroponímics, us recomanem la lectura de l’article de Maria Conca: Els refranys antroponímics en els reculls de Joan Carles i Amat, Miquel Burguera i Carles Ros.

I recordeu…

Si gastes mes del que guanyas

vestirás de telaranyas

*******

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.