Incorporació de documents de l’Arxiu Històric de Girona a la Memòria digital de Catalunya

L’Arxiu Històric de Girona s’ha incorporat a la Memòria Digital de Catalunya amb una col·lecció que conté part dels impresos antics dipositats a la seva Biblioteca. Són obres de temàtica i procedència diversa, impreses entre el segle XVII i l’any 1900. La major part dels documents són de temàtica administrativa, legislativa i judicial (pragmàtiques, circulars, bans, edictes, reials cèdules, al·legacions, sentències, etc.), impresos majoritàriament a la ciutat de Girona.

Aquests impresos provenen de les transferències, dipòsits i donacions fets per diferents administracions, institucions i particulars a l’Arxiu  Històric de Girona. Provenen majoritàriament del fons del Corregiment de  Girona, de l’Hospital de Santa Caterina, de l’Hospici de Girona, dels  fons notarials i dels fons patrimonials Veray de Celrà i Salvador de  Romanyà de la Selva.

La Memòria Digital de Catalunya és un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, ex-libirs, etc. relacionats amb Catalunya. La principal finalitat de la Memòria Digital de Catalunya és augmentar la visibilitat i consulta del patrimoni català.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Jornades a l’ENSSIB sobre els projectes de bibliografia del llibre antic a l’època de la digitalització

Els propers 8 i 9 de novembre tindran lloc a l’École Nationale Supérieure des Sciences de l’Information et des Bibliothèques de Lió unes jornades que porten per títol “Journée d’études : Les projets de bibliographie du livre ancien à l’époque du numérique : méthodes et réseaux” .

En les sessions de treball es presentaran els principals projectes europeus sobre bibliografia del llibre antic ja existents, i s’analitzaran les necessitats dels investigadors així com questions tècniques i científiques.

Publicat dins de Conferències, cursos i jornades | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Jornades a l’ENSSIB sobre els projectes de bibliografia del llibre antic a l’època de la digitalització

La Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart. Una vida per la verola”, del COMB

En commemoració del bicentenari de la mort del Dr. Salvany, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha dut a terme l’exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart (1810-2010). Una vida per la verola“, en la qual la Biblioteca de Reserva ha participat.

En concret, a l’exposició es poden veure imatges de deu portades de llibres de finals del segle XVIII del fons de la Biblioteca de Reserva. Aquesta selecció de llibres ens mostra diferents vessants sobre la verola. Principalment trobem obres amb els resultats dels estudis sobre la inoculació antivarilosa i més tard sobre la vacuna de la verola duts a terme per metges de l’època com Marcel Hornet i Paulo, Jaume Menós i de Llena, Llucià Puigdollens i, d’una manera destacada per Francesc Salvà i Campillo (1751-1828), que centrà la seva investigació en com combatre aquesta malaltia. També trobem un llibre de Vicenç Mitjavilla i Fisonell que parla de la repercussió social que tingué l’ús d’aquesta vacuna.

Publicat dins de Exposicions, Impresos | Etiquetat com a | Comentaris tancats a La Biblioteca de Reserva participa a l’exposició “Dr. Josep Salvany i Lleopart. Una vida per la verola”, del COMB

Stonehenge: una curiositat a l’atlas de Blaeu

La biblioteca de Reserva posseeix alguns volums de la versió castellana de l’Atlas maior del famós cartògraf holandés Joan Blaeu (1596-1673), publicada a Amsterdam entre 1659 i 1672 amb el títol Nuevo atlas, o teatro del mundo, en en [sic] qual, con gran cuydado, se proponen los mapas y descripciones de todo el Universo. Considerada l’obra mestra cartogràfica de l’època del Barroc, l’edició original en llatí va esdevenir tot un clàssic i actualment és un preuat objecte d’antiquari. A més de nombros mapes l’obra conté també gravats molt interessants d’astronomia, instruments nàutics i de construccions i edificis notables.

Al volum V, dedicat a Gran Bretanya, apareix un gravat calcogràfic colorejat a mà, de gran bellesa, de les ruïnes de Stonehenge, conjunt megalític construït a Salisbury, al sud d’Anglaterra, entre els darrers períodes del Neolític i principis de l’Edat de Bronze i un dels més extraordinaris i enigmàtics del món.

Des de l’antiguitat ha despertat l’atenció i la admiració per la seva estranya i sorprenent arquitectura de grans blocs de pedra. Durant centenars d’anys científics i investigadors han volgut trobar l’origen i el significat del monument, en especial al segle XVIII, amb la fascinació romàntica per les ruïnes i la naturalesa.

Les particularitats del conjunt han alimentat també durant segles les llegendes, com la que afirmava que era un cercle màgic de l’època del rei Artús o donat lloc a interpretacions, sovint fantasioses, com que podria ser una pista d’aterratge extraterrestre.

La finalitat que va tenir la construcció d’aquest gran monument s’ignora, però se suposa que s’utilitzava com a temple religiós, monument funerari o observatori astronòmic que servia per predir estacions.

Una cosa és ben certa: el primer dia d’estiu, el sol surt just travessant l’eix de la construcció el que fa suposar que els constructors tenien coneixements d’astronomia.

Publicat dins de Gravats, Impresos | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Stonehenge: una curiositat a l’atlas de Blaeu

Jornades sobre la il·luminació de manuscrits a l’Institut de Recherche et d’Histoire des Textes de Paris

Sota el títol “Des phrases courtes, mes chéris”, onze joves col·leges de la historiadora de l’art Patricia Stirnemann li volen rendir un especial homenatge, científic i amical, realitzant unes jornades on cada un d’ells durà a terme una comunicació sobre la il·luminació de manuscrits.

Els actes tindran lloc el proper 23 d’octubre a l’Institut National d’Histoire de l’Art de Paris

Patricia Stirnemann realitza tasques de recerca especialitzada en manuscrit il·luminats de l’edat mitjana a l’Institut de Recherche et d’Histoire des Textes (CNRS). Destaquen els seus estudis sobre els psalteris dels segles XII i XIII,  sobre les Très riches heures de Jean de Berry,  i  sobre la decoració secundària, primordial per datar i localitzar un manuscrit.

Publicat dins de Conferències, cursos i jornades, Manuscrits | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Jornades sobre la il·luminació de manuscrits a l’Institut de Recherche et d’Histoire des Textes de Paris

El museu molí paperer de Capellades

El Museu Molí Paperer de Capellades, és un antic molí paperer del segle XVIII d’aquesta localitat, situat al costat d’una font natural anomenada la Bassa. Aquesta font produïa energia hidràulica per abastir els 16 molins paperers que treballaven a la zona entre els segles XVIII i XIX , esdevenint un ser un dels centres més importants d’Espanya d’aquest període pel que fa a la producció de paper.

Fundat l’any 1958, el Museu Molí paperer de Capellades va ser concebut com a museu i com a moli paperer, on es continua duent a terme l’activitat artesanal de realitzar paper a mà. Al mateix temps el museu compta amb un important fons patrimonial dels segles XIV al XX compost principalment per eines, maquinària, caràtules, tampons de fusta i papers.

La biblioteca del museu disposa de més de 300 títols sobre matèries relacionades amb el paper, i té com a objectiu de consolidar-se com a centre de documentació amb ressò internacional sobre la temàtica del paper i les filigranes.

Una de les línies de treball més destacades del museu és l’organització de seminaris i cursos sobre la temàtica del paper, així com d’una extensa oferta pedagògica d’activitats.

Publicat dins de Conferències, cursos i jornades | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a El museu molí paperer de Capellades

II Jornades Internacionals sobre història del llibre i la lectura

Els propers 20 i 21 d’octubre tindrà lloc a l’Arxiu Nacional de Catalunya les II Jornades Internacionals sobre història del llibre i la lectura, organitzades pel Seminari de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Arxiu Nacional de Catalunya.

El tema central d’aquestes jornades és la producció i circulació de llibres clandestins des de l’Antiguetat fins als nostres dies.

Programa de les Jornades:

20 d’octubre
10.00 h. Recepció. Paraules de benvinguda a càrrec del professor Dr. Josep Maria Sans i Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Presentació de les Jornades a càrrec del professo Dr. Jesús Alturo i Perucho, director del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB.
10.30 – 11.15 h. «O homines, ad servitutem paratos!», a càrrec de la professora Dra. Elisa Ruiz García (Universitat Complutense de Madrid)
11.15 – 11.30 h. Debat
11.30 – 12.00 h. Pausa cafè
12.00 – 12.45 h.«Quema y circulación clandestina de libros en la Antigüedad Tardía en el ámbito de la polémica cristianismopaganismo», a càrrec del professor Dr. Ramón Teja i de la professora Dra. Mar Marcos (Universitat de Cantàbria)
12.45 – 13.00 h. Debat
13.00 – 15.00 h. Pausa dinar
15.00 – 15.45 h. «Damnatio memoriae. La circolazione dei libri proibiti tra censura e rimozione», a càrrec del professor Dr. Fabio Troncarelli (Universitat de Viterbo)
15.45 – 16.00 h. Debat
16.00 – 16.30 h. Pausa cafè
16.30 – 17.15 h. «El control inquisitorial en materia de libros prohibidos durante la edad moderna», a càrrec del professor Dr. Juan Carlos Galende (Universitat Complutense de Madrid)
17.15 – 17.45 h. Debat
Es tanca la sessió

21 d’octubre
10.00 – 10.45 h. «Entre la proscripció, la tolerància i la propaganda: llibres en l’entorn totalitari europeu», a càrrec de la professora Dra. Maria Josefa Gallofré (Universitat Autònoma de Barcelona)
10.45 – 11.00 h. Debat
11.00 – 11.30 h. Pausa cafè
11.30 – 12.15 h. «Os perigos da leitura no feminino: dos livros aconselhados aos proibidos (séculos XIX e XX)», a càrrec de la professora Dra. Irene Vaquinhas (Universitat de Coïmbra)
12.15 – 12.30 h. Debat
12.30 – 13.15 h. Conferència de clausura a càrrec del professor Dr. Anscari M. Mundó (Institut d’Estudis Catalans): «L’ús monàstic i litúrgic d’obres prohibides malgrat la censura».
Clausura de les Jornades.

Publicat dins de Conferències, cursos i jornades | Etiquetat com a | Comentaris tancats a II Jornades Internacionals sobre història del llibre i la lectura

Escriure i imprimir

Javier Itúrbide ha elaborat un estudi sobre la història social del llibre a Navarra durant el s. XVIII, en una doble vessant, el llibre com a bé cultural i com a bé de consum. Aquest estudi va ser iniciat per l’autor en la seva tesi doctoral i ha sigut publicat en forma de monografia:

Itúrbide Díaz, Javier. Escribir e imprimir. El libro en el Reino de Navarra en el siglo XVIII. Pamplona : Gobierno de Navarra. Fondo de publicaciones, 2007.

En aquesta obra, Itúrbide exemplifica l’itinerari del llibre dins d’un context geogràfic i cronològic concret, el regne de Navarra al s. XVIII. Aquest itinerari abraça des de que l’obra apareix com a original fins que es converteix en obra impresa passant per totes les etapes intermitges: el marc legal que el regula, el paper dels editors, dels impressors, els autors materials del llibre, els tallers on es duu a terme la producció seriada, fins l’aparició de l’obra final impresa.

El llibre té com a objectiu donar a conèixer la dimensió cultural, social, econòmica i institucional que representa la impremta de Navarra del s. XVIII.

Aquesta obra ha estat recentment adquirida per la Biblioteca de Reserva i es troba amb la signatura P-3/3/26

Publicat dins de Novetats de fons modern | Comentaris tancats a Escriure i imprimir

Peregrinació del venturós pelegrí

La biblioteca de Reserva ha catalogat un exemplar curiós. Es tracta d’una edició del 1762 de l’obra anònima Peregrinació del Venturós Pelegrí, impresa a Cervera a la impremta de l’antiga Universitat per Antònia Ibarra, membre d’una important nissaga d’impressors.

Aquest relat, amb una difusió impresa molt important al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, sovint es troba il·lustrat per gravats xilogràfics, de factura rudimentaria encara que molt efectius visualment, alguns dels quals van ser utilitzats, sense variants, fins al segle XIX.

Dins la història de la literatura catalana aquest relat formaria part d’un seguit de manuals de vida i de conducta cristiana que genèricament s’anomenen “exercicis del cristià” i que contenen novenes, via crucis, exemples morals i meditacions que han nodrit la pietat popular catalana al llarg de l’època moderna.

Conegut també com a Llibre del Venturós pelegrí o Lo romiatge del Venturós pelegrí fou, en una època, llibre de lectura a les escoles.

Moltes de les edicions també van acompanyades de les populars Cobles de la mort que eren recitades o cantades pels fidels.

El pelegrí del títol emprèn un viatge a Roma per guanyar el jubileu. En el decurs del pelegrinatge, se li apareix una ànima. Aquesta li explica que el seu pare es troba condemnat a l’Infern per l’adquisició delictiva i fraudulenta de béns, per això resideix al purgatori per no haver fet esmena a temps del pecat del pare.

Mostrem un fragment on es mostra la pena que pateix aquesta ànima:

…Clavat estich en un gran torn

Per mon defalt,

Ara som baix, ara som dalt

Per los estrems,

Tormentantme uns mals frets vents

Que em fan rodar

En lo dit torn, el fan baixar

Ab gran furor,

Passant per llochs plens de pudor

Y sucietat…

Publicat dins de Dones, Gravats, Impresos | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Bibliotheca Artis: Tesoros de la biblioteca del Museo del Prado

Del 5 d’octubre d’enguany al 30 de gener del 2011 es pot visitar al Museu del Prado l’exposició Bibliotheca Artis: Tesoros de la biblioteca del Museo del Prado amb quaranta impresos i manuscrits datats entre 1500 i 1750. També es mostren diverses pintures del museu directament relacionades amb el fons bibliogràfic que s’exposa.

L’exposició s’articula en tres blocs:

-Bibliotheca artis: inclou exemples molt destacats de bibliografia artística europea, amb tractats renaixentistes d’artistes que van des de Leonardo a Alberti, passant per Durer, i obres fonamentals del Segle d’Or espanyol de Pacheco, Carducho, Palomino, etc.

-Bibliotheca architecturae: dedicat als tractats d’arquitectura amb edicions de Vitruvi, Palladio, Serlio, Vignola i on s’inclouen també llibres de festes públiques com les entrades reials, testimonis d’arquitectures efímeres.

-Bibliotheca imaginis: centrat en el paper dels llibres com a instrument de treball i font d’inspiració dels artistes. Hi són presents des de repertoris de retrats a les cartilles de dibuix, llibres d’emblemes barrocs, o àlbums de reproduccions d’obres d’art.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg sobre els fons de la Biblioteca del Museu, que conserva un important fons antic d’uns 4500 volums especialitzats en Història de l’Art.

Publicat dins de Exposicions, Impresos, Manuscrits | Etiquetat com a | 1 comentari