Avui tenim la satisfacció de comunicar-vos una molt bona notícia: la recuperació d’un incunable desaparegut des de feia molt de temps de la nostra col·lecció.
Es tracta de De conceptione Beatae Virginis Mariae, obra apòcrifa de Ramon Llull, en l’edició sevillana del 1491, a costa d’Almodóvar Martín i sortida de les premses dels anomenats “Companys alemanys”.
La còpia es trobava al llegat fet a la Biblioteca de Catalunya per part d’un doctor i catedràtic de Filosofia i Lletres vinculat a la Universitat de Barcelona i a altres institucions acadèmiques. Al document on establia el destí de la seva col·lecció el professor esmentava la possibilitat que s’hi trobessin “préstecs no retornats”, i sol·licitava que aquests documents fossin restituïts a les entitats propietàries. És així com es van identificar, gràcies al segell de la nostra universitat, tant l’incunable feliçment retrobat com una dotzena de llibres dels anys setanta. Agraïm a la Biblioteca de Catalunya la seva consideració en advertir-nos de la troballa, un exemplar que tot i comptar amb un duplicat a la nostra col·lecció és d’allò més interessant, com tindrem ocasió de comprovar.
Abans però volem fer-vos cinc cèntims de la seva llarga absència dels prestatges del CRAI Reserva. Als documents d’arxiu de la biblioteca relatius a incunables hem pogut comprovar el zel dels bibliotecaris, que van indicar la falta de la còpia repetidament. Un document datat el 8 de juliol del 1976 que dona a conèixer l’estat dels llibres del “compactus” diu, de l’exemplar, que “ya faltaba en el recuento del año 1954 y en el del 1966”, mentre que figura en una llista de duplicats del 1946. Podem deduir, així, que el Pseudo-Llull va volar de la col·lecció entre el 1946 i el 1954, per la qual cosa encara apareix citat al catàleg de les edicions del cinc-cents de la Universitat de Barcelona publicat el 1945, amb signatura 696 (actualment Inc 952).
La qüestió de la Immaculada Concepció de Maria va ocasionar aferrissades disputes teològiques i va fer córrer rius de tinta des d’època medieval. L’obra de Ramon Llull s’adhereix clarament a les tesis immaculistes, però els seguidors de la seves doctrines van participar a les discussions amb especial dedicació, fins al punt que Fernando Domínguez Reboiras es pregunta “per què es va fer necessària una nova sèrie d’escrits que en el fons no aporten res de nou a la doctrina lul·liana sobre la Immaculada, ja que no podien dir res més del que el mateix Llull havia formulat”.
07 Inc 952, f. a1
De les cinc obres pseudo-lul·lianes de tema concepcionista conegudes destaca el text de la nostra edició, que en la còpia recuperada demostra l’interès que suscitava l’assumpte entre els doctes lectors de la primera meitat del cinc-cents. Prova d’això és el nombre de còpies supervivents a l’estat – 14 -, mentre que en són 8 les conservades a l’estranger. Pel que fa al nostre exemplar, presenta nombroses notes marginals i diverses marques de lectura d’una sola mà, acompanyades per abundants correccions que es justifiquen a l’advertència manuscrita que llegim a la primera pàgina: “Liber de conceptu virginali, editus ab illuminato doctore Raymundo Lull quam (e)leguantissime, sed a corectoribus valde corruptus ac utique multipliciter”. Dissortadament, cap marca de propietat ens revela el seu convent d’origen, característica que comparteix amb l’altre exemplar d’aquesta edició conservat a Reserva, a què es va assignar la signatura topogràfica de la còpia desapareguda (Inc 696) i que, curiosament, no presenta cap signe de lectura.
L’aventura d’aquest imprès ens ha de fer reflexionar sobre el cert abús que determinats personatges del món acadèmic i intel·lectual d’un passat no tan llunyà van fer de biblioteques la vocació de les quals és servir al públic. Una realitat que no ens priva, ara, de celebrar intensament el retrobament d’aquest interessant incunable.
Tot just avui, dilluns 5 de febrer, s’inicia la setmana #ColorOurCollections als mitjans socials.
Blog de Fons Antic 