El 31 d’octubre del 1517 el frare agustí Martí Luter va clavar les anomenades 95 tesis de Wittenberg a la porta de l’església de la universitat. Sigui certa o imaginària l’acció, inaugura popularment la Reforma.

Són moltes les biblioteques de l’àrea protestant que aquest any han celebrat els 500 anys d’aquest fet transcendental, amb la celebració d’exposicions i amb la publicació de posts als respectius blogs. El CRAI Biblioteca de Reserva no pot acabar el 2017 sense fer-se’n també ressò, tot i amb un tarannà decididament i inevitablement contrareformista …

En efecte, si la Reforma va trobar en la impremta l’aliat més eficaç per a la seva afirmació, la reacció de Roma, la coneguda com Contrareforma o Reforma catòlica, no es va quedar enrere a l’hora d’explotar aquest poderós mitjà, i la nostra col·lecció n’és un diàfan testimoni. Procedents majoritàriament dels convents desamortitzats de la província de Barcelona, els llibres de Reserva fan gala tant dels controversistes i apologistes que immediatament van erigir-se en encesos defensors de l’ortodòxia catòlica, com de l’autèntic boom editorial ocasionat pels decrets del Concili de Trento.

Així, el fet de trobar-se descrita al catàleg en línia la totalitat de la producció del segle XVI de la nostra col·lecció permet copsar-hi el pes rotund de la controvèrsia antiprotestant durant aquesta centúria, amb, entre altres, figures tan rellevants com sant John Fisher, Thomas Stapleton, Nicholas Sander, Ambrogio Catarino, sant Petrus Canisius  o Johann Eck.

Fisher, John, sant. Assertionis lutheranae confutatio. Colònia : Peter Quentel, 1524. CM-487

L’amenaça protestant també va provocar, com és ben sabut, la creació d’un aparat inquisitorial consagrat a controlar la producció impresa, tot prohibint o expurgant els llibres considerats contraris a la fe catòlica. Les biblioteques conventuals acostumaven a gaudir de permisos atorgats per autoritats eclesiàstiques que els permetien la possessió i lectura de textos prohibits, sota diverses condicions, com ara la seva col·locació en un espai diferenciat o bé l’expurgació.

Són molts els textos custodiats als nostres dipòsits que exhibeixen a la portada i a les pàgines interiors els efectes de la censura, i entre les abundants mostres hem triat una còpia de les Observationum & curationum chirurgicarum centuriae de Wilhelm Fabricius Hildanus o Wilhelm Fabry. El famós cirurgià alemany i la seva dona, Marie Colinet, llevadora i també cirurgiana, van abraçar fermament el moviment pietista sorgit a l’empara de la Reforma, fet que va merèixer la inclusió de Fabry a l’Expurgatori espanyol, on és titllat de “chirurgus lutheranus”.

Fabricius Hildanus, Wilhelm. Observationum et curationum chirurgicarum centuriae. Lió : Jean Antoine Huguetan, 1641. M-11965

Com apuntàvem, la producció dels textos disciplinaris tridentins i, en general, el mercat del llibre religiós, va assolir amb el Concili una formidable embranzida, tot determinant la producció editorial de la primera meitat del segle XVII. Són obres que, atesa la procedència dels nostres fons, inunden els dipòsits del CRAI Biblioteca de Reserva, on la potència assolida pels grans centres i empreses editorials, les més afortunades dotades de privilegis d’impressió, és ben palesa.

Amb aquestes premisses, no resulta difícil presentar-vos imatges apropiades per a les festes nadalenques, que aquest any tindran, naturalment, un regust tridentí…

En primer lloc la Nativitat, en un dels molts gravats de les cèlebres Evangelicae historiae imagines del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal. Teòleg tridentí, Nadal les va concebre per estimular en qui les contemplés la meditació dels misteris evangèlics, una missió en què els millors gravadors flamencs, autors de les estampes, van tenir un pes decisiu.

Nadal, Jeroni. Evangelicae historiae imagines. Anvers : Martin Nuyts, 1543, làmina 3. CM-4149-2

De les premses de l’Officina Plantiniana de Balthasar Moretus, que tant va treballar per a la causa contrareformista, va sortir el 1634 un Missal acolorit, de què mostrem una imatge de l’Adoració dels Reis Mags, que amb el seu colossalisme, més que devoció, pot inspirar temor i respecte.

Església Catòlica. Missal. Anvers : Balthasar Moretus, 1634, p. 46. CM-4132-1

Si us interessa l’explosió iconogràfica que va acompanyar la reacció antiprotestant, us animem a visitar l’exposició “Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Barcelona, segles XVI-XVIII”, instal·lada al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona fins al 14 de gener del 2018, amb un nodrit grup de documents procedents de la nostra biblioteca.

Acabem aquest post passant pàgina, per descobrir-vos, més enllà de la Contrareforma, la sorprenent riquesa i varietat de la nostra col·lecció en la darrera recomanació de l’any: els tresors bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva a la mostra “Els plaers de mirar: tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona”, oberta al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya fins al 25 de febrer del 2018, una cita que no us podeu perdre.

Molt bones festes i feliç any nou!