Per on anava?

punt de llibreTradicionalment, i fins a la irrupció dels lectors de llibres digitals o e-readers, els punts de llibre han estat companys inseparables de les nostres lectures. Bé, no només de les nostres, ja que els lectors que ens han precedit al llargs dels segles també n’ha fet ús, com bé us hem mostrat en un  parell de posts publicats anteriorment: Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva i Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill.

El punt de llibre que hem localitzat darrerament a l’interior de l’obra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo : vidas de los santos de Nvestra Señora del Carmen que reza su religion, assi en comun como en particulares conventos té quelcom especial, i és que l’obra es troba maquetada en columnes -2 per pàgina- cosa que impedeix que els punts de llibre tradicionals siguin del tot pràctics… “Per quina columna anava?” es podia preguntar l’abnegat lector cada cop que obria el llibre. I per solucionar aquest dilema constant va decidir emprar aquest tipus de punt de llibre que nosaltres no hem trobat documentat enlloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un marcador de pergamí que porta penjant un cordill. Fins aquí, res especial… La curiositat és que aquest marcador de pergamí és dinàmic, té dues peces mòbils també de pergamí, que permeten indicar per quina columna anem (1, 2, 3 o 4) i per quina part de la columna (“P” principi, “M” mig, “F” final). Si més no, aquesta és la interpretació que n’hem fet nosaltres, ja que els dos nusos que trobem al final i al mig del fil que fa de punt ens impedeixen pensar en la funcionalitat de punt de pergamí amb mobilitat vertical al llarg de la pàgina.

De totes maneres, i tenint en compte que estem llançant a l’aire suposicions sobre l’ús d’aquest punt de llibre tan especial, qualsevol explicació d’algun expert en la matèria serà benvinguda!

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Sobre rifes i bales de canó

bitllet rifaFa uns mesos vam dedicar un apunt als diversos tipus de materials que anàvem trobant dins dels llibres quan procedíem a catalogar-los: plantes i flors seques, petits gravats, cartes, etc. Les descobertes continuen, i avui us volem parlar d’una de ben curiosa que hem localitzat entre les pàgines del llibre Angleterre ancienne, ou, Tableau des mœurs, usages, armes, habillemens, &c. des anciens habitans de l’Angleterre; : c’est-à-dire, des anciens bretons, des anglo-Saxons, des eanois & des normands i que ens ha cridat força l’atenció: el número d’una rifa de l’any 1859. Es tracta del número 129147 –d’un total de 300.000 bitllets- d’una rifa que tindria lloc el mes de desembre de 1859 a favor del Ejército Expedicionario de África. Cada participació costava 4 reales de vellón.

Si tenim en compte les dates, no ens ha de sobtar que la rifa fos a favor del Ejército Expedicionario de África, ja que precisament a finals de 1859 s’havia iniciat un enfrontament armat entre Espanya i el Marroc després d’un llarg període de tensió a la zona: les ciutat espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins de la regió del Rif i les tropes destinades a la zona, per la seva banda, eren assetjades constantment. La declaració de guerra va tenir lloc el 22 d’octubre de 1859, després de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions a la zona de Ceuta, i aquest seria el punt de partida d’un enfrontament que passaria a ser conegut com a Primera Guerra d’Àfrica. La resposta per part de l’Estat espanyol va ser immediata: s’organitzà un exèrcit expedicionari format per uns 40.000 homes i dirigit pel general O’Donnell.

Suposem que el número de la rifa que hem localitzat entre les pàgines del primer volum d’Angleterre ancienne tenia l’objectiu de sufragar, si més no, en part, la important despesa que suposaria a l’Estat espanyol l’inici d’un nou enfrontament armat, en aquest cas a l’Àfrica. No sabem si es van aconseguir vendre els 300.000 bitllets, ni si la rifa va ser un èxit, però el que està clar és que la iniciativa intentava aprofitar l’ambient d’eufòria i patriotisme que aquest conflicte contra Marroc va generar.

I com no podia ser d’altre manera, els premis de la rifa estaven totalment vinculats a la temàtica bèl·lica. Quin era el premi pel guanyador? Una bala de canó d’or valorada en 100.000 reales de vellón!

Qui no ha utilitzat mai un número de loteria no premiat com a punt de llibre en alguna de les seves lectures? Nosaltres sí, però mai ens havíem plantejat que pogués esdevenir una curiositat més d’un segle i mig després…

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a | 3 comentaris

Nova publicació sobre els incunables de les biblioteques universitàries espanyoles

164-3-43Incunabula Universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, és un estudi portat a terme pel Grup de Treball de Patrimoni Bibliogràfic de REBIUN, format per totes les biblioteques universitàries de l’estat que custodien fons antic. L’edició ha estat a càrrec del servei de publicacions de la Universitat d’Oviedo.

La voluntat del grup fou la de presentar una anàlisi de les col·leccions d’incunables a les universitats del nostre país sota diferents perspectives. Així, el llibre es distribueix en 6 capítols treballats per membres diferents del grup de REBIUN, partint d’una enquesta inicial elaborada conjuntament, per tal de fer la recollida de dades.

Els capítols que es presenten són els següents:

1-Los incunables en las bibliotecas universitarias y científicas españolas

2-El control bibliográfico de los incunables de nuestras bibliotecas universitarias

3- Los incunables ilustrados

4- Las encuadernaciones

5- Ejemplares únicos, raros y destacados en las col·lecciones universitarias de incunables

6- Los antiguos possedores de los incunables.

Al final de cada capítol s’adjunten les dades de l’enquesta pertinents en forma de gràfics i per acabar l’estudi, hi ha un apartat sobre la metodologia de treball.

El capítol 6 dedicat als antics posseïdors ha estat redactat per dues bibliotecàries del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, Marina Ruiz i Neus Verger. Aquesta biblioteca ha estat una de les pioneres en treballar en profunditat el tema dels antics posseïdors a nivell estatal, tant en el seu catàleg com en la creació i manteniment de la base de dades Antics posseïdors. A part de fer una anàlisi de la tipologia, època i lloc dels antics posseïdors, així com de l’ús dels diferents tipus de marques de propietat dels incunables de les col·leccions universitàries, la part introductòria posa en relleu l’estat de la qüestió de l’estudi de les procedències dels incunables en l’àmbit de les biblioteques.

La Universitat de Barcelona és la que posseeix un nombre més elevat d’incunables, tant d’edicions com d’exemplars, 781 i 981 respectivament, seguida de la Universitat Complutense de Madrid, amb 666 i 741, d’un total de 19 universitats espanyoles. Comptem amb 5 exemplars únics al món i 86 exemplars únics a l’estat. Destaquem que aquest darrer valor també ocupa el primer lloc de la llista d’universitats espanyoles.

La publicació pot adquirir-se a través del Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo.

Publicat dins de Antics posseïdors, Incunables, Novetats de fons modern | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Ja es pot trobar a l’OPAC el títol El Libro de Duarte Barbosa, el Ms 835 de la nostra col·lecció de manuscrits. Es tracta d’una descripció geogràfica i humana de tota la costa africana i asiàtica de l’Oceà Índic, recollida en els quinze anys següents a l’arribada dels portuguesos a l’Índia. Miquel Rosell, al seu inventari, li dóna un títol més il·lustratiu Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar.

Duarte Barbosa (Lisboa ca. 1480- Filipines 1521) va ser un comerciant i explorador portuguès que entre 1503 i 1516/17 va exercir d’oficial de l’Índia portuguesa a Cannanore, actualment Kannur, al sud de l’Índia. El seu llibre és un dels primers exemples de literatura de viatges portuguesa, fruit d’aquests anys en aquest país on també aprèn la llengua local, el malai i fa d’intèrpret i d’escrivà. Torna a Portugal en algun moment després de 1515, on finalitza el seu llibre. En 1519 s’uneix a l’expedició de Fernando de Magallanes, que per primer cop dóna la volta al món.

L’obra conté una àmplia informació geogràfica i comercial de les terres que bordegen l’Oceà Índic, recollida per l’autor en els seus llargs viatges: “Pasado el cabo de Buena Esperanza por nordeste en el cabo de San Sabastian son ttherras muy fermosas de montañas y canpos y valles en que ay…”. Al final del text, quatre fulls detallen on es troben les pedres precioses: robins, diamants, safirs, topazis, turqueses, esmaragdes… “donde nacen y de la divirsidad de ellos” i també espècies com clau, canyella, gingebre… “do naçe y lo que vale”, “… toda la especieria y drogas y qualquier cosa que venga de la Yndia se vende en Portogal al peso viejo y todo lo … se vende al peso nuevo”. Els darrers dos fulls del manuscrit narren el viatge de Juan Serrano, navegant portuguès que també formava part la primera circumnavegació del món amb Magallanes, quan fuig de Malaca, al sud de l’Índia, amb altres cinc mariners en una caravel·la robada.

En el procés de recerca d’informació relativa a l’obra que portem a terme cada cop que efectuem la recatalogació d’un manuscrit, s’ha posat en evidència que aquesta obra en concret ha estat motiu de divergències entre diversos estudiosos. És dubtosa la seva autoria, donat que alguns autors l’atribueixen a Fernando de Magallanes, i també es dubta de l’any de composició, 1516 per uns, 1518 per altres.

No se’n conserva l’original, i tot i la importància que va tenir en aquell moment, no va ser imprès fins 1550 amb el títol: “Libro di Odoardo Barbosa Portoghese” dins l’obra de Giovanni Battista Ramusio Delle navigationi et viaggi, publicada a Venècia pels hereus de Lucantonio Giunti. Entre els anys de la seva composició i aquesta seva primera impressió en italià, van circular nombroses còpies manuscrites en diferents llengües, i aviat es va convertir en una guia important per als navegants d’aquelles dècades del segle XVI que es dirigien a l’Índia.

Escrit originalment en portuguès, la nostra còpia és una traducció al castellà de 1524 feta per Martín Cinturión, tal com trobem al verso del full 80 del nostre manuscrit:

imatge ms

Acabose de trasladar este libro de su original en lengua portoguesa, traduzida en lengua castellana en Vitoria estando ende el enperador y Rey d[e] espana primero dia de marco ano de mil et quinientos et veynte et quatro anos por m[artí]n cinturion, enbaxador dela comunidad de genova con ynterpretacion de diego Ribero, portugues cosmografo de su mag[estad] y m[aest]ro de cartas de navegar

Miquel Rosell empra l’any de 1524 que apareix al text per datar el manuscrit, però pensem que aquest any es refereix a la data de la traducció del portuguès al castellà, i no necessàriament a la d’escriptura del nostre document. Per tant, la data podria ser aquest 1524 o algun any posterior, si es tracta d’una còpia d’un altre manuscrit castellà que ja incloïa aquest fragment. Existeix una altra còpia castellana a la BNE (ms. Res. 47) datada també al segle XVI, que no porta aquest paràgraf que us hem transcrit.

El volum està enquadernat en un pergamí que procedeix d’un altre document, ja que es veuen les marques d’antics plecs de l’anterior volum. Pel que fa a la conservació del text manuscrit, resulta dificultosa la lectura d’alguns fragments per la tinta ferrogàl·lica amb què es va escriure, i alguns fulls han estat guillotinats per la part superior afectant el text de les primeres línies. No porta marques de procedència i no podem establir el recorregut que va fer fins arribar a la nostra biblioteca.

Publicat dins de Manuscrits | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Un reforç de quadern, testimoni de la difusió de l’obra de sant Bonaventura a la península durant la baixa edat mitjana

Els trossos de pergamí i de paper, manuscrits i impresos, emprats per reforçar els quaderns o el llom són elements habituals a les relligadures dels llibres antics. En una cultura en què res no es llençava si podia ser utilitzat per a un determinat propòsit, els documents que, per algun motiu, es destruïen, podien acabar complint la funció de protegir un text que gaudia de més fortuna.

Aquest va ser el destí d’uns Comentaris de sant Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard, un fragment dels quals ha estat identificat per l’investigador Daniel Gullo en un exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, en concret un volum factici que conté diversos tractats de Pere Alfons de Burgos impresos a Barcelona el 1562.

Al llom del volum in-octavo, a la vista per trobar-se solta la senzilla enquadernació de pergamí a la romana, Gullo, responsable del Malta Study Center (Hill Museum & Manuscript Library, Saint John’s University, Collegeville, Mn.), va descobrir aquest fragment fins ara desconegut. El document demostra, en les seves paraules, “no només que la circulació dels Commentaria a la Península Ibèrica es va produir de manera molt lenta a través de còpies manuscrites parcials o incompletes en una àmplia àrea externa a les comunitats franciscanes, sinó que les poques còpies manuscrites existents a la península van ser ràpidament substituïdes per les primeres còpies impreses, a causa de la canonització de sant Bonaventura per Sixt IV a finals del segle XV.”

L’historiador, a Reflections on the transmission of Bonaventure’s Commentary on he Sentences: a fourteenth-century fragment in the Biblioteca de la Universitat de Barcelona, article publicat al volum 72 (2014) de la revista Franciscan studies, conclou que per l’anàlisi paleogràfica el fragment pot ser datat a la meitat o segona meitat del segle XIV, i que molt probablement va ser produït a Catalunya. Destaca, també, les bones condicions en què ens ha pervingut i la seva llegibilitat.

167-5-26

Una part rellevant del seu treball és dedicada a Josep Jeroni Besora, antic posseïdor de l’exemplar on es troba el fragment, en la seva faceta de bibliòfil i donant de la seva col·lecció a la biblioteca del convent de Sant Josep de Barcelona, amb la condició que fos pública.

Documents d’aquestes característiques, reforços de quadern, reforços de llom i pergamins emprats com a cobertes, mereixen un tractament específic que requereix una expertesa considerable. El CRAI Biblioteca de Reserva està estudiant la manera de fer visibles al públic investigador uns testimonis que, nascuts com a objectes eminentment textuals, van acabar esdevenint purament materials.

Publicat dins de Impresos, Manuscrits, Publicacions dels nostres usuaris | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del darrer semestre:

163-2-42

Biblioteca apostolica vaticana. Catalogo dei codici miniati della Biblioteca vaticana. 1, I Manoscritti Rossiani / a cura di Silvia Maddalo ; con la collaborazione di Eva Ponzi ; e il contributo di Michela Torquati. Città del Vaticano : Biblioteca apostolica vaticana, 2014.


169-6-15Biblioteca y gabinete de curiosidades : una relación zoológica 
: Biblioteca Marqués de Valdecilla, Universidad Complutense de Madrid ,junio-septiembre 2015 / proyecto y comisariado, Manuel Barbero Richart. Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 2015.

Reserva Caixa F-7Camprubí, Xevi. La llei d’impremta a la Catalunya moderna : 1568-1723. Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2014.


168-7-13Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del Renaixement / edició a cura d’Alejandro Coroleu. [S. l.] : Punctum, cop. 2015.


167-5-26Franciscan studies. St. Bonaventure : The Franciscan Institute, 1924- nº 72 del 2014.


P-4-4-13 al 15Huisstede, Peter van. Dutch printer’s devices : 15th-17th century : a catalogue with CD-ROM. Nieuwkoop : De Graaf, 1999.

164-4-17Jornades llibre antic (2015, 8-16 abril : Reus, Catalunya) Llibre antic : memòria del passat / Reus : Edicions del Centre de Lectura de Reus : Arola, 2015.

164-4-19Petrucci, Armando. Una lliçó de paleografia. València : Universitat de València, cop. 2008.


166-5-57Titivillus : revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books. Zaragoza : PUZ, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015-




167-5-27-Worlds of learning : the library and world chronicle of the Nuremberg physician Hartmann Schedel (1440-1514)
 / edited by the Bayerische Staatsbibliothek ; [exhibition and catalogue: Bettina Wagner ; translations: Diane Booton and Bettina Wagner]. Munich : Allitera Verlag : BSB, Bayerische Staatsbibliothek, 2015.


Publicat dins de Novetats de fons modern | Comentaris tancats a Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Bones festes

nadala-2015-ab2S’acosten les festes i amb aquest apunt ens volem afegir a les felicitacions de nadal del CRAI.

Entre llibres i documents de caire més seriós, de vegades surten a la llum petits tresors curiosos que romanien amagats entre els fulls. És el cas de les mostres de paper calat que vam trobar fa uns mesos, tal com vam explicar aquí. Aquest llibre del segle XVI, prou gros per a conservar-les sense que s’arruguessin, les va allotjar fins que van ser descobertes en catalogar-lo, no sabem des de quan, ni qui va decidir deixar-les allà. Tampoc sabem quina utilitat tenien, tot i que les imaginem decorant la finestra per aquesta època.

A contrallum és com s’aprecia millor aquesta fulla d’arbre (un trèmol potser?) que vam localitzar ja fa anys entre les pàgines de l’exemplar B-69/4/32. Van ser els companys del bloc de lletres qui van anunciar la troballa, doncs encara no existia el bloc de Reserva. Un amable usuari va anotar ens els comentaris la semblança de tècnica amb aquesta altra fulla de l’islam. Una fulla seca qualsevol a primera vista, esdevé una filigrana si la mirem amb llum darrera. Recuperem doncs la imatge, del paisatge bucòlic pastoral que pot encaixar perfectament amb la temàtica pessebrista d’aquesta temporada.

No només és el material annex als llibres el que ens porta sorpreses, també els fulls de guarda o els marges dels impresos s’usen com a glosses o suport per a notes i dibuixos.  En aquest bloc havíem vist caplletres decorades i també els capons de nadal tan adients per recordar en les dates de les festes.

m-170-1

Per seguir amb la temàtica ornitològica, mostrarem la imatge d’un exemplar localitzat fa poc en digitalitzar-se el document. Només passant pàgina per pàgina es podria descobrir aquest ocellet ben amagat.

M-R-1643-1

Hem parlat de decoració, d’aspectes gastronòmics i també afegirem el dels presents, ja que com cada any, està disponible el calendari i els productes del CRAI.

cartell foto

Només manca recordar-vos que la biblioteca tancarà del 24 de desembre al 3 de gener. El 4 i el 5 de gener obrirem de 8.30 a 15h (accés per la porta de matemàtiques de l’edifici antic) i retornarem al nostre horari habitual a partir del 7 de gener. Us desitgem que passeu molt bones festes.

Publicat dins de Impresos | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Bones festes

Nova publicació: Jornades Llibre antic. Llibre antic: memòria del passat

portadaEl Centre de Lectura de Reus acaba de publicar les ponències que es van presentar a les “Jornades Llibre antic. El llibre antic: memòria del passat” que es van celebrar al mateix centre entre el 8 i 16 d’abril del 2015.

Les Jornades foren coordinades pel professors Josep Fàbregas de la Universitat Rovira i Virgili i per Montserrat Anciola, cap del Centre de lectura de Reus.

Tal com diu a la presentació Montserrat Anciola, els objectius de les jornades anaven dirigits a conèixer l’evolució del llibre antic al llarg de l’època moderna; destacar la importància d’aquests com a font d’informació historiogràfica, identificar els principals centres d’estampació arreu del continent, valorar la influència del llibre en l’evolució del pensament i de l’educació de cada època, analitzar el contingut d’algunes de les publicacions més emblemàtiques i conèixer els antecedents de la literatura infantil i la seva aplicació al món dels infants.

Les 8 ponències incloses a la publicació són les següents:

  • La impremta a l’inici del segle XIX. Canvi de règim, canvi de registre. Montserrat Comas i Güell.
  • La gestió del llibre antic a la Biblioteca de Catalunya. Núria Altarriba Vigatà
  • La base de dades de marques d’impressors del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Neus Verger
  • Els primers llibres infantils a Catalunya. Cristina Garreta Girona.
  • El llibre de les Consitutcions y altres drets de Catalunya… (Barcelona, 1704). Antoni Jordà Fernàndez
  • Incunables: art, tècnica i cultura. Catalunya. M. Rosa Molas Capdevila
  • Novel·la cavalleresca i historiografia clàssica del Renaixement. Alejandro Coroleu i Lletget
  • El libre antic com a font historiogràfica. Josep Fàbregas Roig.

Destaquem aquesta publicació ja que la tercera ponència presentada ve de la mà de Neus Verger, del CRAI Biblioteca de Reserva. La temàtica presentada fou la base de dades de Marques d’impressors de la mateixa biblioteca, creada al 1998 i mantinguda i augmentada ininterrompudament des de llavors, a partir dels llibres impresos que es cataloguen. Com sabeu la base de dades enllaça directament amb el catàleg en línia de la UB, essent possible recuperar totes les obres d’un impressor determinat. La base de dades ofereix una cerca molt més acurada que el catàleg, ja que, apart de poder cercar a partir del nom d’impressor, podem fer altres cerques a partir de les ciutats, els països i els termes descriptius de les marques utilitzades pels impressors. De cada registre d’impressor, se’n presenten les dades biogràfiques així com una descripció i una imatge de les marques utilitzades.

Donat l’ampli marc cronològic i geogràfic de la base de dades i la inclusió de l’estudi de les marques dels impressors, aquesta s’ha convertit en un referent molt rellevant en el camp de llibre antic. En aquest sentit, tots els registres d’impressors han estat incorporats al Thesaurus del CERL amb la visualització de les imatges i enllaç directe cap a la base de dades.

Publicat dins de Conferències, cursos i jornades, Marques d'impressors | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Nova publicació: Jornades Llibre antic. Llibre antic: memòria del passat

Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva al DDUB

Logotip del butlletí de Fent Història

Ja es pot consultar al Dipòsit digital de la UB l’article Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. En aquest mateix bloc havíem anunciat la seva publicació en la revista Fent Història de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics, i ara s’ha afegit als documents del repositori UB.

Inclòs dins d’un monogràfic sobre arxius i biblioteques, l’article recollia les motivacions per crear el Bloc de Reserva, que en aquell moment tenia 3 anys de trajectòria, així com els procediments emprats i algunes claus del seu funcionament. La redacció coincidia també amb la creació del perfil de Reserva al facebook, així que també s’esmenten els canvis soferts en les diferents xarxes de difusió.

Podeu accedir a l’article des de l’identificador http://hdl.handle.net/2445/67892.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Les xarxes socials al CRAI Biblioteca de Reserva al DDUB

El CRAI Biblioteca de Reserva present a l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana”

cartell de l'exposició

L’exposició és el resultat d’un projecte de col·laboració amb la Xarxa de Museus d’Art Medieval d’Europa, integrada pel Musée de Cluny, Musée National du Moyen Âge de París, el Museo Nazionale del Bargello de Florència, el Museum Schnïtgen de Colònia i el Museu Episcopal de Vic.

En la mostra s’encaren les diferents perspectives vitals i socials del viatge en aquesta època. Els diferents mitjans terrestres o marítims i les diverses intencionalitats i expectatives hi són abordades. Entre els perfils dels viatges a l’Edat Mitjana ens trobem la figura del pelegrí en la recerca dels beneficis espirituals, el comerciant interessat en rèdits més materials, els cavallers, soldats, pagesos i els exploradors, sense oblidar els desplaçaments arran de les aliances matrimonials,

El tema està tractat des de la perspectiva de la història de l’art i la materialitat dels objectes i és en aquest sentit que el CRAI Biblioteca de Reserva participa amb dues peces de la seva col·lecció.

  • Manuscrit 4, Tractat de mercaderia. Libre de conexenses de spicies e de drogues e de avissaments de pessos canes e massures de diverses terres ha viij de setembre del any M.CCCC.L.V. [Manuscrit]. [1385]

Es tracta d’un manual de mercaderia on s’aborden els principals elements que participaven en aquesta activitat: moneda, pesos i mesures i duanes, entre altres.

  • Incunable 175 de Bernhard von Breydenbach. Peregrinatio in terram sanctam. [Spirae] : per Petrum Drach … impressum, 1490 die xxix Julij.

En aquesta cèlebre obra, l’autor fa un relat de la peregrinació que va portar a terme des de Venècia fins a Terra Santa entre la primavera de l’any 1483 i principis de l’any vinent. Des d’un primer moment, l’autor ja tenia clara la intenció de registrar tota l’experiència viscuda durant la travessia, en un llibre que es publicaria a la tornada.

El propòsit de Breydenbach era que la guia fos il·lustrada, i amb aquesta intenció es va afegir a l’expedició Erhard Reuwich, un pintor originari d’Utrecht, l’encarregat de fer els dibuixos que es convertirien en els gravats xilogràfics que il·lustrarien la Peregrinatio.

Es pot consultar la versió digital completa dels dos llibres al portal BiPaDi de la Universitat de Barcelona.

L’exposició té lloc al Museu Episcopal de Vic, entre el 24 d’octubre de 2015 i el 14 de febrer del 2016.

Publicat dins de Exposicions, Incunables, Manuscrits | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a El CRAI Biblioteca de Reserva present a l’exposició “Viatjar a l’Edat Mitjana”