Sobre escuts desconeguts… i més enigmes!

Publicat el 22 Març 2016 per blogdefonsantic

escut

La catalogació de llibre antic sovint va més enllà de l’objecte bibliogràfic en si: cada llibre té una història al darrera i la nostra tasca és, a part d’identificar les edicions i descriure-les amb exactitud per tal de posar-les a disposició dels estudiosos, també conèixer la història de cada un dels exemplars que tenim al davant. I el recorregut que segueixen els llibres fins que han arribat a formar part de la nostra col·lecció és, en molts casos, enigmàtic i sorprenent!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fa unes setmanes vam catalogar un volum factici amb quatre obres relligades al seu interior, totes elles de temàtica astronòmica, i de les quals no existien altres exemplars al CCUC. El factici es trobava enquadernat en pergamí, amb ornamentació daurada a les cobertes i amb un supra-libris -un escut- del qual desconeixíem l’origen. Vam posar-nos en contacte amb l’especialista en heràldica José María de Francisco Olmos, qui molt amablement ens va indicar que l’escut pertanyia a la Reina Cristina de Suècia, i que els ferros i la factura de l’enquadernació eren propis del taller romà dels germans Gregorio y Giovanni Andreoli, que van treballar per a les famílies romanes més importants de la segona meitat del segle XVII. Aquestes dues pistes ens van fer pensar inicialment que el llibre podia formar part de la biblioteca personal de Cristina de Suècia a Roma. Però, com és que Cristina de Suècia tenia una biblioteca a Roma? L’explicació és ben senzilla: quan Cristina de Suècia (1626-1689) va decidir convertir-se al catolicisme va abandonar el seu país i va traslladar-se a viure precisament a aquella ciutat, l’any 1655. Allà, la seva presència, segons indica una de les seves biògrafes, Verena von der Heyden-Rynsch, va desencadenar una gran efervescència cultural ja que “todas las casas principescas se disputaban a la polémica reina, la más famosa conversa de Europa”. Cristina de Suècia, que posseïa unes grans ànsies de saber que ja havia deixat patents al seu país natal, va instal·lar-se finalment al Palazzo Riario, on els seus visitants hi podien trobar tresors artístics de tot el món: escultures, pintures, tapissos, una gran biblioteca, etc. A més, l’afany filantròpic de la reina semblava no tenir límits: va fundar el primer teatre públic de Roma, va reunir artistes, científics i intel·lectuals a la seva residència, oferint-los cobertura i ajuda en forma d’acadèmies on podien discutir i crear, i va arribar, fins a tot, a construir un observatori al seu palau, des d’on es passava hores mirant el cel. Bona mostra de l’afany cultural de la reina ens la dóna la descripció de les col·leccions que albergava el seu palau que ens ofereix l’obra coetània Nota delli musei, librerie, galerie et ornamenti di statue e pitture ne’ palazzi, nelle cafe e ne’ giardini di Roma. In Roma: Appresso Biagio Deuersin, e Felice Cesaretti ; nella Stamperia del Falco, 1664 (col. 52 i 53):

“Nel palazzo regio alla longara magnifisentissimo di apparati di statue, & di mármi; e trà le merauilgliose pitture, la fauola di Led a, de Correggio, & altri della medesima mano. Vna Madonna con Giesù, e San Giouanni fanciullo di Rafaelle, altre opere di Titiano, & diuersi concetti morali dipinti da Paolo Veronese, la Danae di Annibale Carracci, & numerose pitture de’ più famosi Artesici. La Bibliotheca insigne, cosi per la copia, e scelta de’ libri impressi in ogni dottrina, come per li manoscriti; trà quali piu volumi grandi originali scritti & delineati d’inscrittioni, & figure delle antichità di Pirro Ligorio lo Stefano de Vrbibus tutto annotato di medaglie da Luca Holstenio, con libri di disegni, di Rafaelle, Giulio, Polidoro, & di altri primi maestri: di questa è Regio Bibliothecario il Sig. Benedetto Mellinim, foggetto versatissimo nell’eruditioni, & antichità sacre, & profane; perfettionandone la grand’ opera sua di Roma antica, & moderna diuisa in Regioni”.

XVIICampion_Christine_Reyne_de_Svede_des_goths_et_vandales

Amb el bagatge intel·lectual de Cristina de Suècia no ens hauria d’estranyar que el volum hagués pertangut a la seva biblioteca particular… però sembla ser que no va ser exactament així. Més probable que el fet que un llibre de la seva biblioteca personal hagués acabat al nostre fons seria pensar que el volum que tenim a les mans és un exemple d’una de les pràctiques habituals dels mecenes culturals. Aquesta pràctica consistia en enquadernar les obres que els protectors finançaven, o de les quals eren dedicataris, amb algun signe distintiu que les identifiqués i els hi oferís prestigi. Aquest podria ser el cas del volum que tenim a les mans, ja que dues de les obres relligades es troben precisament dedicades a Cristina de Suècia i, una tercera, al Cardenal Decio Azzolino, amb qui ella va mantenir una estreta relació (fou ell el seu hereu universal i qui va heretar la seva biblioteca). Així que és possible que la relació de la reina amb algunes de les obres relligades en aquest volum anés més enllà del simple interès per part seva, sinó que hi hagués algun tipus de relació econòmica o de finançament al darrera. Verena von der Heyden-Rynsch assenyala a Cristina de Suecia: la reina enigmàtica que més enllà d’interessar-se únicament pels temes literaris i filosòfics, Cristina va mantenir una activa correspondència amb científics de renom, als quals sovint va donar l’oportunitat de publicar els seus escrits. En aquest sentit, precisament hem trobat documentat que la reina va ajudar a la publicació de l’obra de Giovanni Borelli De motu animalium, de gran importància en el desenvolupament de la fisiologia. I, curiosament, aquesta obra va publicar-se en dates similars i pel mateix impressor –Angelo Bernabó- que el volum que ens ocupa.

Els indicis semblen assenyalar, doncs, que la reina Cristina de Suècia no va ser posseïdora d’aquesta obra, sinó que possiblement va finançar la seva publicació, tot i que ens basem, com estem exposant, en hipòtesis… El que sí sembla evident és que l’any 1700 el llibre era propietat de l’historiador Domenico Barnaba Mattei, com ens indica l’ex-libris que trobem al full de guarda anterior, i que posteriorment va ser comprat pel dominic Tomàs Ripoll –mestre general de l’ordre-, per acabar-se incorporant al fons del convent de santa Caterina.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Incorporació del fons antic de Botànica al catàleg

Publicat el 16 Març 2016 per blogdefonsantic

Recentment s’ha procedit a catalogar el fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, que ha quedat incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.

Es tracta de 40 obres amb dates de publicació entre el segle XVI i 1820, així com un manuscrit. Tot i que d’algunes de les obres ja n’existien altres exemplars al fons del CRAI Biblioteca de Reserva, ha estat una sorpresa molt agradable poder comprovar que la majoria de les obres catalogades eren incorporades com a novetats al catàleg del CRAI de la UB, i en molts casos també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. Són edicions majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, tot i que també n’hi ha de Lisboa i de Ginebra, i moltes d’elles destaquen per estar profusament il·lustrades.

Lamarck

Entre les obres incorporades a catàleg ens agradaria destacar la primera edició de Flore françoise, ou Description succincte de toutes les plantes qui croissent naturellement en France, disposée selon une nouvelle méthode d’analyse, et à laquelle on a joint la citation de leurs vertus les moins équivoques en médecine, et de leur utilité dans les arts del naturalista francés Jean-Baptiste Lamarck, publicada el 1778 per l’Imprimerie Royale francesa. Aquesta primera edició, en tres volums, és actualment l’única còpia documentada a l’Estat espanyol. D’aquest mateix autor destaquem també els tres volums sobre botànica de l’obra més extensa Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature … : Botanique, publicats a París entre 1791 i 1823. Dins l’àmbit francès també val al pena citar l’obra del farmacèutic parisenc Pierre Pomet Histoire generale des drogues traitant les plantes, des animaux & des mineraux, publicada el 1694 i il·lustrada amb més de 400 imatges.

Una menció especial mereix l’obra del botànic italià i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum disposita quibus plantae MDCCCC recensentur…, publicada a Florència el 1729. Es tracta d’una obra de 234 pàgines il·lustrada amb 108 fulls de làmines de gravats on dóna la descripció de 1900 plantes, 1400 per primera vegada, i que va suposar un gran pas endavant especialment en el coneixement dels fongs.

Dins l’àmbit germànic destaquem la presència, entre els títols catalogats, de diversos volums d’obres de l’erudit Alexander von Humboldt com per exemple De distributione geographica plantarum : secundum coeli temperiem et altitudinem montium, prolegomena.

Ja a nivell peninsular, s’han incorporat dues obres del botànic portugués Félix de Avellar Brotero, així com l’obra en tres volums del botànic i farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones plantarum peruvianarum, et chilensium, secundum systema linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis, obra profusament il·lustrada -compta amb 325 fulls de làmines amb gravats calcogràfics- i en la que van participar una trentena de gravadors espanyols.

Finalment, volem posar en relleu el manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, que consta de 3 volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: “Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”.

Campillo

Relacionat amb aquest darrer punt, ja coneixeu l’interès que ens susciten al CRAI Biblioteca de Reserva les obres on apareixen identificacions dels antics posseïdors. En aquest sentit, l’obra incorporada de Carl von Linné Fundamentos botánicos de Cárlos Linneo, que en forma de aforismos exponen la teoría de la ciencia botánica –la consulta en línia d’un exemplar de la mateixa edició es pot fer a través del catàleg – havia pertangut al farmacèutic català José Oriol Ronquillo, fet pel qual ha estat incorporat a la nostra base de dades d’antics posseïdors.

Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al catàleg presenten a la portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual moltes de les obres dipositades al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB també tenen aquest segell, que forma part de la nostra Base de dades de Posseïdors.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Incorporació del fons antic de Botànica al catàleg

Per on anava?

Publicat el 3 Març 2016 per blogdefonsantic

punt de llibreTradicionalment, i fins a la irrupció dels lectors de llibres digitals o e-readers, els punts de llibre han estat companys inseparables de les nostres lectures. Bé, no només de les nostres, ja que els lectors que ens han precedit al llargs dels segles també n’ha fet ús, com bé us hem mostrat en un  parell de posts publicats anteriorment: Un punt de llibre curiós a la Biblioteca de Reserva i Un enginyós sistema per no perdre’s en la lectura: el punt de cursor de cordill.

El punt de llibre que hem localitzat darrerament a l’interior de l’obra de José de Santa Teresa Flores del Carmelo : vidas de los santos de Nvestra Señora del Carmen que reza su religion, assi en comun como en particulares conventos… té quelcom especial, i és que l’obra es troba maquetada en columnes -2 per pàgina- cosa que impedeix que els punts de llibre tradicionals siguin del tot pràctics… “Per quina columna anava?” es podia preguntar l’abnegat lector cada cop que obria el llibre. I per solucionar aquest dilema constant va decidir emprar aquest tipus de punt de llibre que nosaltres no hem trobat documentat enlloc.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es tracta d’un marcador de pergamí que porta penjant un cordill. Fins aquí, res especial… La curiositat és que aquest marcador de pergamí és dinàmic, té dues peces mòbils també de pergamí, que permeten indicar per quina columna anem (1, 2, 3 o 4) i per quina part de la columna (“P” principi, “M” mig, “F” final). Si més no, aquesta és la interpretació que n’hem fet nosaltres, ja que els dos nusos que trobem al final i al mig del fil que fa de punt ens impedeixen pensar en la funcionalitat de punt de pergamí amb mobilitat vertical al llarg de la pàgina.

De totes maneres, i tenint en compte que estem llançant a l’aire suposicions sobre l’ús d’aquest punt de llibre tan especial, qualsevol explicació d’algun expert en la matèria serà benvinguda!

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Sobre rifes i bales de canó

Publicat el 26 febrer 2016 per blogdefonsantic

bitllet rifaFa uns mesos vam dedicar un apunt als diversos tipus de materials que anàvem trobant dins dels llibres quan procedíem a catalogar-los: plantes i flors seques, petits gravats, cartes, etc. Les descobertes continuen, i avui us volem parlar d’una de ben curiosa que hem localitzat entre les pàgines del llibre Angleterre ancienne, ou, Tableau des mœurs, usages, armes, habillemens, &c. des anciens habitans de l’Angleterre; : c’est-à-dire, des anciens bretons, des anglo-Saxons, des eanois & des normands i que ens ha cridat força l’atenció: el número d’una rifa de l’any 1859. Es tracta del número 129147 –d’un total de 300.000 bitllets- d’una rifa que tindria lloc el mes de desembre de 1859 a favor del Ejército Expedicionario de África. Cada participació costava 4 reales de vellón.

Si tenim en compte les dates, no ens ha de sobtar que la rifa fos a favor del Ejército Expedicionario de África, ja que precisament a finals de 1859 s’havia iniciat un enfrontament armat entre Espanya i el Marroc després d’un llarg període de tensió a la zona: les ciutat espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins de la regió del Rif i les tropes destinades a la zona, per la seva banda, eren assetjades constantment. La declaració de guerra va tenir lloc el 22 d’octubre de 1859, després de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions a la zona de Ceuta, i aquest seria el punt de partida d’un enfrontament que passaria a ser conegut com a Primera Guerra d’Àfrica. La resposta per part de l’Estat espanyol va ser immediata: s’organitzà un exèrcit expedicionari format per uns 40.000 homes i dirigit pel general O’Donnell.

Suposem que el número de la rifa que hem localitzat entre les pàgines del primer volum d’Angleterre ancienne… tenia l’objectiu de sufragar, si més no, en part, la important despesa que suposaria a l’Estat espanyol l’inici d’un nou enfrontament armat, en aquest cas a l’Àfrica. No sabem si es van aconseguir vendre els 300.000 bitllets, ni si la rifa va ser un èxit, però el que està clar és que la iniciativa intentava aprofitar l’ambient d’eufòria i patriotisme que aquest conflicte contra Marroc va generar.

I com no podia ser d’altre manera, els premis de la rifa estaven totalment vinculats a la temàtica bèl·lica. Quin era el premi pel guanyador? Una bala de canó d’or valorada en 100.000 reales de vellón!

Qui no ha utilitzat mai un número de loteria no premiat com a punt de llibre en alguna de les seves lectures? Nosaltres sí, però mai ens havíem plantejat que pogués esdevenir una curiositat més d’un segle i mig després…

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a | 3 comentaris

Nova publicació sobre els incunables de les biblioteques universitàries espanyoles

Publicat el 11 febrer 2016 per blogdefonsantic

164-3-43Incunabula Universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, és un estudi portat a terme pel Grup de Treball de Patrimoni Bibliogràfic de REBIUN, format per totes les biblioteques universitàries de l’estat que custodien fons antic. L’edició ha estat a càrrec del servei de publicacions de la Universitat d’Oviedo.

La voluntat del grup fou la de presentar una anàlisi de les col·leccions d’incunables a les universitats del nostre país sota diferents perspectives. Així, el llibre es distribueix en 6 capítols treballats per membres diferents del grup de REBIUN, partint d’una enquesta inicial elaborada conjuntament, per tal de fer la recollida de dades.

Els capítols que es presenten són els següents:

1-Los incunables en las bibliotecas universitarias y científicas españolas

2-El control bibliográfico de los incunables de nuestras bibliotecas universitarias

3- Los incunables ilustrados

4- Las encuadernaciones

5- Ejemplares únicos, raros y destacados en las col·lecciones universitarias de incunables

6- Los antiguos possedores de los incunables.

Al final de cada capítol s’adjunten les dades de l’enquesta pertinents en forma de gràfics i per acabar l’estudi, hi ha un apartat sobre la metodologia de treball.

El capítol 6 dedicat als antics posseïdors ha estat redactat per dues bibliotecàries del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, Marina Ruiz i Neus Verger. Aquesta biblioteca ha estat una de les pioneres en treballar en profunditat el tema dels antics posseïdors a nivell estatal, tant en el seu catàleg com en la creació i manteniment de la base de dades Antics posseïdors. A part de fer una anàlisi de la tipologia, època i lloc dels antics posseïdors, així com de l’ús dels diferents tipus de marques de propietat dels incunables de les col·leccions universitàries, la part introductòria posa en relleu l’estat de la qüestió de l’estudi de les procedències dels incunables en l’àmbit de les biblioteques.

La Universitat de Barcelona és la que posseeix un nombre més elevat d’incunables, tant d’edicions com d’exemplars, 781 i 981 respectivament, seguida de la Universitat Complutense de Madrid, amb 666 i 741, d’un total de 19 universitats espanyoles. Comptem amb 5 exemplars únics al món i 86 exemplars únics a l’estat. Destaquem que aquest darrer valor també ocupa el primer lloc de la llista d’universitats espanyoles.

La publicació pot adquirir-se a través del Servicio de Publicaciones de la Universidad de Oviedo.

Publicat dins de Antics posseïdors, Incunables, Novetats de fons modern | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Publicat el 3 febrer 2016 per blogdefonsantic

Ja es pot trobar a l’OPAC el títol El Libro de Duarte Barbosa, el Ms 835 de la nostra col·lecció de manuscrits. Es tracta d’una descripció geogràfica i humana de tota la costa africana i asiàtica de l’Oceà Índic, recollida en els quinze anys següents a l’arribada dels portuguesos a l’Índia. Miquel Rosell, al seu inventari, li dóna un títol més il·lustratiu Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar.

Duarte Barbosa (Lisboa ca. 1480- Filipines 1521) va ser un comerciant i explorador portuguès que entre 1503 i 1516/17 va exercir d’oficial de l’Índia portuguesa a Cannanore, actualment Kannur, al sud de l’Índia. El seu llibre és un dels primers exemples de literatura de viatges portuguesa, fruit d’aquests anys en aquest país on també aprèn la llengua local, el malai i fa d’intèrpret i d’escrivà. Torna a Portugal en algun moment després de 1515, on finalitza el seu llibre. En 1519 s’uneix a l’expedició de Fernando de Magallanes, que per primer cop dóna la volta al món.

L’obra conté una àmplia informació geogràfica i comercial de les terres que bordegen l’Oceà Índic, recollida per l’autor en els seus llargs viatges: “Pasado el cabo de Buena Esperanza por nordeste en el cabo de San Sabastian son ttherras muy fermosas de montañas y canpos y valles en que ay…”. Al final del text, quatre fulls detallen on es troben les pedres precioses: robins, diamants, safirs, topazis, turqueses, esmaragdes… “donde nacen y de la divirsidad de ellos” i també espècies com clau, canyella, gingebre… “do naçe y lo que vale”, “… toda la especieria y drogas y qualquier cosa que venga de la Yndia se vende en Portogal al peso viejo y todo lo … se vende al peso nuevo”. Els darrers dos fulls del manuscrit narren el viatge de Juan Serrano, navegant portuguès que també formava part la primera circumnavegació del món amb Magallanes, quan fuig de Malaca, al sud de l’Índia, amb altres cinc mariners en una caravel·la robada.

En el procés de recerca d’informació relativa a l’obra que portem a terme cada cop que efectuem la recatalogació d’un manuscrit, s’ha posat en evidència que aquesta obra en concret ha estat motiu de divergències entre diversos estudiosos. És dubtosa la seva autoria, donat que alguns autors l’atribueixen a Fernando de Magallanes, i també es dubta de l’any de composició, 1516 per uns, 1518 per altres.

No se’n conserva l’original, i tot i la importància que va tenir en aquell moment, no va ser imprès fins 1550 amb el títol: “Libro di Odoardo Barbosa Portoghese” dins l’obra de Giovanni Battista Ramusio Delle navigationi et viaggi, publicada a Venècia pels hereus de Lucantonio Giunti. Entre els anys de la seva composició i aquesta seva primera impressió en italià, van circular nombroses còpies manuscrites en diferents llengües, i aviat es va convertir en una guia important per als navegants d’aquelles dècades del segle XVI que es dirigien a l’Índia.

Escrit originalment en portuguès, la nostra còpia és una traducció al castellà de 1524 feta per Martín Cinturión, tal com trobem al verso del full 80 del nostre manuscrit:

imatge ms

“Acabose de trasladar este libro de su original en lengua portoguesa, traduzida en lengua castellana en Vitoria estando ende el enperador y Rey d[e] espana primero dia de marco ano de mil et quinientos et veynte et quatro anos por m[artí]n cinturion, enbaxador dela comunidad de genova con ynterpretacion de diego Ribero, portugues cosmografo de su mag[estad] y m[aest]ro de cartas de navegar“

Miquel Rosell empra l’any de 1524 que apareix al text per datar el manuscrit, però pensem que aquest any es refereix a la data de la traducció del portuguès al castellà, i no necessàriament a la d’escriptura del nostre document. Per tant, la data podria ser aquest 1524 o algun any posterior, si es tracta d’una còpia d’un altre manuscrit castellà que ja incloïa aquest fragment. Existeix una altra còpia castellana a la BNE (ms. Res. 47) datada també al segle XVI, que no porta aquest paràgraf que us hem transcrit.

El volum està enquadernat en un pergamí que procedeix d’un altre document, ja que es veuen les marques d’antics plecs de l’anterior volum. Pel que fa a la conservació del text manuscrit, resulta dificultosa la lectura d’alguns fragments per la tinta ferrogàl·lica amb què es va escriure, i alguns fulls han estat guillotinats per la part superior afectant el text de les primeres línies. No porta marques de procedència i no podem establir el recorregut que va fer fins arribar a la nostra biblioteca.

Publicat dins de Manuscrits | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar

Un reforç de quadern, testimoni de la difusió de l’obra de sant Bonaventura a la península durant la baixa edat mitjana

Publicat el 13 gener 2016 per blogdefonsantic

Els trossos de pergamí i de paper, manuscrits i impresos, emprats per reforçar els quaderns o el llom són elements habituals a les relligadures dels llibres antics. En una cultura en què res no es llençava si podia ser utilitzat per a un determinat propòsit, els documents que, per algun motiu, es destruïen, podien acabar complint la funció de protegir un text que gaudia de més fortuna.

Aquest va ser el destí d’uns Comentaris de sant Bonaventura a les Sentències de Pere Llombard, un fragment dels quals ha estat identificat per l’investigador Daniel Gullo en un exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, en concret un volum factici que conté diversos tractats de Pere Alfons de Burgos impresos a Barcelona el 1562.

Al llom del volum in-octavo, a la vista per trobar-se solta la senzilla enquadernació de pergamí a la romana, Gullo, responsable del Malta Study Center (Hill Museum & Manuscript Library, Saint John’s University, Collegeville, Mn.), va descobrir aquest fragment fins ara desconegut. El document demostra, en les seves paraules, “no només que la circulació dels Commentaria a la Península Ibèrica es va produir de manera molt lenta a través de còpies manuscrites parcials o incompletes en una àmplia àrea externa a les comunitats franciscanes, sinó que les poques còpies manuscrites existents a la península van ser ràpidament substituïdes per les primeres còpies impreses, a causa de la canonització de sant Bonaventura per Sixt IV a finals del segle XV.”

L’historiador, a Reflections on the transmission of Bonaventure’s Commentary on he Sentences: a fourteenth-century fragment in the Biblioteca de la Universitat de Barcelona, article publicat al volum 72 (2014) de la revista Franciscan studies, conclou que per l’anàlisi paleogràfica el fragment pot ser datat a la meitat o segona meitat del segle XIV, i que molt probablement va ser produït a Catalunya. Destaca, també, les bones condicions en què ens ha pervingut i la seva llegibilitat.

167-5-26

Una part rellevant del seu treball és dedicada a Josep Jeroni Besora, antic posseïdor de l’exemplar on es troba el fragment, en la seva faceta de bibliòfil i donant de la seva col·lecció a la biblioteca del convent de Sant Josep de Barcelona, amb la condició que fos pública.

Documents d’aquestes característiques, reforços de quadern, reforços de llom i pergamins emprats com a cobertes, mereixen un tractament específic que requereix una expertesa considerable. El CRAI Biblioteca de Reserva està estudiant la manera de fer visibles al públic investigador uns testimonis que, nascuts com a objectes eminentment textuals, van acabar esdevenint purament materials.

Publicat dins de Impresos, Manuscrits, Publicacions dels nostres usuaris | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Publicat el 4 gener 2016 per blogdefonsantic

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del darrer semestre:

163-2-42

Biblioteca apostolica vaticana. Catalogo dei codici miniati della Biblioteca vaticana. 1, I Manoscritti Rossiani / a cura di Silvia Maddalo ; con la collaborazione di Eva Ponzi ; e il contributo di Michela Torquati. Città del Vaticano : Biblioteca apostolica vaticana, 2014.

169-6-15Biblioteca y gabinete de curiosidades : una relación zoológica : Biblioteca Marqués de Valdecilla, Universidad Complutense de Madrid ,junio-septiembre 2015 / proyecto y comisariado, Manuel Barbero Richart. Madrid : Universidad Complutense de Madrid, 2015.

Reserva Caixa F-7Camprubí, Xevi. La llei d’impremta a la Catalunya moderna : 1568-1723. Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2014.

168-7-13Clàssics i moderns en la cultura literària catalana del Renaixement / edició a cura d’Alejandro Coroleu. [S. l.] : Punctum, cop. 2015.

167-5-26Franciscan studies. St. Bonaventure : The Franciscan Institute, 1924- nº 72 del 2014.

P-4-4-13 al 15Huisstede, Peter van. Dutch printer’s devices : 15th-17th century : a catalogue with CD-ROM. Nieuwkoop : De Graaf, 1999.

164-4-17Jornades llibre antic (2015, 8-16 abril : Reus, Catalunya) Llibre antic : memòria del passat / Reus : Edicions del Centre de Lectura de Reus : Arola, 2015.

164-4-19Petrucci, Armando. Una lliçó de paleografia. València : Universitat de València, cop. 2008.

166-5-57Titivillus : revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books. Zaragoza : PUZ, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2015-



167-5-27-Worlds of learning : the library and world chronicle of the Nuremberg physician Hartmann Schedel (1440-1514) / edited by the Bayerische Staatsbibliothek ; [exhibition and catalogue: Bettina Wagner ; translations: Diane Booton and Bettina Wagner]. Munich : Allitera Verlag : BSB, Bayerische Staatsbibliothek, 2015.
Publicat dins de Novetats de fons modern | Comentaris tancats a Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Bones festes

Publicat el 23 Desembre 2015 per blogdefonsantic

nadala-2015-ab2S’acosten les festes i amb aquest apunt ens volem afegir a les felicitacions de nadal del CRAI.

Entre llibres i documents de caire més seriós, de vegades surten a la llum petits tresors curiosos que romanien amagats entre els fulls. És el cas de les mostres de paper calat que vam trobar fa uns mesos, tal com vam explicar aquí. Aquest llibre del segle XVI, prou gros per a conservar-les sense que s’arruguessin, les va allotjar fins que van ser descobertes en catalogar-lo, no sabem des de quan, ni qui va decidir deixar-les allà. Tampoc sabem quina utilitat tenien, tot i que les imaginem decorant la finestra per aquesta època.

A contrallum és com s’aprecia millor aquesta fulla d’arbre (un trèmol potser?) que vam localitzar ja fa anys entre les pàgines de l’exemplar B-69/4/32. Van ser els companys del bloc de lletres qui van anunciar la troballa, doncs encara no existia el bloc de Reserva. Un amable usuari va anotar ens els comentaris la semblança de tècnica amb aquesta altra fulla de l’islam. Una fulla seca qualsevol a primera vista, esdevé una filigrana si la mirem amb llum darrera. Recuperem doncs la imatge, del paisatge bucòlic pastoral que pot encaixar perfectament amb la temàtica pessebrista d’aquesta temporada.

No només és el material annex als llibres el que ens porta sorpreses, també els fulls de guarda o els marges dels impresos s’usen com a glosses o suport per a notes i dibuixos.  En aquest bloc havíem vist caplletres decorades i també els capons de nadal tan adients per recordar en les dates de les festes.

m-170-1

Per seguir amb la temàtica ornitològica, mostrarem la imatge d’un exemplar localitzat fa poc en digitalitzar-se el document. Només passant pàgina per pàgina es podria descobrir aquest ocellet ben amagat.

M-R-1643-1

Hem parlat de decoració, d’aspectes gastronòmics i també afegirem el dels presents, ja que com cada any, està disponible el calendari i els productes del CRAI.

cartell foto

Només manca recordar-vos que la biblioteca tancarà del 24 de desembre al 3 de gener. El 4 i el 5 de gener obrirem de 8.30 a 15h (accés per la porta de matemàtiques de l’edifici antic) i retornarem al nostre horari habitual a partir del 7 de gener. Us desitgem que passeu molt bones festes.

Publicat dins de Impresos | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Bones festes

Nova publicació: Jornades Llibre antic. Llibre antic: memòria del passat

Publicat el 16 Desembre 2015 per blogdefonsantic

portadaEl Centre de Lectura de Reus acaba de publicar les ponències que es van presentar a les “Jornades Llibre antic. El llibre antic: memòria del passat” que es van celebrar al mateix centre entre el 8 i 16 d’abril del 2015.

Les Jornades foren coordinades pel professors Josep Fàbregas de la Universitat Rovira i Virgili i per Montserrat Anciola, cap del Centre de lectura de Reus.

Tal com diu a la presentació Montserrat Anciola, els objectius de les jornades anaven dirigits a conèixer l’evolució del llibre antic al llarg de l’època moderna; destacar la importància d’aquests com a font d’informació historiogràfica, identificar els principals centres d’estampació arreu del continent, valorar la influència del llibre en l’evolució del pensament i de l’educació de cada època, analitzar el contingut d’algunes de les publicacions més emblemàtiques i conèixer els antecedents de la literatura infantil i la seva aplicació al món dels infants.

Les 8 ponències incloses a la publicació són les següents:

  • La impremta a l’inici del segle XIX. Canvi de règim, canvi de registre. Montserrat Comas i Güell.
  • La gestió del llibre antic a la Biblioteca de Catalunya. Núria Altarriba Vigatà
  • La base de dades de marques d’impressors del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Neus Verger
  • Els primers llibres infantils a Catalunya. Cristina Garreta Girona.
  • El llibre de les Consitutcions y altres drets de Catalunya… (Barcelona, 1704). Antoni Jordà Fernàndez
  • Incunables: art, tècnica i cultura. Catalunya. M. Rosa Molas Capdevila
  • Novel·la cavalleresca i historiografia clàssica del Renaixement. Alejandro Coroleu i Lletget
  • El libre antic com a font historiogràfica. Josep Fàbregas Roig.

Destaquem aquesta publicació ja que la tercera ponència presentada ve de la mà de Neus Verger, del CRAI Biblioteca de Reserva. La temàtica presentada fou la base de dades de Marques d’impressors de la mateixa biblioteca, creada al 1998 i mantinguda i augmentada ininterrompudament des de llavors, a partir dels llibres impresos que es cataloguen. Com sabeu la base de dades enllaça directament amb el catàleg en línia de la UB, essent possible recuperar totes les obres d’un impressor determinat. La base de dades ofereix una cerca molt més acurada que el catàleg, ja que, apart de poder cercar a partir del nom d’impressor, podem fer altres cerques a partir de les ciutats, els països i els termes descriptius de les marques utilitzades pels impressors. De cada registre d’impressor, se’n presenten les dades biogràfiques així com una descripció i una imatge de les marques utilitzades.

Donat l’ampli marc cronològic i geogràfic de la base de dades i la inclusió de l’estudi de les marques dels impressors, aquesta s’ha convertit en un referent molt rellevant en el camp de llibre antic. En aquest sentit, tots els registres d’impressors han estat incorporats al Thesaurus del CERL amb la visualització de les imatges i enllaç directe cap a la base de dades.

Publicat dins de Conferències, cursos i jornades, Marques d'impressors | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Nova publicació: Jornades Llibre antic. Llibre antic: memòria del passat